Estafa (0001/00)

Sentència

Magistrats

Yves Picod

Sentència 06-00 DE 19 D'ABRIL DE 2000

Ponent : M.I. Sr. Yves Picod

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència en data 17 de desembre de 1999 en la causa núm. 159-1/98, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Marti, com autor responsable d'un delicte major d'estafa de l'article 248 del Codi Penal, fent-se aplicació dels articles 25.9, 26 i 53.1 a la pena de 10 mesos de presó, 150.000.- pts de multa i pagament de les despeses processals sense que hi hagi lloc a qualsevol pronunciament en concepte de responsabilitat civil".

II.- RESULTANT: Que la defensa de Marti interposà recurs d'apel·lació contra la citada sentència del Tribunal de Corts, posant de relleu que el seu defensat havia lliurat el seu telèfon mòbil al denunciant resultant així impossible que pogués retenir la suma interessada. Al seu entendre Marti es limità a efectuar una retenció d'algunes hores de la quantitat litigiosa sense efectuar-ne cap disposició. Aquestes circumstàncies creen un dubte suficient perquè per aplicació del benefici pro reo el seu defensat es pugui beneficiar d'una absolució.

Subsidiàriament en el cas que aquest Tribunal considerés que el delicte està constituït tenint en compte les declaracions efectuades en el curs de la instrucció per Marti invoca les circumstàncies atenuants de penediment i de plena col·laboració ja que fou a indicacions d'ell que en el curs de la perquisició es trobà els diners a la caixa forta.

Afegeix que l'excessiva confiança del denunciant també ha facilitat el delicte i que la renuncia a totes les accions tan civils com penals s'ha d'entendre com un perdó. Per aquests motius sol·licita que en cap cas la pena de privació de llibertat no sigui superior al temps ja efectuat en concepte de presó preventiva i a una multa també no superior a la quantitat en el seu dia dipositada a títol de fiança.

Sol·licita també de manera subsidiària l'aplicació de l'últim indult.

III.- RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs demanant la confirmació íntegra de la sentència recorreguda.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que els elements de prova de la culpabilitat de Marti són abundants: a les declaracions precises del perjudicat es poden afegir les reiterades de Amorós, testimoni, així com les pròpies declaracions de Marti davant del Servei de Policia, confirmades amb unes matisacions davant del Batlle instructor i denegades a l'últim moment.

Les al·legacions de defensa per explicar l'actitud de Marti són massa inversemblants per convèncer qualsevol jutge d'un "dubte raonable".

II.- CONSIDERANT: que dels fets que es consideren com àmpliament provats es desprèn que Marti va actuar amb engany suficient i mogut per l'ànim de lucre per provocar un desplaçament de patrimoni. Es tracta aquí d'un apoderament d'un milió i mig de pessetes pertanyent a un comprador enllaminat amb la perspectiva de fer una bona operació comercial.

III.- CONSIDERANT: que la renuncia a tota acció penal o civil per part de la víctima del delicte major d'estafa no té cap mena de d'influència, al no tractar-se d'un delicte a instància de part.

IV.- CONSIDERANT: tanmateix que no es poden acceptar les explicacions de la defensa en quant a una modificació de la responsabilitat penal a fi de mitigar la pena pronunciada. En efecte, el comportament de mala fe de Marti contradiu una pretesa actitud de penediment. No existeix tampoc intenció de col·laborar, donat que el diner fou recuperat pel Servei de Policia després d'una perquisició. Cal també subratllar per justificar la pena de presó ferma pronunciada pel Tribunal de Corts que Marti ha estat condemnat pel mateix Tribunal de Corts en data 19 de maig de 1998, per un delicte major de robatori, el que justifica l'aplicació de l'article 26 del Codi Penal relatiu a la situació de reincidència.

V.- CONSIDERANT: que per les raons citades s'ha de desestimar el recurs interposat per Marti, amb imposició de les costes processals causades pel recurs, Sent d'aplicació a la pena de presó imposada, els beneficis de l'indult atorgat per SS. EE. Els Coprínceps d'Andorra en data 7-12-99.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per Marti.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 de desembre de 199 en la causa núm. 159-1/98.

3.- Aplicar a la pena de presó els beneficis de l'indult atorgat per SS. EE. Els Coprínceps d'Andorra en data 7-12-99.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.