IMMIGRACIÓ. Expulsió administrativa durant tres anys. Proporcionalitat de la mesura. (1000032/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 1000032/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000103/2022

SENTÈNCIA 3-2023

PARTS:

Apel·lant: Sr. Talavera

Representant: Sr. Expósito

Advocat: ídem

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Valverde

Advocada: Sra. Talavera

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 24 de gener de 2023.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000032/2021.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Talavera va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 24 de març de 2021, que havia estimat parcialment el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 22 d'octubre de 2020, per mitjà de la qual es va disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys, i va reduir la durada de la mesura a tres anys.

La sentència de 26 d'abril de 2022 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en resum, en les següents al·legacions:

L'interessat acredita un fort arrelament a Andorra, que fa que la mesura d'expulsió resulti desproporcionada.

S'ha de tenir en compte que l'agent resideix al Principat des de l'any 2005, on també resideixen la seva mare, germana i germanastre; treballa des de l'any 2010 i segueix un tractament de desintoxicació per les addiccions que van influir en els seus antecedents desfavorables.

Els instruments internacionals de drets humans protegeixen front a les ingerències indegudes en la vida familiar, com la que deriva de l'expulsió de l'interessat.

3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:

La permanència de l'interessat a Andorra representa un risc real per a la seguretat de les persones i l'ordre públic, com es desprèn de la seva reiterada conducta antisocial i l'existència de nombrosos antecedents, així com de dos advertiments d'expulsió previs.

L'arrelament de l'agent no enerva el risc que deriva de la seva conducta prèvia. A més, les seves activitats laborals són intermitents.

4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la resolució administrativa emanada del Ministeri de Justícia i Interior va disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de tres anys, ja que la seva permanència a Andorra suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, d'acord amb l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració. Posteriorment, el Govern va estimar parcialment el recurs administratiu formulat per l'interessat i va reduir la durada de la mesura d'expulsió a tres anys, en funció de les circumstàncies d'arrelament que concorren en aquest cas.

Segons disposa el precepte abans esmentat:

"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".

Tal com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasiones sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'Administració ha acordat l'expulsió del recurrent del territori nacional durant un període de tres anys.

Les resolucions administratives i la mateixa sentència apel·lada es basen en la conducta antisocial que l'interessat ha mantingut de forma reiterada, amb nombrosos controls i detencions, que afecten a molt diversos béns jurídics protegits, com són la integritat física (lesions), el medi ambient (maltractament d'animals), la salut pública (drogues), la seguretat col·lectiva (conducció sota la influència de begudes alcohòliques i de droga), havent-se- li imposat en aquest cas una pena d'arrest, per la qual va ingressar al Centre penitenciari.

D'altra banda, l'interessat actua amb una evident contumàcia, atès que, amb anterioritat a l'adopció de la mesura que ara s'examina, ja va ser objecte de dos advertiments d'expulsió, en dates 2 d'agost de 2011 i 15 de febrer de 2019, no obstant els quals ha continuat en la mateixa línia de conducta. S'ha de destacar el fet que, quan ja s'havia acordat l'expulsió i estava pendent de resolució el recurs administratiu formulat per l'agent, va ser novament detingut pel delicte de crebantament de condemna, cosa que va motivar un nou ingrés al Centre penitenciari, segons ordenança penal de 24 de febrer de 2021 (foli 99). Aquesta circumstància acredita el menysteniment que l'interessat demostra front al compliment de les disposicions legals, com es desprèn del fet d'haver desoït els previs advertiments d'expulsió i, a més, haver crebantat una condemna penal.

No ofereix dubte que els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l'ordre públic, derivat de la permanència de l'interessat en el territori andorrà, per raó de la seva participació en els fets descrits, en la forma que resulten de les resolucions administratives i de la sentència apel·lada, que no es discuteix en realitat en aquest punt.

Quart.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura adoptada, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suïssa), amb cita d'altres anteriors (Üner c. Països Baixos), enumera els criteris que cal avaluar en cada cas, de la següent manera:

"- la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa pel demandant;

la durada de l'estància del interessat en el país del qual ha de ser expulsat;

el període de temps transcorregut des de la infracció, i la conducta del demandant durant aquest període;

la nacionalitat de les diverses persones afectades;

la situació familiar del demandant, i especialment, en el seu cas, la durada del seu matrimoni, i d'altres factors que demostrin l'efectivitat d'una vida familiar en el si d'una parella;

si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment de la creació de la relació familiar;

si els fills són fruit del matrimoni i, en aquest cas, la seva edat;

la gravetat de les dificultats amb que el cònjuge pot trobar-se en el país al qual el demandant ha de ser expulsat;

l'interès i el benestar dels fills, en particular la gravetat de les dificultats que els fills dels demandant poden trobar-se en el país al qual l'interessat ha de ser expulsat; i la solidesa des vincles socials, culturals et familiars amb el país amfitrió i el país de destinació".

Cinquè.- En aquest cas, és cert que l'agent resideix a Andorra des de 2005. Tanmateix, en l'actualitat es tracta d'una persona major d'edat, que disposa de total autonomia, no està casat ni acredita convivència marital, ni té fills menors d'edat al seu càrrec. De la mateixa manera, no conviu amb els familiars que també resideixen a Andorra, que no consta que depenguin d'ell en cap mesura, personal o econòmica. D'altra banda, no s'acredita cap circumstància que pugui suposar una especial dificultat derivada del retorn al seu país d'origen.

Des d'un altre punt de vista, l'agent ha treballat de forma intermitent i en activitats laborals de curta durada, de manera que tampoc es pot apreciar un especial arrelament laboral.

En darrer terme, el tractament de desintoxicació que invoca el recurrent no sembla haver incidit de forma rellevant en la seva conducta, ja que el mateix es va iniciar el mes de febrer de 2020, segons s'afirma en el recurs, i durant l'any següent encara s'han produït noves detencions per conducció sota la influència de begudes alcohòliques i de drogues, per consum de cocaïna i de metamfetamina, així com el crebantament de condemna abans esmentat.

En aquestes circumstàncies, no es pot considerar que la mesura d'expulsió sigui desproporcionada, tenint en compte els nombrosos antecedents del recurrent. Tal com ja es va dir en la sentència d'aquesta Sala núm. 1-2022, de 7 de gener, l'arrelament en una determinada col·lectivitat també comporta el respecte a les normes de convivència que s'ha donat la mateixa.

A més, la permanència de l'interessat a Andorra ja s'ha tingut en compte a l'hora de reduir la durada de l'expulsió de cinc a tres anys.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Talavera contra la sentència dictada el 26 d'abril de 2022 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.