GOVERN - Responsabilitat administrativa (5000069/2013)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 5000069/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000068/2017

SENTÈNCIA 8-2018

PARTS:

Apel·lant: COMÚ X

Representant: Sra. Benitez

Advocat: Sr. Roda

Apel·lant: Varesc

Representant: Sr. Badía

Advocada: Sra. Montenegro

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 5000069/2013.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La societat Varesc va adreçar una reclamació de responsabilitat administrativa contra el COMÚ X i contra la companyia d’assegurances B.

2.- En la sentència del 10 de maig de 2017 el Tribunal de Batlles va estimar la demanda i va condemnar el Comú X a indemnitzar a la demandant amb la quantitat de 8.111,82 euros.

3.- En el seu escrit d’apel·lació de data 25 de juliol de 2017 el Comú X estima en substància:

l’acció estava prescrita al moment de presentar la demanda;

la manca de fixació de les marquesines no pot ser valorada com una mala organització del servei puix mai havien estat desplaçades;

el vent extraordinari i particular del dia 6 de gener de 2012 fou imprevisible.

En la seva contesta de data 15 de setembre de 2017, el Comú X va manifestar que “el recurs administratiu que presenta l’adversa contenia una reclamació de 8.111,82 euros i no de 8.423,53 euros”.

El Comú X ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 24 d’octubre de 2017.

4.- En el seu escrit d’apel·lació de data 14 de juliol de 2017, la societat Varesc estima en substància que el perjudici real patit per la societat degut al sinistre ascendeix a la quantia de 8.423,53 euros i no a la quantia de 8.111,82 euros.

En la seva contesta de data 18 de setembre de 2017, la societat Varesc va manifestar que “el fet que explica l’enlairament de dites marquesines i posteriorment l’impacte de les mateixes contra l’edificació ha estat la manca de subjecció i/o fixació d’aquests elements”.

La societat ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 11 d’octubre de 2017.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s’ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer el recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre l’excepció de la prescripció

El dany es va produir el 6 de gener de 2012 i la reclamació es va presentar davant el Comú el 7 de gener de 2013 (foli 6).

L’article 61 del Codi de l’Administració disposa:

“La reclamació ha de presentar-se davant l'Administració responsable. El dret a reclamar prescriu en el termini d'un any a comptar de la data en què es produí el fet, l'acció o l'omissió que el motiva.”

En aquest cas, el “fet” que motiva la reclamació són els danys patits el 6 de gener de 2012. Per conseqüent, el termini d’un any es computa a comptar del 6 de gener de 2012.

Pel còmput del termini, s’ha d’aplicar l’article 131 del Codi de l’Administració:

“Els terminis es comptaran sempre a partir de l'endemà de la notificació o publicació de l'acte de què es tracti.

Sempre que no s'estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats en dies ho seran en dies hàbils, i s'exclouran del còmput els dies festius.

Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data. Si en el mes del venciment no hi havia un dia equivalent al de l'inici del còmput, el termini finalitzarà el dia primer del mes següent. Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent”.

En aquest cas, el dia 6 de gener de 2013 era festiu, per tant, el termini s’acabava el primer dial hàbil següent, és a dir, el 7 de gener de 2013.

Per aquests motius, s’ha de desestimar l’excepció de prescripció al·legada.

Tercer.- Sobre el fons

Els fets no són discutits: el dia 6 de gener de 2012 es va produir uns danys a l’edificació de l’establiment “C” provocats per l’impacte d’estructures i materials de l’estadi comunal X, després de la ventada que es va produir la matinada del 6 de gener.

El Comú estima que no va incomplir cap obligació que li fos imposada per norma, tanmateix que les circumstàncies climatològiques –que qualifica d’extremes– no eren previsibles, essent doncs un cas fortuït que l’ha d’exonerar de tota responsabilitat administrativa.

Resulta de l’examen dels autes que la causa del sinistre és la caiguda de material esportiu (matalassos, peces de fusta...) i de dues marquesines de l’estadi comunal sobre la part posterior de la teulada de l’establiment “C” i el jardí situat a l’entrada de l’establiment.

La causa produeix un efecte més gran en l’enlairament i posterior impacte de les marquesines i dels materials esportius de l’Estadi Comunal contra l’edificació de l’establiment.

El Comú no contesta que aquests materials no estaven fixats, però addueix que “la manca de fixació no pot ser valorada com una mala organització del servei puix com s’ha dit aquestes mai havien estat desplaçades”.

Aquest argument no pot prosperar atès que la manca de fixació pot presentar, d’una manera general, un risc en cas que es produeixi una ventada. Els poders públics han de respectar el principi general de precaució per preservar la seguretat dels ciutadans. En aquest cas, el Comú X no ha respectat aquest principi de precaució.

En el cas d’autes no es pot afirmar que la causa del sinistre és un cas fortuït.

El perit de la societat va escriure en el seu informe de data 16 de març de 2012: “les marquesines que van impactar contra l’edificació de l’establiment C van recórrer una distància aproximada de 22 m i la velocitat màxima del vent registrada és molt inferior a la que correspon considerar segons la normativa aplicable. El poc pes de les marquesines (estructura tubular i Iona) i la seva manca de fixació van comportar que en ser sotmeses a l’acció el vent (pressió estàtica) es desplacessin, impactant primer contra la barana metàl·lica del perímetre de la pista, després contra la tanca metàl·lica de límit de l’estadi i finalment acabessin allotjant-se sobre les cobertes de l’edificació de l’establiment C” (foli 30).

La ventada del 6 de gener de 2012 no es pot considerar com un fenomen excepcional (v. el certificat de la Directora del Departament d’Indústria del Ministeri d’Economia i Territori de data 11 de setembre de 2013). La velocitat era de 24 m/s i “després de verificar els vents màxims dels mesos de gener de l’any 2001 al 2013, es el vent màxim d’aquest període és de 27 m/s l’any 2003, i de 24 m/s pels anys 2007, 2009 i 2012. Cal anotar que aquests vents estan per sobre de la mitjana dels mesos de gener que és de 20 m/s” (foli 181).

La velocitat del vent era forta, però no excepcional.

Per aquests motius, s’ha de desestimar el recurs d’apel·lació formulat per la representació processal del Comú X.

Quart.- Sobre la quantia de la indemnització

En seu administrativa, en data 7 de gener de 2013 la societat Varesc va demanar una indemnització valorada en la quantitat de 8.111,82 euros. Es pot remarcar que aquesta quantia figurava en l’informe del perit realitzat “d’acord amb l’encàrrec d’intervenció de A”, en data 16 de març de 2012: “Vista la responsabilitat exposada per diferents acte negligents, correspondria efectuar una reclamació dels danys soferts per l’assegurat per import de 8.111,82 €”.

En aplicació de l’article 8 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, el recurs administratiu previ exigit per aquest article delimita el marc del litigi davant el Tribunal. Per tant, la quantitat de 8.111,82 euros és l’única quantitat legítima per reclamar judicialment.

Per aquests motius, el recurs d’apel·lació presentat per la societat Varesc s’ha de desestimar.

Cinquè.- No s’aprecien circumstàncies determinants d’una especial condemna al pagament de les despeses d’aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació formulat per la representació processal de la societat Varesc.

Segon.- Desestimar el recurs d’apel·lació formulat per la representació processal del Comú X.

Tercer.- Confirmar la sentència recorreguda i condemnar el Comú X a indemnitzar la part agent amb la quantitat de 8.111,82 euros.

Quart.- De no efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.