Despeses extraordinàries (0233/09)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-233/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2010 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 24 de març del 2009 la representació processal de la Sra. Morell va formular demanda de divorci contra el Sr. Pla, sol·licitant que es declarés la dissolució del matrimoni contret pels litigants, que s'atribuís a la seva mandant la guarda i custòdia de la filla menor de la parella, i l'ús de domicili familiar, que s'establís un règim de visites a favor del pare que detallava i que es condemnés al defenent a pagar una pensió d'aliments a favor de la seva filla de 423,71 euros mensuals, fent-se càrrec els dos progenitors per meitat de les despeses extraordinàries de la menor.

II.- La representació processal del Sr. Pla va contestar a la demanda en data 21 d'abril del 2009 acceptant que es declarés dissolt el matrimoni, que s'atribuís la guarda i custòdia de la filla menor a la seva mare restant la pàtria potestat compartida, acceptant igualment que el domicili familiar li fos atribuït a la Sra. Morell però amb un termini màxim de sis mesos a partir de la Sentència de divorci, moment en el què caldria procedir a la seva venda, sol·licitant que el règim de visites fos el que es va pactar al conveni de separació dels esposos i acceptant el pagament de la pensió d'aliments en favor de la seva filla que se li demanava, sense fer menció de la manera com es cobririen les despeses extraordinàries de la menor.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, ORG_1, de data 14 de juliol del 2009 va estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Morell, declarant la dissolució del matrimoni contret pels litigants, establint que la pàtria potestat sobre la filla comú correspondria als dos progenitors i la seva guarda i custòdia s'atribuïa a la mare, fixant un règim de visites que especificava, disposant una pensió d'aliments a favor de la menor i a càrrec del seu pare de 423,71 euros mensuals, preveient que la nena continuaria sent beneficiària de la seva mare prop de la CASS, atribuint el domicili familiar a la Sra. Morell i puntualitzant que les despeses extraordinàries de la filla haurien de ser abonades pels progenitors per meitats iguals.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Pla i, pels arguments recollits a les seves conclusions, demana que es concreti i detalli quines són les despeses extraordinàries que els progenitors de la menor han de suportar per meitat.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- L'únic greuge que la part recurrent planteja contra la decisió de la Sentència d'instància és que aquesta no concreta quines són les despeses extraordinàries de la filla comú dels litigants que aquests han de suportar per meitat, proposant que puntualitzi que aquestes seran ocasionades per les activitats esportives, les colònies d'estiu, el seguiment de cursos i/o estudis específics, les excursions i viatges extraescolars, sempre que es realitzin previ acord d'ambdós progenitors.

Malgrat els arguments de la part recurrent i malgrat les relacions entre els litigants no siguin bones, com per desgràcia succeeix en moltes ocasions en els supòsits de separació i divorci, aquesta Sala no creu adient precisar exactament quines són les despeses d'una menor que cal considerar extraordinàries.

II.- Diverses Sentències d'aquesta Sala han posat de relleu que les despeses d'un menor són ordinàries quan són més o menys regulars i previsibles, mentre que són extraordinàries quan prèviament no es pot conèixer si es produiran o no, ni quina serà la seva importància. No obstant, el mateix fet de ser imprevisible quines despeses podran sorgir de forma extraordinària per tal d'atendre a les necessitats d'un menor i resultar difícil fixar quines s'hauran de considerar ordinàries ateses les circumstàncies de cada cas fa poc adient acotar-les per endavant. D'altra banda, el mateix conveni regulador signat pels esposos el dia 30 d'abril del 2007 i homologat per la Sentència de 12 de juny del mateix any entenia com extraordinàries les activitats extra escolars o esportives, colònies d'estiu, excursions i viatges escolars, compra de material escolar al principi de curs, mèdiques, d'ortodòncia i hospitalàries en la mesura que no estiguessin cobertes per la CASS, i les despeses originades pel seguiment de cursos i/o estudis específics, donant per tant un criteri orientatiu que entenem suficient per resoldre les qüestions més freqüents.

III.- Atesa la naturalesa de les qüestions objecte de litigi no es fa expressa imposició de les costes d'aquesta alçada en virtut del que permet el capítol X de la Novel·la 82..

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pla contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, ORG_1, en data 14 de juliol del 2009, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament respecte de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la ORG_0, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.