EXEQUÀTUR

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000389/2018

EXEQUATUR

NIG: 5300531120180000018

PARTS:

Apel·lant: Sra. Romeu

Representant: Sra. Ayuso

Advocat: Sra. Arcos

Apel·lat: Sr. Tejera

Representant: Sr. Blasco

Advocat: Sra. Porras

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: EXEQUÀTUR

SENTÈNCIA 003-2023

Andorra la Vella, el 17 de gener del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el procediment d'exequàtur en les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Per sentència contradictòria de data 08-09-2017, el Tribunal de LE HAVRE, França, va pronunciar el divorci contenciós dels consorts Tejera i Romeu i va, entre altres extrems, condemnar al Sr. Tejera a pagar a la Sra. Romeu una prestació compensatòria de 265.000.-euros així com una pensió a favor del fill menor.

2.- Per escrit de data del Registre 09-11-2018, la representació processal de la Sra. Romeu va presentar davant d'aquesta Sala demanda d'exequàtur a fi i efecte que es declari executòria a Andorra la referida resolució estrangera.

3.- El 07-01-2019, el Ministeri fiscal va manifestar que procedia donar lloc a l'exequàtur.

4.- Per escrit del 26-03-2019, la representació processal del Sr. Tejera va formular una excepció dilatòria d'incompetència dels tribunals andorrans, i per providència del 18-02-2020, es va decidir la suspensió del procediment. En data 28-02-2020, la representació processal de la Sra. Romeu es va oposar a l'excepció formulada, sol·licitant la seva desestimació amb imposició de costes al Sr. Tejera mentre que per escrit de data 02-03-2020, el Ministeri Fiscal va manifestar que interessava la desestimació de l'excepció.

5.- Per Aute del 29-10-2020, vam decidir desestimar l'excepció dilatòria d'incompetència dels tribunals andorrans formulada per la representació processal del Sr. Tejera i ordenar l'aixecament de la suspensió i la continuació del procediment d'exequàtur, tot i condemnant al Sr. Tejera a pagar les costes judicials en relació l'incident.

6.- Per escrit de data 11-12-2020, el Ministeri fiscal va manifestar que ratificava el seu escrit de data 07-01-2019 i que procedia donar lloc a l'exequàtur.

7.- Per escrit de data 10-02-2021, la representació processal del Sr. Tejera va contestar a la demanda d'exequàtur oposant-se a la mateixa i demanant la seva desestimació, amb imposició de costes a la Sra. Romeu.

Per escrit de data 02-03-2021, la representació processal de la Sra. Romeu es va reafirmar en la seva pretensió d'exequàtur i per escrit de data 12-04- 2021 el Ministeri fiscal va reafirmar que procedia donar lloc a l'exequàtur, però per escrit de dúplica de data 26-04-2021, la representació processal del Sr. Tejera va mantenir que calia desestimar la demanda.

8.- Evacuat el tràmit de proves, i en data respectivament 19-04-2022, 28- 04-2022 i 04-05-2022, el Ministeri Fiscal i les parts van presentar els seus respectius escrits de conclusions, mantenint la seva posició.

9.- Per providència del 09-06-2022 vam emplaçar a la representació processal de la part agent per tal que aporti la traducció del segell de fermesa i de la postil·la, cosa que es va complimentar en data 12-07-2022.

10.- En data 12-10-2022, la representació processal del Sr. Tejera va sol·licitar que es practiqui correctament la prova II Documental acordada per Aute de data 20-12-2021.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Atesa la disposició transitòria primera del Codi de procediment civil en vigor des del dia 01-05-2021, s'han aplicat les normes processals anteriors, en particular les relatives a l'exigència de la traducció.

La representació processal del Sr. Tejera sosté que al requerir la part agent d'aportar la traducció del segell de fermesa aposat a la sentència francesa, vam considerar que tal segell no era suficient per a resoldre la demanda d'exequàtur.

Però no és així, l'únic que calia era, d'una banda, aportar el document justificant de la fermesa de la sentència estrangera i, d'altra banda, aportar la seva traducció al català.

És només aquesta traducció que faltava i per això la vam exigir i això s'ha acabat complimentant degudament.

No és veritat que el segell no seria suficient.

El mateix correspon a la pràctica francesa, que és diferent de la pràctica d'altre països on el secretari emet el certificat de fermesa mitjançant un document separat.

Dit segell on el secretari de la Cour d'appel fa constar i certifica que cap recurs d'apel·lació es va interposar en contra de la sentència d'instància és del tot suficient per a establir la fermesa de la mateixa.

Així les coses, no existeix cap més obstacle i no és necessari cap més tràmit processal per a resoldre la petició d'exequàtur sense més dilacions.

SEGON.- L'article 47 de la Llei transitòria de procediments judicials disposa que les sentències civils poden ser objecte d'aprovació prèvia del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

L'article 49 de la mateixa Llei exigeix per l'atorgament de l'exequàtur que la resolució compleixi amb els següents requisits:

. la competència de la jurisdicció que l'ha dictat.

. la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció.

. l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte.

. la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.

. l'absència de tot frau a la llei nacional.

TERCER.- En el present cas, és pales que aquestes condicions queden reunides.

Com ho acabem de motivar queda ara degudament acreditat que la sentència és ferma.

No existeix cap element per contradir la competència de la jurisdicció francesa que va dictar la sentència, essent precisat que fou el propi Sr. Tejera qui havia presentat la demanda en divorci.

De la mateixa manera, és de constatar que es va aplicar la llei competent, és a dir la francesa, i es pot veure que el Tribunal, compte tingut de l'element d'extraneïtat atenent al fet que el demandant es declarava com resident a Tailàndia, ha dedicat el primer punt de la seva resolució a la verificació de la seva competència i de la Llei aplicable, el tot en relació a l'article 3 del Reglament CE 2201/2003.

Tampoc es qüestiona la regularitat del procediment seguit de manera contradictòria davant dita jurisdicció cadascuna de les parts essent representada per un advocat.

Tampoc apareix un frau a la llei que la jurisprudència d'aquesta Sala (SSTSJA 18-12-1997 i 5-07-2003) ha definit com l'aplicació d'una normativa nacional estrangera per a escapar a l'aplicació d'una normativa nacional contrària.

Finalment, no apareix cap supòsit de manca de conformitat a l'ordre públic nacional i internacional.

Per totes aquestes consideracions, l'exequàtur ha de ser concedit.

QUART.- Si bé és cert que, en matèria d'exequàtur, és costum de no fer especial condemna en costes processals (abans de l'entrada en vigor de de l'article 350 del CPC), en el present cas, on la part defenent ha continuat a oposar-se a l'exequàtur malgrat les condicions de fons del mateix eren reunides, escau imposar-li les costes.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- Estimar la demanda d'exequàtur de la Sra. Romeu i declarar executiva a Andorra la sentència NºD17/XXX dictada el dia 08 de setembre del 2017 en el rotlle RG15/XXXXX, pel Tribunal de Grande Instance de LE HAVRE, França, en el procediment de divorci contenciós dels consorts Tejera i Romeu.

SEGON.- Imposar al Sr. Tejera les costes processals d'aquest procediment d'exequàtur.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.