Import honoraris professionals (343/11)
- Resolució
- Sentència · 28/02/2012
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 46/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2012:46
- Recurs
- 343/11
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Josep Maria Pijuan Canadell, Eulàlia Amat Llari
- Àrea
- Civil Laboral i Seguretat Social
- Descriptors
- DESPLAÇAMENTS PREAVÍS DEMANDA (PROCEDIMENT ABREUJAT) SENTÈNCIA (PROCEDIMENT ABREUJAT) RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència en un cas entre el Sr. Anaya i el Sr. Querol, on el primer reclama 5.627,80 EUR en concepte d'honoraris professionals no satisfets. El Sr. Querol s'oposa a la reclamació i presenta una demanda reconvencional. Després d'un procés judicial, el Tribunal Unipersonal de Batlles condemna el Sr. Querol a pagar 1.183,96 EUR al Sr. Anaya. Ambdues parts interposen recurs d'apel·lació. Finalment, el Tribunal Superior de Justícia d'Andorra reforma la sentència inicial i condemna el Sr. Querol a pagar 1.405,08 EUR al Sr. Anaya, amb els interessos legals corresponents.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Josep Maria Pijuan Canadell Eulàlia Amat Llari
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-343/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2012.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- El Sr. Anaya va presentar davant de l'Hble. Batllia, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra el Sr. Querol, en reclamació de la quantitat de 5.627,80 EUR en concepte de pagament d'honoraris professionals meritats i no satisfets, amb els interessos legals corresponents des de la data de reclamació formal, i condemna de l'adversa a pagar les costes processals, incloses les derivades de l'intervenció d'advocat i de procurador.
II.- El Sr. Querol va oposar-se a totes les pretensions de la part agent, contestant que la factura reclamada no és correcta; i va formular una demanda reconvencional en reclamació de la quantitat resultant de descomptar de l'import ja abonat, 2.774,92 EUR, l'import que es determini en el present procediment en concepte d'honoraris professionals del Sr. Anaya.
III.- Per sentència de data 13 de juliol del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, secció civil, va estimar parcialment la demanda del Sr. Anaya, i rebutjant de ple la reconvenció articulada per la part defenent, va condemnar al Sr. Querol a satisfer al Sr. Anaya la suma global de 1.183,96 EUR, més els interessos legals des de la data de fermesa de la present resolució, i sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals provocades, havent d'assumir cada part les seves pròpies i per meitat les comunes, si bé, devent assumir el demandant reconvencional les costes ocasionades a l'altra part per motiu de la substanciació de la reconvenció.
IV.- Contra aquesta resolució ambdues parts han interposat recurs d'apel·lació.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- Els punts de discrepància del Sr. Querol amb la sentència són els següents: concepte 13, la inversió de la carrega de la prova que efectua el Tribunal a quo és contrària a Dret i, per tant, la demanda ha de ser desestimada per aquest concepte per la manca de prova per part del Sr. Anaya dels fets que al·lega; conceptes 14, 15, 16 i 17, les gestions efectuades pel Sr. Anaya eren pel seu compte i interès per afavorir el bon fi de les compravendes i per poder cobrar la seva part de la comissió; conceptes 18 i 19, el pèrit s'havia de limitar a contestar únicament el que se li demanava, tot dient que el preu que cobra el Sr. Anaya per un avantprojecte d'obra es troba molt per sota del preu del mercat, sense entrar a valorar i determinar la quantitat que seria adient facturar si ens trobéssim en una altra fase del projecte, i per tant, la manca de prova de l'import d'altres fases d'execució provoca que la demanda hagi de ser desestimada perquè provat el fet que els treballs efectuats no són avantprojectes d'obra, cap prova constaria en autes respecte al preu d'altres fases d'execució anteriors; resta acreditat en autes que el Sr. Anaya, amb independència del fet que li fossin encomanats un o varis avantprojectes, no ha complert amb la seva obligació principal i, en conseqüència, el Sr. Querol no resta obligat al pagament del preu; en qualsevol cas, resta provat en autes que el Sr. Anaya factura per sota del preu del mercat i, per tant, no es just ni equitatiu que el tribunal condemni la part demandada a pagar la quantitat de 1.270 EUR, sinó altra inferior; el Sr. Anaya ni prova que li fossin encomanats els treballs ni acredita que aquests fossin realitzats amb anterioritat a la resolució del contracte.
II.- El Sr. Anaya manifesta: que contràriament al que estableix la sentència de primera instància, sí que està provat tant l'encàrrec professional com la realització de la feina encomanada prèviament sota els conceptes 0, 1, 12, 13, 14, 15, 16, 17; que existeix un error en l'apreciació de les al·legacions de les parts respecte el concepte 18, ja que l'objecte de debat fixat en demanda i contesta fou el de si el preu que facturava el Sr. Anaya era ajustat a dret o no, mai el de si l'encàrrec professional realitzat al demandant comprenia la realització d'un sol projecte o bé de dos; que igualment existeix una indeguda apreciació de la prova en el sentit que si està provat que es va encomanar aquestos treballs, encara més quan l'adversa el reconeix dues vegades; que d'altra banda, també existeix una indeguda valoració de la prova respecte el punt 19, perquè està abastament provat l'encàrrec, tant en la missiva adjuntada com a document n°8, com en la confessió en judici del Sr. Querol posat en relació amb el contracte signat entre les parts.
III.- En data 28 de març del 2007 els Sr. Querol i Anaya varen pactar el següent: "1) En Anaya realitzarà els treballs dins el seu camp, que l'hi seran encarregats per Querol o els seus representants... 2) En Anaya facturarà els honoraris corresponents a cada treball segons es pacti cas per cas, amb la possibilitat de percebre incentius segons el bon fi dels mateixos; 3) Mensualment, en Anaya percebrà la quantitat de 1.200 EUR a compte dels honoraris esmentats i que serà deduïda periòdicament de les facturacions posteriors; 4) Ambdues parts podran rescindir el present contracte de forma unilateral amb un preavís de 2 mesos, en tal cas i llevat que es pacti altra cosa, en Anaya finalitzarà els treballs que tingui pendents i als lliurament dels mateixos l'hi serà abonada la liquidació dels honoraris restants".
Per carta del dia 17 d'octubre del 2007 el Sr. Querol va rescindir el referit contracte amb el corresponent preavís de 2 mesos. El Sr. Anaya va lliurar al Sr. Querol una factura d'honoraris professionals en 20 punts, per un import de 8.402,72 EUR del qual va deduir la quantitat de 2.774,92 EUR, ja rebuda a compte mitjançant un pagament de 1.274,92 EUR el dia 30 d'abril, i un pagament de 1.500 EUR el dia 21 d'agost. En la seva contesta a aquesta factura, de data 2 de juny del 2008 (foli 39), el Sr. Querol considera correctes els punts 0, 3, 4, 5, 6, 8, 9, 10 i 11 de la referida factura, el que correspon a 25h30 de treball, i a un import de 1.147,50 EUR per aplicar la tarifa practicada pel Sr. Anaya de 45 EUR per hora.
En canvi el Sr. Querol s'oposa als punts 1, 2 i 7 per ésser els mateixos exagerats, i als punts 12, relatiu a un estudi unitat d'actuació en sol urbanitzable UA x, per no haver estat encarregat al Sr. ENTITY_4; 13 per correspondre a moments en que el Sr. Anaya va venir a les oficines sense cita prèvia; 14, 15, 16 i 17, per ser operacions de compravenda proposades pel Sr. Anaya els honoraris de les quals, en cas de materialitzar-se, es cobrarien en un percentatge sobre els honoraris que percebria la immobiliària C SA per la venda, però donat que no es va realitzar cap operació, no correspon el cobrament de cap quantitat per aquest concepte. Respecte als punts 18 i 19 que es refereixen a la realització d'avantprojectes, el Sr. Querol manifesta que els treballs facturats al punt 18 en cap cas es poden considerar com un avantprojecte, i que mai se li ha lliurat res del avantprojecte facturat en el punt 19.
IV.- Respecte als punts 1 i 2 de la factura del Sr. Anaya que corresponen a 2 vegades de 3 hores de desplaçaments per comanda i recollida de plànols blaus, la demanda no pot prosperar, atès que resulta clarament de l'informe pericial que consta en autes, que els plànols blaus són a càrrec de la propietat, i el fet de que els reculli l'un o l'altra depèn del pacte entre les parts, però, de tota manera no és correcte facturar 3 hores d'arquitecte per recollir plànols a l'edifici administratiu del M.I. Govern, pel fet que no és una feina que requereix tenir la titulació d'arquitecte.
Pel que fa al punt 7, l'informe pericial esmentat considera que les hores i els preus calculats en el referit punt són correctes, i per tant, per aquest concepte, el Sr. Querol deu al Sr. Anaya la quantitat de 202,50 EUR.
Respecte al punt 12, força és de constatar, tal com ho posa de manifest la sentència de primera instància, que el Sr. Anaya no fa la prova que li pertoca que se li hagi encomanat un estudi en sòl urbanitzable UA x, Parròquia x, i per tant s'ha de desestimar aquest punt de la demanda.
Respecte al punt 13 corresponent a 7 reunions al despatx dels Srs. Querol i V, per una durada total de 3h30, el Sr. Querol nega que aquestes reunions s'hagin celebrat ja que pretén que el Sr. Anaya va venir a les oficines sense cita prèvia i que al no ser-hi el Sr. V, el Sr. Anaya va marxar. Aquí també no existeix cap prova que aquestes reunions s'hagin celebrat al despatx del Sr. Querol en presència del Sr. V en les dates considerades, ço que determina la desestimació d'aquesta reclamació.
Respecte als punts 14, 15, 16 i 17, el Sr. Querol no nega la realitat dels fets facturats, però afirma que es tracta d'operacions de compravenda que li foren proposades pel Sr. Anaya, relacionades a béns immobles de tercers aliens al contracte de prestació de serveis de data 28 de març del 2007. Nogensmenys el Sr. Querol no aporta la més mínima prova de que les prestacions realitzades i contemplades en els referits punts de la factura corresponen a gestions efectuades pel Sr. Anaya pel seu compte i interès per afavorir el bon fi de les compravendes i poder així cobrar una comissió. Per tant s'ha d'acceptar les 8 hores facturades per els esmentats conceptes.
V.- Si els punts 0 a 17 corresponen a honoraris per treballs efectuats per temps, els punts 18 i 19 corresponen a honoraris professionals relatius a avantprojectes, en una parcel·la de A (18) i a B (19). En la seva contesta del dia 2 de juny del 2008, el Sr. Querol manifesta que si respecte al punt 18, efectivament el Sr. Anaya va lliurar un esbós que en cap cas es pot considerar com un avantprojecte, en canvi respecte al punt 19 mai se li ha lliurat res d'aquests avantprojectes.
Resulta de les conclusions de l'informe pericial que consta en autes, que els treballs aportats pel Sr. Anaya no poden tenir la consideració d'avantprojecte, però són correctes com a esbossos i croquis dins la fase d'estudis previs i com a plànols de treball. Per tal de respondre a la pregunta c, més concretament: "Certifiqui que el detall n° 18 i 19 de la factura d'honoraris del Sr. Anaya, adjuntada també al document n° 5 de la demanda, s'ajusta a la normativa del col·legi", el pèrit, respectant el marc de la seva missió, va verificar si els honoraris facturats corresponien als treballs realitzats pel Sr. Anaya. De les seves investigacions en resulta que pel que fa al punt 18, el valor de 1.270 EUR per la fase d'estudis previs d'un projecte d'habitatge de 220 m2 és correcte i s'ajusta als paràmetres normalment utilitzats en el càlcul d'honoraris, i que pel que fa al punt 19, una provisió de 1.200 EUR per començar un projecte és correcta i dins una forquilla de preu correcte de mercat. S'ha de valorar per tant el referit informe pericial contra el qual les parts no desenvolupen cap crítica seriosa.
Ara bé, el Sr. Querol pretén que com que havia encomanat al Sr. Anaya un avantprojecte d'habitatge i que aquest darrer no li ha lliurat el referit projecte, sinó un estudi previ, el mateix no ha complert la seva obligació principal i en conseqüència, el Sr. Querol no resta obligat al pagament del preu. Aquesta argumentació no pot prosperar ja que fou el Sr. Querol que va rescindir unilateralment el contracte de serveis, impedint així el Sr. Anaya d'acabar els treballs encomanats. Nogensmenys, l'arquitecte ja havia iniciat l'avantprojecte, i totes les gestions realitzades per aquest conceptes amb els honoraris corresponents han de ser pagats pel Sr. Querol en virtut del principi que tot servei merita una remuneració, i que no pot haver-hi un enriquiment injust. Tampoc l'argument del Sr. Querol segons el qual, donat que el Sr. Anaya facturava per sota del preu del mercat, el pèrit havia de facturar els honoraris a una quantitat inferior a les de 1.270 i 1.200EUR, no pot ser acceptat. En efecte, els honoraris facturats pel Sr. Anaya són de dues categories, els honoraris de treballs per temps, (punts 0 fins 17) amb una tarifa horari de 45 EUR sota del preu del mercat, i els honoraris professionals stricto sensu (punts 18 i 19) remunerant la ciència i la professionalitat de l'arquitecte, que són totalment independents de la remuneració del treball per temps. El pèrit ha considerat que aquests honoraris professionals eren correctes i per tant, a manca de prova contrària, s'ha de valorar aquesta apreciació.
Pel que fa a la problemàtica de determinar si el Sr. Querol va encomanar 1 o 3 avantprojectes a B (punt 19), no hi a res a afegir al raonament del primer jutge que aquesta sala comparteix totalment, considerant que en qualsevol cas no existeix cap prova significativa que l'encàrrec de 3 avantprojectes.
VI.- En conseqüència, s'ha de condemnar al Sr. Querol a pagar al Sr. Anaya la quantitat de 1.405,08 EUR (1.147,50 + 202,50 + 360 + 1270 + 1.200 - 2.774,92). L'estimació parcial d'ambdós recursos determina no fer cap imposició particular de les costes processals de segona instància.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Estimar parcialment el recurs tant del Sr. Querol, com del Sr. ENTITY_4;
Reformar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 13 de juliol del 2011, en el sentit de condemnar al Sr. Querol a satisfer al Sr. Anaya la quantitat de 1.405,08 EUR amb els interessos legals a comptar de la notificació de la present resolució; Confirmar-la per la resta de les seves disposicions; sense fer especial condemna en costes judicials de segona instància.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.