Contracte de societat: determinació de la distribució dels beneficis entre els socis (113/04)
- Resolució
- Sentència · 17/03/2005
- Sentit
- condemna (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 46/2005
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2005:46
- Recurs
- 113/04
- Ponent
- Jean Louis Vuillemin
- Magistrats
- Jean Louis Vuillemin, Joan Manel Abril Campoy, Antoni Bruguera Manté
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- EQUITAT SOCIS PAGAMENT SOCIETAT CONTRACTE DE SOCIETAT NUL·LITAT D'ACTUACIONS COSTES PROCESSALS
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat l'incident de nul·litat d'actuacions i el recurs d'aclariment presentats per la Sra. Salamanca contra la sentència que la condemnava a pagar 7.055 EUR al Sr. Roda. La Sra. Salamanca argumentava que la sentència havia vulnerat els seus drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió judicial fonamentada en dret, però el tribunal ha considerat que aquests arguments no tenen fonament. El tribunal també ha desestimat el recurs d'aclariment, ja que la sentència no és obscura ni ambigua, i la Sra. Salamanca simplement volia revisar la sentència. Com a conseqüència, la Sra. Salamanca ha estat condemnada al pagament de les costes processals.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté
SENTÈNCIA DE 17 DE MARÇ DE 2005
Contracte de societat: determinació de la distribució dels beneficis entre els socis.- Equitat.- Dret a la jurisdicció: determinació del seu abast.- Recurs d'aclariment: finalitats i determinació del seu abast
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per sentència de data 10 de gener del 2005, aquest Tribunal Superior, reformant parcialment una resolució de l'Honorable Tribunal de Batlles del dia 18 de maig del 2004, va condemnar el Sr. Roda a pagar a la Sra. Salamanca, la quantitat de 7.055 EUR, menys, el cas escaient, a deduir en tràmit d'execució de sentència, la quantitat que es determinarà per resolució ferma en el marc de la causa B-1144-9/2001, en el cas que s'estimi la reclamació de la Sra. Salamanca, amb els interessos legals meritats a comptar de la contesta a la demanda.
II.- Contra aquesta resolució la Sra. Salamanca ha interposat incident de nul·litat d'actuacions i recurs d'aclariment
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.
FONAMENTS DE DRET
I.- Pel que fa a l'incident de nul·litat d'actuacions, la part que recorre manifesta que el raonament del Tribunal Superior segons el qual la Sra. Salamanca, en la seva qualitat de soci de la societat constituïda amb el Sr. Roda, només pot pretendre un 10% dels beneficis de la mateixa societat, en contraprestació del valor de les seves aportacions a la societat, no està fonamentada en el sistema de dret civil andorrà, ni per extensió en cap dels sistemes de dret del nostre entorn cultural més immediat. Per aquest motiu, la Sra. Salamanca considera que la sentència de referència ha vulnerat els drets continguts en el article 10 de la Constitució, i en especial, els drets a la jurisdicció i a obtenir una decisió judicial fonamentada en Dret i per extensió a un judici just i a un jutge imparcial a l'haver-se transgredit el dret que disposa el jutjador a interpretar les normes que es troben en el sistema de prelació de fonts del dret andorrà. Aquesta impugnació ha d'ésser desestimada per manca total de fonament.
II.- Com ho declara la jurisprudència del Tribunal Constitucional, el dret a la jurisdicció consisteix a promoure l'activitat jurisdiccional sobre les pretensions deduïdes, amb el benentès que aquesta decisió no ha d'ésser necessàriament favorable a les pretensions de l'actor. En el present cas queda fefaent que el Tribunal va examinar totes les pretensions formulades per la Sra. Salamanca i va pronunciar-se sobre les mateixes de manera completa. Per tant no existeix cap vulneració del dret a la jurisdicció, perquè el Tribunal va donar solució a totes les peticions de la demanda formulades per la part que avui recorre.
III.- Com a principi general, qualsevol desestimació d'una pretensió ha d'ésser raonada, amb motius suficients dels quals es pugui desprendre que la decisió no és arbitrària. Encara que el Tribunal s'hagi equivocat en aplicar-se unes normes diferents a les vigents al Principat, com ho sosté la Sra. Salamanca, això no implicaria una infracció al dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, llevat pot ser, el cas on el raonament sigui tant absurd o contrària al més elemental sentit jurídic, que fa que es podria dubtar de la imparcialitat del jutjador. Però no és la situació d'autes. En efecte, si és cert que en el Digest, es pot llegir que si no ha estat pactada de cap dels socis la part que tindrà cadascun en la societat, queda clar que les parts han d'ésser iguals, d'una banda, no es tracta d'una norma absoluta i imprescindible, sinó orientadora, i d'altra banda és d'aplicació només en el cas on els socis han fet aportacions d'un mateix valor o d'un valor equivalent a la societat. El dret civil català al contrari, més adaptat a la societat moderna preveu de manera més ajustada a l'equitat i a la realitat socio-econòmica, que "a falta de pacte els guanys es distribueixen proporcionalment a les aportacions respectives" (Dret Civil vigent a Catalunya del Sr. ENTITY_6). També està la solució adoptada pel Reglament de les societats mercantils de 1983. En el litigi resolt per la sentència impugnada, com ho ha expressat el Tribunal, front a la diferència importantíssima entre les aportacions de cada soci en la societat, si la part demandant no acredita cap pacte establint que malgrat aquesta desproporció, els beneficis s'han de repartir a parts iguals entre les parts, s'ha d'aplicar una justa repartició en funció de les actuacions de cada soci en el marc de la societat. Pot ser que aquest raonament no convé a la Sra. Salamanca, però existeix i aquest Tribunal considera que està del tot ajustat al dret vigent a Andorra. De cap manera, la sentència ha vulnerat el dret de la Sra. Salamanca a obtenir una resolució fonamentada en dret, i pretendre el contrari resulta de la mala fe o d'un abús processal patent.
IV.- Respecte al recurs d'aclariment interposat per la Sra. Salamanca, també s'ha de desestimar, perquè la sentència en res n'és obscura o ambigua. S'ha de posar de manifest que com ho ha declarat a moltes vegades la jurisprudència d'aquest Tribunal, el recurs d'aclariment té com finalitat exclusiva i única, aclarir algun concepte fosc o suplir qualsevol omissió respecte a punts discutits en el litigi, sempre amb la limitació de no modificar ni alterar la resolució inicial. En el cas d'autes, força és de constatar que la part recorrent, vol tornar fer jutjar una qüestió ja resolta segons els criteris aplicats pel Tribunal, amb el motiu que la sentència, en el seu càlcul dels beneficis que ha de cobrar la Sra. Salamanca, va tornar a descomptar novament els pagaments efectuats per l'adversa els mesos de gener, març, abril, maig, juny, agost, setembre, octubre, novembre i desembre del 2000, que ja havien estat objectes de càlcul per tal de determinar el benefici net de la societat. És particularment fefaent que no es tracta aquí d'un qualsevol aclariment d'una disposició fosca de la sentència, sinó que el recurs interposat per la Sra. Salamanca té per objectiu de revisar la sentència, cosa antinòmica amb un procediment d'aclariment.
V.- La desestimació dels recurs de la Sra. Salamanca imposa de condemnar-la al pagament de les costes processals.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
Decisio
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
Desestimar, tant l'incident de nul·litat d'actuacions, com el recurs d'aclariment formulats per la Sra. ENTITY_5; condemnar la Sra. Salamanca al pagament de les costes processals causades.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.