Recurs d'apel·lació sobre l'adquisició de la nacionalitat andorrana per filiació derivada de gestació subrogada

Sentència

Magistrats

Immaculada Rodríguez Díaz Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Solà

SENTÈNCIA 17-2026 DE 30/03/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Data : 30/03/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000058/2025

Nig : 5300545320250000031

SENTÈNCIA 017-2026

PARTS

Apel·lant: Carnero

Representant: Sra. Arnau

Advocat: Sr. Gutierrez

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Carranza

Advocat: Sra. Galan

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL :

Presidenta : Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrats : Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ

Objecte: Nacionalitat. Adquisició. Filiació per gestació subrogada. Residència permanent i efectiva

Andorra la Vella, el 30 de març de 2026.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000016/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, que expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- La part agent va interposar en data 14-04-2025 demanda jurisdiccional contra les resolucions del Govern núm. 418160/2025 i 418163/2025, de data 05-02-2025. Aquests actes resolutoris confirmaven en via de recurs administratiu les resolucions del Secretari d'Estat de Justícia i Interior, de data 27-09-2024, per la qual es van denegar les sol·licituds presentades per part de la Sra. Carnero -atès que l'avui demandant Sra. Carnero era menor d'edat- per adquirir la nacionalitat andorrana.

2.- En la sentència núm. 44/2025, de data 23-09-2025, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda pel la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, la recurrent estima, en substància, que:

La sentència vulnera els principis d'igualtat, no discriminació i d'interès superior del menor. Així mateix transgredeix el principi ad impossibilitia nemo tenetur i incorre en error en la valoració de la prova pel que fa a la manca d'acreditació de la residència efectiva i principal al Principat.

El Tribunal a quo nega que els efectes de la filiació declarada a l'estranger i reconeguda al Principat puguin estendre's als requisits per a l'adquisició de la nacionalitat, tot considerant no equiparable la gestació subrogada a l'adopció. Efectua una interpretació estricta de l'article 8.2 de la Llei de la nacionalitat, sense tenir en compte que aquesta Llei es va adoptar fa més de 20 anys i és clarament obsoleta, essent la gestació subrogada una forma de filiació que a l'any 2005 podia resultar aliena al costum andorrà i fins i tot europeu. Així es vulnera el principi d'igualtat i d'interès superior del menor, i es discrimina al tipus de filiació de la gestació subrogada. S'escau equiparar la gestació subrogada -a efectes de protecció absoluta del dret a la vida personal i familiar i de reconeixement d'efectes legals plens- a qualsevol altre tipus de filiació reconeguda expressament per complir amb els requisits de l'article 8.2 de constant referència.

La jurisprudència del TEDH ve a reforçar la seva tesis d'aplicació del principi pro homine i la facultat del marge d'apreciació dels Tribunals en els casos de normes internes que no han estat degudament transposades per adaptar-se als criteris del TEDH i garantir els drets reconeguts pel Conveni. L'adquisició de la nacionalitat forma part de la identitat personal protegida per l'article 8 del CEDH.

La Llei s'ha d'interpretar d'acord amb la seva finalitat protectora dels interessos i drets dels infants que mantenen una relació de filiació que no sigui per naturalesa, tal i com ho és l'adopció o la gestació subrogada.

Es troba en tràmit parlamentari una proposta de modificació de la Llei qualificada de la nacionalitat, que pretén adequar diversos preceptes (entre ells l'article 9) a la realitat social i familiar contemporània i en particular es pretén substituir el terme "fill biològic o adoptat" pel "d'independentment del tipus de filiació", reconeixent expressament la pluralitat de formes de constitució del vincle de filiació.

La demandant compleix, també, amb els requisits d'adquisició de la nacionalitat per via de naturalització de l'article 11.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat, això és la residència permanent i efectiva en el període de 10 anys anteriors a la interposició de la primera sol·licitud administrativa, i d'haver seguit la seva escolaritat obligatòria al Principat.

Per tot el qual ha demandant la revocació de la sentència apel·lada i la declaració de que els actes impugnats en orogen són nuls, tot reconeixent la nacionalitat andorrana a la seva mandant.

4.- En la seva contesta, el Govern al·lega, en síntesi, que:

Per adquirir la nacionalitat andorrana en mèrits de l'article 8.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat esdevé necessari que s'hagi produït una adopció plena declarada judicialment, la qual cosa no acredita la demandant. La filiació que té reconeguda l'apel·lant és per gestació subrogada i aquesta, amb independència del seu reconeixement atorgat via exequàtur, no és equiparable jurídicament a una adopció.

Com ho diu la sentència apel·lada, en dret intern andorrà, la filiació per gestació subrogada no constitueix una quarta modalitat de filiació reconeguda legalment en termes generals sinó un supòsit específic regulat a l'article 12 de la Llei 12/2019, amb prohibició general però amb excepció en matèria de reconeixement d'un títol estranger a efectes d'inscripció de la filiació al Registre civil quan concorri vincle biològics amb almenys un dels progenitors i prevalgui l'interès superior del menor.

Les puntualitzacions que s'efectuen en la sentència del TSJC, quina reconeixia la filiació de la demandant en relació a la nacionalitat, s'han d'entendre com a "eventual" i doncs que pot esdevenir en funció d'una circumstància incerta, conjectural, com ho pot ser l'acompliment dels requisits establerts per la norma vigent en matèria de nacionalitat en ordre a garantir els principis de legalitat i de seguretat jurídica que regeixen l'ordenament jurídic, entre d'altres.

No es qüestionen els efectes del reconeixement judicial de la filiació ni el fet que sigui filla de la Sra. THYSSEN-BORNEMISZA. No hi ha discriminació cap a la interessada atès que no se l'exclou de l'aplicació de la norma, sinó que la seva situació no encaixa i no es pot equiparar a la pretesa. Forçar l'assimilació suposa estendre una norma més enllà del seu àmbit d'aplicació i conculcar els principis de seguretat jurídica i de legalitat.

No és d'aplicació l'interès superior de la menor perquè aquesta ja ha assolit la majoria d'edat.

No hi ha ingerència a la vida privada i familiar de la demandant perquè no es discuteix la filiació, i aquesta no està desproveïda de nacionalitat, a més de que disposa d'una autorització d'immigració vigent al país.

No es donen els requisits de l'article 11.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat perquè no acredita la residència durant els 10 anys que precedeixen la presentació de la sol·licitud i no acredita haver cursat els seus estudis obligatoris de primera i segona ensenyança en Centres educatius al Principat, ni tampoc en cap centre que compleixi amb el requisits d'incorporar totes les matèries de formació andorrana al seu currículum.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent, i desprès d'evacuar les parts els seus respectius escrits de conclusions, han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència.

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Fets rellevants

Per Sentència del 12-09-2017 la Sala Civil d'aquest Tribunal va declarar executòria a Andorra la Sentència del Tribunal Superior de l'Estat de Califòrnia pel Comtat de Los Angeles, de data 11-07-2006, en la que s'estableix la maternitat de la Sra. Maria del Carmen THYSSEN-BORNEMISZA DE CASZON, per mitjà de la gestació subrogada, respecte de l'aleshores menor Carnero.

Aquesta darrera va néixer el 06-07-2006 a l'Estat de Califòrnia, és de nacionalitat americana, i consta inscrita al Registre Central d'Immigració del Principat des del dia 15-10-2015.

La part agent va presentar una sol·licitud per gaudir de la nacionalitat andorrana, que li ha estat denegada per considerar que no compleix els requisits de l'article 11.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat (nacionalitat per via de naturalització) en no acreditar la residència permanent i efectiva al Principat durant els deu anys que van precedir la seva sol·licitud i cursat íntegrament l'escolaritat obligatòria en centres educatius al Principat que integrin en el seu currículum escolar totes les matèries especifiques de formació andorrana.

Tanmateix va presentar una segona sol·licitud per gaudir de la nacionalitat andorrana per via de l'article 8.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat, que li ha estat denegada per no equipar-se la seva situació jurídica a la de l'adopció plena que hagi estat declarada judicialment.

Tercer.- Normativa d'aplicació

L'art. 8 de la Llei qualificada de la nacionalitat disposa en aquells apartats que aquí interessen:

"2. Adquireix la nacionalitat andorrana l'infant adoptat en adopció plena per una persona de nacionalitat estrangera que tingui la seva residència principal i permanent al Principat d'Andorra a la data de l'adopció i l'hagi tinguda durant els deu anys que han precedit l'adopció, si compleix els requisits prevists a l'apartat 3 del present article.

Si la durada de deu anys no s'ha complert el dia de la sol·licitud, la nacionalitat andorrana li és atorgada a títol provisional; en tal cas, la nacionalitat s'ha de confirmar, en les condicions de capacitat previstes a l'article 34, abans que l'infant arribi a la majoria d'edat, o dins de l'any següent a la majoria o al que es compleixi el termini de deu anys, pel propi interessat. La confirmació no pot tenir lloc fins que la persona adoptant pugui acreditar un període de residència principal i permanent al Principat d'Andorra de deu anys, o, si és el cas, fins que l'interessat pugui acreditar que ha residit ell mateix de forma principal i permanent al Principat d'Andorra durant l'esmentat període, de forma ininterrompuda els cinc darrers anys. La manca de confirmació en les condicions d'aquest apartat comporta la pèrdua de la nacionalitat andorrana adquirida a títol provisional per les disposicions d'aquest article.

3. L'adquisició de la nacionalitat andorrana per adopció requereix que l'adopció hagi estat judicialment declarada abans que l'infant tingui catorze anys d'edat i que ho hagi estat en aplicació de la llei andorrana o d'una llei estrangera que no contravingui l'ordenament jurídic del Principat d'Andorra.

4. L'adquisició de la nacionalitat andorrana segons les disposicions d'aquest article és efectiva des del moment en que ho és l'adopció."

Paral·lelament l'article 11.2 de la mateixa Llei preveu que:

"Pot adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització la persona estrangera que ho demana al Govern i que acredita haver tingut la residència principal i permanent al Principat d'Andorra durant els deu anys que precedeixen la presentació de la seva demanda i haver cursat íntegrament l'escolaritat obligatòria, excepció feta dels cursos que no s'imparteixin a Andorra, en centres educatius del Principat que integrin en el seu currículum escolar totes les matèries específiques de formació andorrana. El sol·licitant ha de complir les condicions de l'article 7."

En un altra ordre d'idees l'article 156 de la Llei qualificada de la persona i de la família descriu tres classes de filiació: "per naturalesa, per reproducció assistida i per adopció" si bé totes elles, segons el subsegüent article 157, produeixen els mateixos efectes. L'article 256 del mateix text disposa que "la filiació paterna i materna poden resultar també del reconeixement d'un títol estranger que acrediti una relació de filiació constituïda mitjançant gestació per substitució, en els termes previstos a l'article 12 de la Llei qualificada de tècniques de reproducció humana assistida."

Així mateix l'article 9 de la Llei 12/2019, del 15 de febrer, qualificada de tècniques de reproducció humana assistida diu, en relació als fills nascuts mitjançant les tècniques de reproducció assistida:

"1. La filiació dels nascuts amb les tècniques de reproducció assistida es regula per la Llei qualificada de la persona i de la família i les altres disposicions relatives a aquesta matèria, amb les especificacions establertes en els articles següents.

2. En cap cas la inscripció del naixement en el Registre Civil no pot reflectir dades de les quals es pugui inferir el caràcter de la generació."

Així i tot les tècniques de reproducció humana assistida que segons aquesta Llei compleixen les condicions d'acreditació científica i clínica són aquelles relacionades a l'annex I de la mateixa. Aquestes són:

" 1. Inseminació artificial amb semen de la parella o del donant. 2. Fecundació in vitro i injecció intracitoplasmàtica d'espermatozoides amb gàmetes propis o de donants. 3. Transferència d'embrions in vitro crioconservats. 4. Donació d'embrions. 5. Diagnòstic genètic preimplantacional. 6. Crioconservació de gàmetes i embrions."

A l'últim, en relació a la gestació per substitució, l'article 12 assenyala que:

"1. És nul de ple dret el contracte pel qual es convingui la gestació, amb preu o sense, a càrrec d'una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d'un tercer.

2. La filiació dels fills nascuts per gestació per substitució es determina pel part.

3. Queda estàlvia la possible acció de reclamació de la paternitat respecte del pare biològic, de conformitat amb les regles generals.

4. Sens perjudici del que disposen els apartats 1 i 2 d'aquest article, en la resolució de les sol·licituds d'inscripció de títols estrangers que acrediten una relació de filiació constituïda a l'estranger mitjançant gestació subrogada i en que consti acreditat el vincle biològic com a mínim amb un dels sol·licitants, s'ha d'atendre amb caràcter preferent a l'interès superior del menor."

Quart.- Anàlisi de les al·legacions de les parts

En relació al supòsit d'adquisició de la nacionalitat per la via de l'article 8.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat.

La part agent pretén l'adquisició de la nacionalitat andorrana sense que sigui objecte de discussió que l'apel·lant no és filla adoptada de la Sra. Maria del Carmen THYSSEN-BORNEMISZA DE CASZÓN. Tanmateix tampoc és filla biològica, essent pacífic que la Llei qualificada de la nacionalitat únicament reconeix aquests dos tipus de filiació. Per això sosté l'apel·lant que la Llei és obsoleta, que suposa una discriminació en relació al tipus de filiació, atemptant contra el principi d'igualtat i d'interès superior de la menor i contra l'article 8 del CEDH, de manera que al seu entendre s'escau equiparar l'adopció a la gestació subrogada.

I sí, al respecte, és criteri de la Sala que tot i que la Llei qualificada de la nacionalitat no regula expressament la filiació dels nascuts per gestació per substitució, aquesta absència normativa no pot ser interpretada en el sentit de negar-los els efectes jurídics que corresponen a la filiació per naturalesa o per adopció. És així perquè independentment de les diferències, tant en el seu procediment de constitució com en la seva naturalesa jurídica -com ho diu la sentència apel·lada- la manca d'equiparació entre la situació dels fills biològics -entre els quals s'inclouen aquells que han nascut mitjançant tècniques de reproducció assistida- o per adopció, a la dels fills nascuts per maternitat subrogada, suposa efectivament una discriminació clara i injustificada per raó d'una condició personal, com és l'origen de la seva filiació, i trenca el principi fonamental d'igualtat dels fills davant de la Llei de l'article 13.3 de la constitució, el principi general d'igualtat de totes les persones davant la Llei protegit a l'article 6.1 de la Constitució, i contravé a l'ensems les disposicions de l'article 157 de la Llei qualificada de la persona i de la família. A més malgrat l'article 8 de la CEDH no garanteix el dret d'adquirir una nacionalitat particular no es pot negar que es tracta d'un element important de la identitat de les persones (Genoveses c. Malte, nº 53124/09, de l'11-10-2011 i Mennesson c. France nº 65192/11, del 26-06-2014). I excloure, en aquest cas, la possibilitat d'accedir a la nacionalitat pel fet que la Llei no va preveure aquest tipus de filiació -a diferència dels fills biològics i adoptats- resulta contradictori, en la mesura que aquesta mateixa filiació ha estat reconeguda pels nostres Tribunals. Així que com sigui que els interessos de l'Estat, vis a vis de la particular, aquí no resulten justificats ni proporcionats, la Sala considera que s'ha d'acollir en aquest sentit la pretensió de l'apel·lant, i entendre la carència legal com una llacuna normativa que necessàriament ha d'ésser integrada mitjançant l'aplicació directa dels principis constitucionals, però també convencionals i les vigents normes posteriors.

I amb aquesta finalitat integradora s'haurà de partir de la base de que la Llei qualificada de la nacionalitat preveu l'adquisició de la nacionalitat andorrana a partir de determinats fets, que poden produir-se en el moment del naixement o en un moment posterior de la vida de la persona -com és el cas de la sol·licitant-, i que es fonamenten en una combinació dels ius sanguinis i del ius soli (com els Estats Units d'Amèrica, ja que és americà qui ha nascut als EUA, amb independència de la nacionalitat dels seus progenitors) i que s'analitzen a continuació en relació a allò que aquí interessa:

En primer lloc s'atribueix la nacionalitat andorrana, d'origen i de forma automàtica, als infants nascuts al Principat, de pare i mare estrangers quan almenys un d'ells -qui exerceix l'autoritat parental - té la residència principal i permanent al Principat en la data de naixement de l'infant, i l'ha mantinguda durant els deu anys que han precedit aquest naixement. Si no es compleix aquest darrer requisit la nacionalitat s'atorga amb caràcter provisional conforme a l'article 6 de la Llei.

D'altra banda, l'article 35 regula la situació dels infants nascuts accidentalment a l'estranger, de mare amb residència legal al Principat.

I a l'últim l'article 8 preveu que els fills adoptius (que evidentment poden haver nascut a l'estranger) d'una persona de nacionalitat estrangera resident al Principat, adquireixin la nacionalitat andorrana, tot equiparant així la seva situació a la dels fills biològics en els termes establerts. En aquest sentit l'exposició de motius de la Llei 10/2004 resa "ha semblat just equiparar la situació dels fills adoptius amb els fills biològics de pares estrangers residents a Andorra, respecte a la possibilitat de tenir la nacionalitat andorrana i els terminis per a confirmar-la, si és el cas".

De tots aquests elements se'n desprèn que si els fills -biològics o adoptius nascuts al Principat, o no accidentalment i per raons circumstancials- de persones de nacionalitat estrangera amb residència principal i permanent al Principat poden adquirir la nacionalitat andorrana, en els termes i condicions que s'estableix a la Llei, també ho han de poder fer els infants nascuts mitjançant gestació per substitució. Per aquest motiu, almenys en un supòsit excepcional com el d'autes, en que la maternitat de la Sra. Maria del Carmen THYSSEN-BORNEMISZA DE CASZÓN, respecte de la Sra. Carnero, va ser constituïda mitjançant títol estranger quin fou expressament reconegut al Principat mitjançant sentència de la Sala Civil d'aquest Tribunal del 12-09-2017, s'ha de reconèixer la possibilitat a la mateixa d'accedir a la nacionalitat andorrana per la via de l'article 8.2 de la Llei -que li és equiparable- sempre i quan acrediti l'acompliment dels restants requisits exigits per la norma.

Doncs bé, en el nostre cas no s'ha discutit l'acompliment de la resta d'exigències legals, doncs l'únic que s'ha debatut era que el vincle de filiació no era el d'adopció als efectes de l'article 8.2 de la Llei. Per conseqüent, essent no controvertides les restants circumstàncies que donen Dret a l'adquisició de la nacionalitat andorrana per part de la demandant, s'ha d'acollir l'apel·lació i revocar la sentència apel·lada, sense que sigui necessari d'aquesta manera examinar la segona de les sol·licituds i doncs si la interessada podia adquirir la nacionalitat andorrana per naturalització en els termes previstos a l'article 11.2 de la Llei.

Cinquè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

Decisio

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Revocar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions impugnades a la instància no són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, i declarar el dret de la Sra. Carnero a adquirir la nacionalitat andorrana per la via de l'article 8.2 de la Llei qualificada de la nacionalitat.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.