**** (0235/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell

TSJC-235/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 26 d'abril de 2007.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Marie Conte i M.I. Sr. Estany Maria Pijuan Canadell, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Badía va presentar davant de l'Honorable Batllia, demanda en reclamació de la quantitat de pel procediment de mínima quantia contra el Sr. Vendrell, Gibert, Morell i Farré, pels danys causats al vehicle propietat de la Sra. Badía, ORG_1 Fiesta GL, matrícula XXXX, quan fou col·lidit pel camió ORG_0, matrícula XXXX, conduït pel senyor Vendrell, havent-hi controvèrsia entre les parts en la responsabilitat de la col·lisió, doncs mentre la Sra. Badía manté que fou el camió conduït pel Sr. Vendrell que, circulant pel carril central dels tres existents en el XXXX, va voler incorporar-se al carril de la dreta a fi d'accedir al carrer Joan MARAGALL no adonant-se de la presència del vehicle que conduïa la Sra. Badía i que circulava correctament en dit carril, mentre que el Sr. Vendrell manté la versió de que fou la Sra. Badía qui va voler incorporar-se al carril del mig dels tres existent, carril pel que circulava correctament el camió conduït pel Sr. Vendrell.

Pel que fa a aquesta qüestió de la responsabilitat de la col·lisió, que és la primera que planteja la part apel·lant, en la sentència apel·lada s'atribueix la responsabilitat del sinistre exclusivament al Sr. Vendrell, conductor del camió ORG_0, atenent a la declaració amistosa d'accident, que consta al foli 5 i quin croquis, al entendre de l'Hble. Sr. Batlle, corrobora plenament la versió efectuada en la demanda, així com al certificat establert per la Secretaria General de 1'Hble. Comú d'Andorra la Vella, que conta al foli 12, en el que un agent de circulació, malgrat no ser testimoni presencial del accident, transcriu la versió coincident que ambdós conductors efectuaren de la dinàmica de producció del accident. L'Hble. Sr. Batlle atorga plena credibilitat al testimoniatge d'aquest agent, tot i no haver presenciat la producció del sinistre.

Denuncia la part apel·lant la ineficàcia probatòria tant de la declaració amistosa d'accident com del certificat de la Secretaria General de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella. Assenyala que no és cert, com es diu en la sentència apel·lada, que la declaració amistosa d'accident hagi estat signada pel Sr. Vendrell, sinó que en dit document si bé hi consten dues signatures, cap de les dues pertany al conductor del camió Sr. Vendrell.

Examinat el document consistent en la declaració amistosa d'accident, que consta al foli 5, és evident que no hi ha cap signatura que es pugui atribuir al Sr. Vendrell, doncs cap de les dues te similitud amb la signatura de dit defenent que consta en altres documents obrants en la causa, com és la signatura que consta en la Diligència "apud acta" que hi ha al foli 17, signatura que ha de tenir-se per autèntica per haver estat feta per davant de la Secretaria de la Batllia. De les dues signatures que consten en la declaració amistosa d'accident, una correspon a la agent la Sra. Badía, atesa la similitud amb les signatures que de dita Sra. figuren a la Diligència "apud acta" i al seu passaport (folis 13 i 14), i l'altra sembla que també hagués estat posada de manera errònia per ella com a conductora del vehicle B i, per aquest motiu, consta tatxada. Necessàriament, doncs, hem de concloure que la declaració amistosa d'accident no pot tenir utilitat com a prova en contra dels defenents perquè no fou signada pel conductor del camió, el Sr. Vendrell, havent-hi doncs lloc a considerar que en la valoració de dita prova hi ha hagut un error en l'apreciació de la prova per part de l'Hble. Sr. Batlle en considerar que la declaració amistosa d'accident fou signada per les dues persones que es veieren implicades en el mateix.

I, pel que fa a l'altra prova que l'Hble. Sr. Batlle ha pres en consideració, el certificat emès per la Secretaria General de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, no es pot menysprear el fet que cap agent fou testimoni presencial de l'accident, que en la certificació ni tant sols es cita el nom o número identificatiu de l'agent que sembla va sentir la versió d'ambdós conductors i que, en el cas de que aquest agent es pogués identificat, hauria d'haver-se proposat com a testimoni, testimoni de referència és clar, doncs en matèria de responsabilitat civil extracontractual es requereix, com ens recorda la sentència d'aquesta Sala Civil de data 14 d'abril del 2005 (TSJC- 192/04) amb cita del Digest 9,2 i Codi 3,35, "que la part agent provi l'existència de l'acció o omissió, el dany generat, el nexe causal entre l'actuació o omissió i el dany i la culpa o negligència per part del demandat".

Procedeix, pel que s'ha exposat, estimar íntegrament el recurs i revocar la sentència apel·lada, desestimant la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Badía contra el Sr. Vendrell, Gibert, Morell i Farré, condemnant a la part agent al pagament de les costes processals causades en la primera instància, exclosos els honoraris devengats per la intervenció d'advocat i procurador.

II.- Com sigui que el recurs ha estat estimat en la seva totalitat, no s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

FONAMENTS DE DRET

I. Els fets que varen donar lloc a la demanda al seu dia formulada per la representació processal de la Sra. Badía son una col·lisió ocorreguda el dia 23 d'agost del 2005, vers les 18'15 hores, a l'encreuament del XXXX amb el XXXX, a Andorra la Vella, entre el vehicle marca ORG_1, model Fiesta GL, matrícula XXXX, conduït per la Sra. Badía, i el camió marca ORG_0, matrícula XXXX, conduït pel senyor Vendrell, havent-hi controvèrsia entre les parts en la responsabilitat de la col·lisió, doncs mentre la Sra. Badía manté que fou el camió conduït pel Sr. Vendrell que, circulant pel carril central dels tres existents en el XXXX, va voler incorporar-se al carril de la dreta a fi d'accedir al carrer Joan MARAGALL no adonant-se de la presència del vehicle que conduïa la Sra. Badía i que circulava correctament en dit carril, mentre que el Sr. Vendrell manté la versió de que fou la Sra. Badía qui va voler incorporar-se al carril del mig dels tres existent, carril pel que circulava correctament el camió conduït pel Sr. Vendrell.

Pel que fa a aquesta qüestió de la responsabilitat de la col·lisió, que és la primera que planteja la part apel·lant, en la sentència apel·lada s'atribueix la responsabilitat del sinistre exclusivament al Sr. Vendrell, conductor del camió ORG_0, atenent a la declaració amistosa d'accident, que consta al foli 5 i quin croquis, al entendre de l'Hble. Sr. Batlle, corrobora plenament la versió efectuada en la demanda, així com al certificat establert per la Secretaria General de 1'Hble. Comú d'Andorra la Vella, que conta al foli 12, en el que un agent de circulació, malgrat no ser testimoni presencial del accident, transcriu la versió coincident que ambdós conductors efectuaren de la dinàmica de producció del accident. L'Hble. Sr. Batlle atorga plena credibilitat al testimoniatge d'aquest agent, tot i no haver presenciat la producció del sinistre.

Denuncia la part apel·lant la ineficàcia probatòria tant de la declaració amistosa d'accident com del certificat de la Secretaria General de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella. Assenyala que no és cert, com es diu en la sentència apel·lada, que la declaració amistosa d'accident hagi estat signada pel Sr. Vendrell, sinó que en dit document si bé hi consten dues signatures, cap de les dues pertany al conductor del camió Sr. Vendrell.

Examinat el document consistent en la declaració amistosa d'accident, que consta al foli 5, és evident que no hi ha cap signatura que es pugui atribuir al Sr. Vendrell, doncs cap de les dues te similitud amb la signatura de dit defenent que consta en altres documents obrants en la causa, com és la signatura que consta en la Diligència "apud acta" que hi ha al foli 17, signatura que ha de tenir-se per autèntica per haver estat feta per davant de la Secretaria de la Batllia. De les dues signatures que consten en la declaració amistosa d'accident, una correspon a la agent la Sra. Badía, atesa la similitud amb les signatures que de dita Sra. figuren a la Diligència "apud acta" i al seu passaport (folis 13 i 14), i l'altra sembla que també hagués estat posada de manera errònia per ella com a conductora del vehicle B i, per aquest motiu, consta tatxada. Necessàriament, doncs, hem de concloure que la declaració amistosa d'accident no pot tenir utilitat com a prova en contra dels defenents perquè no fou signada pel conductor del camió, el Sr. Vendrell, havent-hi doncs lloc a considerar que en la valoració de dita prova hi ha hagut un error en l'apreciació de la prova per part de l'Hble. Sr. Batlle en considerar que la declaració amistosa d'accident fou signada per les dues persones que es veieren implicades en el mateix.

I, pel que fa a l'altra prova que l'Hble. Sr. Batlle ha pres en consideració, el certificat emès per la Secretaria General de l'Hble. Comú d'Andorra la Vella, no es pot menysprear el fet que cap agent fou testimoni presencial de l'accident, que en la certificació ni tant sols es cita el nom o número identificatiu de l'agent que sembla va sentir la versió d'ambdós conductors i que, en el cas de que aquest agent es pogués identificat, hauria d'haver-se proposat com a testimoni, testimoni de referència és clar, doncs en matèria de responsabilitat civil extracontractual es requereix, com ens recorda la sentència d'aquesta Sala Civil de data 14 d'abril del 2005 (TSJC- 192/04) amb cita del Digest 9,2 i Codi 3,35, "que la part agent provi l'existència de l'acció o omissió, el dany generat, el nexe causal entre l'actuació o omissió i el dany i la culpa o negligència per part del demandat".

Procedeix, pel que s'ha exposat, estimar íntegrament el recurs i revocar la sentència apel·lada, desestimant la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Badía contra el Sr. Vendrell, Gibert, Morell i Farré, condemnant a la part agent al pagament de les costes processals causades en la primera instància, exclosos els honoraris devengats per la intervenció d'advocat i procurador.

II.- Com sigui que el recurs ha estat estimat en la seva totalitat, no s'escau efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar el recurs interposat pel la representació processal de la part defenent Sr. Vendrell, Gibert, Morell i Farré contra la sentència de data 18 de setembre de 2006 dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle i revocar íntegrament la seva part decisòria, desestimant la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Badía contra el Sr. Vendrell, Gibert, Morell i Farré, condemnant a la part agent al pagament de les costes processals causades en la primera instància, exclosos els honoraris devengats per la intervenció d'advocat i procurador.

No fer imposició de les costes processals d'aquesta alçada

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-