CASS. PENSIÓ DE VELLESA. Art. 41 Reglament Tècnic.SS-011-1/99

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2000-20 DE 16 DE MAIG DE 2000

CASS. PENSIÓ DE VELLESA. Art. 41 Reglament Tècnic. Activitat assalariada regular anterior a la posta en marxa de la CASS. No s'exigeix continuïtat en les cotitzacions fins al moment de la jubilació.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de 30 de juny de 1999 de la Secció Administrativa de la Batllia, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va desestimar la demanda formulada pel Sr. Bonet contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en la qual sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 30 de novembre de 1998 i 13 de gener de 1999, i que, en el seu lloc, li fos reconeguda una pensió de vellesa per un import corresponent a 5.000 punts, en qualitat d'assalariat, d'acord amb l'article 41, apartat 1r., del Reglament Tècnic de la C.A.S.S.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, l'agent va presentar recurs d'apel·lació en data 23 de juliol de 1999, el qual formalitzà davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 27 de setembre següent. Mitjançant el seu recurs, l'interessat reprodueix les pretensions que va formular en la primera instància i al·lega que compleix els requisits que estableix l'article 41 del Reglament Tècnic de la C.A.S.S. per a percebre una pensió mínima de 5.000 punts, ja que aquest precepte no exigeix de cap manera una continuïtat entre l'activitat assalariada que s'hagi desenvolupat abans i després de l'1 d'abril de 1968, data d'entrada en funcionament del règim andorrà de seguretat social.

3.- Del recurs d'apel·lació formulat per l'agent se'n va donar trasllat a la representació de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, la qual el va contestar mitjançant escrit presentat el 14 d'octubre de 1999, en que reprodueix les al·legacions que va formular en la primera instància sobre la deficient acreditació de l'activitat assalariada que l'interessat hagués pogut dur a terme abans de l'1 d'abril de 1968 i, de manera especial, demana que es confirmin els arguments en que es basa la sentència apel·lada, relatius a la necessitat de que l'assegurat hagi cotitzat de manera ininterrompuda des d'aquella data fins al moment de la seva jubilació, com a requisit necessari per al reconeixement de la pensió mínima de 5.000 punts que es reclama en aquest cas.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van desenvolupar les al·legacions que anteriorment havien formulat.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Es plantegen novament en aquesta segona instància les mateixes qüestions que ja van ser objecte de debat davant del Tribunal a quo, relatives a si l'interessat reuneix les condicions que l'article 41, apartat 1r., del Reglament Tècnic de la C.A.S.S. contempla com a imprescindibles per al reconeixement d'una pensió de vellesa de 5.000 punts. En especial, es discuteix si l'agent justifica un període de cotització de 180 mesos a partir de l'1 d'abril de 1968, així com una activitat assalariada regular de 60 mesos abans de la posta en marxa del règim andorrà de seguretat social en la data esmentada.

Tercer.- El desenvolupament d'una activitat assalariada anterior a l'1 d'abril de 1968 durant un període superior a 5 anys queda acreditada en aquest cas de manera suficient per mitjà de la certificació emesa per l'empresari que consta al foli 28 de les actuacions de la primera instància. L'eficàcia d'aquest element probatori no es pot posar en qüestió, com pretén la representació de la C.A.S.S., si es té en compte que l'entitat parapública no va discutir en via administrativa l'aptitud del certificat per acreditar els extrems a que aquest es refereix, de manera que l'agent no va poder proposar en el seu escrit de demanda cap mitjà de prova addicional orientat al mateix fí. En segon lloc, cal tenir en compte que l'inici de l'activitat laboral a que es refereix la certificació coincideix pràcticament en el temps amb el moment en que l'interessat va començar a residir a Andorra (foli 27 de les actuacions de la Batllia), la qual cosa referma la versemblança del certificat. En darrer terme, no consta en les actuacions cap element de prova que resulti contradictori i, per això, que sigui susceptible de desvirtuar el contingut de la certificació, a diferència del supòsit examinat en la sentència de 23 de desembre de 1993 del Tribunal Administratiu i Fiscal, que invoca la C.A.S.S. en defensa dels seus arguments.

En conseqüència, s'han de confirmar les conclusions a que arriba la sentència apel·lada sobre aquest particular.

Quart.- La sentència d'aquesta Sala nº 99-30, de 20 d'octubre de 1999, ha examinat l'exigència que conté l'article 41 del Reglament Tècnic, per tal d'obtenir el reconeixement d'una pensió de vellesa de 5.000 punts, segons la qual els assegurats assalariats han de justificar un període de cotització a la C.A.S.S. de 180 mesos a partir del 1r. d'abril de 1968.

En aquella resolució es deia que el caràcter transitori i excepcional del règim establert en el precepte esmentat obliga a una interpretació restrictiva, "però això no significa que s'hagin d'introduir, per via interpretativa, exigències que l'article esmentat no estableix. En efecte, l'article 41 exigeix cotitzacions a partir de l'1 d'abril de 1968, sense exigir ni continuïtat entre elles ni que s'hagin d'haver iniciat en un moment proper a la instauració del règim".

Com afirma igualment la referida sentència, "a partir d'aquestes consideracions, tampoc és exigible una continuïtat entre l'activitat assalariada regular anterior a l'1 d'abril de 1968, i l'inici del període de cotització posterior a l'1 d'abril de 1968. Una exigència d'aquesta naturalesa introduiria una gran dosi d'incertesa en l'aplicació de l'article 41 perquè resultaria francament difícil determinar quan aquesta continuïtat es dóna o no de manera estable o quines causes podrien justificar la no estabilitat en la continuïtat com a via per poder accedir a la pensió".

A més d'aquests raonaments, es pot afegir ara que no resulta exigible una cotització ininterrompuda des de l'1 d'abril de 1968 fins a la data en que es produeix la jubilació, com defensa la C.A.S.S., ja que el propi enunciat de l'article 41 del Reglament Tècnic requereix només una cotització de 180 mesos, i no una continuïtat absoluta des del moment de la posta en marxa del règim de seguretat social fins al moment en que es produeix la jubilació de cada treballador afectat.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent, ja que l'interessat ha cotitzat a la C.A.S.S. durant un període superior al 180 mesos que exigeix l'article 41 del Reglament Tècnic i, en concret, des del mes de juliol de 1972 fins a la data de la seva jubilació el setembre de 1998.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent contra la sentència de 30 de juny de 1999 de la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es revoca i deixa sense efecte.

2n.- Estimar la demanda formulada per la part agent contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social i, en conseqüència, anul·lar les resolucions d'aquest organisme de 30 de novembre de 1998 i 13 de gener de 1999, objecte del present procés.

3r.- Declarar el dret del Sr. Bonet a que la Caixa Andorrana de Seguretat Social li aboni una pensió de vellesa de 5.000 punts, en aplicació de l'article 41, apartat 1r., del Reglament Tècnic, amb efectes del 12 de setembre de 1998.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa, del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.