RESPONSABILITAT ADMINISTRATIVA. Demanda extemporània en haver-se formulat després de 6 mesos des de la denegació per silenci de la reclamació inicial. Una segona petició confirmatòria de l'anterior no reobre els terminis de recurs (2000079/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000064/2020 ORIGEN.- 2000079/2019 - 00

NIG: 5300545320190000150

SENTÈNCIA 19-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Zapata

Advocat: Sr. Ramirez

Apel·lats: GOVERN

Representant: Sra. Castillo

Advocat: Sra. Roda

SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS)

Representant: Salamanca

Advocat: Sr. Moliner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

M. I. Sr. Bernard Plagnet

Andorra la Vella, als 19 de febrer de 2021

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000079/2019 - 00.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Zapata va interposar demanda contra el GOVERN i contra el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord del Govern de 13 de novembre de 2019, que va desestimar el recurs formulat contra la resolució denegatòria presumpta per silenci de la reclamació formulada per tal que es declarés l'existència de responsabilitat administrativa pel mal funcionament del Servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

La sentència d'1 d'abril de 2020 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. L'esmentada sentència ha considerat que la demanda es va presentar fora del termini legalment previst.

2.- El Sr. Zapata ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'agent va formular una reclamació davant del Departament de Salut, en què sol·licitava una indemnització de 50.000 EUR pel funcionament defectuós del Servei d'urgències de l'Hospital. Aquesta reclamació va ser tramesa al SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), que és l'organisme competent en la matèria, però aquest no va informar de la recepció de l'escrit ni del tràmit ulterior. En conseqüència, hi ha hagut una manca de diligència, l'Administració no ha servit l'interès general i s'ha induït a confusió l'interessat.

En data 17 de juliol de 2019 va presentar una segona reclamació, que és confirmatòria o reproducció de la primera.

Segons l'article 10 de la Constitució, s'han de resoldre les pretensions dels interessats i només es poden desestimar per motius formals quan presenten un defecte que no és susceptible d'esmena.

3.- Les respectives representacions del GOVERN i del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) s'han oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Segons exposen, l'interessat va presentar la seva reclamació el 6 de febrer de 2019, la qual va ser traslladada al SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) el dia següent. La desestimació per silenci es va produir el 6 d'abril del mateix any, moment a partir del qual s'obria el termini de sis mesos per presentar la demanda davant d'aquesta jurisdicció, que l'interessat va deixar transcórrer. La nova reclamació que va presentar en via administrativa és una mera reproducció de l'anterior i, a més, va ser introduïda quan ja havia transcorregut el termini d'un any des de la data dels fets.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Per a resoldre adequadament la qüestió litigiosa, convé recordar la seqüència de fets que han precedit a la resolució impugnada:

En data 7 de febrer de 2018, l'agent va patir un accident i va ser atès de les lesions que havia sofert al Servei d'urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell.

El 6 de febrer de 2019, l'interessat va presentar al Departament de Salut un reclamació, en què sol·licitava ser indemnitzat per import de 50.000 EUR, en considerar que havia patit una atenció deficient al Servei d'urgències.

El dia següent, 7 de febrer de 2019, el Ministeri de Salut va comunicar a l'agent que es donava trasllat de la seva sol·licitud al SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), com a organisme competent per a resoldre-la.

El 18 de juliol de 2019, l'interessat va presentar una nova reclamació al GOVERN, en què tornava a sol·licitar la mateixa indemnització i pels mateixos fets.

El 19 de setembre de 2019 es va presentar recurs de reposició contra la desestimació presumpta de l'anterior sol·licitud.

El GOVERN, mitjançant acord de 13 de novembre de 2019, va desestimar l'anterior recurs, en considerar que el Ministeri de Salut no era el competent per resoldre la reclamació, sinó que ho era el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS).

El 26 de novembre de 2019 es va presentar la demanda inicial d'aquest procés contra l'anterior resolució del GOVERN.

Tercer.- No hi ha dubte, perquè ho admet el propi recurrent (foli 4), que el Ministeri de Salut va comunicar-li el 7 de febrer de 2019 que la seva reclamació s'havia traslladat al SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), com a organisme competent per resoldre-la.

Segons l'article 40 del Codi de l'Administració, la sol·licitud s'havia de considerar desestimada un cop transcorregut el termini de dos mesos sense obtenir una resolució expressa. Davant d'aquest fet, l'interessat tenia una doble opció: o bé formular recurs en via administrativa en el termini d'un mes, d'acord amb l'article 124.3 del mateix Codi, o interposar directament demanda davant del Tribunal de Batlles, en el termini de sis mesos, segons l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

Tanmateix, el recurrent no va fer cap d'aquestes actuacions en el termini legal. En efecte, la reclamació es considerava desestimada un cop transcorreguts dos mesos, és a dir, el 6 d'abril de 2019, i a partir d'aquell moment s'iniciaven els terminis per interposar recurs en via administrativa o jurisdiccional, d'un o de sis mesos, respectivament. Aquest darrer finalitzava el 6 d'octubre de 2019 i, atès que la demanda no es va presentar fins al 26 de novembre següent, aquesta ha de ser considerada extemporània, segons ha declarat la sentència apel·lada.

Quart.- Resta per examinar la naturalesa que cal atribuir a la segona reclamació que el recurrent va presentar el 17 de juliol de 2019, de nou davant del GOVERN, encara que ja se li havia comunicat que l'organisme competent era el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS).

En una primera interpretació favorable a l'interessat, es pot considerar que es tracta d'una nova petició, que el mateix recurrent qualifica com a "reproductora o confirmatòria" de la sol·licitud inicial (foli 6). Ara bé, el mateix fet que es tracti d'un escrit que només ve a reproduir la reclamació inicial, no permet reobrir els terminis de recurs aplicables a la primera. D'altra banda, si es considerés aquest escrit com una petició independent, quan es va presentar el mateix, el 18 de juliol de 2019, ja havia transcorregut el termini d'un any previst per a reclamar la responsabilitat administrativa, segons l'article 61 del Codi de l'Administració, tal com posa de relleu la sentència apel·lada, comptant aquest termini des de la data en què va tenir lloc l'atenció mèdica discutida.

En segon lloc, si es considera l'escrit com un recurs en via administrativa, formulat contra el silenci de l'Administració, també s'hauria de considerar extemporani. Si la desestimació presumpta es va produir el 6 d'abril de 2019, com abans s'ha dit, el termini d'un mes per formular recurs administratiu finia al cap d'un mes, mentre que la nova reclamació no es va presentar fins al 18 de juliol de 2019.

En darrer terme, la invocació de l'article 10 del text constitucional no enerva les anteriors conclusions. L'exercici de les pretensions de les parts s'ha de sotmetre als requisits establerts per les llei i, en concret, la infracció dels terminis legals constitueix, per la seva pròpia naturalesa, un defecte que no és susceptible d'esmena.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.

Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Zapata contra la sentència dictada l'1 d'abril de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.