Reconeixement de deute en nom d'una societat cosa jutjada (3000314-2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Anière

TSJC.- 0000318/2016 ORIGEN: 3000314/2015 - 00

NIG: 5300542120150006632

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d’Andorra la Vella, el 28 de febrer del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit enregistrat en data 23 de setembre del 2015, la representació processal de la Sra. Elías formulà demanda en reclamació de quantitat pel procediment civil abreujat contra el Sr. Varesc sol·licitant que es dictés Sentència condemnant al defenent a indemnitzar a la seva mandant en la suma de dos mil quatre-cents euros (2.400.- euros), incrementada amb els interessos legals produïts a comptar del dia 1 de març del dos mil tretze en tractar-se d’un deute derivat de l’impagament de les nòmines dels mesos de gener i febrer d’aquell any i fins que fos íntegrament satisfeta, així com les costes judicials que es poguessin ocasionar, inclosos els honoraris d’advocat i procurador que serien avaluats i acreditats en tràmit d’execució de sentència.

II.- En data 7 d’octubre del 2015 la representació processal del Sr. Varesc contestà a la demanda aixecant excepció dilatòria de cosa jutjada, així com excepció de prescripció de l’acció i, respecte del fons oposant-se a aquella, interessant doncs que es dictés sentència desestimant totes les pretensions exercitades de contrari.

III.- La Sentència dictada per l’Hble. Batlle en data 1 de juny del 2016 va decidir estimar majoritàriament la demanda principal formulada per la Sra. Elías contra el Sr. Varesc i condemnar al darrer a pagar a la primera la suma global de dos mil quatre-cents euros (2.400.- euros), augmentada dels interessos legals produïts d’ençà la data de contesta a la demanda, això és el 7 d’octubre del dos mil quinze, i fins que sigui íntegrament satisfeta, amb subjecció d’aquest pronunciament a allò que afecta a l’altre procediment contenciós civil enregistrat amb el número seqüencial B-1533-7/2013 segons els paràmetres indicats anteriorment, i amb imposició de les costes processals d’aquesta instància segons s’ha raonat en el darrer Considerant.

IV.- Contra l’esmentada resolució formula recurs d’apel·lació la representació processal del Sr. Varesc i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de desestimar la demanda interposada contra el seu mandant, imposant a l’adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que la Sra. Elías va treballar per la societat “P..., S.L.” i que la Sentència dictada en data 24 de febrer del 2014 va condemnar a aquesta darrera a abonar a la primera la suma de 4.920,51 euros, en concepte de liquidació total d’havers laborals. S’ha acreditat igualment que en data 22 de juliol del mateix any la societat executada, malgrat reconèixer deure aquesta suma en concepte de salaris impagats, va manifestar la seva impossibilitat de pagar-la degut a la seva difícil situació econòmica, raó per la qual el procediment executori es va arxivar.

En aquestes circumstàncies, la Sra. Elías va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra el Sr. Varesc, titular administratiu de la societat “P...., S.L.” (foli 56), manifestant que el citat senyor s’havia compromès personalment a abonar-li la suma de 2.400 euros corresponents a les nòmines dels mesos de març i abril i en prova d’aquest fet adjuntava el document que es recull al foli 20 de les actuacions en el què consta aquest reconeixement.

La part defenent es va oposar a la demanda aixecant excepció dilatòria de cosa jutjada i de prescripció de l’acció i, respecte del fons, al·legant què ell no era deutor de la quantitat que se li reclamava i la Sentència objecte del present recurs nega que existeixi cosa jutjada, desestima igualment l’excepció de prescripció i, respecte de fons, estima la majoritàriament la demanda pel que fa a la suma reclamada, però considerant que els interessos sols podien ser pretesos a partir de la contesta a la demanda.

II.- La representació processal del Sr. Varesc s’alça contra aquesta decisió argumentant, en primer lloc, que el consentiment a pagar a la Sra. Elías les nòmines dels mesos de març i abril del 2013 no el va redactar la seva germana en nom seu com a particular, sinó com a gerent de l’empresa “ORG_2 ”, de tal manera que no es tracta d’un deute personal i aquest motiu s’ha d’estimar.

En efecte, la Sentència d’instància considera que el Sr. Varesc va assumir personalment el deute de 2.400 euros que la societat “ORG_2 , S.L.” tenia envers la Sra. Elías en concepte de salaris no abonats, com es deriva del document que consta al foli 20 de les actuacions, però aquesta Sala no comparteix aquest criteri per el conjunt de raons que seguidament s’exposen.

En primer lloc, el paper en el qual es fa el reconeixement de deute (foli 20) porta el segell i el “logo” de “Lxxxx” amb domicili a la XXXX, referència que apareix igualment en la carta dirigida a la Sra. Elías en la què se li comunica la rescissió del contracte de treball signada igualment per ordre del Sr. Varesc per una persona amb un firma aparentment igual que la que consta al foli 20 (foli 44) i aquest paper i segell es fan servir igualment en el document de quitança (foli 45). Per aquesta raó, malgrat el Sr. Varesc afirma en la seva confessió en judici (foli 61 en relació al 31) que “Lxxxx” no és un comerç, sinó una pàgina web gestionada per la societat espanyola “ORG_4 ,

S.L.” de la qual ell en tenia un 1% i malgrat de la Diligència que consta al foli 68 de les actuacions “Lookat” no es troba inscrit com a negoci, és evident que la societat “P...... S.L.” feia servir el paper amb el segell d’aquesta entitat i afegint el seu “logo” per tal de comunicar-se amb els seus empleats. Per aquest motiu, i en principi, s’ha d’entendre que el reconeixement de deute que conté aquest escrit no el fa el Sr. Varesc personalment, supòsit en el qual hauria d’haver-ho fet en un document sense referència a cap empresa i amb el seu propi domicili (que no coincideix amb el que consta als documents dels folis 20 i 21), sinó com titular administratiu de “ORG_2 S.L.”.

En segon lloc, el citat reconeixement el signa per ordre la Sra. M, germana del defenent, que, d’acord amb el document que consta al foli 56 de les actuacions, és persona autoritzada per actuar en nom de la societat, però no consta que tingués poders per fer-ho en nom del seu germà com a persona física deslligada del càrrec que ocupava , de tal manera que, en tot cas, aquest hauria d’haver ratificat la seva actuació, cosa que no ha fet. Cal tenir en compte, a més a més, que en les seves declaracions la Sra. M (foli 74 en relació al 48) manifesta que és cert que va signar seguint les instruccions del seu germà “amb la intenció de que la Sra. Elías cobrés de ORG_2 , S.L. els salaris deguts”, de tal manera que cal entendre que no va rebre ordre de fer-ho per tal de que cobrés a càrrec del patrimoni privatiu del recurrent, ordre que, en qualsevol cas, no tindria una justificació clara ja que es tracta de pagament d’uns salaris generats pel treball desenvolupat per l’agent en benefici de la societat.

III.- D’altra banda, si el Sr. Varesc hagués signat aquest document com titular administratiu, que ho és, de la societat unipersonal “P...., S.L.” (foli 56), que entenem que no és el cas, caldria desestimar igualment la demanda per estimar l’excepció de cosa jutjada aixecada per la defenent.

En aquest sentit, cal destacar que la Sra. Elías es va dirigir contra la societat “ORG_2 , S.L.” en reclamació de la suma de 4.920,51 euros en concepte de salaris, entre els quals es troben els corresponents a les nòmines dels mesos de març i abril del 2013 que ara se li reclamen al Sr. Varesc, i la Sentència de data 24 de febrer del 2014 va estimar la demanda i va condemnar a la defenent a abonar la dita suma a l’agent, encara que no es va fer efectiva ja que la defenent, que es va aplanar a la demanda, no tenia mitjans econòmics per satisfer-la, de tal manera que ara no pot tornar-se a dirigir contra aquesta societat en la persona del seu administrador per formular la mateixa reclamació, tenint en compte que, com destaca la Sentència d’instància, l’agent podria recuperar la suma que se li devia si la defenent vingués a millor fortuna o disposés d’aquesta suma en el moment de la seva liquidació.

IV.- Malgrat estimar-se el recurs, no es fa expressa imposició de les costes de la instància a la part agent, ateses les circumstàncies en les què es planteja el present litigi, ni tampoc es fa especial pronunciament pel que fa a les d’aquesta alçada en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 52.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d’apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Varesc contra la Sentència dictada per l’Hble. Batlle en data 1 de juny del 2016, que REVOQUEM íntegrament, DESESTIMANT en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Elías, sense fer especial pronunciament ni respecte de les costes de la instància, ni pel que fa referència a les d’aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l’Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.