Excepció de manca de jurisdicció (4900016/2014)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000334/2017 ORIGEN: 4900016/2014 - 00

NIG: 5300542120140000761

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Vincent Anière i els Magistrats M.I. Sr. Carles Cruz Moratones i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Vilar va formular demanda, de data 15-10-2015, envers el Sr. Cañete, segons la qual demanava la condemna d'aquest darrer a l'abonament de la quantitat de 5.350 euros, amb més els interessos legals i la imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent va articular excepció de manca de jurisdicció en data 29-10-2015.

En data 5-11-2015, la part agent es va oposar a l'excepció i va demanar la seva desestimació.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 4-07-1017, en la que es decidia: "Estimar l'excepció d'incompetència dels tribunals andorrans interposada per la Sra. I.M.D.O.M., Procuradora del Sr. Cañete, en el seu escrit de contesta de 29 d'octubre de 2015, per a conèixer de les qüestions que s'han plantejat en el litigi en base als raonaments continguts en la fonamentació jurídica d'aquesta sentència i, imposant les costes processals causades a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i procurador".

III.- Interposat recurs per la part agent, aquesta va articular llur escrit de conclusions, de data 16-10-2017, segons el qual demanava la revocació de la sentència i la desestimació de l'excepció de manca de jurisdicció, per tal que es tornin les actuacions a primera instància i es resolgui sobre el fons. Subsidiàriament, que es desestimi l'excepció i s'entri en el fons, i es condemni a la defenent a l'abonament de 5.350 euros, amb més interessos legals i costes processals.

En data 13-11-2017 la representació processal va presentar el seu escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual va sol·licitar la desestimació del recurs, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que es fonamenta el recurs de la part agent són els següents.

En primer terme, al·lega que desconeixia que la part defenent no havia tingut domicili ni residència a Andorra. Suposava que sí perquè les obres que es reclamen es van fer al pis ubicat al Principat, alhora que disposava de compte corrent a Andorra.

Assevera que sí existeix una relació particularment intensa que vincula el fons del litigi amb Andorra: el pacte verbal de compraventa i de les obres al bany de la unitat immobiliària es van fer a Andorra, on es troba la unitat immobiliària i quan es van pactar el Sr. Cañete residia a Andorra, ja que tenia un pis de propietat i un compte corrent.

En segon terme, malgrat interposar l'excepció d'incompetència, la contrapart ha fet escrit de proves i de conclusions i s'ha personat amb procurador, per la qual cosa les seves accions han de fer decaure l'excepció.

II.- El present recurs no pot prosperar en atenció a les consideracions que tot seguit s'exposen.

En primer terme, quant al criteri d'atribució de jurisdicció als Tribunals del Principat d'Andorra, aquesta Sala ha tingut ja ocasió de pronunciar-se en reiterades ocasions (SSTSJA de 18-11-2004, 20-12-2005, 10-07-2007 i 31- 05-2011...), en el sentit d'establir que el criteri o fur general per a l'atribució de competència als tribunals del Principat d'Andorra és el domicili del demandat.

Així, hem afirmat (rotlle 453/15 de 31-05-2016) que "En efecte, és cert que la norma general per resoldre els conflictes de competència en dret comú és la de considerar competent la jurisdicció corresponent al domicili del demandat, com posa de relleu el Codi 3,13,2, d'acord amb l'adagi "actor sequitur forum rei" a fi de facilitar que aquest pugui defensar-se amb major facilitat de les pretensions de la part agent, a excepció d'aquells supòsits previstos per la llei o, en matèria contractual quan hi ha una submissió expressa o tàcita de les parts a un fur diferent".

En el cas que ens ocupa, el domicili de la part defenent es troba a l'Estat espanyol i ha restat provat que mai ha estat titular de cap autorització d'immigració (foli 138 i document 3 de la contesta), sense que el fet de ser titular d'un immoble al Principat o ésser titular d'un compte obert pugui comportar automàticament l'existència d'un domicili al Principat. En efecte, en un món econòmicament i socialment globalitzat, les persones poden ésser titulars d'unitats immobiliàries i tenir oberts comptes corrents per a domiciliar càrrecs respecte la pròpia unitat o les despeses de les seves estances al país, i mantenir el seu domicili fora del país.

Arribats a aquest punt, manifesta el recurrent que sí que s'ha acreditat una relació intensa que vincula el fons de l'afer amb el territori andorrà i ho fonamenta en que el pacte verbal de compravenda es va efectuar al Principat, que la unitat immobiliària es troba al Principat i que el pacte verbal per a fer les obres va tenir lloc al Principat i que al negar-se a pagar les obres donava a entendre que residia aquí.

Aquests elements o extrems no són acreditatius d'una relació intensa entre el fons de l'afer i el Principat d'Andorra, com així ja ho vam resoldre a la STSJA de 18-11-2004, en un supòsit també d'incompliment contractual. I no ho són perquè, com hem afirmat abans, la titularitat d'un pis al Principat per un estranger i que s'efectuïn les obres en aquest, així com que els pactes per l'adquisició de la unitat immobiliària i de les obres es porti a terme en el Principat (sense deixar de fer notar que es nega per la defenent l'existència del pacte verbal i, per tant, l'habilitació per a poder fer les obres), de tot punt lògic, no implica una relació intensa amb el Principat, sinó que esdevenen conseqüències lògiques de ser titular del pis i d'efectuar les obres que la compravenda es realitzi al país i que es cerqui un professional a Andorra per a portar a terme les obres. Aquests extrems no evidencien un lligam estret entre el fons de l'afer, un eventual incompliment del pagament de les obres, amb Andorra, com sí podria succeir si es tractés d'un contracte de tracte successiu que requerís la presència constant o reiterada de la part estrangera al país.

En definitiva, l'absència de domicili a Andorra de la defenent i la manca d'acreditació d'una relació intensa entre el fons del litigi i Andorra, comporten que els tribunals andorrans no es puguin considerar competents.

III.- Per altra banda, la part recurrent articula un segon motiu de recurs consistent, encara que no ho anomeni expressament així, en la submissió tàcita de la part defenent a la jurisdicció andorrana, ja que es va personar per mitjà de procurador, ha participat en el judici de proves i en les conclusions.

En aquest sentit, s'ha de emmarcar les al·legacions de submissió tàcita en el procediment civil concret en que s'han produït. Ens trobem davant d'un procediment abreujat en el que, després de la interposició de la demanda, la part defenent presenta un escrit, de data 29-10-2015, en el qual, sense contestar a la demanda, formula excepció dilatòria d'incompetència dels tribunals andorrans. Així, si bé és cert que es va participar al judici de proves i a les conclusions, s'ha de posar en relleu que això s'explica per la dinàmica del procés abreujat que comporta la resolució de les excepcions quan es dicta sentència, alhora que mantenia a les conclusions l'articulació de l'excepció de manca de competència dels tribunals andorrans i, de manera subsidiària, demanava la desestimació de la demanda per manca d'autorització de l'agent per a efectuar les obres.

La interpretació anterior, lluny de rigideses i formalismes, possibilita negar la viabilitat d'una eventual submissió tàcita, quan s'articula l'excepció, sense contestar a la demanda, es participa a les proves per la dinàmica del procediment abreujat i, en seu de conclusions, es referma l'excepció i solament amb caire subsidiari es sol·licita la desestimació de la pretensió actora.

En conseqüència, el recurs ha de decaure.

IV.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Vilar contra la sentència, de data 4-07-2017, dictat per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.