Costes en aplanament (2000481/2016)
- Resolució
- Sentència · 22/12/2017
- Sentit
- estima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 431/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:431
- Recurs
- 333/17
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil
- Descriptors
- PAGAMENT ADVOCAT PROCURADOR APLANAMENT RECURS D'APEL·LACIÓ
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha emès una sentència que estima parcialment el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Gomila contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 22 de juny del 2017. El Sr. Gomila havia estat condemnat a pagar 25.170 euros al Sr. Tejera, així com les costes judicials, però la Sala Civil ha decidit que no és procedent imposar-li les costes del procediment, ja que el Sr. Gomila es va aplanar a la demanda sense contestar-la i no hi havia hagut un requeriment previ de pagament. Per tant, la Sala Civil ha revocat parcialment la sentència original i ha decidit que cadascuna de les parts ha d'assumir les seves pròpies costes i les comunes per meitat.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TSJC.- 0000333/2017 ORIGEN: 2000481/2016 - 00
NIG: 5300542120160003244
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, 22 de desembre del 2017
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 31 de gener del 2017, el Sr. Castilla, actuant en la seva qualitat de Procurador dels Tribunals i del Sr. Tejera (Y), formulà demanda, en reclamació de quantitat, pel procediment ordinari, contra el Sr. Gomila (Z), i, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que se seguís el present judici pels seus tràmits i en el seu dia es dictés sentència condemnant al demandat a satisfer al seu representat la quantitat total de 25.170.-euros, més els interessos legals meritats per aquesta suma des de la contesta a la demanda, així com les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
II.- El dia 7 de març del 2017, previst per a la pràctica del tràmit de contesta a la demanda, la Sra. Águila, actuant en la seva qualitat de Procuradora dels Tribunals i del Sr. Gomila (Z), presentà un escrit per mitjà del quin s'aplanava a les pretensions de l'adversa al respecte de la quantitat reclamada com a deute principal, malgrat que s'oposava a la condemna en costes.
III.- Per escrits de dates 28 de març i 18 d'abril del 2017 les representacions processal de les parts, replicaren i duplicaren en el sentit acostumat.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22 de juny del 2017 decidint:
"Que estimant la demanda formulada per la representació processal del Sr. Tejera (Y) contra el Sr. Gomila (Z), hem de condemnar i condemnem a aquest darrer a pagar a la part actora l'import total de 25.170.-euros, juntament amb els interessos legals devengats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 7 de març del 2017, així com la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora, a acreditar en període d'execució de sentència."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gomila i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de que no li siguin imposades les costes de la instància, ni tampoc les d'aquesta alçada.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el mes de juliol del 2015 el representant del Taller "Z" va reconèixer deure i voler pagar a "Y" la quantitat de 32.370 euros, comprometent-se a abonar la dita suma a terminis, fent un primer pagament de 800 euros el dia 5 de setembre del 2015 i abonant altres 800 euros mensuals dins dels 8 primers dies de cada mes (foli 23).
Resulta igualment provat que el taller "Z" va abonar diverses quotes d'amortització del deute contret, però no s'ha acreditat que pagués les corresponents als mesos de desembre del 2015 i febrer, març i abril del 2016 (folis 29 a 32), raó per la qual la representació processal del Sr. Tejera, titular administratiu del negoci "Y", va formular la demanda que dóna origen al present procediment en reclamació de la suma de 25.170 euros, demanda que va ser estimada per la Sentència objecte del present recurs, dictada per l'Hble. Batlle en data 22 de juny del 2017, imposant a la defenent la totalitat de les costes generades pel procediment.
II.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gomila argumentant que no procedia imposar-li les costes de la instància, atès que ell es va aplanar a la demanda sense contestar-la i aquest motiu s'ha d'estimar.
En efecte, com destaca, entre moltes altres, la Sentència d'aquesta Sala de data 3 de setembre del 2013, és cert que no existeix al dret andorrà cap norma que reguli a qui se li imposen les costes processal en cas que el defenent s'aplani a la demanda, no obstant, la jurisprudència dels Tribunals andorrans és constant en estimar que, si abans de presentar-la l'agent ha requerit extrajudicialment al defenent per tal que compleixi les obligacions assumides per ell, és aquest qui ha de suportar el cost que ha suposat pel primer haver d'endegar un procediment judicial per veure satisfets els seus drets, mentre que en cas contrari no s'imposaran les costes al defenent si aquest s'aplana a les pretensions de l'agent sense contestar la demanda. D'altra banda, la mateixa Sentència recorda que aquesta norma es recull igualment a altres ordenaments del nostre àmbit cultural i així l'article 395.1 LEC espanyola de 7 de gener del 2000 disposa que si el defenent s'aplana a la demanda abans de contestar-la no procedeix la imposició de costes, a menys que el Tribunal, raonant-ho degudament, apreciï mala fe en el demandat i que s'entendrà que, en tot cas, existeix mala fe, si abans de presentar la demanda se l'hagués requerit de pagament de manera fefaent i justificada, o s'hagués dirigit contra ell una demanda de conciliació.
III.- En el cas present, és cert que l'agent va requerir de pagament al defenent i que el mes de juliol del 2015 aquest va reconèixer el deute que tenia pendent amb el negoci "Y" fins aquell moment. No obstant, atès que el creditor entenia que el Sr. Gomila, titular del "Taller Z", no li havia abonat les quotes corresponents als mesos de desembre del 2015 i febrer, març i abril del 2016 en els terminis establerts pel citat reconeixement, ni tampoc havia fet cap pagament a comptar del mes de juny del 2016, la representació processal del negoci "Y" va formular la demanda que dóna origen al present procediment en data 31 de gener del 2017 en reclamació de la suma de 25.170 euros, quantitat que encara quedava pendent del deute primitiu i aquesta demanda es va presentar sense un requeriment previ al deutor de la suma que en aquell moment devia. D'altra banda, la defenent argumenta en l'escrit en el què s'aplana a la demanda que ell havia lliurat diferents pagarés a la part demandant, desconeixent el motiu pel qual no s'havia procedit al seu cobrament i en període de proves adjunta els corresponents als anys 2016 (del mes de juliol al mes de desembres) i 2017 (del mes de gener al mes d'abril) (folis 52 a 54), raó per la qual el defenent podia tenir dubtes sobre l'import que en realitat devia a l'agent, ja que finalment aquest resultava dels pagarés efectivament cobrats pel creditor. Finalment el Sr. Gomila es va aplanar a la demanda sense contestar-la i el fet que s'oposés al pagament de les costes del procediment no exclou l'aplanament fos total.
Per totes aquestes raons, considerem que, fins que no va conèixer el contingut de la demanda, el Sr. Gomila no podia tenir la certesa de la suma que realment devia a l'agent i sols quan aquesta se li va presentar podia aplanar-se a la mateixa amb coneixement de causa, raó per la qual no era procedent imposar-li les costes del procediment, sinó que cada part ha d'assumir les seves i les comunes per meitat.
IV.- En estimar-se el recurs no procedeix fer especial pronunciament en relació a les costes d'aquesta alçada d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gomila contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de juny del 2017, que REVOQUEM PARCIALMENT, en quan no fem especial pronunciament pel que fa a les costes de la instància, ni tampoc en relació a les d'aquesta alçada.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.