Excepció de cosa jutjada (4000148/2016)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000299/2017 ORIGEN: 4000148/2016 - 00

NIG: 5300542120160001144

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, 22 de desembre del 2017

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit presentat en data 28 d'abril de 2016, la representació processal de la societat Sancho formulava demanda contra Tejada mitjançant la qual, i després d'exposar la relació fàctica i la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, demanava de dictar sentència d'acord amb els següents pronunciaments:

"condemnant al demandat a satisfer a la nostra representada l'import de DOS MIL QUARANTA CINC EUROS AMB TRENTA-SIS CÈNTIMS D'EURO (2.045,36 Eur) en concepte del benefici industrial deixat de percebre de la obra en qüestió més una altra quantitat a determinar prudencialment per VVHHSS en concepte d'interessos legals, costes processals intrínseques i extrínseques del plet, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i eventuals perits d'aquesta part que seran degudament acreditats en període d'execució de sentència."

II.- En l'audiència de 12 de maig de 2016, la Procuradora Sra. Moliner, actuant en nom i representació de la societat Tejada, després d'exposar la relació fàctica i la fonamentació jurídica que entenia d'aplicació al cas, interposava excepció de cosa jutjada amb caràcter peremptori i demanava de dictar sentència "estimant l'excepció plantejada "ad causam" per aquesta part, absolgui a la meva mandant dels pediments de la demanda, amb imposició de costes a la part agent, i subsidiàriament tingui per CONTESTADA LA DEMANDA i vulgui desestimar-la íntegrament, amb condemna en costes judicials a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora."

III.- Per escrit de 19 de maig de 2016 l'agent s'oposava a l'excepció formulada de contrari.

IV.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 23 de maig del 2017 va decidir:

"PRIMER.- Estimar l'excepció de cosa jutjada interposada per la societat ENTITY_5; Desestimar íntegrament la demanda formulada en data 28 d'abril de 2016 per part de la societat Sancho contra la societat Tejada, absolent aquesta darrera de les pretensions que contra ella s'exercitaven;

SEGON.- Condemnar en costes a la part agent, inclosos honoraris d'advocat i de procurador."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Sancho" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació en el sentit de desestimar l'excepció de cosa jutjada formulada per l'adversa i estimar íntegrament la demanda plantejada per la seva mandant, amb imposició a la part defenent de les costes del procediment en ambdues instàncies.

FONAMENTS DE DRET

I.- No és objecte de debat en les presents actuacions que la societat "Sancho" (ENTITY_4) va presentar una oferta econòmica per tal de portar a terme una sèrie de treballs per la canalització del carrer del T. de la Parròquia d'Ordino per un import de 16.054,93 euros, que la societat "Tejada" va acceptar (foli 22). Tampoc es discuteix que Sancho va presentar una primera certificació per import de 2.696,31 euros (foli 23), que no li va ser abonada per la comitent, raó per la qual el dia 12 de maig del 2014 Sancho va enviar una carta a "Tejada" comunicant-li que resolia unilateralment el contracte que vinculava a les parts, atès que no li havia estat abonada la primera certificació durant més de sis mesos i no se li havia comunicat quan calia reiniciar els treballs després de que es suspenguessin durant l'hivern per voluntat de la comitent, reclamant-li el pagament de la factura presentada, així com els danys i perjudicis que li havien causat els incompliments contractuals de l'adversa (foli 29) i, el dia 12 de desembre del mateix any, la va requerir de pagament de la suma de 5.003,85 euros en concepte de danys i perjudicis derivats del seu incompliment (folis 33 i 34) .

Atès que aquests requeriments no van ser atesos, en data 6 de febrer del 2015 Sancho va formular demanda contra "Tejada" sol·licitant que es condemnés a la defenent a abonar a l'agent la suma de 5.003,85 euros, que comprenia l'import de 2.696,31 euros, en concepte d'impagament de la primera certificació presentada i no abonada, més altres 2.307,54 euros, corresponents al benefici industrial deixat de percebre per la no execució de la resta de l'obra en qüestió, més els interessos generats per aquestes sumes i altres despeses que havia hagut de suportar, més les costes del procediment (foli 64), la defenent s'hi va oposar i la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de març del 2016 va estimar parcialment la demanda interposada per Sancho, condemnant a la defenent a abonar a l'agent la suma de 2.723,01 euros, que comprenia l'import de la certificació presentada, més les despeses extra- processals que va suportar l'agent. Pel contrari, la citada resolució desestimava la reclamació de danys i perjudicis formulada per l'agent amb un import total de 2.137,40 euros, entenent que l'informe pericial que hauria de provar, en el seu cas, la procedència d'aquesta petició va ser aportat en període probatori, impedint a l'adversa discutir les seves conclusions, o aportar una prova contradictòria.

II.- En aquestes circumstàncies, en data 28 d'abril del 2016 la representació processal de la societat "Sancho" va formular la demanda que dóna origen al present procediment contra la societat "Tejada", sol·licitant que es condemnés a la defenent a pagar a la seva mandant la suma de 2.045,36 euros, en concepte de benefici industrial deixat de percebre en relació a l'obra que la defenent li havia encarregat, més interessos i costes. Pel seu cantó, la defenent va plantejar de forma prèvia l'excepció peremptòria de cosa jutjada i, subsidiàriament, va contestar al fons de la demanda oposant-se a la mateixa i la Sentència objecte del present recurs va estimar la dita excepció i va desestimar íntegrament la demanda formulada per Sancho contra "Tejada".

III.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Sancho" argumentant que la Sentència d'instància ha incorregut en un error en l'apreciació de la prova, ja que, si bé en el procediment seguit arrel de la demanda presentada per la seva mandant en data 6 de febrer del 2015 no va poder acreditar el perjudici patit mitjançant el corresponent informe pericial, ja que el va aportar tardanament, en el present ha formulat una nova demanda sol·licitant exclusivament que la defenent la compensi pel lucre cessant que ha patit, aportat amb la mateixa l'informe pericial que justifica aquesta pretensió (foli 46), raó per la qual considera que l'adversa disposa ja des del seu inici de la prova del lucre cessant que ha patit la seva mandant, però aquest motiu no es pot estimar.

En efecte, la representació processal de Sancho podia haver presentat un recurs d'apel·lació contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 10 de març del 2016 si la considerava contrària als seus interessos, però el que no pot fer és reiterar la petició que li va ser desestimada per aquesta resolució, per molt que en aquest moment presenti l'informe pericial segons el qual entén que es justifica la seva petició juntament amb la seva demanda, ja que aquesta pretensió s'ha de considerar cosa jutjada i l'agent en aquell procediment ha perdut la facultat de la què gaudia de provar els seus arguments.

IV.- Argumenta igualment la recurrent que aquest procediment no té per objecte una qüestió que hagués estat jutjada amb anterioritat i no hi ha perill de que ens trobem davant de resolucions contradictòries, perill que motiva i explica el principi d'acatament de la citada excepció per tal de preservar la seguretat jurídica i el prestigi dels Tribunals, ja que la Sentencia dictada en data 10 de març del 2016 no es va pronunciar sobre el fons pel que fa al lucre cessant que ella havia patit, sinó que va deixar aquesta part sense jutjar per tal de no causar indefensió a la defenent. D'altra banda, defensa que, encara que la causa que fonamenta el petitum de la present demanda és la mateixa que es va sol·licitar en l'anterior demanda, ambdues demandes no es fonamenten en una mateixa causa, atès que aquesta darrera no va entrar a valorar el fons de la pretensió pel que fa al lucre cessant, però aquest argument tampoc es pot estimar.

Per tal de fonamentar el rebuig dels arguments de la recurrent cal posar de relleu que l'estimació de l'excepció de cosa jutjada plantejada per la defenent per part de la Sentència objecte del present recurs s'ha d'entendre correcte, atès que existeix una triple identitat entre els subjectes, l'objecte i la causa petendi dels dos procediments, com exigeix el Digest 44,2,12,13 i 14 i no es pot dir que l'objecte i la causa de la segona siguin diferents dels de la primera, ja que en la Sentència de data 10 de març del 2016 sí que es va examinar i va rebutjar la petició de l'agent en el sentit de que se la indemnitzés pel lucre cessant que va patir i no es pot dir que ho va fer exclusivament per no causar indefensió al defenent, des d'un prisma constitucional, sinó pel fet que l'agent no havia acreditat junt amb la seva demanda el perjudici que pretenia que li fos rescabalat, com li corresponia, des d'un prisma civil. En aquest sentit, cal destacar que el fet que l'agent no acreditès la procedència de la condemna que sol·licitava com corresponia comportava la desestimació de la demanda formulada, sense que es pogués entendre que aquesta prova es podia aportar en període de proves, ni menys encara en un altre procediment, quan l'informe en el què es basa la petició porta data de 5 de desembre del 2014 (foli 52) i la citació a judici del primer procediment endegat és de 19 de desembre del 2014,

de tal manera que l'agent ja disposava d'ell quan va reclamar que es cités a l'adversa a judici i, per tant, no es pot dir que es tracta d'un fet nou conegut amb posterioritat a la demanda, com afirma la recurrent.

V.- Com a segon motiu del seu recurs, argumenta la recurrent que procedeix imposar a la demandant (encara que entenem que es refereix a la demandada) les costes del procediment en les dues instàncies per la seva temeritat, però tampoc aquest motiu es pot estimar, ja que les pretensions de l'agent, i ara recurrent, han estat totalment desestimades pel fet d'estimar l'excepció plantejada per la defenent i, per tant, procedeix imposar a l'agent les costes de la instància.

VI.- En desestimar-se el recurs, procedeix igualment imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Sancho" contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 23 de maig del 2107, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.