TRIBUTS. Intercanvi d'informació fiscal. Consulta de l'expedient. Justificació de la sol·licitud (2000116/2017)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 2000116/2017 Núm. de Rotlle: TSJA-0000010/2018

SENTÈNCIA 2-2018

PARTS:

Apel·lant: Sr. Plana

Representant: Sr. Jover

Advocat: Sr. Ricart

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Gálvez

Advocada: Sra. Sancho

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de febrer de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000116/2017.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació del Sr. Plana va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 24 de novembre de 2017, que havia desestimat el recurs d'oposició que va formular l'interessat, en relació amb la petició d'intercanvi d'informació fiscal procedent de les autoritats tributàries espanyoles.

2.- La sentència de 12 de gener de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per l'agent i ha declarat que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

La forma en què l'interessat ha pogut consultar l'expedient administratiu, encara que compleix els requisits que contempla la llei i el reglament, ha limitat els seus drets de defensa.

La sol·licitud tramesa per l'Estat requeridor no reuneix els requisits de forma que determina el Conveni entre Andorra i Espanya signat el 8 de gener de 2015, ja que no hi ha una declaració que certifiqui que aquella és conforme a les pràctiques jurídiques i administratives de l'Estat requeridor, ni una declaració que certifiqui que s'han esgotat tots els mitjans disponibles en la seva jurisdicció per obtenir la informació.

No es descriuen amb la suficient precisió els elements que justifiquen la pertinença de la informació sol·licitada.

L'autoritat andorrana ha d'examinar si s'ha acreditat fefaentment que l'interessat era resident fiscal a Espanya en el període de què es tracta.

La sentència no es refereix als motius reals de l'Estat requeridor, que són de caràcter recaptatori i es basen en una normativa presumptament inconstitucional i que properament serà declarada il·legal per la Unió Europea.

4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L'article 7 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, que regula el procediment de tramitació de la sol·licitud d'intercanvi d'informació en matèria fiscal per part de l'autoritat competent andorrana, disposa que:

"8. Llevat que s'hagi establert el secret de la sol·licitud d'intercanvi d'informació, l'autoritat competent informa la persona concernida i el posseïdor de la informació de la possibilitat de comparèixer davant seu per consultar, en presència de l'autoritat competent, les parts de l'expedient que no hagin de romandre confidencials i que siguin essencials per a la sol·licitud d'intercanvi d'informació. L'autoritat competent fixa un termini per comparèixer i per consultar l'expedient. La sol·licitud d'intercanvi d'informació rebuda i les comunicacions entre autoritats competents han de ser confidencials en tots els casos.

Es desenvolupen reglamentàriament els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació i a la persona concernida, el contingut dels edictes, així com els terminis aplicables en la tramitació de la sol·licitud d'intercanvi d'informació fins al procediment d'oposició, incloent-hi les demandes grupals".

En desenvolupament i aplicació d'aquest precepte, l'article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017 determina quin ha de ser el contingut de l'expedient que es pot consultar en la compareixença, tant per part del posseïdor de la informació com de la persona concernida. Pel que fa a aquesta darrera, l'apartat 3r disposa que les parts que es poden consultar són les següents:

La data de recepció de la sol·licitud d'intercanvi d'informació,

la identitat de la persona concernida,

el nom de l'estat requeridor,

la base legal de l'intercanvi d'informació, i

la llista de la informació sol·licitada.

En aquest cas, l'interessat va tenir accés a la totalitat dels documents que enumera aquest precepte, de manera que el procediment s'ha ajustat a les disposicions que el regulen. D'altra banda, en el marc d'aquest procés, ha conegut la totalitat de l'expedient.

El recurrent reconeix que s'han complert adequadament aquestes disposicions legals i reglamentàries, però considera que s'han limitat els drets de defensa, ja que el fet de limitar la consulta de l'expedient als mateixos extrems que ja se li van notificar d'acord amb l'article 5.2 del Reglament deixa sense sentit l'esperit de la consulta.

Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que la consulta de l'expedient s'ha fet d'acord amb les disposicions aplicables, i l'interessat ha tingut coneixement de tots els extrems essencials que aquelles enumeren i ha pogut articular els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris, inclòs aquest procés jurisdiccional. En aquestes condicions, s'ha de descartar l'existència de cap tipus d'indefensió que pugui donar lloc a anul·lar les resolucions impugnades, segons l'article 49.1 del Codi de l'Administració.

Tercer.- Sobre els requisits que ha de complir la sol·licitud tramesa per l'Estat requeridor, l'examen de les actuacions obliga a descartar que s'hagin omès les declaracions que indica el recurrent. En efecte, la petició expressa clarament que es realitza d'acord amb les llei i pràctiques administratives vigents a Espanya, que s'ofereix reciprocitat i que es podria obtenir la informació d'acord amb la seva legislació, i que l'Estat requeridor ha esgotat tots els mitjans disponibles a la seva jurisdicció per obtenir la informació que sol·licita. En conseqüència, es compleixen les exigències derivades de l'apartat VII del Protocol annex al Conveni entre el Principat d'Andorra i el Regne d'Espanya per evitar la doble imposició en matèria d'impostos sobre la renta i prevenir l'evasió fiscal, i en concret els que s'enumeren als epígrafs g) i h), que coincideixen amb els que cita l'article 5.1 de la Llei 10/2017.

S'ha de desestimar, doncs, aquest motiu d'impugnació.

Quart.- Sobre la pertinença de la informació sol·licitada i sobre la residència efectiva del recurrent, s'han de confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, que conclou que la sol·licitud de l'Estat requeridor conté elements suficients que justifiquen la petició, ja que expressa els indicis que li permeten pensar que l'interessat ha residit a Espanya en el període de referència, ja que ha estat empadronat al municipi d'A., els habitatges de la seva propietat tenen consums estables de serveis, té comptes bancaris a Mallorca i és titular de nombrosos immobles i d'actius immobiliaris considerables, així com de nombrosos vehicles a Espanya.

En aquestes condicions, s'ha de considerar que la sol·licitud es troba suficientment justificada.

Resulten aquí aplicables els mateixos criteris que ja va tenir en compte la sentència d'aquesta Sala núm. 38-2017, de 3 de maig, dictada en un litigi similar plantejat en relació amb una sol·licitud tramesa per les autoritats franceses:

"Els recurrents estimen que són residents fiscals a Andorra i en conseqüència no poden ser obligats tributaris dels impostos assenyalats per les autoritats franceses; per tant existiria una manca d'acreditació de l'interès previsible.

Aquest argument no pot prosperar atès que l'Administració francesa ha presentat elements que, segons ella, acrediten la residència a França i, en conseqüència, el procediment seguit per les autoritats andorranes és conforme als comentaris de l'OCDE:

"Cependant, une fois que l'État requérant a donné une explication quant à la pertinence vraisemblable des renseignements demandés, l'État requis ne saurait refuser une demande ou refuser de transmettre des renseignements demandés parce qu'il pense que les renseignements manquent de pertinence pour le contrôle ou l'enquête sous-jacents".

Cinquè.- En darrer terme, el recurrent posa en qüestió els motius reals de l'Estat requeridor, que creu que són de caràcter recaptatori, i afirma que la normativa espanyola és inconstitucional i serà declarada il·legal properament per part de la Unió Europea.

Tanmateix, com ja ha declarat en reiterades ocasions aquesta Sala, és evident que no correspon a les autoritats andorranes realitzar un control de la legalitat del procediment administratiu seguit a Espanya, i molt menys de la constitucionalitat de les disposicions que el regulen.

Per tot això, s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.

Sisè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les costes d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Plana contra la sentència dictada el 12 de gener de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament en matèria de costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.