Arrendaments urbans (TSJC 355/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000355/2014 ORIGEN: 4001216/2013 - 00

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda formulada en data 24 de juliol del 2013, la Sra. Badía, Procuradora dels Tribunals andorrans, actuant en nom i representació del Sr. Sancho exposava que la Sra. Calderón ocupava, en qualitat d'arrendatària i d'ençà l'1 de maig del 2007 el pis situat al XXXX a la Parròquia de Sant Julià de Lòria. Que la part defenent no satisfeia el preu de l'arrendament des del mes de setembre del 2008, raó per la qual sol·licitava la resolució de l'arrendament i el desnonament de l'arrendatària;

I després d'invocar els fonaments de dret que considerava d'aplicació al cas, suplicava de dictar sentència als efectes de declarar la resolució del contracte verbal d'arrendament de data 1 de maig del 2007; de desnonament i llançament de la part demandada del pis objecte d'arrendament, devent-la deixar lliure, vàcua i expedita i amb el mobiliari corresponent, a la sencera disposició del seu mandant; de condemna de la defenent al pagament de les rendes impagades per import de 12.390 EUR, més indemnització per ocupació indeguda a comptar del mes d'agost del 2013, reparació, pintura i altres que calgui dur a terme en la unitat immobiliària, interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i, costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora;

II.- A l'audiència fixada pel tràmit de contesta la Sra. Calderón va contestar a la demanda, fent oposició parcial a la mateixa; Que era cert que ocupava la unitat immobiliària d'autes d'ençà l'1 de maig del 2007, en qualitat d'arrendatària i, que el preu de l'arrendament es fixà en 210 EUR/mes; Que no obstant no devia la totalitat de les rendes reclamades per l'adversa, doncs pagava de forma irregular algunes mensualitats de lloguer compreses dins del període reclamat; Que no podia acreditar-ho per quant, per exigències de la propietat, aquestes es pagaven en metàl·lic i sense que se li lliurés un rebut acreditatiu de pagament per part de l'arrendador; Que calia que el Sr. Sancho acreditès fefaentment el deute reclamat, doncs de contrari suposaria un enriquiment injust de la seva part en perjudici d'ella; Que l'impagament dels lloguers responia a la seva situació d'insolvència sobrevinguda per pèrdua de la feina, trobant-se a l'atur i subsistint únicament amb 180EUR que cobrava per donar unes classes particulars; Que percebia ajudes puntuals del Ministeri de Salut i Benestar; Que existia la possibilitat de que el Govern es fes càrrec de les mensualitats de lloguer si el propietari es mostrava interessat en mantenir l'arrendament;

I així sol·licitava que, una volta acreditada per la propietat la realitat del deute reclamat, es volgués dictar sentència donant lloc a la demanda i, sense efectuar especial pronunciament en costes atès que la causa de l'impagament dels lloguers no era voluntària;

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, de data 19 de juny del 2014, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX

Que estimant substancialment la demanda formulada en data 24 de juliol del 2013 pel Sr. Sancho contra la Sra. Calderón, ha de declarar resolt el contracte verbal d'arrendament d'autes a comptar del mes d'agost del 2013; Ordenar a la defenent de deixar la unitat immobiliària radicat al XXXX de la Parròquia de Sant Julià de Lòria, lliure, vàcua i expedita i amb el mobiliari corresponent, a la sencera disposició de l'agent; Condemnar a la defenent a pagar al demandant l'import de 12.390 EUR; més altres 210 EUR, en concepte d'ocupació indeguda per cada mes que transcorri a comptar del mes d'agost del 2013 i, fins el retorn de la possessió i els interessos legals devengats per les esmentades quantitats i costes judicials de l'agent en els terme s del III i IV Considerant."

IV.- La part defenent va formular recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 11-09-2014, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Pel contrari, la part agent en el seu escrit de contesta a les conclusions, manifesta que procedeix amb caràcter principal la inadmissibilitat del recurs d'apel·lació i subsidiàriament la confirmació de la sentència, amb més la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- Cal resoldre en caràcter previ el requisit d'inadmissibilitat del recurs que al·lega la part apel·lada i que es refereix a l 'incompliment per la part contrària del requisit de consignar les rendes pendents al moment de la interposició del recurs que preveu l'apartat 12 de la disposició addicional Segona de la Llei d'Arrendaments de Finques Urbanes de 30 de juny de 1999.

Efectivament la part apel·lant no ha consignat les rendes degudes i per això cal examinar en aquest cas si això comporta la caducitat del recurs tal i com preveu el darrer paràgraf de la DA esmentada.

Com ja va tenir ocasió de declarar el Tribunal Constitucional en la seva sentència de 3 de febrer del 2014, aquell requisit de pagament de les rendes endeutades al moment de la interposició del recurs no es pot exigir en tots els casos perquè això significaria que en alguns d'ells es vulneraria l'article 10 de la Constitució, és a dir el dret a la jurisdicció (segona instància) i a un procés degut.

El Tribunal ens recorda que cal examinar les circumstàncies de cada cas per comprovar si aquell requisit d'admissibilitat no pot comportar una barrera infranquejable pel ciutadà que, per manca de recursos, es veu impossibilitat d'accedir a la segona instància.

I en aquell cas es tractaven d'unes circumstàncies que també concorren en el present cas com és el fet que la part demandada té declarada la situació de pobresa o insolvència i a la vegada rep en períodes discontinus ajuts del Govern per subsistir. Aleshores, si se li exigeix que es posi al corrent de les rendes endeutades (que en el moment de la demanda ja pujaven a 59 rendes de 210 EUR mensuals) més tot el període posterior, resultaria purament il·lusòria la possibilitat de poder acomplir amb tots els requisits per accedir a aquesta segona instància.

En conclusió, no es pot donar per caducat el recurs i hem d'entrar en el fons del seu recurs.

SEGON.- Entrant ja en el fons de l'assumpte hem de dir que no podem estimar el recurs interposat pels arguments de la part apel·lant. En primer lloc perquè ja ha reconegut que no paga les rendes del lloguer tot i que afirma que n'ha pagat algunes però que no ho pot demostrar perquè la propietat no li lliurava els rebuts corresponents quan ho pagava. Aquest argument no té cap solidesa perquè si hagués estat com ella afirma, podia haver optat per consignat les rendes o bé fer un requeriment a la propietat en el sentit que li domiciliés un compte bancari i res d'això ha esdevingut. Tampoc podem conceptuar coma força major el fet que no hagi pogut pagar les rendes sinó que si no ha pogut obtenir ingressos per manca de treball remunerat, això no ho ha de suportar la propietat que és aliena a la situació.

Finalment, al·lega que ha de rebre ajuts del Govern per poder fer front a les necessitats bàsiques i que això no li permet pagar la renda mensual. Però cal dir que de la prova documental aportada es comprova que durant l'any 2011 va rebre ajuts que incloïen el pagament del lloguer i l'arrendatària tampoc va pagar durant el dit període cap renda ni mai va fer un oferiment d'anar pagant de manera parcial.

Cal afegir que la part demandant va intentar un acord extrajudicial en l'any 2012 i no va ser possible fer-ho però també constata la seva bona fe contractual quan ha trigat 59 mensualitats a presentar la demanda per impagament de rendes, cosa que denota a més de bona voluntat, una important dosi de paciència i de consideració a la part arrendatària.

En conclusió el seu recurs no pot prosperar i ha de ser desestimat.

TERCER.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes a la part recurrent.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la Sra. Calderón contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 19 de juny del 2014, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquest recurs a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.