Immigració. No renovació autorització de residència i treball. Risc. ( 0016/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0059-1/10 TSA: IM:01/11

S E N T È N C I A NÚM. 16-2011

PARTS:

Apel·lant: Villegas

Representant i Advocat: Pina

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: Martin

Advocat : Estany

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 4 de març de 2011

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0059-1/10.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 26 de novembre de 2010 va desestimar la demanda formulada pel Sr. Villegas contra el M.I. M.I. GOVERN, en què sol·licitava l'anul·lació de les resolucions administratives de 19 de maig i 21 de juliol de 2010, mitjançant les quals es va denegar la renovació de l'autorització de treball i residència de què disposava l'interessat.

El Tribunal a quo ha considerat que la decisió administrativa resulta ajustada a l'article 65.d) de la Llei qualificada d'immigració, ja que la conducta de l'agent pot suposar un risc per a l'ordre públic, com es desprèn del fet de què es troba processat per un delicte major d'abús sexual a un menor de 14 anys.

2n.- La representació del Sr. Villegas va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència, en el qual reprodueix els arguments que ja va invocar en la primera instància. En síntesi, considera que s'ha vulnerat el principi de presumpció d'innocència, des del moment en què la mera detenció de l'interessat no implica que els fets que li han estat imputats siguin certs i, d'altra banda, que la sentència recorreguda implica una condemna anticipada.

3r.- La representació del M.I. GOVERN ha sol·licitat la desestimació del recurs, en considerar que la sentència ha realitzat una adequada valoració de les proves i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 143 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- L'article 52.2 de la Llei qualificada d'immigració estableix que "per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular no ha de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns ni per a l'ordre públic". En el mateix sentit es pronuncia l'article 65.d) de la pròpia llei, en afirmar que és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d'una autorització d'immigració, entre d'altres, "el fet de representar un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns i per a l'ordre públic en general".

Com ja ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions, en relació amb supòsits anàlegs, es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública.

Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'Administració general ha denegat la renovació de l'autorització de residència i treball de l'interessat en base a la detenció i posterior processament del mateix per un delicte major d'abús sexual a un menor de 14 anys, quan els fets encara es troben pendents de judici davant de la Jurisdicció penal.

Tanmateix, no és pot parlar pròpiament d'una vulneració del principi de presumpció d'innocència, ja que, tal com abans s'ha dit, la denegació de l'autorització d'immigració no té una naturalesa pròpiament sancionadora, i no prejutja en absolut el resultat del procediment penal que es segueix contra l'interessat. El control de l'actuació administrativa té per objecte en aquest cas verificar si els fets en què s'ha basat la resolució poden ser considerats efectivament com un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns, o per a l'ordre públic en general, com disposa l'article 65.d) de la Llei qualificada d'immigració.

De tota manera, en tractar-se d'uns fets que es troben sotmesos a la Jurisdicció penal, no correspon a aquesta Sala fer cap mena de pronunciament sobre la versemblança dels mateixos, a la vista del testimoni de les actuacions seguides davant del Batlle instructor i el Tribunal de Corts. Als efectes d'aquest procés, resulta suficient constatar que no es tracta d'una mera denúncia, sinó que el Batlle instructor ha considerat que existeixen indicis suficients per acordar el processament de l'interessat. D'altra banda, els fets revesteixen una especial gravetat, de manera que no resulta improcedent considerar que el seu presumpte autor representa un risc per a la seguretat de les persones i per a l'ordre públic, en els termes previstos en els articles 52.2 i 65.d) de la Llei qualificada d'immigració.

Des d'una altra perspectiva, és cert que el recurrent no presenta un especial arrelament a Andorra, on resideix des de 2007, ja que anteriorment disposava d'una autorització de treballador fronterer, i o no conviu amb cap membre de la seva família.

En qualsevol cas, com ha declarat aquesta Sala en altres supòsits anàlegs, res impedeix que es pugui donar lloc a la revisió de la resolució administrativa en el supòsit de què la sentència dels tribunals penals declari finalment la inexistència dels fets que han servit de base a aquella.

Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que formula la representació del Sr. Villegas contra la sentència dictada el 26 de novembre de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.