Llei aplicable a les obligacions extracontractuals (169/04)

Sentència

Magistrats

Antoni Bruguera Manté Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 10 DE FEBRER DE 2005

Llei aplicable a les obligacions extracontractuals.- Determinació de l'organisme jurisdiccional competent quan s'exerciten accions fonamentades en la responsabilitat extracontractual.- Responsabilitat solidària de l'autor dels danys i de la seva companyia asseguradora.- Litisconsorci passiu necessari: improcedència en els casos de solidaritat de deutors.- Legitimació activa de la companyia asseguradora com a subrogada en la posició jurídica del seu assegurat.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En els autes de núm. B-2138-3/03, tramitats pel procediment abreujat, seguit per la senyora Álvarez i la societat ORG_0, contra "C., S.A.", en data 21 de juliol de 2004, l'Hble. Batlle va dictar una sentència en què va condemnar la demandada al pagament a la senyora Álvarez de la quantitat de 2.335,40 euros i a la ORG_0 la de 51,09 euros, ambdues amb els interessos legals des del dia 18 de febrer de 2004 i fins que siguin tals quantitats satisfetes; i va imposar a la defenent les costes de la primera instància, inclosos els honoraris dels professionals de l'altra part.

II.- Disconforme la defenent amb la resolució anterior, va interposar contra ella aquest recurs d'apel·lació el qual ha estat tramitat d'acord amb la llei.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté.

FONAMENTS DE DRET

I.- El dia 9 de gener de l'any 2003 es va produir un accident de circulació a l'XXXX, a la rotonda que hi ha aproximadament davant del ORG_1, entre el vehicle marca Suzuki, model Vitara, amb matrícula andorrana XXXX propietat de la senyora Álvarez, conduït pel senyor Raya i assegurat a ORG_0, i el camió amb matrícula espanyola XXXX conduït pel senyor Carranza, propietat de l'empresa R., ORG_2, i assegurat a "C., S.A.".

La senyora Álvarez i l'asseguradora F., SA, reclamen a "C., S.A.", els danys i perjudicis soferts per l'accident.

L'Asseguradora demandada va oposar com a primera excepció que els Tribunals andorrans no tenien jurisdicció ni competència per conèixer de l'assumpte en ser ella una societat espanyola domiciliada a Espanya i haver-se contractat a Espanya la pòlissa d'assegurança per raó de la qual se la demandava, i que per consegüent considerava que la jurisdicció competent per entendre de l'afer no eren els Tribunals d'Andorra sinó els d'Espanya, domicili de la demandada.

L'Hble. Batlle va rebutjar aquesta excepció per entendre que l'acció plantejada ho era contra el delegat a Andorra de la Companyia demandada i que aquesta delegació es trobava al Principat, la qual cosa determinava que la jurisdicció andorrana era competent, i amb aquest fonament va desestimar l'excepció que ara la demandada reitera com a primer greuge d'apel·lació.

II.- El greuge és desestimable. La jurisdicció espanyola no és la competent per enjudiciar aquest assumpte ni segons la legislació espanyola ni segons l'andorrana.

Les normes espanyoles de dret internacional privat disposen que "les obligacions no contractuals es regiren per la llei del lloc on hagi succeït el fet de què en deriven" (art.10,9 del Codi Civil espanyol) i que la llei del lloc s'estén als requisits del compliment i a les conseqüències de l'incompliment i s'aplica a les modalitats de compliment que requereixin intervenció judicial (art.10,10 del mateix Codi espanyol).

Així, doncs, segons la llei internacional espanyola, no es el domicili del demandat el que determina la competència en supòsits d'obligacions no contractuals rescabalatòries com les de la llei Aquília, sinó el lloc on ha succeït el fet, Andorra en aquest cas.

A la mateixa conclusió condueix la Llei andorrana de 11 de maig de 1989 reguladora de l'actuació de les companyies d'assegurances al Principat: el seu art.1 disposa la seva aplicació a totes les entitats asseguradores andorranes o estrangeres que operin al Principat; l'art. 3,4 prescriu que "els Tribunals andorrans tindran sempre competència per a conèixer de totes les qüestions i accions derivades dels contractes d'assegurança sotmesos a la present llei..."; i l'art.10,e) referent a les companyies estrangeres, determina que la delegació permanent al Principat de tota companyia estrangera restarà dotada de poders mercantils suficients per obligar a la delegant enfront de tercers i per a representar-la davant de totes les Autoritats i Tribunals; ço que òbviament suposa que l'emplaçament que la Batllia va fer de la demanda a la delegant en el domicili de la seva delegació a Andorra, demanda dirigida contra aquella, va ser plenament ajustat a dret i cap objecció se li pot fer.

Escau, conseqüentment, confirmar el rebuig de l'excepció de manca de jurisdicció i de competència dels Tribunals andorrans oposada per la demandada (tal com també va fer la sentència d'aquesta Sala de 27 de gener de 2000), i passar a examinar els altres motius de greuge que addueix el recurs d'apel·lació.

II.- La jurisprudència d'aquest Tribunal és constant en proclamar la solidaritat de la responsabilitat de l'autor dels danys amb la de la seva companyia asseguradora tal com ja havia assenyalat el Tribunal Superior de la Mitra (sentències d'aquest darrer Tribunal de 14 de novembre de 1981, 15 de gener de 1985 i 19 de maig de 1987; i d'aquesta Sala de 15 de juny de 1995, 15 de febrer de 1996, 22 de gener de 1998, 29 d'abril 1999, 11 de maig de 2000 i d'11 de novembre de 2002 dictada, aquesta darrera, en un assumpte en què precisament hi era part la mateixa aquí recurrent). En conseqüència , escau també confirmar el fonament legal III de la sentència apel·lada que ja va desestimar l'excepció de manca de litisconsorci passiu necessari per haver-se únicament reclamat contra l'asseguradora, perquè la solidaritat existent entre l'asseguradora i el seu assegurat no fa necessari demandar ambdós.

III.- Demostrada palesament en període probatori -que era un moment processal escaient- la subrogació de l'asseguradora agent en el lloc de la perjudicada per a reclamar a la companyia demandada l'import per aquella pagat (sentència d'aquesta Sala de 19 de desembre de 1996) també decau l'excepció de manca de legitimació activa de l'asseguradora actora que la demandada reitera en aquesta segona instància i que la Hble. Batlle ja havia també rebutjat.

IV.- Hauria estat suficient el contingut de la declaració amistosa del sinistre subscrita per ambdós intervinents i el croquis en ella dibuixat, (foli 23) per apreciar que el camió espanyol va colpir per culpa seva el Suzuki andorrà en entrar a la rotonda en direcció a Sant Julià de Lòria, produint-li els danys que han estat suficientment justificats; i si al parte amistós del sinistre s'hi afegeixen els demés elements de prova analitzats (fotografies, folis 24 a 26), declaració del senyor M. (foli 279) ratificada en període probatori (folis 65,66, i 91), declaració del senyor S.G. (folis 65, 88 i 89); aquesta Sala arriba a la mateixa conclusió del V CONSIDERANT de la sentència apel·lada que cal igualment ratificar.

V.- Les costes del recurs s'imposaran a la recurrent segons els principis generals.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR aquest recurs d'apel·lació; CONFIRMAR la sentència apel·lada i IMPOSAR a la recurrent les costes del recurs (amb inclusió de lletrat i procurador de l'altra part)

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.