Pensió de vellesa dels no assalariats (SS-043-1/95)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-043-1/95

S E N T E N C I A NUM. XXXX

PARTS:

Apel.lant: Sra. Herrera

Representant: en nom propi

Advocat: Sr. Escudero

Apel.lada: CASS

Representant: Sra. Catalá

Advocat: Bufet A.

COMPOSICIO DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M.I. Sr. Bernard Plagnet

M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 d'abril de 1996

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel.lació a les actuacions número SS-043-1/95.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa de la Batllia d'Andorra, actuant com a tribunal unipersonal, va desestimar, mitjançant la sentència núm. XXXX, de 10 de novembre de 1995, la demanda deduïda per la Sra. Herrera i va declarar ajustada al dret la resolució recorreguda de la Caixa Andorrana de Seguretat Social de data 29 de març de 1995, la qual declarava que correspon a la demandant una pensió de vellesa dels no assalariats de 32.811 ptes, mensuals amb efectes des de l'1 de febrer de 1995.

2.- El 6 de desembre de 1995 va tenir entrada en la Secretaria de la Sala Administrativa d'aquest Tribunal Superior l'escrit d'apel.lació interposat pel demandant contra l'esmentada sentència, de la qual en demana la revocació per tal que se li reconegui el dret a percebre una pensió de vellesa de 3.024 punts en aplicació del primer paràgraf de l'article 41 del Reglament Tècnic.

3.- Un cop feta la designació del magistrat ponent i donat trasllat de l'anterior escrit a la representació processal de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, el va contestar el 25 de gener de 1996 demanant la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència de la Batllia, ja què la resolució de la CASS objecte del recurs era ajustada al dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa en considerar que la pensió de vellesa corresponent a la demandant era de 1.888 punts.

4.- Per providència d'1 de febrer de 1996 es va acordar la substitució de la vista oral per la presentació d'escrits de conclusions, que les parts van presentar el 22 i el 23 de febrer de 1996, quedant el recurs per deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò que estableix l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució de la CASS que la sentència de la Batllia declara ajustada al dret reconeix una pensió de vellesa a la demandant en funció dels punts obtinguts durant la seva activitat de treball cotitzada, que eren 1.888 fins el moment de retirar-se, tal com preveu, pels no assalariats, l'article 37 del Reglament Tècnic.

L'apel.lant demana l'aplicació de l'article 41 del Reglament Tècnic en considerar que si entre l'1 d'abril de 1968 i l'1 de juny de 1995 hauria pogut cotitzar 3.864 punts de la classe C, aquests han de deduir-se del mínim dels 5.000 punts a que es refereix el precepte, de manera que els 1.136 restants s'han de sumar als 1.888 adquirits per cotitzacions efectives, i del total -3.024 punts- calcular-ne l'import de la pensió.

Tercer.- Les pensions de vellesa, pels no assalariats, es calculen de conformitat a l'article 37 del Reglament Tècnic, i la ficció jurídica que en benefici de l'assegurat estableix l'article 41 només s'aplica quan havent cotitzat 15 anys des de l'1 d'abril de 1968, el nombre de punts que s'obté per cotitzacions reals és inferior al que resulta d'aplicar la regla que l'esmentat article estableix (i ultrapassa els 960 punts), però el que no és jurídicament admissible és l'acumulació d'ambdues normes, que no són compatibles per què resolen una mateixa qüestió de dues maneres diferents, una que és l'ordinària i una altra que és d'aplicació excepcional, per garantir uns mínims de prestacions als beneficiaris del sistema.

En el cas present, aplicant l'article 37 s'obté un major nombre de punts (1.888) que per la regla de l'article 41 (que només en dona 1.136) per la qual cosa és clar que la CASS va decidir allò més favorable a l'assegurat, actuant de conformitat al dret.

Quart.- Per tot el que hem exposat, cal desestimar el recurs i confirmar la sentència de la Batllia sense fer pronunciament sobre les costes causades en aquesta segona instància.

Decisio

D E C I S I O

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació processal de la Sra. Herrera contra la sentència núm. XXXX, dictada el 10 de novembre de 1995 per la Secció Administrativa de la Batllia, constituïda en tribunal unipersonal, que confirmem íntegrament. No fem condemna al pagament de les costes causades en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manen que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

NOTIFICACIO:

La present sentència ha estat notificada a les parts compareixents...........................................

..........................................................

.... mitjançant el lliurament d'una còpia certificada.

I llegida, la signen, fet del qual en dono fe,

La secretària,

M. Dolors Cervós Pifarré