Valoració prova - costes en estimació parcial (6000030/2015)
- Resolució
- Sentència · 22/12/2017
- Sentit
- estima en part (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 419/2017
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2017:419
- Recurs
- 243/17
- Ponent
- Carles Cruz Moratones
- Magistrats
- Carles Cruz Moratones, Joan Manel Abril Campoy, Vincent Aniére
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- CONTRACTE D'ARRENDAMENT ARRENDADOR ARRENDATARI REPRESENTACIÓ (SOCIETAT) SOCI DEMANDA VALORACIÓ DE LA PROVA SENTÈNCIA
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra va revisar els recursos d'apel·lació presentats per les representacions processals del Sr. Cepeda i de la societat Mercader contra la sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 4.5.2017. La sentència original condemnava la societat Mercader a pagar 27.361,10 euros al Sr. Cepeda per diverses despeses relacionades amb l'hotel X, mentre que el Sr. Cepeda havia de pagar 600 euros a Mercader per despeses d'electricitat. Després d'examinar els recursos, la sala civil va decidir estimar parcialment els recursos i va modificar la sentència original, reduint la quantia que Mercader havia de pagar al Sr. Cepeda a 12.149,24 euros, mantenint la deducció de 8.000 euros. També es va decidir no fer cap pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000243/2017 ORIGEN: 6000030/2015 - 00
NIG: 5300542120150002013
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2017.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats
M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 2.4.15 la representació processal del Sr. Cepeda va formular demanda en reclamació de 40.501,20EUR, imposant a la defenent les costes del procediment.
II.- La representació processal de Mercader va contestar la demanda en data 7.5.15 oposant-se parcialment als arguments exposats a la mateixa, i interposant demanda reconvencional manifestant que devia únicament 2.258,96EUR i que reclamava també la suma de 24.097,33EUR.
III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de contesta a la demanda, rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 4.5.2017 i va decidir :
"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la representació processal del Sr. Cepeda contra la societat Mercader i condemnar conseqüentment a aquesta darrera a pagar la suma de 27.361,10.-euros en concepte d'impost de les activitats econòmiques i de serveis de l'any 2012, del tribut comunal d'higiene i altres dels anys 2012 i 2013, de premsa i consums de gasoil, aigua i llum, així com de la indemnització per raó de l'existència de danys de pintura, i a les portes, persianes i terminals del bé immoble arrendat, a la qual s'ha de fer deducció de l'import de 8.000.-euros corresponent a una garantia a primer requeriment prestada per la societat Mercader i executada per l'agent.
Segon.- Estimar de forma molt parcial la demanda formulada per la representació processal de la societat Mercader contra el Sr. Cepeda i condemnar aquest darrer a pagar la suma de 600.-euros en concepte de despeses d'electricitat de l'àtic de l'immoble arrendat, des del mes de maig del 2012 al març del 2013.
Tercer.- Operar una compensació entre les quantitats degudes per les parts, de forma que la quantitat resultant hagi de meritar interessos legals des de la fermesa de la present resolució judicial.
Quart.- No fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades, havent de suportar cadascuna de les parts les seves pròpies i les comunes per meitat."
V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les dues parts i, en virtut dels arguments que exposaren en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial, imposant a l'adversa les costes del procediment.
Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.
FONAMENTS DE DRET
I.- En el present procediment, la part agent Sr. Cepeda reclama front la part defenent la societat Mercader en demanda en la que sosté una petició de condemna derivada del contracte de lloguer d'hotel i de gestió de negoci referit a l'Hotel X per diferents conceptes que varen quedar sense satisfer per l'arrendatari del negoci quan en 31.3.13 va quedar resolt per mutu acord de les dues parts.
Per la seva banda, l'arrendatari també va formular demanda reconvencional reclamant diversos conceptes a l'arrendador.
La sentència d'instància estima parcialment la demanda principal i molt parcialment la demanda reconvencional.
Contra tal decisió s'alcen les dues parts.
II.- Recurs interposat pel Sr. ENTITY_4:
L'agent principal insisteix en la reclamació de diversos conceptes que no li han estat reconeguts per la sentència d'instància i ho distribueix en diferents apartats:
Tributs : En aquest epígraf reclama el pagament de l'IAE i l'ISI de l'exercici 2013 i la sentència d'instància estima que havia d'haver acreditat que els havia satisfet i no ho ha fet. Però del certificat del M.I. Govern aportat com a document 65 (foli 334) amb l'escrit de proposició de proves es certifica que a data de 2015, el Sr. Cepeda amb NRT Y no té cap deute amb l'Agència Tributària, cosa que indica que aquells dos impostos generals els havia satisfet ell en qualitat de titular administratiu del negoci. Així doncs, aquesta partida ha de ser reconeguda i carregada però només en una quarta part perquè el contracte es va resoldre en 31.3.13. és a dir, cal que se li paguin la suma total de 358,26EUR (1.433,02 dividit entre quatre).
També cal que se li paguin les partides de Comú, GUALS 2012 de 117,70EUR perquè consta pagada pel document 21 (foli 120), així com la partida TRIBUT HIGIÈNE I ALTRES 2012 per import de 760,55EUR perquè el va satisfer per xec de 27.3.13 (document 13). En canvi pel fa la reclamació AIGUA 2013 de 649,61EUR ja li ha estat reconeguda en l'apartat de B) del III Considerant de la sentència.
Proveïdors : Pel que fa la llum de 287,58EUR ens hi referirem en examinar la impugnació de la part defenent en el seu recurs. Pel que fa la despesa de calefacció que es concreten en dues factures de 2.343EUR i 312EUR la sentència considera que hauria d'haver demostrat la part agent que les ha pagades per poder-les reclamar i no ho ha fet. L'explicació que dona la part ara apel·lant és que no ha requerit a la dita societat B SL perquè és una societat propietat del propi Sr. Cepeda i del seu fill. Aquesta justificació no resulta acceptable doncs es tracta d'una societat que té una personalitat jurídica pròpia i una comptabilitat pròpia cosa que li hauria permès acreditar el pagament real i efectiu segons els seus llibres de comerç, per si podia resultar algun dubte per la titularitat de les seves participacions. Però és que a més, afegeix la part apel·lant que aquestes factures varen ser abonades gràcies a l'aval de 8.000EUR que s'havia convingut en el contracte i que la part agent afirma haver executat. Doncs bé, no hi ha cap prova d'aquesta execució de l'aval i de la destinació que es va donar al mateix per fer front als deutes. En conseqüència de la prova practicada no podem afirmar que aquell pagament de la calefacció hagi estat fet efectiu realment.
Pel que fa a les despeses de comptabilitat per haver hagut de "estudiar, preparar i lliurar" a la Agència Tributària la documentació de l'Hotel X que també reclama per import de 2.216,38EUR també hem de concloure que no ha quedat demostrar tal pagament amb els documents 26 a 28 que són factures no signades, ni s'identifica el seu autor.
Pel que fa al canvi d'ascensor de l'hotel que va tenir lloc uns mesos després de la resolució del contracte (juny 2013) per import de 4.180EUR, hem de dir que ha aportat un pressupost de l'empresa C però que no hi ha cap factura. A més ens diu que es va canviar la màquina per "ús intensiu de l'ascensor" fet durant la vigència del contracte. Hem de tenir present que i) no sabem l'antiguitat que tenia l'ascensor quan es va iniciar la relació contractual en el dia 1.7.02; ii) que la durada del contracte va ser de 11 anys pràcticament i que lògicament havia de patir un desgast per l'ús normal; iii) que no pot pretendre l'arrendador que si no hi ha hagut un mal ús de l'ascensor, tingui dret a tenir un motor nou; iv) en cap cas s'ha acreditat la causa per la que hauria d'haver-se canviat la màquina de l'ascensor. El desgast normal de l'ús ha de córrer a càrrec de qui ha obtingut un guany per la seva cessió, d'acord amb l'article 27.8 de la Llei d'arrendaments de finques urbanes de 30.6.99. Aquesta partida ha de ser rebutjada.
Pel que fa a banys i lampisteria per import de 3.900EUR hem de dir que compartim plenament les valoracions fetes per la sentència d'instància i afegirem dues consideracions: la primera, que el pressupost presentat (no cap factura) està emès pel propi Sr. Cepeda que també és titular d'un altre negoci de lampisteria i que consisteix el pressupost en un "repàs" de les dites instal·lacions. Ens remetem al que hem dit més amunt sobre l'ús o desgast normal de les instal·lacions; i la segona, que hi ha una manca d'element adient de prova per acreditar l'estat precís i detallat que justifiqui una reclamació per danys a les instal·lacions. Ho hagués estat una detallada prova pericial però no l'acta notarial aportada com document 3 (foli 36) en la qual la fedatària pública rep en dipòsit unes fotografies realitzades pel propi Sr. Cepeda en 3.5.13 i que protocol·litza un full de paper de la mateixa data signat pel propi Sr. Cepeda davant la Notaria segons la inspecció que diu haver efectuat. És a dir, que la inspecció no l'efectua la fedatària pública sinó el propi agent. Ni tampoc la prova d'inspecció ocular tenia el sentit que volia la part agent quan es demanà dos anys més tard a la resolució del contracte, cosa que feia que no hi hagués una solució de continuïtat des de que va deixar l'hotel en data 15.4.13. Per aquesta raó també varen denegar aquesta prova en segona instància. No es pot estimar aquesta partida.
El mateix hem de dir de la partida de telèfons (2.138EUR) que es pretén acreditar amb l'acta notarial ja comentada.
També hem de confirmar els encertats raonaments de la sentència d'instància per rebutjar la sanció contractual per retard. En efecte el dia previst per a l'entrega de les claus prèvia inspecció ocular de l'hotel era en data 15.4.13 i Mercader va lliurar les claus a la Batllia l'endemà davant l'absència del Sr. Cepeda el dia anterior sense que hagi donat cap explicació convincent.
Finalment per acabar, la reclamació per l'extracció de la cuina industrial de l'Hotel per un import de 1.800EUR en la que aporta una factura manuscrita feta per la seva empresa de lampisteria i calefacció i que no especifica exactament a què es refereix. Després d'afirmar que la cuina era de la seva propietat i que no tenia dret a retirar-la l'arrendatari, aquest sembla que reclama pels danys causats en parets per la seva retirada. Però també analitza correctament la sentència d'instància aquesta "factura" per dir que no consta ni de quina classe de cuina es tracta, ni de les seves característiques, per la qual cosa, cal desestimar la seva reclamació. I encara resulta més sorprenent que no se li fes cap pregunta al soci únic de la defenent sobre aquesta qüestió en la prova de confessió en judici.
III.- En conclusió a tot el que hem dit, el recurs ha de ser estimat parcialment per afegir a la suma de condemna a Mercader la quantia total de 1.236,51EUR.
IV.- Recurs interposat per Mercader :
La defenent i agent reconvencional impugna la sentència en el sentit de no estar conforme en la condemna a determinades partides així com a insistir en la reclamació d'altres partides que es contenia en la seva demanda reconvencional.
Vegem-ho.
Partides de condemna :
Començant per la partida de 649,61EUR del consum d'aigua del primer trimestre de 2013 hem de confirmar la valoració de la prova que fa la sentència d'instància doncs li corresponia acreditar a la part demandada que el consum era excessiu perquè comprenia la despesa de l'àtic perquè de la comparativa amb el segon trimestre de 2012 en que l'hotel té una molt menor ocupació- com ja reconeix la part recurrent- no es pot considerar desproporcionada. Tampoc consta que mai hagués reclamat a la part arrendadora el reintegrament del consum d'aigua de l'àtic que ocupa el fill de l'arrendador, ni l'existència de suposades fuites d'aigua.
Seguint per la partida de llum del mes d'abril de 2013 (287,58EUR) li hem de donar la raó a la part recurrent perquè de la prova documental aportada no resulta clar que aquest consum sigui atribuïble a l'hotel i no a l'altra societat o negoci del Sr. Cepeda. Així observem que en el document del foli 121 en el que es recolza la part agent per reclamar el seu import, no hi figura el detall de la factura 204140060-61 que hagués permès tenir constància d'on s'havia servit el subministrament. Però és que el document del foli 403 emès per la FEDA sobre el contracte de l'Hotel X detalla el número de contracte 000000033355 que contrasta amb el certificat de la pròpia companyia aportat per la part agent i que va al seu nom personal (recordem que almenys té dos negocis al seu nom) on hi figura el número de contracte 4007358, és a dir, que es tracta d'un contracte diferent al referit a l'Hotel X. Aquesta partida ha de quedar exclosa.
I el mateix cal procedir respecte la reclamació del pressupost de pintura (14.396EUR) perquè a part de que no hi ha cap factura que realment s'hagi procedit a pintar l'hotel, tampoc en el contracte subscrit entre les parts hi figura cap obligació de l'arrendatari de pintar tot l'hotel de bell nou, i menys després d'una utilització d'11 anys que lògicament ha d'haver deteriorat la pintura de les parets.
Similar raonament s'ha de fer respecte 5 portes (958,04EUR) i 23 persianes (536,75EUR) que es diuen estan danyades. Ni consta demostrat que hi hagués aquest nombre tan elevat de deteriorament ni que s'hagi reparat cap d'elles doncs un cop més únicament s'aporta un pressupost. Ja hem dit que la manera més precisa del detall dels danys hauria estat una prova pericial, però se'ns aportat unes fotografies fetes pel mateix agent d'allò que li ha convingut i una relació feta per ell mateix dels suposats desperfectes i no és suficient "un principi de prova" sinó una prova plena de tot allò que es reclama per evitar reclamacions injustificades. Aquesta partida també ha de ser exclosa.
Partides de la demanda reconvencional :
Pel que fa les obres de condicionament per import de 9.594,66EUR suposadament efectuades l'any 2002, al començament del contracte, hem de confirmar plenament la valoració de la prova de la sentència. Així es pretén justificar mitjançant unes fotocòpies de factures que s'han lliurat a nom d'altri (el Sr. ENTITY_6) que no participa de la SLU agent sinó que havia estat soci de l'arrendatària originària, factures que a més de no venir signades per ningú ni s'ha acreditat que haguessin estat efectivament pagades per algú. A més resulta sorprenent i poc versemblant que no s'hagi reclamat per l'arrendatari originari durant tots els anys que va resultar vinculat pel contracte. En conseqüència, aquesta partida ha de ser de nou rebutjada.
I pel que fa als consums de llum de l'àtic, compartim plenament la mitjana que fa la sentència d'instància dels 2 anys de consum que s'inclouen en el certificat de FEDA del foli 324, i que resulta més fiable per tractar-se d'un període més ampli que el que pretén la part agent reconvencional. Confirmem el rebuig a la modificació demandada sobre aquesta partida.
En conclusió, la sentència d'instància ha de ser confirmada en quant a les partides de la demanda reconvencional.
V.- En matèria de costes de la instància, hem de compartir el criteri de la sentència impugnada de que a la vista de l'estimació parcial d'ambdues sentències, no es procedent fer imposició de les costes.
VI.- En conclusió final, la demanda principal s'ha d'incrementar d'una banda en 1.236,51EUR (358,26EUR més 117,70EUR més 760,55EUR) i d'altra, s'ha de reduir en 16.178,37EUR (287,58EUR més 14.396EUR més 958,04EUR més 536,75EUR). En conseqüència, la suma reconeguda en la instància de 27.361,10EUR ha de ser substituïda per la de 12.149,24EUR, sense perjudici de la deducció de 8.000EUR ja prevista en la part dispositiva de la sentència.
VII.- L'èxit parcial dels recursos s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
ESTIMEM PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals del Sr. Cepeda i de la societat Mercader contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4.5.2017, que revoquem únicament en el sentit de substituir en el seu apartat Primer la suma de 27.361,10EUR per la suma de 12.149,24EUR, suprimir la referència a les partides incloses i mantenir la deducció de 8.000EUR allà disposada. Mantenir la resta dels apartats de la sentència.
No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.