Quantitat prova suficient (20011912014)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000261/2016 ORIGEN: 2001191/2014 - 00

NIG: 5300542120150001066

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda civil formulada mitjançant escrit presentat en data 4 de novembre del 2014, la Sra. Carranza, administradora judicial de la fallida Morales, sol·licitava, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, que se seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència condemnant a la societat Montenegro a pagar a la seva representada la quantitat de 3.070,14.- euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda i la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

II.- Havent estat fixada l'audiència del dia 18 de novembre del 2014, per a la celebració del tràmit de contesta a la demanda, el Sr. Águila actuant en la seva qualitat de Procurador dels Tribunals i de la societat Montenegro presentà un escrit per mitjà del quin, després d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, sol·licitava que es dictés sentència absolent a la seva representada, tot i fent expressa imposició de costes a la part agent, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

III.- En el dia 3 de febrer del 2015 s'obrí el judici de proves en el marc dels presents autes, i en aquell acte la representació processal de la part actora presentà un escrit proposant la pràctica de les proves PRIMER.- DOCUMENTAL, SEGON.-CONFESSIÓ EN JUDICI i TERCER.- TESTIFICALS.

Que al seu torn, la representació processal de la part defenent sol·licità la pràctica dels mitjans probatoris consistents en I.- DOCUMENTAL PRIVADA i II.- REQUERIMENT.

Que s'han practicat totes les proves que s'han considerat escaients per a la resolució del present plet, raó per la qual per Providència de data 30 d'abril del 2015 es declarà impracticables la prova TERCERA.- TESTIFICALS, apartat c) de les sol·licitades per la part agent.

IV.- L'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle va dictar Sentència en data 31 de març de 2016 i va decidir: "Que estimant la demanda formulada per la Sra. Carranza, administradora judicial de la fallida Morales, contra la societat Montenegro, he de condemnar i condemno a aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 3.070,14.- euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 18 de novembre del 2014, fent imposició a la part defenent de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Montenegro i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMEÁguila - En el present procediment la part agent, Morales en fallida representada per la seva administradora judicial, reclama a Montenegro el pagament de diverses factures per treballs realitzats pel seu encàrrec i un import total de 3.070,14EUR més interessos i costes.

La part defenent s'oposà a la demanda al·legant manca de serveis professionals i la sentència d'instància va estimar la demanda amb condemna completa de la part defenent.

Contra aquesta decisió, s'alça la part vençuda.

SEGON.- La part recurrent, en un brevíssim recurs, es limita a impugnar la valoració errònia de la prova i a negar l'existència de cap encàrrec professional fet a la realitzadora d'instal·lacions. La part agent ha presentat les factures dels treballs fets a les diferents obres, el requeriment extrajudicial de pagament, la prova de confessió en judici del legal representant de la societat defenent i la declaració testifical de diversos treballadors propis.

A la vista de tota aquesta prova, la sentència d'instància conclou en l'existència dels treballs professionals encomanats i executats per la part agent i condemna al pagament de les dites factures.

Cal posar especial èmfasi en el fet que la part defenent ha tingut una actuació professional molt poc coherent: en la contesta es limita a assenyalar la inexistència de relacions comercials, en la prova de confessió del seu legal representant reconeix els treballs realitzats per la part agent en algunes obres, en altres no ho recorda i en altres diu que és possible i, a més, que tot ho pagaven les distintes propietats de les obres en construcció (cosa no dita en la contesta). Finalment en les seves conclusions continua negant qualsevol mena de relació comercial amb la part agent.

Per la seva banda, els extreballadors d'aquesta darrera, reconeixen en cada cas haver treballat en alguna de les obres a les que fan referència les factures girades.

En conclusió, a la vista de la prova practicada i de l'actitud poc coherent i evasiva de la part defenent, coincidim plenament amb la decisió de l'Hble. Batlle de que la demanda ha de prosperar perquè els treballs es van efectivament encarregar i executar. Absolutament cap prova ha ni tan sols proposat la part defenent per acreditar que els treballs d'instal·lacions els pagava directament la propietat sense intervenció del contractista en cap moment. Això comporta la desestimació del recurs.

TERCER.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Montenegro contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle en data 31 de maig de 2016, que confirmem íntegrament.

Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs a Montenegro.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.