Terceria de domini. Manca de títol i prestanoms (3001733-2013)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000186/2016 ORIGEN: 3001733/2013 - 00

NIG: 5300542120140002732

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 20 de desembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5.2.14 la representació processal de Sevillano va formular demanda de terceria de domini declarant que els vehicles amb matrícules andorrana XXXX, XXXX i el remolc XXXX pertanyen a la mercantil "Sevillano", titular administrativa del negoci "C.B.", i s'acordi doncs aixecar els embargaments travats sobre els mateixos, imposant als defenents el pagament de la totalitat de les costes processals causades, incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador d'aquesta part que s?acreditaran en període d?execució de sentència, imposant a les defenents les costes del procediment.

II.- La representació processal de Andrade i de Salcedo van contestar la demanda en data de 19.2.14 oposant-se totalment als arguments exposats a la mateixa, manifestant que la propietària dels vehicles en el moment dels embargaments era la Sra. Calderón. Aquesta va ser declarada en rebel·lia processal.

III.- Les parts van presentar opportunament els seus escrits de rèplica i dúplica, i posteriorment de conclusions, reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 24 de febrer de 2016 i va decidir : " que desestimant íntegrament la demanda de terceria de domini formulada per la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Sevillano" contra la Sra. Calderón així com contra la mercantil "Andrade" i el "Salcedo", ha d'absoldre i absol lliurement als darrers dels pediments efectuats de contrari, imposant a l'instant d'aquest plet les costes processals causades als defenents així com els honoraris de procurador d'aquests de conformitat amb la fonamentació jurídica de la present resolució."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la part agent i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i que es declari el que va demanar en la seva pètita de la demanda, ja transcrita, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present procediment de terceria de domini, la part agent Sevillano interposa una demanda contra les parts executants Andrade i Salcedo i la part executada Calderón per demanar que s'aixequin els embargaments sobre els vehicles amb matricula andorrana XXXX, XXXX i el remolc XXXX per considerar que la dita societat n'era la legítima propietària i posseïdora.

La sentència d'instància desestima la demanda en considerar que no ha quedat acreditat el títol de domini anterior als embargaments travats en els procediments B-1067-4/2011 i B 342-5/2007.

Contra tal decisió, s'alça la part agent.

SEGON.- Insisteix la part recurrent en que si bé els vehicles esmentats estaven a nom de la Calderón en el moment dels respectius embargaments, la realitat era que aquests vehicles pertanyien a la societat Sevillano i posteriorment S.L.U. i que la dita Calderón no era altra que una titular administrativa o formal del negoci C. A més, afirma que els vehicles sempre han estat destinats a l'activitat empresarial i no a l'activitat privada o particular de la Calderón.

No es discuteix que la dita Calderón era la titular en el Registre de Vehicles del M.I. Govern i des de dates anteriors al primer embargament que va tenir lloc en 27.11.07. Es més, tampoc han estat mai inscrits en favor de cap societat. El negoci nomenat C. estava a nom d'ella entre 1.4.04 a 20.4.08. En el dia següent es va constituir la societat C.,SL. fins el 6.11.08 en que va passar a ser una S.L.U.

Recorda molt encertadament la sentència d'instància la nostra doctrina (plasmada en la STJC de 17.7.03 entre moltes altres) que com un dels requisits bàsics per a que prosperi una demanda de terceria de domini cal que el tercerista acrediti un títol de propietat o que disposa d'un títol d'adquisició anterior a la data de l'embargament.

En aquest cas no s'ha demostrat l'existència de cap mena de títol de domini per part de Sevillano anterior (ni posterior) als embargaments travats sobre els vehicles.

TERCER.- Atesa la seva argumentació de la que la Calderón era una simple prestanoms del Almansa el qual era el titular real del negoci, hem de dir que no consta acreditat en cap moment que els creditors de la Calderón (Andrade i ENTITY_6) tinguessin cap mena de coneixement del suposat pacte fiduciae entre els dos i referit a la titularitat dels vehicles esmentats. Per tant podem dir que els creditors era tercers de bona fe que podien accedir al Registre de Vehicles i confiar en la solvència de la Calderón, la qual com a deutora es veia afectada per la responsabilitat patrimonial universal i per aquesta raó de les seves deutes (encara que fossin personals) en respon amb tots els seus béns presents (els vehicles en qüestió) i futurs. I a la dita responsabilitat en res en afectava la utilitat que pogués donar als seus béns o a cedir-los a qui tingués per convenient.

QUART.- Però no estarà de més portar al debat que sosté la part apel·lant el criteri de la Sala en el cas de conflicte d'interessos entre titular real i tercers. Dèiem en la STJC 81/12 de 29.6.12 : ... "Aquesta Sala ha de portar a terme les consideracions següents, les quals justifiquen l'estimació dels recursos interposats i la revocació de la sentència d'instància. En efecte, és coneguda la doctrina d'aquesta Sala, continguda entre altres en les sentències de 18 de juny de 1998 i 22-04-2004. En les esmentades sentències s'estableix, com succeeix en el cas present, que la terceria de domini es fonamenta en l'exercici de dues accions contra el creditor i contra el deutor i que les mateixes cerquen la finalitat comuna que es declari la titularitat del tercerista respecte dels béns objecte de l'embargament. En el cas que ens ocupa, apareix l'existència d'un conveni entre la part agent i el Vendrell, de data 1-03-1982, segons el qual el Vendrell "presta" el nom al Galan per a l'obertura d'un comerç de tapisseria. En aquest sentit, el titular fiduciari és el Vendrell, qui apareix en els Registres Públics com a titular dels negocis objecte de la trava.

Una volta establerta la referida seqüència fàctica, també és constant la jurisprudència de la Sala, continguda i explicitada en les sentència abans referides, que en matèria de terceria de domini els conflictes que puguin sorgir entre els tercers que confien en la titularitat aparent/fiduciària i els titulars reals, es resolen a favor dels tercers "Per aquest motiu la demanda de terceria de domini que ha interposat la part agent no pot prosperar, ja que en els supòsits de titularitat fiduciària derivada de la intervenció d'un prestanoms, el conflicte entre el propietari real i els tercers que han confiat de bona fe en la titularitat dispositiva del fiduciari, s'ha de resoldre a favor dels tercers" STSJA 18-06-1998 i "és reiterada la doctrina d'aquesta Sala, en matèria de terceria de domini, que els conflictes que puguin sorgir entre els tercers que confien en la titularitat aparent o fiduciària i els veritables titulars reals, s'ha de resoldre a favor dels tercers (cfr. STSJA de 19-2-1998, 12-3-1998 i 18-6-1998)" STSJA 22-04-2004.

Per tant, en aplicació d'aquesta doctrina encara que la Calderón resultés una simple prestanoms del Almansa tot i mantenir-ho en secret pels tercers (cosa que encara ho fa més indefensable), en cas de conflicte entre el titulars real i els tercers, la doctrina jurisprudencial s'inclina per protegir aquests davant de l'aparença que el titular real ha provocat.

Així doncs ni des d'aquesta perspectiva, pot prosperar la pretensió de Sevillano.

CINQUÈ.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Sevillano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlle en data 24 de febrer de 2016, que confirmem íntegrament.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.