Incompetència de jurisdicció (TSJC 251/14)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000251/2014 ORIGEN: 2100090/2011

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 5 de febrer del 2015.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 29 de març del 2011 la representació processal de la "Caixa Andorrana de Seguretat Social" va formular demanda en judici civil ordinari en reclamació de quantitat contra el Sr. Giner sol·licitant que es condemnés al defenent a abonar a la seva mandant la suma de 12.593,46 euros, import que ella li havia lliurat en concepte d'indemnització pels danys que el citat senyor havia patit com a conseqüència d'un accident i que el Sr. P. havia cobrat igualment de la X. "Oller", més interessos i costes.

II.- La representació processal del Sr. Giner va formular en data 19 d'abril del 2011 formulant les excepcions peremptòries d'incompetència de jurisdicció i de prescripció de l'acció i, subsidiàriament, va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa i sol·licitant que s'estimessin les excepcions formulades imposant les costes del procediment a la CASS i, subsidiàriament, si les dites excepcions no fossin admeses, desestimant la demanda en tots els seus extrems i imposant també a l'adversa les costes del procediment.

III.- Les parts van replicar i duplicar oportunament i, posteriorment, van presentar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 3 de juny del 2014 decidint: DESESTIMAR ÍNTEGRAMENT la demanda formulada per la representació processal de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) per estimació de l'excepció peremptòria d'incompetència de jurisdicció, entenent que corresponia a la jurisdicció administrativa la resolució del conflicte i que, amb estimació de la citada excepció, no procedia examinar la resta de peticions de les parts i procedia condemnar a la part agent a la satisfacció de la totalitat de les costes processals causades en el litigi, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part defenent.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la "Caixa Andorrana de Seguretat Social" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació, la desestimació de les excepcions plantejades per l'adversa i l'estimació íntegra de la seva demanda, imposant a la defenent les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 9 de maig del 2006 va tenir lloc un accident de trànsit a la Carretera d'Engolasters a Escaldes-Engordany en el què es van veure involucrats el turisme conduit pel Sr. Vives i la motocicleta que portava el Sr. Giner i no es discuteix que aquest sinistre es va produir com a conseqüència de la maniobra indeguda del primer que va provocar la col·lisió dels dos vehicles i ferides de consideració al segon, raó per la qual es va endegar un procediment penal pel presumpte delicte menor de lesions per imprudència greu i per contravenció penal de danys per imprudència contra el Sr. G. sent part en el mateix com a responsable solidari la companyia "Oller" i resultant condemnat el citat senyor.

D'altra banda, consta igualment que la "Caixa Andorrana de Seguretat Social" va atorgar per aquest motiu al Sr. P. entre altres conceptes indemnitzatoris, una pensió per invalidesa per accident de treball que, calculada sobre un IPP del 10%, va suposar un import de 12.593,46 euros una vegada capitalitzada, reclamant la CASS a la companyia "Oller" la dita quantitat a l'empara del dret a subrogar-se que ostentava.

Finalment, ha quedat també acreditat que la citada companyia asseguradora es va oposar a l'esmentada reclamació argumentant que ella ja havia indemnitzat al Sr. P. amb la suma de 12.000 euros en concepte d'IPP i l'Aute de data 3 de febrer del 2010 va donar lloc a la reclamació efectuada per la CASS. No obstant, la Sentència del 25 de juny del 2010 de l'Hble. Tribunal de Corts va estimar el recurs d'apel·lació formulat per la companyia d'assegurances considerant que la reclamació s'havia de dirigir contra el Sr. P. exercitant una acció de repetició per la via civil i, per aquesta raó, la CASS va presentar la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés al Sr. P. a retornar-li la suma que li havia abonat. El defenent va plantejar a la instància les excepcions de incompetència de jurisdicció i prescripció i, respecte del fons del litigi, es va oposar subsidiàriament a la demanda negant haver cobrat la mateixa indemnització dues vegades i la Sentència que és objecte del present recurs va estimar l'excepció d'incompetència de jurisdicció plantejada pel defenent en considerar que la reclamació s'hauria d'haver fet en l'àmbit de la jurisdicció administrativa.

II.- Contra l'esmentada decisió s'alça la representació processal de la CASS defensant la competència de la jurisdicció civil i aquest motiu s'ha d'estimar.

En efecte, el fet que el demandant sigui una entitat pública subjecta al dret administratiu no suposa que totes les accions que exerciti estigui sotmeses a la jurisdicció administrativa. En aquest sentit, l'acció de subrogació en els drets del perjudicat que va exercitar la CASS contra l'entitat que cobria la responsabilitat civil del causant de l'accident com a conseqüència del qual el Sr. P. va patir lesions de consideració era una acció civil encara que s'exercités en el marc d'un procediment penal i el mateix cal dir de les accions que hagués pogut exercitar la companyia d'assegurances si se l'hagués obligat a abonar la mateixa indemnització dues vegades, com destaca l'Aute de la jurisdicció penal de data 3 de febrer del 2010, i d'aquelles que la CASS pogués interposar per evitar l'enriquiment injust del perjudicat pel sinistre si no era estimada la seva demanda de subrogació, com va succeir.

El fet que la companyia d'assegurances acredités haver satisfet ja la corresponent indemnització al Sr. P. en concret en dates 27 de setembre i 26 d'octubre del 2007, sense tenir coneixement de la subrogació que podia exercitar la CASS, va portar a l'Hble. Tribunal de Corts a entendre que no era possible condemnar-la a abonar dues vegades el mateix perjudici i, considerant que la CASS tenia l'obligació d'esbrinar prop de la companyia d'assegurances si aquesta havia indemnitzat al perjudicat, va desestimar la seva demanda respecte de la suma pagada en concepte de capitalització de la pensió d'invalidesa a la què tenia dret el Sr. P. destacant però que la CASS podia dirigir-se, en tot cas, contra el citat senyor per la via civil per recuperar allò pagat.

En aquestes circumstàncies, entenem que l'agent podia exercitar una acció de repetició contra el defenent per evitar el seu enriquiment injust si entenia que aquest havia cobrat la mateixa indemnització dues vegades i per tal de resoldre aquesta controvèrsia era competent la jurisdicció civil, com ho era en el cas que hagués exercitat una acció de subrogació amb independència del procediment penal. D'altra banda, cal destacar que en cap dels dos casos es tracta d'un contenciós sobre l'aplicació de les normes de la Seguretat Social, com al·lega el defenent, perquè no existeix confrontació entre dues normatives contraposades, raó per la qual no és d'aplicació l'article 39.3 LQJ, ni l'article 1.2 de la Llei de la Jurisdicció administrativa per la mateixa raó, ni tampoc el 115 de la Llei de Seguretat Social, ja que no es tracta d'un pagament indegut, perquè la CASS té l'obligació legal d'indemnitzar aquests tipus de perjudicis i si bé és pot defensar que aquest organisme havia d'esbrinar si la companyia d'assegurances havia abonat, o no, al Sr. P. la corresponent indemnització, aquesta possible manca de diligència no convertia el pagament en indegut, ja que el que era incorrecte era el doble cobrament.

III.- En estimar-se parcialment el recurs no procedeix fer especial pronunciament pel que fa referència a les d'aquesta alçada d'acord amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la "Caixa Andorrana de la Seguretat Social" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 3 de juny del 2014 i declara la competència de l'Hble. Tribunal de Batlles per a conèixer el present litis, devent retornar les actuacions a l'òrgan judicial per la resolució de la present controvèrsia. No procedeix efectuar imposició de les costes processals.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.