POUP. Pla d'Ordenació i Urbanisme parroquial (0013/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD.0052-3/08 TSA: 67/08

S E N T È N C I A NÚM. 13-2009

PARTS:

Apel·lant: HBL. Comú d'Andorra

Representant: M.F.C. Advocat: C.a.

Apel·lant: Marti Representant: C.S. Advocat: S.a.

Apel·lada: M.I. GOVERN- CTU

Representant: S.V.

Advocat : E.L.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 2 de març de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0052-3/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat Marti va interposar recurs contra la resolució de la CTU de data 26 de novembre del 2007 que declarava inadmissible el recurs interposat contra la decisió del Comú d'Andorra la Vella portant aprovació definitiva del POUP.

2.- En la sentència del 19 de juny del 2008, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per Marti.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 15 de setembre del 2008, l'Hble. Comú d'Andorra manifesta principalment que:

Hi ha temeritat manifesta en la demanda i per aquest criteri, juntament amb el de venciment objectiu, s'ha d'imposar les costes.

El Comú ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de contesta de data 3 d'octubre del 2008.

4.- En el seu recurs d'apel·lació de data 16 de setembre del 2008, Marti manifesta principalment que:

Aquesta part va decidir el dia 4 d'octubre presentar recurs contra el POUP d'Andorra la Vella i procedir al seu dipòsit davant del Notari; data que correspon a la data límit de presentació del recurs per aquesta part. Es doncs evident que si bé l'enregistrament del recurs es va efectuar per part del MI Govern en data del 5 d'octubre del 2007, no és menys cert que aquesta part va dipositar i deixar així constància fefaent de la seva voluntat d'apel·lar l'esmentat POUP en data de 4 d'octubre del 2007.

En la seva contesta de data 6 d'octubre del 2008, la societat Marti manifesta que el recurs ha estat presentat en el termini establert i davant de una autoritat administrativa capacitada per rebre recursos administratius.

5.- En la seva contesta als recursos d'apel·lació, de data 25 de setembre del 2008, el MI GOVERN manifesta principalment que:

-El notari no es pot assimilar a l'Administració a l'hora d'acceptar recursos administratius; per conseqüent cal únicament tenir en compte la data de remesa efectiva de l'escrit de recurs davant de l'Administració publica és a dir el 5 d'octubre del 2007; doncs, el recurs d'alçada va presentar-se fora del termini legalment previst.

-Aquesta part sol·licita la condemna en costes de la societat recurrent

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir. En l'acte de la Vista Oral, la representació de la societat Marti ha desistit del seu recurs d'apel·lació.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Encara que el desistiment del recurs d'apel·lació interposat per Marti estalviaria qualsevol pronunciament sobre el seu contingut, resulta necessari examinar les qüestions inicialment debatudes, amb la finalitat de poder valorar si procedeix la imposició de les costes del procés, tal com sol·licita la representació del Comú d'Andorra la Vella.

En aquest cas, la cronologia dels fels és la següent:

El decret d'aprovació del POUP d'Andorra la Vella s'ha publicat en el BOPA de data 17 de novembre del 2007 (veure foli 15).

Segons l'article 146-4 de la LGTOU:

« 4. El termini per a la interposició de qualsevol recurs és de tretze dies hàbils a comptar des de la data de la notificació o de la publicació de l'acte o l'instrument normatiu »

No s'ha contradit que el termini del recurs expirava el 4 d'octubre del 2007.

La representant de la societat Marti s'ha presentat davant el Notari Roda el 4 d'octubre del 2007 a les 18 hores 45 minuts (veure foli 173). En aquest acte s'indica: « Hem requereix perquè lliuri personalment a qualsevol funcionari o empleat de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, al Ministeri d'Urbanisme i Ordenament Territorial, un escrit que porta la data d'avui....als efectes d'interposició del recurs a què el mateix fa esment.....Accepto el requeriment que complimentaré el més aviat possible.... »

Aquest recurs va estar presentat i enregistrat pel MI Govern el 5 d'octubre del 2007 (veure foli 148).

Tercer.- L'article 112 del Codi de l'Administració es taxatiu en establir que les sol·licituds formulades pels particulars han de ser presentades a l'autoritat competent per a prendre la decisió d'acord amb les normes vigents i dins els terminis establerts. Aquesta disposició s'ha d'aplicar igualment quan es tracta de recursos administratius, que no són més que una modalitat específica de les sol·licituds formulades pels particulars davant de l'Administració, com ja ha declarat aquesta Sala pel que fa a l'article 113 del Codi, que es troba inclòs en el mateix capítol i secció que l'anterior.

D'altra banda, l'article 132 del mateix cos legal disposa que "quan un acte hagi d'ésser executat en una oficina pública, el termini expirarà l'últim dia a l'hora normal de tancament de les oficines, llevat del cas que s'estableixi altrament".

De l'aplicació combinada d'aquests dos preceptes se'n desprenen dues conclusions. En primer lloc, que el recurs d'alçada havia de ser presentat a la Comissió Tècnica d'Urbanisme, com a òrgan competent per a resoldre'l, i en segon lloc que el termini per a fer-ho finalitzava l'últim dia hàbil, a l'hora del tancament de les oficines públiques.

En cap lloc es preveu la possibilitat de què el recurs sigui interposat vàlidament davant de Notari, de manera que les argumentacions de l'agent sobre aquest punt han de ser íntegrament desestimades.

D'altra banda, no es pot considerar aplicable en aquest cas l'article 113 del Codi de l'Administració, que invoca la representació de l'apel·lant. Segons aquest precepte "quan una autoritat es consideri incompetent per a entendre en una sol·licitud rebuda, la traslladarà a l'autoritat que consideri competent tot informant l'interessat d'aquest trasllat". Ara bé, una cosa és que s'hagi produït un error en la qualificació del recurs, i això doni lloc a què es presenti indegudament davant d'una Administració incompetent per a resoldre'l, que és el supòsit que contempla l'esmentat article 113, i una altra ben diferent que s'utilitzi la via notarial per presentar el recurs, cas en què no es podrà tenir-lo per formulat fins que arribi a mans de l'Administració destinatària del mateix, segons l'article 112 del Codi. Resulta necessari remarcar que, en aquest cas, no hi havia dubte sobre quin era l'òrgan competent per conèixer del recurs d'alçada, i que la intervenció del Notari no va tenir altre objecte que el requeriment de què va ser objecte per tal de lliurar personalment el recurs "a qualsevol funcionari o empleat de la Comissió Tècnica d'Urbanisme, al Ministeri d'Urbanisme i Ordenament Territorial", com resulta del revers del foli 137 de les actuacions.

En conseqüència, s'ha de desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa la part agent, sense necessitat de majors consideracions, ja que la declaració d'extemporaneïtat de l'alçada fa inviable l'examen de les qüestions de fons que es plantegen per part de la recurrent.

Quart.- Pel que fa al recurs d'apel·lació de l'Hble. Comú d'Andorra, s'ha de remarcar que, com s'ha dit abans, no està legalment prevista la possibilitat de què un recurs administratiu dipositat per la via notarial produeixi efectes des de la data d'aquest dipòsit, sinó des del moment en què es presenta materialment davant de l'autoritat competent per resoldre'l, d'acord amb l'article 112 del Codi de l'Administració. Aquesta argumentació ja va fonamentar la declaració d'extemporaneïtat del recurs d'alçada que va pronunciar la Comissió Tècnica d'Urbanisme i, malgrat això, la societat agent ha continuat mantenint, en via judicial i en dues instàncies, una posició contrària que es troba manifestament mancada de suport legal i que, per això, ha de ser qualificada processalment de temerària.

En conseqüència, procedeix estimar el recurs que interposa la representació del Comú d'Andorra la Vella, en el sentit d'imposar a l'agent el pagament de les costes de la primera instància causades a l'Administració comunal i, correlativament, condemnar-la també al pagament de les causades en aquesta alçada pel Comú i pel Govern. El desistiment del recurs de l'agent en l'acte de la vista oral no pot portar a modificar aquesta conclusió, atès que en el moment en que es produeix l'esmentat desistiment ha s'han desenvolupat totes les actuacions del procés, amb les despeses corresponents,

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula l'Hble. Comú d'Andorra.

2n.- Confirmar els pronunciaments 1r. i 2n. de la sentència dictada el 19 de juny de 2008 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i revocar el 3r. dels seus pronunciaments.

3r.- Imposar a la part agent el pagament de les costes processals causades en primera instància al Comú i en apel·lació al Comú i al Govern.

Aquesta sentencia es ferma i executiva

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.