URBANISME. Protecció de la legalitat urbanística:AD-096-2/96

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 98-13 DE 25 DE MARÇ DE 1998

URBANISME. Protecció de la legalitat urbanística: l'Administració ha d'adoptar les mesures necessàries per a fer-la respectar. PROCEDIMENT ADMINISTRATIU: Els interessats poden sol·licitar l'adopció d'aquestes mesures i personar-se en el procediment. JURISDICCIÓ ADMINISTRATIVA: Pot controlar la inactivitat de l'Administració i adreçar-li un requeriment per tal que faci efectives les seves potestats.

Ponent: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La sentència de data 22 de setembre de 1997 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, a la qual es fa expressa referència quant a l'exposició de fets i les al·legacions de les parts, va estimar parcialment la demanda formulada per la Sra. Galván i declarà que era contrària a Dret la passivitat del M.I. Govern front a la denúncia que havia presentat l'actora, per un incompliment de la legalitat urbanística que s'imputava als avui codemandats, consistent en la realització d'unes obres de construcció sense disposar de la preceptiva autorització governativa. Tanmateix, es van desestimar les restants pretensions formulades per la demandant, en que sol·licitava que es requerís el Govern perquè utilitzés les seves facultats de control i, eventualment, de sanció per aquests fets, i que se li donés vista de l'expedient sobre concessió de la llicència d'obres als codemandats, a fi de formular-hi al·legacions.

2.- L'agent va presentar recurs d'apel·lació en data 6 d'octubre de 1997, el qual fou formalitzat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia el 31 d'octubre següent. Mitjançant el seu recurs, l'actora reprodueix les seves peticions i, en primer lloc, considera il·legal que el Govern no hagi adoptat cap mesura encaminada a impedir que els codemandats realitzin l'obra que era objecte de la denúncia, mentre que, en segon lloc, al·lega que té dret a personar-se en l'expedient de concessió de la llicència d'obres, ja que ostenta un interès que es pot veure directament afectat per la resolució que s'adopti.

3.- Es va donar trasllat del recurs a la representació del M.I. Govern i dels codemandats, que el van contestar mitjançant sengles escrits presentats el 19 de novembre de 1997. Sol·liciten que es desestimi l'esmentat recurs, ja que la sentència impugnada ha realitzat una adequada valoració de les proves practicades en la instància i una correcta interpretació de les normes aplicables al cas. Especialment, insisteixen en el fet de que no consta acreditat que els codemandats haguessin iniciat novament les obres a que es refereix la part actora.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els corresponents escrits, en els quals van donar substancialment per reproduïdes les al·legacions que havien formulat anteriorment.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39,3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la protecció de la legalitat urbanística.

Tal com va declarar aquesta Sala en la sentència núm. 95-46, de 19 de desembre de 1995, "les actuacions que suposen un incompliment de la normativa urbanística poden produir diversos efectes, entre els quals destaquen, per la seva importància, les mesures encaminades a restablir el compliment de l'ordre jurídic pertorbat, la indemnització de danys i perjudicis quan sigui escaient i, en darrer terme la imposició d'una sanció administrativa.

Encara que l'ús d'una terminologia sovint inexacta pugui donar lloc a confusions, és necessari precisar que les mesures adoptades per l'Administració per tal de restaurar l'ordre jurídic infligit no són pròpiament de naturalesa sancionadora, ja que van adreçades a assegurar el compliment de les normes que han estat desconegudes per una actuació il·legal, mentre que les sancions administratives -ordinàriament multes- suposen una aflicció suplementària per al seu autor, imposada com a conseqüència d'aquella activitat".

L'Administració no disposa en aquest camp d'una potestat discrecional que li permeti decidir en cada cas si adopta o no les mesures necessàries per tal d'assegurar l'efectivitat de les disposicions urbanístiques, que són obligatòries tant per a ella com per als ciutadans. Així resulta, igualment, del principi d'igualtat en l'aplicació de la llei, que garanteix l'article 6 de la Constitució.

Tercer.- Sobre la intervenció dels particulars en l'àmbit de la disciplina urbanística.

En termes generals, tota persona té dret a posar en coneixement de l'Administració, mitjançant l'oportuna denúncia, els fets que poden constituir una infracció de la legalitat urbanística.

A més, els titulars d'un interès legítim poden sol·licitar que s'adoptin les mesures que siguin necessàries per tal de restablir l'ordre jurídic pertorbat i, amb aquesta finalitat, poden personar-se al procediment, formular al·legacions i interposar els corresponents recursos administratius i jurisdiccionals, tal i com es desprén dels articles 107 del Codi de l'Administració i 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

Com diu la sentència d'aquesta Sala núm. 95-06, de 15 de març de 1995, "una cosa és la legitimació processal per exigir la reparació de la legalitat urbanística vulnerada, que la té tot aquell a qui no li resulta indiferent que l'Administració competent adopti les mesures necessàries per a que es respecti la legalitat, i una altra cosa és l'abast de la legitimació en el camp del dret administratiu sancionador".

Quart.- Sobre l'abast del control judicial de la inactivitat administrativa.

Atès que l'Administració no pot deixar d'adoptar les mesures encaminades a restablir la legalitat infringida, quan es produeixi una inactivitat impugnable a l'ens administratiu, els interessats poden interposar la corresponent demanda davant els Tribunals de Justícia, a fi de que es declari no ajustada a Dret aquesta manca d'exercici de les potestats que aquella té atribuïdes i s'adreci un requeriment per tal de que es facin efectives.

Així es desprèn, d'una banda, dels articles 33 i 121 del Codi de l'Administració, que disposen que aquesta ha de resoldre les sol·licituds que li siguin formulades, exercint les seves competències, i que la passivitat o la inacció administrativa poden ésser constitutives d'il·legalitat i generar responsabilitat. D'altra banda, de l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia, que atribueix a la Jurisdicció administrativa el control de la subjecció al Dret en l'activitat normativa i d'execució de l'Administració pública, entenent-se que el control de l'activitat administrativa comprèn el de la seva inactivitat en aquells casos en que l'ordenament jurídic imposa l'exercici de les potestats de que disposa l'Administració.

Cinquè.- En el cas que ara s'examina, les pretensions que formulen les parts han de ser resoltes d'acord amb les següents consideracions:

L'actora és titular d'un interès legítim derivat de la seva condició de propietària de l'immoble situat enfront del terreny on els codemandats han sol·licitat l'atorgament d'una llicència d'obres. Resulta evident que l'esmentada construcció incidirà directament en la configuració de l'entorn físic on es troba situada la propietat de l'actora, de manera que aquesta ostenta un interès personal i directe en la resolució tant del procediment de concessió de la llicència com del de disciplina urbanística iniciat mitjançant el seu escrit de 15 de juliol de 1996. En conseqüència, la seva pretensió d'obtenir vista i formular al·legacions en l'expedient relatiu a la concessió de la llicència d'obres que han sol·licitat els codemandats ha de ser íntegrament acollida.

L'escrit que l'agent va presentar el 15 de juliol de 1996, en que denunciava la realització d'obres sense la preceptiva autorització del Govern, no ha donat lloc a cap resolució administrativa, per la qual cosa la sentència apel·lada declara il·legal la inactivitat de l'Administració, pronunciament que no ha estat discutit en aquesta instància per cap de les parts.

Si la inactivitat resulta en aquest cas contrària a Dret, la conseqüència obligada és la de requerir l'Administració per tal de que faci ús de les potestats que té atribuïdes en matèria de disciplina urbanística, prèvia comprovació de la veracitat dels fets denunciats, o acordi en cas contrari l'arxiu de les actuacions.

Plantejat el debat en aquests termes, no resulta necessari determinar en aquest moment si els codemandats van iniciar efectivament la construcció litigiosa, encara que permet donar-ho per descomptat la redacció de la providència d'atur de les obres, dictada el 24 de juliol de 1996 per la Secció Civil de la Batllia, que es transcriu en el recurs d'apel·lació i que no ha sigut discutida per les altres parts. En sentit contrari, els volants d'inspecció que aporta el Govern en aquesta alçada no poden desvirtuar tal conclusió, atès que s'han presentat de forma extemporània i, a més, són de data posterior a l'atur de les obres que va ordenar la Batllia, de manera que no poden recollir la situació existent quan es va formular la denúncia.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Estimar el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Galván contra la sentència de 22 de setembre de 1997 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, el pronunciament tercer de la qual es revoca, i en conseqüència: a) es requereix el M.I. Govern per tal de que exerciti les seves potestats de disciplina urbanística en relació amb l'obra litigiosa, d'acord amb el fonament jurídica 5è-c) d'aquesta resolució; i b) es declara el dret de l'actora a personar-se i formular al·legacions en l'expedient relatiu a la concessió de la llicència d'obres sol·licitada pels codemandats.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.