Ajuts públics a l'educació (010/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0006-2/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-010/11

S E N T È N C I A NÚM. 43-2012

PARTS:

Apel·lant: Sr. Sandoval

Representant: Conde

Advocat: Coll

Apel·lant: M.I. M.I. Govern

Representant: Salcedo

Advocat: Sevillano

Adherents: Caro

Alfaro

Castilla

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el disset de maig del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0006-2/2010.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- El Sr. Sandoval va interposar demanda contra el M.I. M.I. Govern, en què impugnava la resolució adoptada el 2 de desembre de 2009, que havia desestimat el recurs de reposició formulat contra una anterior resolució de 14 d'octubre de 2009, mitjançant la qual es van atorgar els ajuts periòdics a l'estudi per a postgraduats de tercer cicle que volien prosseguir o iniciar la seva formació en recerca en el curs acadèmic 2009-2010.

2n.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 3 de novembre de 2010 va estimar la demanda formulada per l'agent, amb anul·lació de les resolucions impugnades, i va disposar la retroacció del procediment d'atorgament de les subvencions o ajudes al moment previ a la proposta de resolució de la comissió de selecció, a fi de què es notifiqués la mateixa als candidats les sol·licituds dels quals havien estat desestimades, per tal què poguessin formular al·legacions en el termini de 10 dies, en aplicació de l'article 11.4 del Reglament del procediment per a la concessió i el control de les subvencions i les transferències públiques.

3r.- La representació del M.I. Govern va interposar recurs d'apel·lació contra la referida sentència. L'Administració general al·lega que es van trametre els dossiers a l'ORG_0 (en endavant AGAUR), per tal de realitzar una avaluació tècnica de les sol·licituds, en els apartats relatius als mèrits dels candidats, l'avaluació cientifico-tècnica del projecte de tesi i els curricula del centre de recerca i del director de tesi. Com que les valoracions realitzades per l'ORG_1 no eren homogènies, la comissió de selecció les va puntuar amb un criteri únic, a més d'afegir els criteris relatius a l'interès per a Andorra del projecte i l'entrevista amb els candidats, aspectes sobre els quals no s'havia estés la valoració feta per l'ORG_1.

Atès que la comissió de selecció va actuar en l'àmbit de les atribucions que li corresponien, s'ha de concloure que, encara que s'hagués atorgat als interessats el tràmit d'al·legacions, la resolució final no hauria variat, de manera que no procedeix acordar la invalidesa dels actes impugnats, en aplicació de l'article 36 del Codi de l'Administració.

4t.- La representació del Sr. Sandoval va formular igualment recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

-Encara que en la demanda va sol·licitar la retroacció del procediment, després, en l'escrit de conclusions, va modificar el sentit de la petició inicial, ja que l'objecte de l'acte administratiu estava totalment executat, per la qual cosa procedeix acordar una reparació substitutòria enlloc de retrotraure l'expedient.

-La impossibilitat de formular al·legacions en el tràmit corresponent, així com la negativa del M.I. Govern a permetre l'accés de l'interessat a l'expedient, que va motivar la presentació d'una denúncia davant l'Agència Andorrana de Protecció de Dades, acrediten la mala fe de l'Administració, cosa que justifica la imposició al M.I. Govern de les costes del procés.

-La postergació indeguda de l'agent justifica que li sigui satisfeta una indemnització de 30.800 euros, que compren l'ajut econòmic del primer any, més la seva pròrroga, i una indemnització per danys morals de 2.000 euros.

5è.- Es va donar trasllat dels recursos d'apel·lació a la respectiva contrapart, que van contestar-lo oposant-se a les pretensions formulades per l'adversa.

6è.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Mitjançant edicte de 18 de març de 2009, es va obrir una convocatòria per a la concessió d'ajuts periòdics a l'estudi a postgraduats de tercer cicle que volguessin procedir o iniciar la seva formació en recerca, per al curs 2009-2010. La convocatòria establia que la normativa aplicable era el Reglament de procediment per a la concessió i el control de les subvencions i les transferències públiques de 12-9-2000 (en realitat, de 12 de juliol de 2000). Segons la base 9ª de la convocatòria, "les persones que hagin estat desestimades poden presentar, en el termini de deu dies naturals a partir de la notificació, les al·legacions que considerin oportunes davant del Departament d'Innovació, Recerca i Projectes Estratègics".

Com resulta de les actuacions, la comissió de selecció prevista en la base 8ª de la convocatòria va puntuar les candidatures i va proposar la concessió dels ajuts a tres sol·licitants, entre els quals no es trobava el recurrent. Aquesta proposta no va ser comunicada als candidats exclosos, de manera que aquests no van poder formular al·legacions abans de la resolució definitiva, com disposa l'article 11.4 del Reglament abans esmentat de 12 de juliol de 2000.

La qüestió litigiosa consisteix, doncs, en determinar si l'omissió del tràmit d'al·legacions determina o no la invalidesa dels actes impugnats i, en el seu cas, els efectes que hauria de produir aquesta declaració d'invalidesa.

Tercer.- Com afirma la sentència apel·lada, l'omissió del període d'al·legacions no comporta en cap cas una transgressió total i absoluta del procediment legalment establert a llur respecte, ja que s'han respectat els seus tràmits essencials, per la qual cosa no es pot parlar en cap cas d'una nul·litat de ple dret de l'article 48.c) del Codi de l'Administració.

Això no exclou que aquesta omissió hagi de ser considerada com un motiu d'anul·labilitat dels actes impugnats, en els termes previstos a l'article 49.1 del mateix Codi. Com disposa aquest precepte, "el vici de forma només comporta l'anul·lació si les formalitats omeses eren indispensables perquè l'acte assolís el seu fi o si els interessats s'han vist privats de mitjans de defensa establerts en llurs interès".

En el cas que ara s'examina, resulta evident que l'interessat tenia dret a formular al·legacions front a la proposta de la comissió de selecció que el va valorar en cinquè lloc, quedant exclòs de l'atorgament dels ajuts. Així ho estableix de manera taxativa l'article 11.4 del Reglament de 12 de juliol de 2000, segons el qual "un cop avaluades les sol·licituds, l'òrgan instructor notifica per escrit aquelles que hagin estat desestimades i concedeix un termini de deu dies naturals per a al·legacions, a comptar del mateix dia de la notificació. L'òrgan instructor examina les al·legacions formulades per les persones interessades i redacta la proposta de resolució, en la qual s'ha d'informar de la relació de sol·licitants que es proposen per a la concessió de les ajudes públiques de què es tracti, fent constar expressament la desestimació de la resta de sol·licituds i especificant la seva avaluació i els criteris de valoració seguits per efectuar-la".

És cert que la base 9ª de la convocatòria no precisava el moment en què s'havia de concedir el tràmit d'al·legacions, però, com és lògic, aquestes bases s'han d'interpretar en funció de les disposicions del Reglament de 12 de juliol de 2000, que era la normativa aplicable segons la pròpia convocatòria.

Doncs bé, en aquest cas l'omissió del tràmit d'al·legacions va comportar que l'interessat es trobés en indefensió, per la qual cosa aquest defecte formal determina l'anul·lació dels actes impugnats. Aquesta indefensió s'hagués pogut evitar si l'agent hagués estat en condicions de fer valer els seus arguments en via de recurs. Tanmateix, el fet de què l'Administració no permetés l'accés a l'expedient va provocar que el recurrent desconegués els motius de la decisió i, en conseqüència, no pogués discutir-la per motius de fons en la seva impugnació. De fet, tant el recurs de reposició com la demanda en via jurisdiccional es van haver de limitar a fer valer la infracció de procediment que havia tingut lloc, i a demanar la retroacció de les actuacions administratives.

Quart.- L'Administració invoca l'article 36 del Codi de l'Administració, segons el qual "en el cas que les formalitat prescrites hagin estat omeses o s'hagin portat a terme de forma irregular, l'acte serà anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ésser diferent si l'Administració hagués respectat aquelles formalitats", i afirma que la intervenció de la comissió de selecció garanteix en tot cas la imparcialitat de l'adjudicació dels ajuts.

No es pot concloure en aquest cas que la resolució hauria estat en tot cas la mateixa, amb independència de l'omissió del tràmit d'al·legacions. Com posa de relleu la representació de l'interessat, i així resulta de l'acta de la sessió de 14 de setembre de 2009 de la comissió de selecció (folis 118 i següents), aquesta comissió es va limitar a valorar les entrevistes i el criteri de l'interès per a Andorra dels projectes presentats, mentre que els altres criteris, que havien estat inicialment puntuats per l'ORG_1, van ser revisats pel Departament de Recerca i l'AQUA, organismes que no tenien atribuït cap paper en el procés de selecció. Aquesta nova infracció formal determina de forma ineluctable l'anul·lació dels actes impugnats, ja que no és ni molt menys evident que el resultat hagués estat el mateix, amb independència de les al·legacions de l'interessat.

Per tot això, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula l'Administració general.

Cinquè.- La representació del Sr. Sandoval argumenta que s'han de tenir en compte les modificacions que va introduir en l'escrit de conclusions respecte de les seves pretensions inicials, i que, atès que l'acte administratiu ja ha estat completament executat, s'ha de substituir la retroacció del procediment per una indemnització substitutòria.

Cal tenir en compte que l'escrit de demanda és l'escrit rector del procés, en el qual s'ha de detallar "la petició precisa i congruent amb el recurs administratiu previ, sobre la qual es demana el pronunciament de l'òrgan jurisdiccional", tal i com ho disposa l'article 34 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal.

El principi de congruència impedeix que en el curs del procés s'alteri el contingut de les pretensions articulades en la demanda, especialment en el tràmit de conclusions, quan la contrapart ja no té ocasió de contradir-les, tal i com va posar de relleu aquesta Sala en la sentència núm. 74-2005, de 16 de desembre.

En conseqüència, no resulten procedents les pretensions que formula l'agent que s'aparten de les formulades en la demanda, així com aquelles que es refereixen a la pròrroga dels ajuts, qüestió que no ha estat plantejada prèviament en via administrativa. Cal tenir en compte que la sentència apel·lada es limita a disposar la retroacció del procediment, per la qual cosa no ha declarat el dret de l'agent a obtenir els ajuts que reclama, extrem sobre el qual s'haurà de pronunciar l'Administració demandada, amb una nova valoració de les sol·licituds, cosa que també exclou el reconeixement d'una indemnització en aquest tràmit.

Tanmateix, convé fer una precisió sobre l'abast de la retroacció d'actuacions. Atès que les resolucions impugnades incorren en vici d'anul·labilitat, i no de nul·litat de ple dret, i que els altres sol·licitants exclosos han consentit la resolució denegatòria, la nova valoració que ha de fer la demandada, a fi de determinar si l'agent tenia dret a obtenir una de les tres ajudes a l'estudi, s'ha de limitar ara a ponderar els mèrits de l'agent i dels tres concursants que van resultar anteriorment escollits.

Amb aquesta precisió, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la part agent.

Sisè.- Pel que fa a les costes processals, cal tenir en compte que l'Administració demandada ha fet necessari aquest procés amb la seva actuació, especialment pel fet d'haver negat a l'agent l'accés a l'expedient, cosa que ha donat lloc a què l'Agència Andorrana de Protecció de Dades declarés que s'havia comés una infracció de l'article 34 de la Llei qualificada de protecció de dades. La indefensió patida pel recurrent, que ha hagut de recórrer a la via jurisdiccional per a la tutela del seu dret a formular al·legacions amb el degut coneixement de causa, obliga a considerar temerària l'oposició de l'Administració, per la qual cosa procedeix imposar-li el pagament de les costes de la primera i segona instàncies.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

1r.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el M.I. M.I. Govern contra la sentència dictada el 3 de novembre de 2010 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

2n.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que formula el Sr. Sandoval contra la referida sentència, la qual es confirma amb les precisions que resulten del fonament jurídic cinquè, excepte pel que fa a l'apartat 5è. de la seva part dispositiva, el qual es revoca, acordant-se imposar a l'Administració demandada el pagament de les costes de la primera i segona instàncies.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.