IMMIGRACIÓ. Expulsió i prohibició d'entrada de 5 anys. Delicte d'abús sexual contra menor d'edat. (2000045/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: 2000045/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000131/2018

SENTÈNCIA 116-2018

PARTS:

Apel·lant: Sr. Farré

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Barberá

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Coll

Advocada: Sra. Manso

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, dinou de desembre de dos mil divuit.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000045/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sentència de 3 de setembre de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar parcialment la demanda interposada pel Sr. Farré contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava la resolució de la Secretària d'Estat de Justícia i Interior de 13 de març de 2018, confirmada per acord del Govern de 25 d'abril del mateix any, per mitjà de la qual es va acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per un període de 10 anys. La sentència va reduir el període d'expulsió en 5 anys.

2.- Disconforme amb aquesta resolució, l'agent ha interposat recurs d'apel·lació davant d'aquesta Sala, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

El fet que ha donat lloc a les resolucions impugnades és únic i aïllat i no és expressiu d'una conducta perillosa que pugui atemptar contra la tranquil·litat pública.

No s'ha tingut en compte que s'ha assumit el fet i que amb posterioritat ha tingut una conducta impecable i s'ha penedit.

Que el fet de ser oriünd de la Seu d'Urgell no suposa que sigui més fàcil reiniciar la seva vida en família a aquesta vila.

3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que considera plenament ajustada a dret.

4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes per a deliberar i decidir.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.

Segon.- Les resolucions administratives impugnades van acordar l'expulsió de l'agent del territori nacional per 10 anys, si bé aquesta durada fou reduïda per la Sentència del Tribunal de Batlles en 5 anys.

No hi ha discussió en el fet que l'agent fou condemnat per un delicte major d'agressió sexual amb intimidació a la pena de 16 mesos de presó, dels quals 5 ferms en règim de semi llibertat, pena que va complir al Centre Penitenciari fins el 10 d'agost de 2017.

Cal destacar que la víctima era una menor d'edat (es tractava d'una nena de menys de 16 anys).

Tercer.- L'article 121 de la Llei qualificada d'immigració disposa que:

"1. L'expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l'estada i/o a prohibir l'accés d'un estranger al territori andorrà.".

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):

"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.

Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".

Quart.- En aquest cas, no ofereix dubtes que la conducta de l'agent, que ha estat condemnat per un delicte major d'agressió sexual amb intimidació a la pena de 16 mesos de presó, dels quals 5 ferms en règim de semi llibertat, pena que va complir al Centre Penitenciari fins el 10 d'agost de 2017, sent la víctima, a més, menor d'edat.

Cal tenir en compte la importància del bé jurídic protegit per la norma penal, que es refereix a la llibertat sexual, i especialment el fet de que s'ha vist afectada una menor d'edat. A més, el delicte es va cometre poc temps - tres mesos- després d'haver-se instal·lat a Andorra.

Cinquè.- Un cop establert que la conducta de l'agent suposa un risc per a la seguretat de les persones, s'ha d'examinar si la mesura adoptada per l'Administració resulta ser en aquest cas proporcionada.

La qüestió planteja una especial rellevància, ja que el recurrent convivia a Andorra amb la seva dona i els dos fills menors d'ambdós, i aquí també treballava.

Tanmateix, cal tenir en compte que, si, com s'ha dit, els fets pels quals l'agent fou condemnat es van produir només tres mesos després de que l'agent s'instal·lés a Andorra, és evident que no tenia un arrelament consolidat al llarg del temps, i que, en definitiva, tornar a la situació anterior a la seva arribada al país no havia de resultar difícil, especialment si es té en compte que fou detingut immediatament després dels fets i, un cop condemnat, va ingressar a presó, situació que impedeix la convivència amb la família.

D'altra banda, la Sentència del Tribunal de Batlles va rebaixar a la meitat la prohibició d'entrada (de 10 a 5 anys), termini que, donades les circumstàncies, es considera encertat.

De tota manera, s'ha de considerar prevalent la seguretat de les persones que s'ha vist compromesa en aquest cas per l'actuació de l'agent.

Es tracta d'uns fets particularment execrables que han afectat una menor d'edat, que són especialment vulnerables.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Farré contra la sentència dictada el 3 de setembre de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.