govern: impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries; dret a l'exempció- TSJA-086/12
- Resolució
- Sentència · 13/04/2012
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 405/2012
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2012:405
- Recurs
- 86/12
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira, Bernard Plagnet, Pere Pastor Vilanova
- Àrea
- Administratiu Tributari
- Descriptors
- LLEI BATLLES HABITATGE IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS IMMOBILIÀRIES RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pels Srs. Suárez i Julián contra la sentència del Tribunal de Batlles que els havia denegat l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries. Els recurrents havien adquirit un immoble que havia de constituir el seu habitatge habitual i permanent, però no havien presentat el certificat de residència expedit pel Comú en el termini establert, malgrat haver rebut notificacions formals de l'Administració sobre la necessitat de fer-ho. El tribunal ha considerat que l'incompliment d'aquest requisit formal comporta la pèrdua de l'exempció tributària, independentment que els interessats haguessin ocupat realment l'immoble en el termini establert per la llei. Per tant, la sentència del Tribunal de Batlles queda confirmada sense cap modificació.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: AD-0093-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-086/12
SENTÈNCIA NÚM. 42-2013
PARTS:
Apel·lant: Sr. Suárez
Sra. Julián
Representant: ídem
Advocat : Salas
Apel·lat: M. I. GOVERN D'ANDORRA
Representant: Blasco
Advocat : Durán
COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:
President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira
Magistrats: M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova
M. I. Sr. Bernard Plagnet
Andorra la Vella, vint-i-D d'abril de dos mil tretze.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0093-1/2011.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La sentència de 24 de setembre de 2012 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pels Srs. Suárez i Julián contra el M.I. GOVERN D'ANDORRA, en què impugnaven la resolució de 23 de juny de 2011, confirmada en tràmit de reposició el 14 de setembre següent, per mitjà de la qual s'havia revocat l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries concedida prèviament, en no haver presentat el certificat de residència expedit pel Comú, que acreditès que els interessats havien ocupat l'immoble en el termini de 6 mesos posteriors a la seva adquisició, com a habitatge habitual i permanent.
2.- Els Srs. A i N van interposar davant d'aquesta Sala recurs d'apel·lació contra la sentència precitada del Tribunal de Batlles. Encara que reconeixen que no es van inscriure al Comú en el termini establert pel Reglament de l'impost, consideren que aquest incompliment de tipus formal no pot comportar la pèrdua de l'exempció tributària, ja que havien ocupat realment l'immoble en el termini establert per la llei, com resulta dels rebuts de les empreses subministradores d'aigua, llum i telèfon, entre d'altres. En la seva opinió, es compleix la finalitat prevista per la llei i aquest fet no pot quedar desvirtuat per l'omissió d'un tràmit administratiu.
3.- La representació del M. I. GOVERN D'ANDORRA es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació de la sentència apel·lada. Segons al·lega, els interessats disposaven d'un termini de sis mesos comptats des de l'adquisició de l'habitatge per inscriure's als registres del Comú, el qual va finalitzar el 16 de novembre de 2008. Tanmateix, la inscripció no es va dur a terme fins al 2 de setembre de 2009, més de 9 mesos després, per la qual cosa resulta manifest l'incompliment de la normativa aplicable.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van mantenir les seves tesis.
Fonaments de dret
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest recurs consisteix en determinar si els agents tenen dret a l'exempció tributària de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries que recull l'article 4.11 de la Llei 7/2006, de 21 de juny, que va modificar la normativa reguladora d'aquest tribut. En concret, es tracta de l'exempció derivada de la primera adquisició d'un immoble que ha de constituir l'habitatge habitual i permanent de l'adquirent.
A més dels requisits de naturalesa substantiva, el Reglament de l'impost de 26 de juliol de 2006 imposa als beneficiaris de l'exempció la necessitat de donar compliment a determinats requisits d'ordre formal per tal de gaudir del benefici tributari. Com diu l'article 3.2 de l'esmentat Reglament, "per a l'exempció prevista a l'apartat 11 de l'article 4 de la Llei, la persona sol·licitant ha de presentar al Servei de Tràmits la sol·licitud en el format oficial corresponent que es presenta a l'annex, degudament omplerta i acompanyada de la documentació següent".
L'apartat i) d'aquest article 3.2, disposa que "posteriorment a l'adquisició del bé immoble, i en el termini d'un mes a comptar del termini establert a l'article 4.11.b) de la Llei, la persona o persones adquirents han de presentar a l'Administració el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit, que ha obtingut l'exempció i còpia simple de l'escriptura pública".
Tercer.- En el cas que ara s'examina, no hi ha discussió sobre el fet de què els adquirents de l'immoble no es van inscriure al Comú en els terminis esmentats, sinó que ho van fer el 2 de setembre de 2009, més de nou mesos després de la data límit en què havien d'haver acreditat el compliment d'aquest requisit.
Els interessats al·leguen el seu desconeixement en aquest punt de la normativa aplicable. Tanmateix, aquesta al·legació no pot ser compartida, ja que l'Administració els va comunicar formalment, en dues ocasions, la necessitat de què presentessin el certificat comunal de residència. En primer lloc, quan els va concedir inicialment l'exempció (folis 70 i 71 de l'expedient), moment en què se'ls va indicar que "endemés, en el termini d'un mes a comptar de l'ocupació els adquirents han de presentar prop del Departament de Tributs del Ministeri de Presidència i Finances, el certificat de convivència expedit pel Comú que acrediti la data d'inscripció en l'adreça corresponent al bé immoble adquirit i pel qual s'ha obtingut l'exempció, i una còpia simple de l'escriptura pública".
En segon lloc, en data 24 de febrer de 2009 (folis 72 i 73 de l'expedient), quan es va practicar un requeriment amb aquesta mateixa finalitat, on s'indicava que "l'incompliment de les obligacions comporta el pagament del deute tributari derivat de la transmissió juntament amb els interessos de demora corresponents".
Els interessats van fer també cas omís d'aquest requeriment, ja que, com abans s'ha indicat, no es van inscriure al Comú fins al 2 de setembre de 2009, més de sis mesos després del darrer requeriment.
En conseqüència, s'ha de concloure que els agents no van donar compliment a les exigències d'ordre formal que conté l'article 3.2.i) del Reglament de l'impost sobre transmissions patrimonial immobiliàries, la qual cosa comporta la pèrdua de l'exempció tributària, segons l'article 4.11.b) de la Llei de l'impost. L'aportació posterior de determinats rebuts d'empreses subministradores d'aigua, llum i telèfon no permet esmenar la inobservança del requisit reglamentari, per la qual cosa procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat o mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Suárez i Julián contra la sentència dictada el 24 de setembre de 2012 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.