Homicidi en grau de temptativa, ànim de matar (TSJP-025/12)

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

Rotlle núm. TSJP 25/12 Causa núm. TC-082-3/11 Sentència núm. 20-12

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, tretze de setembre del dos mil onze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Tamarit contra la sentència de data 24 de maig del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per tres delictes majors d'homicidi en grau de temptativa, tres delictes menors d'amenaces no condicionals, d'un delicte menor de port il·legal d'arma i d'un delicte menor de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Il·ltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M. I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de juliol del 2011 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem Tamarit com a responsable penal en concepte d'autor de tres delictes majors d'homicidi en grau de temptativa, de tres delicte menors d'amenaces no condicionals, d'un delicte menor de port il·legal d'arma i d'un altre delicte menor de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, sense circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, salvat pel delicte de conducció de vehicle en que concorre l'agreujant de reincidència, a la pena de CINC (5) ANYS DE PRESÓ, dels quals TRES ANYS FERMS i LA RESTA CONDICIONAL QUALIFICADA a seguir tractament psicopedagògic a fi d'abstenir-se del consum d'alcohol per un termini de quatre anys, SUSPENSIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR durant DIVUIT (18) MESOS i la pena complementària de PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LES VÍCTIMES durant el termini de CINC (5) ANYS una vegada sigui posat en llibertat, així com al pagament de les despeses processals causades.

No hi ha lloc a responsabilitat civil".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats, que vers les 4.30 hores del dia 11 de setembre del 2011, el processat Tamarit, nascut el XXXX, de nacionalitat espanyola i amb antecedents penals, trobant-se a la sortida de la discoteca "Buda Espai Andorra", radicada a Andorra la Vella, XXXX, mantingué una discussió amb Martin de la qual fou finalment separat per terceres persones, entre les quals el seu cosí Olmo i Carranza.

Aleshores, el processat Tamarit, trobant-se sempre acompanyat del seu cosí, decidí marxar vers el seu domicili radicat a l'XXXX de la mateixa vila, on agafà dos ganivets de cuina amb unes fulles, respectivament, de 20 i 25 centímetres de llargada, que diposità a l'interior de la seva furgoneta i amb la qual marxà ràpidament conduint a l'encontre de Martin per tal d'atemorir-lo, retrobant-lo mentre caminava juntament amb els seus companys Carranza i Carretero per l'XXXX, a l'alçada de l'estadi comunal, dirigint-se el processat Tamarit amb la seva furgoneta, a gran velocitat, vers aquests amb ànim de matar-los, els quals hagueren de saltar darrera d'un arbre per evitar ser envestits pel vehicle que conduïa el processat Tamarit, començant tots tres a córrer en escoltar la veu d'Olmo que els advertia: "corred, corred", veient Martin, Carranza i Carretero, com el processat Tamarit havia baixat del vehicle i els perseguia tot exhibint uns dels ganivets mentre cridava: "hijo de puta, te voy a matar, donde vas, me estas vacilando", decidint Carranza separar-se dels seus companys cridant al processat Tamarit per atreure la seva atenció, començant aquest a perseguir-lo en direcció vers el càmping Valira on el perdé de vista, desistint el processat de la persecució i retornant vers la furgoneta, moment en què Carranza aprofità per trucar al Servei de Policia així com a Martin i Carretero, amb els quals quedà per reunir-se al pavelló del M. I. Govern d'Andorra, radicat al costat del Lycée Compte de Foix.

Mentrestant, el processat Tamarit, que seguia conduint el seu vehicle pels carrers d'Andorra la Vella, retrobà a Martin i Carretero mentre caminaven pel carrer XXXX, començant aquests novament a córrer fins a l'estació de servei Stela, on es retrobaren amb Carranza i on, al mateix moment, arribà un vehicle amb Agents del Servei de Policia als quals Martin, Carranza i Carretero explicaren els fets, pujant tots tres al vehicle oficial per recercar al processat Tamarit, el qual fou finalment controlat al carrer Roureda de Sansa i introduït a l'interior del vehicle oficial, des d'on atemorí novament a Martin, Carranza i Carretero tot passant-se el dit pel coll mentre els mirava.

Practicada la prova d'alcoholèmia al processat, aquesta donà un resultat positiu de 1,07 g/l sang.

A conseqüència d'aquests fets, Martin i Carranza han patit un quadre d'estrès posttraumàtic agut".

III.- RESULTANT: que la Defensa de l'acusat Tamarit ha formulat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, recurs que fonamenta en conjunt d'al·legacions de les que resultarien una manca en l'acusat de la intenció de matar als tres nois, doncs no es pot tenir per provat que l'acusat hagués agafat del seu domicili dos ganivets de cuina d'uns 20 i 25 centímetres de fulla, ni que conduís a l'encontre de Martin, encara que admet que discutí amb aquest a la sortida de la discoteca BUDA, no havent quedat acreditat que l'acusat dirigí la furgoneta contra els tres nois amb la intenció d'atropellar-los, no havent tingut en cap moment la voluntat de fer-los mal, per la qual cosa la part apel·lant considera que hauria d'absoldre's a l'acusat Tamarit del tres delictes majors d'homicidi en grau de temptativa de l'article 102 del Codi Penal i que els fets haurien de considerar-se constituïts de tres delictes menors d'amenaces no condicionals sense arma de l'article 143, un delicte menor de port il·legal d'arma de l'article 263.1 i un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb grau d'alcoholèmia superior a 0,80 g/l de l'article 268.1, tots ells del Codi Penal, imposant-se a l'acusat la pena de sis mesos d'arrest condicional nocturn i vuit mesos de privació del permís de conduir. Amb caràcter subsidiari, i en el negat cas de què es considerés a l'acusat culpable dels tres delictes majors d'homicidi en grau de temptativa, de tres delictes menors d'amenaces no condicionals, d'un delicte menor de port il·legal d'arma i d'un altre delicte menor de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, considera que la pena imposada pel Tribunal de Corts és desproporcionada, per la qual cosa demana que se li imposi la pena de tres anys de presó dels quals un any ferm i la resta condicional qualificada a seguir tractament psicopedagògic per abstenir-se del consum de begudes alcohòliques per un termini de dos anys, suspensió del permís de conduir durant divuit mesos i la pena complementària de prohibició d'entrar en contacte amb les víctimes durant el termini de tres anys una vegada posat en llibertat.

IV.- RESULTANT: que en el present recurs ha comparegut el Ministeri Fiscal, mostrant la seva oposició perquè considera que els fets declarats provats pel Tribunal de Corts han resultat tots ells degudament acreditats, entenent que la pena imposada és plenament ajustada a la gravetat dels fets, per la qual cosa el Ministeri Fiscal interessa la desestimació del recurs d'apel·lació i la confirmació íntegra de la sentència del Tribunal de Corts.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que el Tribunal de Corts ha condemnat a l'acusat Tamarit com a responsable penalment de tres delictes majors d'homicidi en grau de temptativa, tres delictes menors d'amenaces no condicionals, un delicte menor de port il·legal d'arma i un delicte menor de conducció de vehicle sota la influència de begudes alcohòliques, i el recurs que formula la Defensa de l'acusat es centre, exclusivament, en l'apreciació pel Tribunal de Corts dels tres delictes majors d'homicidi en grau de temptativa doncs considera que l'acusat no va tenir "en cap moment la voluntat de fer-los mal", expressió amb la que entenem es refereix a la inexistència en l'acusat de l'ànim de matar.

L'element essencial del delicte d'homicidi de l'article 102 del Codi Penal és l'ànim de matar, element subjectiu que ha de quedar degudament provat i, com sigui que la voluntat de matar és un fenomen intern de la pròpia consciència, en els casos en què no es manifesta expressament per l' autor del fet haurà de revelar-se per actes externs que evidenciïn el propòsit o intenció, com son la utilització d' armes o mitjans idonis per causar la mort, la direcció i nombre d' atacs, les condicions de lloc i temps, les manifestacions i conducta de l' autor, anterior i posterior al fet delictiu, les relacions entre l' autor i la víctima, i el mòbil per cometre el fet, criteris que, com ha assenyalat la Jurisprudència, no son pas excloents entre sí sinó complementaris (Tribunal de Corts s. 11 juliol 1996 Causa 131-ED/92).

En el cas d'autes, la inferència de l'ànim de matar de l'acusat resulta dels següents indicis, tots ells plenament provats. En primer lloc, son fets plenament provats que, arran de la discussió que va tenir lloc a la sortida de la discoteca BUDA entre l'acusat i Martin, l'acusat el va anar a cercar amb la furgoneta acompanyat del seu cosí, trobant a G quan aquest caminava per l'Avinguda de Salou, a l'alçada de l'Estadi Comunal, acompanyat de Carranza i Carretero. Al veure'ls, l'acusat dirigí la furgoneta a gran velocitat contra els tres vianants, que hagueren de saltar per evitar ser envestits per la furgoneta. Així ho tenen declarat els testimonis. YR al Servei de Policia "hem escoltat un fort soroll a les nostres esquenes i en girar-nos hem vist una furgoneta de color blanc que venia en la nostra direcció a gran velocitat fins el punt d'haver de saltar del lloc per esquivar-la ja que ha passat justament per sobre del lloc on ens trobàvem", reiterat a la Batllia i en l'acte del judici oral. FXG te declarat que van veure una furgoneta blanca que circulava a una velocitat excessiva amb intenció d'atropellar-los i la van esquivar (acta del judici oral), i JC declarà al Servei de Policia que "vam escoltar el soroll del motor d'un ve, jo em vaig girar i vaig veure una furgoneta blanca i que es dirigia cap a nosaltres a gran velocitat. Nosaltres ens vam apartar del seu camí per no ser atropellats", la qual cosa reiterà en la seva declaració a la Batllia, precisant que hagueren "apartar-se al darrera d'un arbre per evitar ser envestits per la furgoneta". Encara que en l'acte del judici oral, C va digué que "no va tenir la sensació que els volia atropellar", en el mateix acte també digué que la camioneta va passar molt ràpid pel seu costat i que es van apartar perquè anava ràpid i ells estaven al mig. Per la seva banda, el cosí de l'acusat, Olmo, que l'acompanyava a la furgoneta, en la seva declaració al Servei de Policia manifestà que l'acusat es va introduir amb la furgoneta en el carril lateral o via de servei on aparquen els vehicles, que és por on caminaven els tres nois, i que "va fer el gest de intentar colpejar amb la furgoneta a aquells nois" i que ell "va agafar amb la meva mà esquerra el volant per que evitar que els hi fes mal", afirmant a la Batllia que si ell no hagués agafat el volant, el seu cosí hauria atropellat al nois.

Pot ésser que la intenció de l'acusat de atemptar contra la vida estigués solament centrada en la persona de FXG, que era el amb qui l'acusat havia discutit a la sortida de la discoteca, però hi ha lloc a apreciar dol eventual respecte dels altres dos nois que l'acompanyaven, doncs anaven tots tres plegats i això permetia representar-se la probabilitat d'atropellar-los a tots tres. I el fet d'envestir amb un vehicle a motor, en aquest cas una furgoneta, a tres vianants que caminen confiadament revela un dol homicida, si més no eventual, doncs la probabilitat de què les la víctimes resultin amb lesions mortals és ben palesa i no pot ser desconeguda per qui decideix atropellar-los.

En segon lloc, altre indici del que s'infereix l'ànim de matar en l'acusat resulta de la seva conducta posterior, després de baixar de la furgoneta, quan perseguí als nois amb un ganivet a les mans cridant a FXG "te voy a matar, donde vas?", com manifestà YR al Servei de Policia. En el mateix sentit, G al Servei de Policia manifestà que el conductor de la furgoneta els perseguí cridant "hijo de puta te voy a matar". Que l'acusat hagués agafat els ganivets al pis o els dugués a la furgoneta és un fet que els perjudicats no ho poden afirmar perquè no ho varen veure, doncs el que varen veure és que l'acusat quan va sortir de la furgoneta ja duia els ganivets a les mans. L'acusat ha negat repetidament que agafés els ganivets del pis i, encara que és cert que el cosí de l'acusat en la declaració a la Batllia va manifestar que l'acusat havia anat al seu domicili a agafar els ganivets, dita declaració no fou ratificada en l'acte del judici oral. En qualsevol cas, el què els ganivets provinguessin del pis o de la furgoneta no és rellevant per a estimar constituïts els delictes menors d'amenaces no condicionals de l'article 143 Codi Penal.

Finalment, un altre indici inequívoc de l'ànim de matar és el fet provat de què l'acusat es dirigí als tres nois, quan es trobaven a l'interior del vehicle policial dient-los, i passant-se el dit índex pel coll els digué "os voy a matar, nos vemos en San Julian", com varen fer constar a l'atestat els agents del Servei de Policia intervinents en els fets, com manifestà JC al Servei de Policia i a la Batllia va manifestar que quan es trobaven a l'interior del vehicle policial, l'acusat va picar el vidre de la porta i els va assenyalar dient-los "estáis muertos", alhora que es passava el dit índex pel coll. Aquests fets han estat reconeguts pel mateix l'acusat.

Per tot el que s'ha exposat, entenem que els fets provats tenen complida justificació en la prova practicada i que la seva qualificació jurídica és plenament ajustada a dret, per la qual cosa es desestima el recurs en quan a la manca en l'acusat de la intenció de matar.

I, acreditats els fets provats i correcta la seva qualificació jurídica, no hi ha cap motiu que permeti considerar desproporcionada la pena conjunta que ha estat imposada pel Tribunal de Corts, pena que es ratifica en la seva totalitat.

II.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, amb la imposició a la part recorrent de les despeses processals del recurs atès que totes les seves pretensions han estat desestimades.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de l'acusat Tamarit contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 24 de maig del 2012 en la causa TC-082-3/11, i confirmar íntegrament dita sentència.

2.- Condemnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

3.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.