L'apel·lació de la demandant sobre el desistiment justificat per reassignació de funcions i modificació substancial del contracte

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

SENTÈNCIA 000014-2026 DE 10/02/2026

Ponent : Sr. Vincent ANIÈRE

Data : 10/02/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000208/2025

Nig : 5300542120240001645

SENTÈNCIA 000014/2026

PARTS:

Apel·lant: Sra. Nuñez

Advocat: Sr. Gomila

Apel·lat: ORG_0

Representant: Sra. Barberá

Advocada: Sra. Carranza

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral- desistiment justificat- article 91.1 b), e) i g)- valoració de la prova

Andorra la Vella, 10 de febrer del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- Segons contracte de l'01/08/2013 la Sra. Nuñez va iniciar una relació laboral de durada indeterminada com a recepcionista pel compte de la societat ORG_0 amb un salari de 1.632,60.- euros bruts mensuals, més triennis i comissions.

Desenvolupa les seves funcions a l'ORG_1 a la Massana fins el 31/10/2020, i el dia 01/11/2020 l'empresari la va traslladar a la recepció d'Recio GYM d'Andorra la Vella. En data 01/04/2024 l'empresari la va traslladar novament a Anyós, al ORG_0.

En data 14/05/2024, l'assalariada va enviar a la RRHH una carta per tal de manifestar la seva disconformitat amb la seva reubicació, indicant que des del mes d'abril se li exigia realitzar tasques no corresponents al lloc de treball de recepcionista i que mai havia fet fins ara, i sol·licitant que es revisi la seva reubicació.

La relació laboral es va resoldre el 30/05/2024 com a conseqüència del desistiment justificat de l'assalariada per carta que diu :

"Serveixi la present per a notificar-li que en mèrits que preveu l'article 91 de la Llei 31/2018, del 06/12/2018, de relacions laborals, interesso rescindir unilateralment i sense preavís, per causa justificada, el meu contracte de treball que m'uneix laboralment amb la societat ORG_0.

Els motius pels quals decideixo rescindir el meu contracte laboral, son concretament aquells previstos als punts b), e) i g) de l'article 91.1 de l'esmentada Llei de Relacions Laborals, és a dir, per "l'exigència de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del seu grup professional, salvats els supòsits extraordinaris i d'urgència", per "l'incompliment greu del contracte part de l'empresa" i per "no donar ocupació efectiva de la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral".

En aquest sentit, li detallo de forma concreta els motius invocats:

"91.1 b) L'exigència de realitzat funcions diferents de les estipulades, dins del seu grup professional, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència.

Les tasques que des de la meva contractació a data 01/08/2013 i fins al proppassat mes d'abril de 2024 venia realitzant a càrrec de l'empresa eren:

- L'atenció telefònica d'usuaris i clients.

- La recepció de visitants.

- La gestió de la correspondència.

- La coordinació de reserves, entre d'altres.

Totes aquestes tasques s'emmarquen dins del grup professional pel qual vaig ser contractada com a recepcionista.

No obstant això, sense cap mena de justificació, des del proppassat mes d'abril, se'm va traslladar a un nou lloc de treball, requerint-me per tal de realitzar de forma habitual i reiterada en el temps tasques completament diferents a les que venia prestant per aquesta empresa durant els darrers anys.

Concretament i de forma diària se'm exigeix de realitzar les següents tasques:

- Aixecar, carregar i buidar sacs de tovalloles brutes.

- Transportar manualment carros de tovalloles fora de la recepció del club cap a l'edifici de la bugaderia per rentar i retornar-los a la recepció un cop les tovalloles eren netes.

- Posar a rentar tovalloles brutes de les rentadores industrials de la bugaderia.

- Doblegar tovalloles que es troben netes de la bugaderia.

Dites tasques que em són exigides de forma habitual i reiterada, sense que per tant es compleixi l'excepció de ser realitzades com a supòsit extraordinari o d'urgència.

91.1 e) L'incompliment greu del contracte per part de l'empresa.

Tal i com consta en el contracte laboral que em vincula amb el ORG_0, vaig ser contractada i vaig exercir com a recepcionista prop de 10 anys sense la menor incidència, ni sense realitzar cap tasca que les relatives a la meva categoria professional, malgrat això l'empresa m'exigeix de forma continuada i reiterada la realització d'unes tasques que res tenen a veure amb les feines per les quals se'm va contractar.

91.1 g) No donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral.

La situació ans esmentada constitueix una modificació substancial de les meves condicions laborals sense el meu consentiment previ, el que suposa una infracció tant de les clàusules del contracte que ens unia, com de la vigent legislació laboral, concretament suposa una infracció greu (art. 159.7 de Llei 31/2018, de 06/12/2018, de relacions laborals), en haver-se modificat, de manera unilateral, les condicions substancials del contracte.

Tal i com he indicat, a data d'avui he deixat de realitzar les tasques de recepcionista que venia duent a terme prop del gimnàs Recio GYM, passant a compaginar tasques de recepcionista amb les de bugaderia al centre esportiu d'ANYÓS PARK.

En aquest sentit, val a dir que vostès tenien al seu abast la possibilitat de reubicar-me com a recepcionista, fet que expressament els hi vaig sol·licitar mitjançant comunicació enviada via burofax a data 14/05/2024, sense que malauradament la mateixa hagi obtingut resposta.

És per allò anteriorment exposat, que procedeixo a rescindir unilateralment i sense preavís, per causa justificada, la relació laboral que ens unia en base a les disposicions de l'article 91 de la llei de relacions laborals."

2.- Per escrit del 16/07/2024, la Sra. Nuñez va formular demanda laboral, en reclamació de quantitat, en contra de la societat ORG_0, demanant la seva condemna a pagar-li l'import de 21.958,60.-euros en concepte d'indemnització per desistiment justificat, més els interessos legals i, a cotitzar prop de la CASS, i les costes judicials causades.

La societat demandada es va oposar a la demanda, negant haver incomplert el contracte de treball.

3.- Per Sentència de data 31/08/2025, la Sra. Batlle va decidir :

"Primer.- Desestimar la demanda formulada en data 16/07/2024 per part de la Sra. Nuñez contra la societat ORG_0.

Segon.- Fer imposició a la part demandant del pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i eventualment de saig a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.".

4.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Nuñez demanant la seva revocació íntegra en el sentit d'estimar íntegrament la seva demanda, fent expressa imposició de costes d'ambdues instàncies a l'adversa.

Fonamenta el seu recurs, d'una part, en l'error en la valoració respecte a la modificació substancial de funcions, i d'altra part, en la infracció de la Llei respecte del concepte de ius variandi amb una errònia interpretació de la jurisprudència aplicable.

Pel que fa a la valoració de la prova, argumenta que la sentència minimitza la naturalesa del canvi de tasques doncs se li va donar tasques que no són pròpies d'una recepcionista sinó funcions operatives de bugaderia ; que resulta contrari a la lògica i a la sana crítica concloure que les tasques de bugaderia són inherents a la recepció quan l'empresa té una estructura organitzativa que les diferencia clarament ; que se li ha imposat una càrrega probatòria excessiva en retreure-li que no havia acreditat que realitzava les tasques de bugaderia de forma "habitual i continuada" i sense donar valor a la prova aportada per ella, i finalment que no s'ha valorat degudament les manifestacions dels testimonis.

Pel que fa a la infracció de la Llei i de la jurisprudència, argumenta que va patir una clara degradació funcional imposada unilateralment per l'empresa, sense respectar cap procediment i sense atendre les seves queixes formals i reiterades, i que això no correspon al ius variandi sinó que constitueix l'exigència de funcions diferents en el sentit de l'article 91.1 -b) LRL, un incompliment greu del contracte en el sentit de l'article 91.1 -e) i no donar ocupació efectiva i assignar tasques inferiors en el sentit de l'article 91.1.g).

5.- La representació processal de ORG_0 demana desestimar el recurs d'apel·lació formulat i la confirmació de la Sentència recorreguda, amb imposició a l'adversa de les costes judicials de segona instància causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La controvèrsia per resoldre és determinar si les causes invocades per justificar el desistiment de l'assalariada han quedat provades i, en aquest cas, si poden constituir una de les causes de desistiment justificat esmentades en la carta del 30/05/2024.

Segon.- La causa essencial invocada per justificar el desistiment és el canvi unilateral de les seves funcions per part de l'empresa, fent passar dites funcions de les de pròpies d'una recepcionista (gestió de comandes, atenció als clients i coordinació de les reserves) a les de naturalesa diferent i de categoria inferior que corresponen a la gestió de les tovalloles, inclòs la neteja de les mateixes.

Al respecte, segons l'article 44 LRL, l'assalariat té dret a l'ocupació efectiva i en virtut de l'article 70 LRL relatiu a les facultats de direcció, l'empresari té la facultat d'organitzar el treball a l'empresa, mitjançant els reglaments interns oportuns i les ordres o les instruccions adequades als assalariats, i ho ha de fer sempre seguint els principis d'igualtat de tracte, de prohibició de l'arbitrarietat i de no-discriminació. En ordenar els treballs, l'empresa s'ha d'assegurar que la persona assalariada coneix el risc existent en la seva feina i ha d'assignar les tasques tenint en compte la seva edat i les seves qualitats així com la seva capacitat psíquica i física per desenvolupar-les sense perill per a la seva salut o integritat, la dels altres assalariats o la de terceres persones. Si, per la seva naturalesa, el tipus de treball no es pot dur a terme exercint diverses funcions, alternatives o successives, l'empresa té dret a canviar la persona assalariada de funcions, dins del seu grup professional, per motius d'organització o per manca de personal, sempre que el canvi de funcions no afecti la dignitat de la persona assalariada ni comporti una reducció important de la seva responsabilitat o del càrrec que exerceix en l'empresa. El canvi de funcions no pot comportar una reducció salarial, llevat que hi hagi un acord exprés i per escrit amb la persona assalariada.

De manera correlativa, l'article 91.1 LRL permet el desistiment justificat de la persona assalariada en el supòsit on l'empresari exigeix de realitzar funcions diferents de les estipulades, dins del seu grup professional, salvats els supòsits extraordinaris o d'urgència, i també en el supòsit de no donar ocupació efectiva a la persona assalariada, assignar-li tasques inferiors a les corresponents al seu grup professional, o sotmetre-la a assetjament laboral.

La jurisprudència de la Sala va poder determinar que :

"Cal efectuar dues remarques prèvies.

La primera, que el canvi de treball o, millor dit, de les funcions de l'assalariat, només constitueix una modificació del contracte laboral quan l'empresa destina la persona interessada a una tasca que no correspon a la seva qualificació professional. I aquesta alteració d'un element essencial del contracte, requereix, és clar, l'acord del treballador. Per contra, l'empresa pot dur a terme els canvis que estima oportuns, de conformitat amb el seu poder de direcció i d'organització (article 75), si respecta l'esmentada qualificació. En suma, escau distingir els canvis en el contracte de treball i en les condicions laborals, essent només imperatiu l'acord de l'empleat en el primer supòsit.

La segona remarca interessa la càrrega de la prova, essent jurisprudència d'aquesta Sala que aquesta recau en el demandant." (TSJC 026/2013 del 18/07/2013 i TSJC 498/2015 del 29/04/2016).

I :

"Però també s'ha de prendre en consideració que quan l'empresari vol introduir un canvi que ultrapassa el mer canvi d'una de les condicions de treball, sinó que constitueix modificació substancial del contracte alterant la natura mateixa de la tasca exercitada, i més precisament la classe professional (vg. TSJC 026/2013 i TSJC 168/2013), el poder de l'empresari cedeix en front de la força del contracte, ja que dita tasca és una condició essencial del contracte laboral." (TSJC 400/2014 del 09/04/2015).

S'ha de buscar si ha existit una degradació laboral (TSJC 316/2015 del 23/12/2015).

Quant a la noció de ius variandi i a la interpretació de l'article 70 LRL, és en la sentència del 04/03/2022 (TSJC 378/2021, mantinguda recentment en la sentència del 07/03/2023 TSJC 230/2022) que vam sintetitzar :

"Aquest precepte s'erigeix com a manifestació del poder de direcció de l'empresari, a partir del moment en que, en tant que responsable de l'organització dels mitjans de producció de l'empresa, li atribueix un "ius variandi" que l'autoritza, per a poder fer front a les necessitats productives de l'empresa, a instaurar la mobilitat funcional dels treballadors. Aquesta mobilitat però, en afectar la pròpia prestació a càrrec del treballador i causa del contracte de treball, requerirà verificar de manera molt cautelosa que els requisits legals que s'exigeixen es trobin reunits, el tot per a descartar modificacions substancials del contracte de treball que el precepte indicat no autoritza. Amb aquesta finalitat destacarem en primer lloc, que la mobilitat funcional ha de respondre a la causa prevista per la Llei que no és altra que fer front a unes concretes necessitats de treball derivades de motius d'organització o a manca de personal per a realitzar-les. Verificada aquesta causa, l'objecte de la mobilitat funcional del treballador serà de caire exclusivament horitzontal, en el sentit que les noves funcions que desenvoluparà hauran de ser les pròpies al grup professional en què es troba enquadrat, sense que en defecte del seu acord se li puguin assignar funcions corresponents als grups professionals superiors o inferiors (mobilitat vertical). Tanmateix, en l'assignació de les noves funcions s'exigeix que no afectin la dignitat del treballador, ni comportin una reducció important de la seva responsabilitat ni finalment que incideixin sobre la seva retribució llevat d'acord de l'assalariat.".

Tercer.- En el present cas, no ens trobem en un supòsit prohibit per la Llei, per les raons que exposarem seguidament.

En primer lloc, quant a la realitat del canvi de funcions, ha quedat acreditat que, com a recepcionista del Recio, i a l'igual que les seves companyes, ja havia de gestionar les tovalloles. En dit lloc de treball, on no existeix un Servei de bugaderia intern sinó que intervé una empresa externa, dita gestió corresponia concretament al fet de posar les netes a disposició dels clients i de recuperar bosses en que s'havien deixat les brutes, bosses que s'havien de portar a un local trobant-se a uns 20 metres de la recepció a dintre del mateix Centre.

Per tant, no es pot dir que gestionar les tovalloles no tindria res a veure amb les funcions de recepcionista i que dita tasca seria una conseqüència de la reubicació.

Quant a la gestió de les tovalloles al CENTRE ESPORTIU D'ANYÓS, on existeix un Servei de bugaderia intern amb personal dedicat i màquines industrials de neteja i assecat, també el personal de la recepció ha de gestionar el lliurament i la recollida de les tovalloles brutes, però amb dues diferències comparat al Recio : la primera és que el volum és més important, la segona és que el local on s'han de deixar les bosses es troba a l'exterior i més lluny, devent el personal posar les bosses en un carro amb rodes. Amb la precisió que ressurt de les manifestacions dels testimonis que cadascú carregava el carro com millor li convenia, no existint cap norma interna al respecte.

En segon lloc, s'ha de tenir en compte dos elements determinants.

Un, és important ressaltar que pretén en la carta del 14/05/2024 que la reubicació fou forçada i que pretén en la carta de desistiment que dit trasllat es va fer sense cap mena de justificació. Però la prova practicada i fins i tot la confessió de la Sra. Nuñez contradiuen aquestes asseveracions. En efecte, queda demostrat, d'una part, que dita reubicació fou consensuada i que l'assalariada la va acceptar lliurement, i d'altra part, que la seva justificació va ser la voluntat de l'empresa de reorganitzar el Servei de recepció del Recio per arribar a la seva automatització. Res permet considerar que es tractaria d'un pretext com es va dir per la part agent sinó que ressurt de les manifestacions dels membres i representants de l'empresa que han comparegut que dit procés d'automatització es troba efectivament en curs. Aleshores, tal reubicació sí que correspon al poder organitzatiu de l'empresa.

Dos, i en el mateix ordre d'idees, apareix que, havent treballat durant anys a la recepció de l'Hotel-Aparthotel d'Anyós, la Sra. DO Nuñez BARROS coneixia bé l'organització del complex, en particular la recepció i la gestió de les tovalloles. Però ha acceptat igualment la reubicació, en tot cas en un primer moment.

Quant a la qüestió de neteja de les tovalloles i la participació al Servei de bugaderia apareix que no feia part de les feines dels recepcionistes, ni al Recio ni a Anyós. I no ha quedat acreditada l'afirmació de l'assalariada que se li va imposar dita tasca de forma habitual i reiterada, quan és sobre ella que recau la càrrega de la prova d'aquest fet.

L'únic que es pot considerar com a establert és lo que ha admès la responsable de recursos humans, és a un dir que, en una ocasió i durant dos dies, essent l'assalariada encarregada de la neteja de baixa mèdica sense solució pel seu reemplaçament, sí que la Sra. DO Nuñez es va veure obligada a assumir les corresponents tasques de neteja. Però tal supòsit encabeix en el supòsit d'extraordinareïtat i urgència que preveu la Llei.

D'altra banda, en cap moment s'ha deixat per part de l'empresa de donar a l'assalariada tasques de recepcionista doncs va continuar a efectuar les mateixes a Anyós.

No és cert que se li ha exigit a l'assalariada un esforç probatori excessiu doncs sí que era possible intentar aportar proves idònies per a establir la realitat de la seva pretesa participació habitual al Servei de bugaderia, i entre elles la testifical d'altres empleats del Servei de recepció i del Servei de bugaderia, no podent l'òrgan jurisdiccional tenir en compte proves preconstituïdes per la part agent de manera no contradictòria sense cap garantia de la seva autenticitat ni de les condicions en que es van realitzar com són uns vídeos.

Pel que fa a les manifestacions dels testimonis, la Sala, un cop visualitzada la gravació del judici oral, només pot observar que la transcripció i valoració que en va fer la Sra. Batlle és totalment correcta, i que s'ha de compartir íntegrament.

Per acabar, cal recordar que el desistiment justificat de l'assalariat regulat per l'article 91.1 LRL constitueix sovint el remei per l'empleat a qui l'empresari vol imposar una novació del contracte i que l'empleat no té més alternativa que acceptar dit canvi o abandonar l'empresa. Però, tal supòsit no es dona en el present cas.

En tals paràmetres, no es pot considerar que existeix la modificació substancial del contracte de treball i la degradació invocats en la carta de desistiment.

Finalment no s'ha establert cap incompliment greu del contracte per part de l'empresa.

Així les coses, no adverem cap error en la valoració de la prova, ni cap error en l'aplicació de la Llei o de la jurisprudència d'aquesta Sala.

Per tant, el recurs s'ha de desestimar.

Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal de la Sra. Nuñez en contra de la Sentència de data 31/08/2025, que confirmem.

SEGON.- Imposar a la Sra. Nuñez les costes de segona instància generades pel seu recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.