Menor de conducció de vehicle automòbil ambun grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l/s - Requisits de l'article 268.1 CP - Marge error Etilòmetre - (6000049/2023)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta Yves Picod

Núm. de Rotlle: TSJP 0000087/2023 Núm. de Causa: 6000049/2023

SENTÈNCIA 4-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Raya

Advocat: Sr. Seco

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrats: Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Jaume Tor Porta

Andorra la Vella, u de març de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 31 d'octubre del 2023 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l. de sang. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 31 d'octubre de 2023 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

"Condemnar Raya com autor responsable del delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l. de sang tipificat i penat a l'article 268.1 del Codi Penal, amb la concurrència de la circumstància agreujant de reincidència, a la pena d'UN MES D'ARREST NOCTURN CONDICIONAL QUALIFICAT a avaluació i/o seguiment a la UCA durant un termini de 4 anys o fins l'alta mèdica si aquesta es produís abans, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, CINC MESOS DE PRIVACIÓ DEL PERMÍS DE CONDUIR i CINC-CENTS EUROS DE MULTA, i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, no havent-hi lloc a responsabilitat civil".

II.- RESULTANT: que la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 26 d'abril del 2021, vers la 01h00, el processat Raya, nascut el xx de gener de xxx, de nacionalitat argentina i amb antecedents penals, constant executòriament condemnat per ordenança penal de 21 de novembre del 2018 com autor responsable, entre altres, d'un delicte menor de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l. de sang, fou controlat per agents del Servei de Policia quan circulava conduint la motocicleta marca xxx model xxx 125 matrícula XXXX pel carrer Dr. Nequi de la vila d'Andorra la Vella, i atès que el processat H. presentava símptomes evidents de trobar-se en estat d'embriaguesa, els agents del Servei de Policia li practicaren una prova d'alcoholèmia que donà un resultat positiu de 0,81 g/l".

III.- RESULTANT: que la representació lletrada de Raya impugna l'esmentada sentència, basant-se en els següents extrems:

Si es va respectar el dret del Sr. H. a l'assistència lletrada en la seva declaració com a detingut, demanant la nul·litat de la declaració policial.

Qüestiona la validesa de la prova d'alcoholèmia practicada al recurrent, considerant que no es van respectar totes les garanties legalment previstes.

També posa en dubte la fiabilitat del seu resultat, no perquè l'aparell funcionés defectuosament, sinó perquè, els etilòmetres de precisió admetent uns marges d'errors tècnics en el seus resultats que s'ha de tenir en compte.

Sol·licita la part recurrent la lliure absolució i l'arxiu de les presents actuacions, així com la declaració d'ofici de les despeses processals causades.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat i interessa que sigui íntegrament confirmada la sentència objecte de recurs, considerant que no resten acreditades les al·legacions del recurrent, no podent aquest impugnar el resultat de l'etilotest, quan en va donar la seva conformitat, o la realització d'una segona prova sanguínia quan no ho va voler fer en el moment oportú.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació lletrada de Raya impugna la sentència que el condemna com autor d'un delicte de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l de sang mitjançant un extens recurs que, per una millor comprensió i anàlisi de les qüestions plantejades, centrarem en tres punts.

El primer és si es va respectar el dret del Sr. H. a l'assistència lletrada en la seva declaració com a detingut, dret que la part recurrent, al·legant la infracció d'una multiplicitat de normes processals i substantives de nivell nacional i internacional, considera conculcat per acabar demanant la nul·litat de la declaració policial.

Aquesta causa de nul·litat no va ser formalment al·legada en la primera instància, ja que la part recurrent no va formular escrit de qualificació provisional, i únicament en el seu informe el lletrat recurrent va fer una succinta referència a que la policia va presentar al Sr. H. una sèrie de documents que va firmar sense saber que renunciava a l'assistència lletrada i a la pràctica d'una anàlisi de sang per contrastar el resultat de l'etilòmetre, sense demanar tampoc la nul·litat de la declaració policial.

El recurs d'apel·lació té per objecte la revisió dels pronunciaments de la sentència sobre les qüestions que han estat al·legades i debatudes en la primera instància, considerant-se contraris als principis de lleialtat i bona fe processal, el fet de sotmetre a la consideració de l'òrgan d'apel·lació qüestions sobre les que el tribunal d'instància no ha pogut pronunciar-se, ni el Ministeri Fiscal debatre sobre les mateixes contradictòriament.

L'extemporaneïtat en el plantejament de la nul·litat determina la desestimació de la qüestió.

Malgrat això, no podem deixar de posar de manifest que consta documentalment acreditat que el Sr. H. va firmar davant l'agent de Policia núm. 366 en el moment de la seva detenció, la fulla d'informació dels seus drets com a detingut -foli 11- entre els que es troba el dret a designar un advocat i a sol·licitar la seva presència perquè l'assisteixi a la declaració i també que si no designés advocat o el designat no acceptés la designació o no se'l pogués localitzar, llevat renúncia expressa, actuaria d'ofici l'advocat de guàrdia. També va firmar a continuació un document renunciant de forma expressa a l'assistència lletrada, no designant advocat i renunciant a l'actuació de l'advocat de guàrdia -

foli 12-. Però és més, una vegada practicada nova prova d'alcoholèmia amb resultat negatiu a les 8:41 hores, abans de prendre's declaració al recurrent, es va fer una nova informació dels seus drets com a detingut -foli 16- i va a tornar a renunciar expressament al dret d'assistència lletrada -foli 18- La firma dels documents, que var ser confirmada pel propi recurrent, significa que el Sr. H. admet conèixer el seu contingut en quant a la informació de drets i mostra la seva conformitat amb la renúncia a l'assistència lletrada, el que van confirmar també el agents de Policia, sense que s'evidenciï cap motiu, més enllà del seu legítim dret de defensa, per qüestionar seriosament que el recurrent va ser informat del seu dret a ser assistir d'advocat i va renunciar expressament a la seva assistència.

En qualsevols cas, en la declaració policial el recurrent, com a única manifestació incriminatòria, només reconeix haver consumit dues cerveses i aquesta manifestació la confirma a l'acta del judici degudament assessorat, el que fa que la pretesa nul·litat no tingui cap recorregut en ordre al pronunciament absolutori que es demana.

II.- CONSIDERANT: El segon punt de recurs qüestiona la validesa de la prova d'alcoholèmia practicada al recurrent, perquè no es van respectar totes les garanties legalment previstes, com és la pràctica d'una anàlisi de sang per detectar el grau d'impregnació alcohòlica quan ho demani el conductor que no es mostri conforme amb el resultat de la prova realitzada amb l'aparell de detecció oficialment autoritzat i utilitzat pels agents, o no accepti sotmetre's a aquesta prova -article 81.2 de la Llei 12/21 del 13 de maig, del Codi de la Circulació.

Les manifestacions del recurrent sobre la manca de pràctica d'una anàlisi de sang, resulten contradites per la conformitat que va mostrar amb el resultat de la prova de detecció alcohòlica practicada amb l'etilòmetre de precisió i la renúncia a la realització d'un anàlisi de sang, segons resulta del document que consta al foli 9 de la causa, firmat pel recurrent. Els agents actuants van confirmar que el recurrent no va demanar la prova de l'analítica de sang perquè es va mostrar conforme amb el resultat de la prova practicada amb l'etilòmetre i que sempre informen de la possibilitat que té el conductor de realitzar l'analítica sanguínia si no està conforme amb el resultat de la prova efectuada.

Cap element, més enllà de les manifestacions interessades del Sr. H., evidencien que no es van respectar totes les garanties en la pràctica de la prova d'alcoholèmia, quina validesa, per tant, ha de ser confirmada.

III.- CONSIDERANT: Qüestió distinta a la de la validesa de la prova de detecció del grau d'alcohol amb l'aire espirat practicada al recurrent, és la de la fiabilitat del seu resultat, no perquè l'aparell funcionés defectuosament, sinó perquè, com al·lega el recurrent, els etilòmetres de precisió admetent uns marges d'errors tècnics en els seus resultats que s'han de tenir en compte quan, com en el cas enjudiciat, la condemna es sustenta en la dada objectiva del resultat de la prova practicada al recurrent, dada que deixa de ser només un element de prova per a convertir-se en un element del tipus.

Tot i que la seva entrada en vigor ha quedat diferida a l'1 de setembre d'aquest any pel Decret 402/23 de 16 d'agost, el Govern va aprovar el Decret 147/23 d'1 de febrer, que regula el control metrològic de determinats instruments de mesura, entre els que es troben els instruments destinats a mesurar la concentració d'alcool per litre de sang -etilòmetres en nomenclatura del Decret- als que dedica el seu l'Annex IX. A l'Apèndix IV es regula el procediment per la seva verificació periòdica i estableix uns errors màxims tolerats que són els establerts en la recomanació OIML R 126, en vigor per a instruments en servei.

La OIML són las sigles de la Organització Internacional de Metrologia, una organització intergovernamental creada al 1955, que té com a principal objectiu harmonitzar les reglamentacions i controls metrològics que apliquen els serveis metrològics nacionals i altres organitzacions dels seus estats membres. La seva missió, segons la pròpia organització, és permetre a les economies implementar infraestructures de metrologia legal efectives que siguin mútuament compatibles i reconegudes internacionalment, per a totes les àrees de les quals els governs assumeixen responsabilitat, com aquelles que faciliten el comerç, estableixen confiança mútua i harmonitzen el nivell de consum. protecció a nivell mundial.

La Recomanació 126 de la OIML és la relativa als aparells que analitzen l'alcool a l'alè, i el seu objectiu és enumerar les especificacions i proves metrològiques mínimes aplicables a l'homologació dels d'alcoholímetres quantitatius i també ofereix guies per a establir les especificacions metrològiques de les verificacions inicials i posteriors. Aquesta Recomanació ha de ser implementada pels països membres de la OIML en la màxima mesura possible. França i Espanya entre molts altres països del nostre entorn, són membre de la OIML i han implementat la Recomanació, i Andorra ha optat també per la seva aplicació amb la finalitat d'harmonitzar la seva normativa sobre la matèria amb la de la Unió Europea.

La Recomanació 126 en vigor, que és de l'any 2021, en el seu apartat 6.6.2, respecte a verificacions posteriors a la primera i als aparells en servei, estableix un error màxim permès, positiu o negatiu, pels límits inferiors a 2 mg/l en aire espirat -equivalent a 4 g/l en sang- de 0,030 mg/l -0,060 g/l en sang-o el 7,5% del valor de referència de la concentració, qualsevol que sigui major.

S'admeten i accepten, per tant, uns marges d'error en el resultat dels mesuraments dels etilòmetres que, com hem dit, s'han de tenir en compte per garantir que efectivament el nivell d'alcool que té el conductor, sigui superior als 0,80 g d'alcool per litre de sang que estableix l'article 268.1 del Codi Penal.

Malgrat que el Decret 402/23 de 16 d'agost no hagi entrat encara en vigor, s'han de tenir en compte els marges d'error permesos pel reconeixement, que fa aquest Decret de l'existència de la possibilitat d'unes desviacions en els resultats dels mesuraments dels etilòmetres, errors que tècnicament estan reconeguts.

Atès el resultat de 0,81g/l/s de la prova realitzada al recurrent, aplicant en el seu benefici l'error màxim permès del 7,5% del valor mesurat, la taxa d'alcool no arriba als 0,80 g/l/s ja que el 7,5% de 0,81 és 0,060 i si deduïm aquesta quantitat de 0,81 el resultat és de 0,75 g/l/s.

La condemna del recurrent es sustenta exclusivament en el resultat de la prova d'alcoolèmia i com no ha resultat acreditat amb la necessària certesa que superés els 0,80 grams per litre de sang, s'ha de revocar la sentència i absoldre al recurrent del delicte pel qual ha estat condemnat.

L'article 268.1 del Codi Penal castiga dues conductes, la conducció sota els efectes de begudes alcohòliques i la conducció amb una taxa d'alcoolèmia superior als 0,80 g/l de sang.

La primera conducta exigeix que es constati una afectació en las facultats del conductor per a realitzar una conducció segura com a conseqüència del consum de begudes alcohòliques, la segona parteix de la dada objectiva de la taxa d'alcool en sang amb independència de la concreta afectació del conductor.

La sentència en l'apartat de fets provats descriu l'exercici de la conducció per l'acusat de la seva motocicleta i que va ser controlat per agents del Servei de Policia perquè presentava símptomes evidents de trobar-se en estat d'embriaguesa, però no afirma que es trobés en aquest estat, sinó que els agents van apreciar símptomes de trobar-s'hi. Aquests símptomes, tot i que van ser qüestionats per la defensa, justificaven l'obligació del recurrent per sotmetre's a la prova d'alcoolèmia, però no van ser analitzats en la sentència per a sustentar en els mateixos i inferir l'efectiva afectació del recurrent, com a fonamentat la seva condemna, la qual, com ja hem dit va ser per superar la taxa màxima d'alcoolèmia permesa.

El recurs, per tot el que s'ha exposat ha de ser estimat.

IV.- CONSIDERANT: Es declaren d'ofici les costes de l'apel·lació.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- ESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada de Raya.

2.- REVOCAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 31 d'octubre de 2023 en la causa núm. 6000049/23 i, en conseqüència ABSOLDRE a Raya del delicte de conducció de vehicle automòbil amb un grau d'alcoolèmia superior a 0,8 g/l/s.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.