CONTRACTUAL: resolució del contracte, reclamació de quantitat en concepte d'indemnització i d'abonament de danys ocasionats al material (3000322/2019)

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000318/2021 ORIGEN: 3000322/2019 - 00

NIG: 5300542120190001999

PARTS:

Apel·lant: Sr. Cano

Representant: Sr. Cepeda

Advocat: Sra. Sancho

Apel·lat: B, ORG_0

Representant: Sra. Raya

Advocat: Sr. Viñas

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: CONTRACTUAL: resolució del contracte, reclamació de quantitat en concepte d'indemnització i d'abonament de danys ocasionats al material

SENTÈNCIA 020-2022

Andorra la Vella, el 11 de febrer del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 de juny de 2019, la representació processal del senyor Cano, en la seva qualitat de titular administratiu del comerç C, presentà demanda de citació a judici contra la societat B, ORG_0, als efectes de què comparegués a escoltar la demanda en reclamació de quantitat que pensava interposar pel procediment abreujat.

2.- El dia 4 de setembre de 2019, la mateixa representació processal actuant però per compte de la societat C interposà l'anunciada demanda, tot sol·licitant la condemna de la societat B, ORG_0 a abonar-li la suma de 6.025.- EUR, incrementada dels corresponents interessos legals des de la data de l'incompliment del contracte i fins a la total liquidació del deute, així com al pagament de les despeses processals i les extrajudicials causades, inclosos honoraris d'advocat, procurador i saig, a acreditar en període d'execució de sentència.

3.- En data 18 de setembre de 2019, la representació processal de la B, SA (B, SA), contestà la demanda articulada de contrari oposant-hi a títol principal l'excepció peremptòria de manca de personalitat de la demandant i de manca de postulació de la representant processal sol·licitant i, en conseqüència, que es dictés l'absolució de la instància i l'arxiu definitiu dels autes i, subsidiàriament, en quant al fons, la desestimació de la demanda.

Així mateix demanava també la condemna de l'agent a satisfer les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

4.- Una volta practicades les proves proposades per les parts i declarades pertinents i després d'evacuats els respectius tràmits de conclusions, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle dictà Sentència, quina part dispositiva estableix:

"DECIDEIX: que ha d'acollir amb caràcter principal l'excepció peremptòria de manca de personalitat de la demandant i de manca de postulació de la seva procuradora, dictant l'absolució en la instància i l'arxiu definitiu de les actuacions, havent d'assumir el Sr. Cano -titular administratiu del comerç "C" radicat a la localitat de Zaragoza (Espanya)- les costes d'aquesta instància ocasionades a la societat mercantil defenent "B, S.A.U".

5.- Contra aquella mencionada resolució interposà recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Cano i després de complimentats els tràmits processals oportuns, en data 30 d'abril de 2021 aquesta Sala dictà Sentència estimant el recurs interposat i revocant la resolució d'instància en el sentit de no apreciar-se les excepcions de manca de personalitat i de manca de postulació invocades per la representació processal de la societat B, SA, tot ordenant el retorn de les actuacions a la Batllia d'instància als efectes de què es pronunciés sobre el fons i reservant pel tràmit processal oportú el pronunciament sobre la condemna al pagament de les costes generades en la instància.

6.- En data 21 de juliol de 2021, l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència, en quina part dispositiva, entre d'altres, estableix: "DECIDEIX:

Primer.- que desestimant íntegrament la demanda principal formulada el Sr. Cano, titular administratiu del comerç "C", contra la societat mercantil andorrana per accions "B, SA" ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots i cadascun dels pediments contra ella efectuats, havent d'assumir el primer les costes processals d'aquesta instància i que ha tingut que suportar la demandada."

7.- Contra aquesta suara esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Cano en base, en síntesi, a una errònia valoració de la prova per part de la resolució d'instància que afirma que no està ajustada a dret, tot sol·licitant la seva revocació i l'estimació de la condemna de la societat B, ORG_0 a pagar-li la suma de 6.025.- EUR, més els interessos legals meritats des de la data de l'incompliment del pacte 16 del contracte, és a dir, des del 7 de desembre de 2018 i fins a la seva total liquidació. A més també demana la seva condemna al pagament de les costes judicials causades en primera i segona instància, així com les despeses extrajudicials causades pels honoraris d'advocat, procurador i saig, a acreditar en període d'execució de sentència.

8.- Per contra, la representació processal de la societat B, SA s'oposa al recurs d'apel·lació interposat interessant la seva desestimació en base, en síntesi, a què efectua una reiteració dels arguments esgrimits en la instància, a què les relacions de col·laboració tot i que malmeses van continuar més enllà del dia 7 de desembre de 2018 i a la inexistència de cap prova acreditativa dels desperfectes de les snowbikes reclamats, ni tampoc del seu origen ni valor; i amb expressa condemna al pagament de les costes generades en aquesta alçada al senyor Cano.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació radica en determinar si en la instància es va acreditar la resolució unilateral, anticipada i injustificada per part de la societat B, SA, en data 7 de desembre de 2018, del contracte de col·laboració que vinculava a les parts litigants, i que justificaria la indemnització reclamada pel senyor Cano en aplicació del pacte 16.- del contracte suara referit; així com la determinació dels eventuals desperfectes produïts a les snowbikes objecte del contracte, de propietat del senyor Cano i que aquest valora en la suma de 1.065 EUR, que també reclama que li sigui abonada.

Segon.- La resolució d'instància conclou la manca de prova suficient tant respecte a la pretesa resolució anticipada del contracte com a la pròpia existència dels desperfectes pretesos en les bicicletes de neu i, menys encara, de la seva valoració.

I és contra la mateixa que s'alça la representació processal del senyor Cano.

Tercer.- En relació a la resolució anticipada per part de B, SA del contracte de col·laboració que vinculava a les parts:

No és objecte de discussió que el contracte de col·laboració que vinculava a les parts data de 23 d'octubre de 2018 (foli 22 i ss.) i que el seu objecte era el desenvolupament de l'activitat d'snowbike a l'estació d'esquí X durant la temporada d'hivern 2018/2019, ni que la seva vigència s'iniciava el dia 17 de novembre de 2018 i fins el 30 d'abril de 2019, podent-se renovar pels mateixos períodes de forma automàtica i successiva, si cap de les parts no comunicava a l'altra de manera fefaent amb un mes d'antelació abans del final de la temporada d'hivern, la seva voluntat de rescindir-lo (cfr. pactes 14 i 15, foli 25).

Tampoc és objecte de discussió que el dia 7 de desembre de 2018 es va produir una reunió entre el senyor Cano i, com a mínim, el senyor L -de qui es desconeix qualsevol altra dada- als efectes de tractar diferents problemàtiques derivades de la relació contractual que unia i que afectaven a les dues parts contractants, i que la mateixa va ser tensa.

Les parts no neguen que la reunió va ser tensa fins al punt de què el mencionat senyor L va abandonar-la, no negant la defenent que manifestés possiblement alguns insults envers el senyor Cano, el que en canvi sí que discuteixen els litigants és si en el marc d'aquella reunió la societat B, SA va resoldre anticipadament i de forma indeguda el contracte que la vinculava amb el senyor Cano.

Al respecte, el senyor Cano afirma que el senyor L en abandonar la reunió hauria manifestat: "hasta aquí han llegado las bicis, que se dé a este señor lo que se le debe si es que se le debe algo y que recoja sus bicis de aquí", havent doncs resolt, al seu entendre, el senyor L anticipadament el contracte i podent, en conseqüència, el senyor Cano considerar aquesta frase coma constitutiva del preavís previst en el pacte 16.- del contracte i exigir les penalitzacions previstes en el mateix.

Quart.- Prèviament a cap altra valoració, caldrà que la Sala determini si de l'activitat probatòria practicada en la instància es deriva la realitat de la mateixa.

I del resultat de la prova practicada en resulta que el senyor Cano és l'única persona que afirma que el senyor L proferí aquestes paraules amb la voluntat de rescindir el contracte. I per confirmar-ho únicament sol·licità la practica de prova testifical en la persona de la senyora Canals -que havia treballat i havia de continuar treballant per ell a X-, que no es trobava present en la reunió (es quedà a fora, foli 63) i que des de la sala d'espera on es trobava només va veure sortir al responsable del lloguer de bicis que li digué "gilipollas" al senyor Cano. La resta del succeït li fou referit pel propi senyor Cano, no trobant-s'hi ella present.

En conseqüència, l'únic que consta acreditat és que aquell dia es va celebrar una reunió per solventar problemàtiques derivades de la relació contractual que unia i que afectaven a les dues parts contractants, i que la mateixa va ser tensa.

Cinquè.- A més, la documental obrant en autes confirma que la relació ja era complicada donat que el dia 6 de desembre -el dia abans de la reunió anteriorment referida- les bicicletes de neu no es trobaven en bon estat (el propi agent manifesta per whatsapp que les mateixes no havien d'haver sortit, folis 52 i 53) i que en data 4 de gener de 2019, B li envià "el resumen de las ventas a día de hoy", sense que consti acreditat què va succeir amb les bicicletes més enllà del que refereix l'agent en relació al lloc on es trobaven emmagatzemades.

I és que precisament l'agent i avui recurrent considera que B va procedir a apartar-les i emmagatzemar-les en un altre local per a què ell mateix les procedís a recollir -donant continuïtat a la seva versió de resolució anticipada del contracte per part de B-. Ara bé, tot i que les snowbikes es trobaven en un altre local, segons confirmen les parts, el cert és que de la prova documental practicada es deriva que algunes d'elles -les que es trobaven en millor estat- havien estat llogades -vegi's el whatsapp referit al paràgraf anterior-, i que d'altres van ser reparades el mateix dia 7, tot i que tenien previst fer-ho una setmana abans, segons va afirmar la senyora Canals. Per tant, el canvi del lloc habitual d'emmagatzematge de les mateixes no va evitar ni l'activitat de lloguer a la que estaven destinades ni la seva reparació per part del seu propietari.

En conseqüència, del fet que les bicicletes es trobessin en un indret diferent a l'habitual no es deriva tampoc la voluntat de B de resoldre el contracte anticipadament com pretén el recurrent, sinó que s'ha acreditat que l'activitat de lloguer continuava (justament fou el senyor Cano que va dir el dia 6 de desembre, com hem vist, que les bicicletes no havien d'haver sortit, i confirmant-ho també la senyora Canals en la resposta a la sisena de les preguntes efectuades en el marc de l'interrogatori practicat a instància de l'avui recurrent), i que vàries de les bicicletes havien de ser reparades, essent aquest el motiu pel que estaven en un altre indret diferent a l'espera de ser reparades, tal i com afirma B.

Sisè.- En conseqüència, no ha quedat acreditada la pretesa resolució anticipada per part de B del contracte de col·laboració que la vinculava amb el senyor Cano, no essent doncs d'aplicació el contingut del seu pacte 16.- ni la penalització prevista en el mateix en concepte d'indemnització per eventuals danys i perjudicis que la resolució anticipada pogués provocar a les parts.

Al contrari, el que sí que s'ha acreditat és que derivat de les desavinences entre les parts tant anteriors com posteriors a la reunió del dia 7 de desembre de 2018, segons s'ha acreditat, per e-mail de data 8 de gener de 2019, B sí que va comunicar al senyor Cano la seva voluntat de no renovar el contracte que les vinculava, complint al respecte amb les previsions del seu pacte 15.- que exigia un comunicació de la voluntat de rescissió fefaent amb 1 mes d'antelació abans de la finalització de la temporada d'hivern.

Aquest greuge ha de ser, doncs desestimat.

Setè.- Pel que fa a la reclamació de l'import de 1.025 EUR en concepte de cost de reparació i substitució del material trencat de les snowbikes, no només no s'ha acreditat a quines reparacions o substitucions de material es refereix (sobre tot quan del contingut del pacte 12.- del contracte impugnat es deriva l'obligació de C de tenir totes les snowbikes sempre en perfectes condicions), sinó que tampoc no s'ha acreditat ni el seu valor ni el seu origen, havent d'assumir la pròpia part les conseqüències de la manca de prova. Al respecte vam dir en la Sentència de data 9 de juny de 2015, rotlle número 413/2014, que resulta plenament d'aplicació al present supòsit:

"De manera general, la qüestió de la prova en seu judicial s'entén com una càrrega perquè es defineix com l'obligació que té cada part de provar els fets que addueix, i que en cas de dubte aquell ha de perjudicar a la part sobre qui requeia la càrrega de la prova. De fet, és quan manca de prova que la qüestió té tot el seu interès. De manera més general, es tracta per la part que ha de provar, de convèncer al jutge que la seva versió correspon a una realitat material i finalment a la veritat.

La problemàtica de la inversió de la càrrega de la prova, es planteja quan s'han alterat les regles de distribució de la càrrega de la prova a favor d'una pet diferent de la que normalment ha de suportar aquesta càrrega.

El primer element a considerar és que la part agent es troba en una situació particular, ja que, essent la qui ha decidit de sol·licitar la intervenció dels òrgans judicials i ha atret davant d'ells a l'altra part, determinant l'objecte del procés, i amb l'objectiu de fer reconèixer un dret a favor seu, és lògic que hagi de suportar l'obligació d'acreditar els elements de fet en què basa la seva acció, i sobre els quals basa les seves pretensions.

Això és un principi comú a quasi tots els sistemes jurídics que la càrrega de la prova recau sobre la per agent (actori incumbit probatio) en el sentit que ha de provar els fets constitutius en què fonamenta la seva demanda. Una conseqüència essencial d'aquest principi és que si l'actor no aporta la prova que se li pot exigir, el Tribunal haurà d'absoldre al demandat encara que aquest no hagués provat res (Actore non probante, qui convenitur, et si nihil ipse praestitenit, obtinebit)".

En conseqüència, aquest greuge tampoc pot ser acollit.

Vuitè.- La íntegra desestimació del recurs obliga a què les costes processals generades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Cano contra la sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 21 de juliol de 2021, que confirmem.

Segon.- IMPOSAR el pagament de les costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.