Préstec bancari necessitat de desglossar les sumes que es reclamen TSJC 0340/13

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-340/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 28 de febrer de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 14 d'abril del 2011 la representació processal de la societat "X., SAU" va formular demanda contra els Srs. Manzano i Azorin sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant la quantitat de 6.950,13 euros, corresponent a les quotes vençudes i no satisfetes del préstec que la seva mandant va concedir als defenents i que aquests no van retornar, més les indemnitzacions per incompliment i els interessos del capital pendents des de la darrera quota vençuda, a més de l'interès inicial del 17% anyal, més un interès moratori addicional del 4% anyal des del 7 d'octubre del 2010 fins a la seva total liquidació, més les costes del procediment.

II.- Els defenents no van comparèixer per contestar la demanda malgrat haver estat degudament citats, essent declarats en situació de rebel·lia processal a instància de la part agent.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 11 de febrer del 2013 va decidir desestimar en la seva totalitat la demanda interposada per la representació processal de l'entitat bancària "X., SAU" contra els Srs. Azorin i Manzano, absolent a aquesta de les pretensions de la part agent i condemnant a aquesta al pagament de les costes processals causades.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de l'entitat "X., SAU" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la demanda plantejada per la seva mandant, condemnant a l'adversa al pagament de les costes generades pel procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el dia 2 d'agost del 1996 l'entitat "X., SAU" va concedir als Srs. Manzano i Azorin un préstec per import de 476.000 ptes., equivalents a 2.860,82 euros. Atès que, pel que sembla, els deutors no van satisfer les quotes d'amortització pactades, la societat bancària va presentar la demanda que dóna origen al present procediment aportant la pòlissa de préstec (foli 27), el quadre d'amortitzacions (foli 33), el document d'obertura de compte (foli 34)i un certificat en el què constava que els defenents tenien en data 7 d'octubre del 2010 un deute pendent de 6.950,13 euros com a conseqüència del préstec que se'ls hi va concedir en el seu dia (foli 37).

En aquestes circumstàncies, la Sentència objecte del present recurs desestima la demanda considerant que el capital que es reclama és més del doble del prestat i més del doble també de la suma que consta al quadre d'amortitzacions aportat com a quantitat total a satisfer i que ni en la demanda, ni en el certificat presentat es desglossa l'import que es reclama pels diferents conceptes, ni tant sols es menciona quines quotes es van satisfer, de tal manera que el Tribunal no podia conèixer el capital pendent de pagament.

II.- Contra aquesta decisió s'alça la representació processal de la societat "X., SAU" argumentant en síntesi que els llibres dels banquers es presumeixen veraços, d'acord amb el que disposa el Digest 2,13,4pr i destaca la jurisprudència dels Tribunals andorrans, sempre que no es demostri error o falsedat, que els defenents no s'han oposat a la demanda i que van signar la pòlissa de préstec de conformitat amb les seves clàusules, de tal manera que calia valorar conjuntament les dades que consten a les actuacions i que, en tot cas, l'Hble. Batlle l'havia de requerir per tal que aportés un certificat desglossat del deute pendent, però aquests arguments no es poden estimar.

III.- Per tal de donar resposta als motius de greuge que exposa la part recurrent, cal posar de relleu que és cert que els llibres dels banquers es presumeixen veraços a manca de prova en contrari, però això no obsta que sigui precís aportar amb una demanda en reclamació de quantitat les dades complertes que consten en els citats llibres en quan siguin precises per tal de justificar la suma que es reclama. En el cas present el Tribunal no pot valorar com s'ha calculat l'import al què fa referència la demanda, ni si els interessos que es reclamen són o no abusius i cal recordar que el fet de que el demandat es trobi en situació de rebel·lia no eximeix a l'agent d'acreditar els elements constitutius de la seva pretensió, ni als Tribunals de valorar-los i que el fet que s'hagin acceptat els termes d'un contracte no suposa que aquests no puguin ser declarats abusius per part dels Tribunals si es constata que ho són.

D'altra banda, en el cas present la manca d'activitat probatòria per part de l'agent és encara més greu, ja que ni tant sols consta quines quotes de l'amortització del préstec es van deixar de pagar i quina era la quantitat pendent de pagament en aquell moment, de tal manera que aquesta Sala no pot ni tant sols condemnar als defenents a abonar la suma que se'ls hi va prestar en el seu dia, ja que aquesta pot haver estat retornada parcialment.

Davant d'aquesta situació no pot la recurrent argumentar que l'Hble. Batlle havia de sol·licitar aquest desglossament com a prova per millor proveir, ja que els Tribunals poden demanar les proves que estimin procedents per tal de esbrinar la procedència de la reclamació efectuada, però la finalitat d'aquesta facultat no és la de suplir la manca d'activitat probatòria de les parts, que, més encara tractant-se de professionals del sector, han de conèixer la necessitat de fonamentar les seves pretensions amb les proves adients.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes d'aquesta alçada a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de l'entitat "X., SAU" contra la Sentència dictada en data 11 de febrer del 2013, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.