POUP. Pla d'Ordenació i Urbanisme parroquial (0012/09)

Sentència

Magistrats

Lluís Saura Lluivia Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0054-2/07 Acumulat: AD-0133-2/08

TSA: 50/08

S E N T È N C I A NÚM. 12-2009

PARTS:

Apel·lant: HBLE. COMÚ D'ANDORRA

Representant: M.F.C.

Advocat: C.a.

Apel·lant: Yuste

Representant: C.S.

Advocat: S.a.

Apel·lada: M.I. GOVERN

Representant: S.V.

Advocat: E.L.

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0054-2/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. LLUIS SAURA LLUVIA, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, en la sentència número 2008-095, de 17 de juny de 2008, va desestimar la demanda promoguda per la representació processal de la societat mercantil Yuste contra la desestimació per silenci del recurs d'alçada interposat contra la comunicació del Comú d'Andorra la Vella de 27 de juliol de 2007 resolent l'al·legació número 220 per ella formulada al projecte de Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial i en recurs acumulat, contra la resolució de la Comissió Tècnica d'Urbanisme de 7 de gener de 2008 que declarava inadmissible el recurs d'alçada interposat contra la resolució anterior.

La sentència va considerar que la comunicació desestimant les al·legacions no és un acte recurrible.

2.- La representació processal de Yuste formula, contra la sentència, un recurs d'apel·lació considerant que la resolució del Comú d'Andorra la Vella de 27 de juliol de 2007 és recurrible per tal com la resolució esmentada dona peu de recurs d'alçada davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme i per què és un acte decisori amb caràcter vinculant, executori i definitiu i invoca, a més el principi pro jurisdiccione, per acabar fent consideracions sobre el fons de la qüestió plantejada, que no és altra que la classificació de la seva propietat com a sòl urbà enlloc de la de sòl urbanitzable.

3.- El Comú d'Andorra la Vella interposa recurs d'apel·lació en que sol·licita que es reformi la sentència del Tribunal de Batlles en el sentit d'imposar les costes de la primera instància a l'agent, ja que considera temerària la formulació de la demanda.

4.- Cadascuna d'aquestes parts va contestar el recurs formulat per la contrària, i així ho va fer també la representació del Govern, que sol·licita la conformació íntegra de la sentència apel·lada.

5.- En l'acte de la vista oral el 19 de desembre de 2008, les parts han fet les manifestacions més adients als seus interessos respectius, quedant tot seguit les actuacions vistes per a deliberar i decidir el Tribunal.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, de conformitat a allò establert en l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La part apel·lant indica clarament en el recurs d'apel·lació que el que ha estat objecte de recurs en la primera instància jurisdiccional no ha estat tant l'acord del Comú d'Andorra la Vella de 27 de juny de 2007 d'aprovació definitiva del Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial com la resolució del Consell de Comú de la mateixa data, per la qual, atès l'informe tècnic de l'equip redactor del projecte, que es transcriu en la resolució, s'acorda desestimar les al·legacions de la societat Yuste.

La Comissió Tècnica d'Urbanisme, en la seva resolució de 7 de gener de 2008, declara inadmissible el recurs d'alçada formulat per la societat contra l'acord comunal esmentat per considerar que es tracta d'un acte de tràmit, amb criteri que la sentència ara apel·lada confirma.

Tercer.- El Comú d'Andorra la Vella, en el procediment de tramitació del Pla d'Ordenació i Urbanisme Parroquial va obrir, amb l'aprovació inicial, i per acord de 8 de juliol de 2003, un termini de noranta dies d'informació pública i Yuste va presentar al·legacions, fent ús del tràmit, en el termini adient; posteriorment va tenir lloc l'aprovació provisional pel Comú i el dia 27 de juliol de 2007 l'aprovació definitiva pel Comú, donant-se la circumstància de que amb la mateixa data de 27 de juliol de 2007 el Comú va dictar una resolució que incorporava un informe tècnic de l'equip redactor que informava desfavorablement les al·legacions de la mercantil i, en conseqüència, les desestimava.

Cal significar que aquesta comunicació adoptava formalment la forma de resolució i fins i tot li donava peu de recurs d'alçada davant la Comissió Tècnica d'urbanisme de conformitat a allò que disposen els articles 124 del Codi de l'Administració i 146 de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme.

La part apel·lant considera que les circumstàncies exposades no permeten tancar la via de recurs perquè això vulnera el principi de confiança legítima i el principi pro jurisdiccione i a més per què es tracta d'un acte decisori en la mesura que clarament desestima unes al·legacions.

Tanmateix, el fet que la resposta a les al·legacions adopti forma de resolució i que doni peu de recurs no muta la naturalesa clarament no recurrible d'allò que conté; en efecte, la "resolució" que el Comú d'Andorra la Vella va notificar a Yuste s'insereix en el marc d'un procediment que com dèiem en la sentència 57-2007, de 14 de setembre, "s'estructura en una doble fase: (i) preparació i (ii) aprovació.

Pel que fa a la primera, s'inicia amb els estudis preliminars (articles 90.1 i 95) segueix la redacció del projecte del pla (article 95) i s'acaba amb la posada de la documentació a informació pública i consulta per noranta dies (article 96) amb la finalitat que els administrats puguin presentar al·legacions, observacions i propostes al pla (article 97); són els actes administratius que l'article 101 anomena "preparatoris", que -utilitzant la terminologia de l'article 36 del Codi de l'Administració- tenen per objecte fornir a l'Administració d'elements de judici en la presa de decisions o de conferir una garantia als administrats.

En relació a la segona fase, la primera aprovació que rep el projecte de pla és del Comú (article 98) com aprovació provisional; aquesta se sotmet a consideració del Govern per tal que en valori l'ajustament a la Llei (articles 99 i 10) mitjançant el que la LGOTU denomina aprovació prèvia i acaba -si el Govern no proposa al Comú modificacions degudament justificades- amb l'aprovació definitiva per part del Comú (article 100)".

En la sentència citada, que tenia per objecte determinar si l'acord d'aprovació provisional del instrument de planejament general és susceptible d'impugnació, vam sostenir que no ho era per tal com en un procediment complex com els que analitzem només és l'acte d'aprovació definitiva el susceptible d'impugnació.

Així, si els acords de la fase d'aprovació, com són els d'aprovació provisional i prèvia no són impugnables amb més raó no ho serà la comunicació de desestimació de les al·legacions fetes en la fase de preparació, tot i que formalment aquesta comunicació es configuri com una resolució, que materialment incorpori una motivació singular per la societat A.D.P.S.L. i que fins i tot contingui indicació de peu de recursos, sens perjudici, òbviament, de què allò que constitueix la motivació de la desestimació (l'informe tècnic desfavorable) pugui ser discutit en el recurs contra l'acord que aprova definitivament el planejament.

Dit això, convé posar en relleu que no deixa de ser una irregularitat que ha pogut explicar la insistència en defensar la viabilitat del recurs, que la resolució del Comú no s'hagi comunicat en tancar el tràmit d'al·legacions i acordar l'aprovació provisional i no, tardanament, amb un acord adoptat el mateix dia que s'aprova definitivament, tres o quatre anys després.

Per tot el que s'ha exposat cal desestimar el recurs interposat per la societat mercantil Yuste.

Cinquè.- La representació del Comú d'Andorra la Vella ha interposat un recurs d'apel·lació en el que demana que es jutgi com temerària la conducta processal de la societat Yuste i se li imposi l'obligació de pagar les despeses del procés; tanmateix, tot i que aquesta Sala ha imposat aquesta obligació en supòsits similars no es pot considerar una temeritat processal demanar a l'òrgan jurisdiccional l'admissió d'un recurs que de fet ha estat explícitament -però erròniament- possibilitat per la pròpia Administració.

Procedeix, per tant, desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Comú d'Andorra la Vella.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà ha decidit desestimar els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de la societat mercantil Yuste i pel Comú d'Andorra la Vella contra la sentència 2008-095, de 17 de juny de 2008, dictada per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.