Bancari. Qüestió nova no al·legada en temps i forma. Interessos de demora (6000480/2019)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TSJC.- 0000089/2021 ORIGEN: 6000480/2019 - 00

NIG: 5300542120190002752

PARTS:

Apel·lant: Srs. Gibert, Pla i Salcedo

Representant: Sr. Zurita

Advocat: Sra. Montenegro

Apel·lat: Viñas

Representant: Sra. Blasco

Advocat: Sr. Suárez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Bancari. Qüestió nova no al·legada en temps i forma. Interessos de demora.

SENTÈNCIA 004-2022

Andorra la Vella, el 17 de gener del 2022. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 21.1.2021 el Tribunal de Batlles va dictar una sentència amb la següent decisió :

"Primer.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per la representació processal de la societat Viñas contra els Srs. Gibert, Pla i Salcedo, i condemnar al Sr. Gibert a satisfer:

l'import derivat de la liquidació del préstec hipotecari, que haurà de ser acreditat en període d'execució de sentència, mitjançant la certificació acompanyada per part de l'entitat bancària de la liquidació del contracte practicada a data 3 de juliol del 2019 de conformitat amb les precisions contingudes al III. Fonament Jurídic de la present resolució judicial, i l'import resultant serà majorat dels interessos de demora previstos al pacte cinquè del contracte de préstec amb garantia hipotecària a partir del 3 de juliol del 2019 i fins a l'efectiu pagament del ròssec deutor;

la suma de 857,11.-euros per raó del descobert en compte corrent, majorada dels interessos previstos per l'Agrupació de Bancs Andorrans des del 3 de juliol del 2019 i fins al seu total pagament, quin eventual caràcter abusiu o desproporcionat haurà de ser objecte d'examen en període d'execució de la present resolució judicial, a través de la certificació que ha d'acompanyar l'agent dels tipus previstos per dita agrupació en el període referit.

Segon.- Estimar l'acció hipotecària dirigida per part de la representació processal de la societat Viñas contra els Srs. Gibert, Pla i Salcedo i establir que, cas que en període d'execució de la present resolució judicial, el Sr. Gibert no satisfaci els imports objecte de condemna, en el termini que sigui requerit a l'efecte, l'entitat bancària podrà procedir a sol·licitar l'execució forçosa dels béns immobles objecte de la garantia hipotecària.

Tercer.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades en la forma descrita al VI. Fonament de Dret de la present resolució judicial."

2.- Contra l'esmentada sentència la representació processal dels Srs. Gibert, Pla i Salcedo va interposar recurs d'apel·lació.

En data 27.4.2021, la representació processal dels Srs. Gibert, Pla i Salcedo, va presentar el seu escrit de conclusions, i segons el que hi exposa, demana que es revoqui la Sentència de primera instància de data 21-01- 2021, en el sentit expressat en el seu recurs d'apel·lació.

4.- En data 20.5.2021, la representació processal de la societat Viñas va aportar el corresponent escrit de contesta a les conclusions, interessant que es desestimi el recurs interposat, condemnant a la part recurrent en costes.

5.- El 23.9.2021 el Tribunal va dictar un aute amb la següent decisió :

"Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes pels Srs. Gibert, Pla i Salcedo en aquesta alçada."

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- En el present procediment, la part agent Viñas reclama front la part defenent Sr. Gibert, la Sra. Salcedo i el Sr. Pla en demanda en la que sosté una acció personal de condemna per incompliment de contracte de préstec en garantia hipotecària i de manera acumulada una acció real o hipotecària, subsidiària de realització de la unitat immobiliària gravada en garantia del préstec en el cas d'impagament del deute, més interessos legals i amb costes. També reclama el saldo en descobert del compte corrent, més interessos legals des del moment del tancament del compte (3 de juliol de 2019) que fa un total de 857,11EUR a la indicada data.

La part defenent s'aplana parcialment a la demanda i únicament considera que els interessos de demora del préstec hipotecari han de ser del 5% anual (i no del 6%) i que la data de la seva meritació ha de situar- se en la de la contesta a la demanda i no en la de la liquidació del contracte.

La sentència d'instància estima de forma substancial la demanda en els termes ja transcrits.

Contra tal decisió s'alça la part defenent.

SEGON.- En aquesta alçada articula la part recurrent únicament dos qüestions referides a la liquidació del saldo deutor (no del préstec hipotecari). La primera ve centrada en que en el contracte signat per les dues parts no s'havien establert els interessos de demora, i que els que se li reclamen (els de l'Associació de Bancs Andorrans) no han estat pactats en el contracte signat de manera que es considerés abusius i que aquesta apreciació encara que no hagi estat articulata en la contesta a la demanda ni en cap altre moment, sinó en fase de conclusions no resulta transcendent, doncs és una qüestió que li afecta com a consumidor protegit per la Llei 13/2013 i ha de ser apreciada d'ofici pels tribunals.

Aquest primer motiu no pot prosperar perquè si bé els interessos pactats poden ser declarats d'ofici com abusius pels tribunals de justícia, el cas és que han d'haver-se acordat en el contracte. Però si el que s'al·lega és que no han estat incorporats al mateix contracte, aleshores ja no es tracta de si són abusius o no (aprofitant la posició dominant de l'entitat bancària) sinó que no han estat pactats i per tant no es poden reclamar.

I això és el que argumenta la part recurrent però oblida que en aquest cas de manca de vinculació contractual pel deutor, aquesta qüestió ha de ser al·legada en els escrits rectors de les parts per poder ser finalment examinats pel Tribunal, previ escoltar els arguments de cada part i valorat la prova que hagin proposat i hagi estat admesa. I això que respon a la reiterada doctrina d'aquesta Sala que a títol d'exemple ja recordàvem en la nostra STJC 113/17 en aquests termes:

"És cert que si tots els escrits de la fase d'al·legacions són d'utilitat per delimitar l'objecte del procés (petitum i causa petendi), són essencialment els escrits de demanda i contesta que tenen aquest objecte. La contesta ha d'incloure en principi totes les possibles respostes que el demandat formula a les al·legacions de l'actor.

Així, com es motiva en la Sentència d'aquesta Sala 162/02 : "Les al·legacions s'han d'introduir en els escrits rectors de demanda i contesta a la demanda, sense que amb posterioritat es pugui variar la causa petendi o introduir nous fets o qüestions no debatudes per les parts. I es per això que l'escrit de rèplica i dúplica s'ha de limitar a concretar, aclarir o esmenar la demanda o la contesta, sense que es pugui variar la causa petendi o sorprendre a l'altre part litigant amb al·legacions abans no efectuades".

Per conseqüent, la part defenent no pot fer variar l'objecte de les seves pretensions fins al punt de col·locar a l'altra part litigant en situació d'indefensió i sense que el mateix pugui proposar proves en relació a aquestes noves al·legacions."

En conseqüència, en no haver al·legat aquest fet en la seva contesta a la demanda, no pot posteriorment introduir-lo en conclusions sota l'excusa de que es tracta d'un consumidor i que mereix la protecció de la Llei 13/2013.

El motiu ha de ser rebutjat.

TERCER.- El segon motiu impugna la imposició de les costes de la instància doncs afirma que es va aplanar parcialment a la demanda i que li va ser estimat un dels seus motius d'oposició com va ser que l'interès de demora del préstec hipotecari va ser reduït del 6% al 5% i per això es justifica que no li siguin imposades les costes.

Cal tenir present que efectivament la part es va aplanar a la qüestió més essencial sobre la reclamació del préstec hipotecari i per aquest motiu ha de reeixir parcialment i deixar sense efecte la imposició de les costes d'advocat i procurador en la fase de plenari, però no es pot estendre als honoraris a la fase d'execució, si cal acudir a ella doncs ja serà per incompliment del propi defenent.

QUART.- L'èxit parcial del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X). Recordem que per raons de temporalitat no és aplicable el Codi de Procediment Civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Gibert, Pla i Salcedo contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 21 de gener de 2021, que revoquem parcialment en el sentit de que no imposem les costes d'advocat i de procurador de la instància fins la data de la sentència. Mantenim la resta del pronunciament.

No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.