Laboral-abandó del lloc de treball de més de 3 dies-acomiadament improcedent (270/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-270/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de gener de 2013.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- El Sr. Criado va presentar davant de l'Hble. Batllia demanda laboral contra la societat Hoyos, en reclamació de la quantitat de 23.299.-EUR en concepte, d'indemnització per comiat improcedent (21.273.-EUR), i de paga extraordinària del mes de desembre del 2008 (2.026.-EUR), amb regularització i cotització prop de la CASS de les esmentades quantitats i de les pagues extraordinàries dels anys 2006 i 2007, i imposició a la part defenent de les costes judicials, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

II.- La societat Hoyos va oposar-se a totes les pretensions de la part adversa, contestant que el certificat mèdic produït pel treballador no reuneix els requisits exigits per la CASS per a considerar-lo com a tal; que es va comunicar al desembre del 2007 al Sr. A., que seria el darrer Nadal en el que se li faria efectiva la paga extraordinària de Nadal, motiu pel quin no pot ara sol·licitar-la; que totes les pagues de Nadal han estat regularitzades i cotitzades prop de la CASS.

III.- Per sentència de data 22 de juny del 2011, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles, Secció Civil, estimant íntegrament la demanda de l'agent, va condemnar la societat Hoyos a satisfer al Sr. Criado la suma principal de 21.273.-EUR, millorada amb els interessos legals a comptar del dia 25 de març del 2009 i fins a la seva total liquidació; la suma bruta de 2.026.-EUR, la qual haurà de ser objecte de declaració i cotització prop de la CASS, i finalment els interessos legals generats per la darrera quantia neta, a comptar del dia 25 de març del 2009 i fins a la seva total liquidació; així com l'abonament de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

IV.- Contra aquesta resolució la societat Hoyos ha interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- La part que recorre considera necessari la pràctica de les proves d) confessió en judici i e) testifical proposades en el seu escrit de data 7 d'abril del 2010, com també els requeriments interessats en el seu escrit de proves de data 23 de maig del 2008. Sobre el fons del litigi manifesta: que el metge signant de la baixa mèdica del treballador, no tant sol és metge psiquiatra i no generalista, sinó àdhuc que és el consogre del Sr. A.; que l'adversa en cap moment ha acreditat un canvi dels bitllets d'avió; que la CASS no va acceptar la baixa mèdica presentada, ja que entre altres motius, la mateixa va ésser lliurada posteriorment a les 48 hores que estableix el reglament tècnic; que el treballador no tenia dret a percebre la paga de Nadal, havent estat informat d'aquest fet.

II.- Segons Aute de data 7 de juny del 2012, es va donar lloc parcialment a les pretensions de la societat apel·lant, consistent en que es practiqui la prova per requeriment a l'entitat T. amb la finalitat que manifesti quin és el número de telèfon des del quin es va enviar en data 2 de gener del 2009, al voltant de les 16 hores, un fax al telèfon número X, amb indicació del país i regió des d'on es va realitzar la trucada.

Nogensmenys, la referida prova no s'ha pogut practicar atès que l'entitat T. va contestar que els registres amb data superior a un any ja no figuren en la seva base de dades.

III.- Són fets pacífics que: el Sr. Criado va començar a treballar per compte de la societat Hoyos el dia 7 de desembre del 2001; que desprès d'un període de vacances s'havia de reincorporar a la feina el dia 29 de desembre del 2008; que per correu electrònic de data 26 de desembre del 2008, el treballador va comunicar a l'empresa que patia d'una gastroenteritis aguda que l'obligava a romandre en repòs fins a nova consulta; que l'alta mèdica li fou donada el dia 31 de desembre del 2008; que per carta de data 2 de gener del 2009 l'empresa va notificar al treballador el seu acomiadament disciplinari pels motius següents: "Com convingut verbalment el vostre període de vacances anyals finalitzava el passat 27 de desembre del 2008. Vist que, mitjançant un simple correu electrònic certifiqueu la visita d'un metge, sense constància d'una baixa laboral real. Vist que disposeu d'un telèfon mòbil a càrrec de l'empresa, per a poder comunicar-nos amb la mateixa permanentment. Vist que a la data d'avui, no us heu incorporat al lloc de treball. En aplicació de l'article 72.7 de la vigent Llei sobre el Contracte de Treball, us notifiquem per la present el vostre acomiadament".

L'article 72.7 de la Llei sobre el Contracte de Treball, vigent al moment dels fets, estableix que l'empresari pot acomiadar el treballador, sigui quina sigui la modalitat del contracte de treball, sense necessitat de preavís ni obligació de satisfer cap compensació econòmica, quan concorri una de les causes següents: "(...) 7. L'abandó del treball per un període superior a 3 dies laborables consecutius sense causa justificada (...)". És incontrovertible que entre el dia 27 de desembre del 2008, en que el treballador s'havia de reincorporar al seu lloc de treball, i el 2 de gener del 2009, data de la carta d'acomiadament, el Sr. Criado no va presenciar-se a la seva feina. Per tant, la problemàtica que s'ha de resoldre és la de determinar si aquest abandó del treball de més de 3 dies laborals consecutius era o no justificat.

IV.- Prèviament s'ha de posar de manifest que en període de vacances el treballador no té cap obligació de tenir sempre a la seva disposició el telèfon mòbil de l'empresa, sobretot en un país estranger. El telèfon mòbil de l'empresa constitueix una eina de treball a utilitzar en període de feina per que l'empresa es pugui comunicar amb el seu empleat 24h/24h tots els dies de treball, en raó de l'activitat que la mateixa desenvolupa, però no en període de vacances on el treballador està deslligat de tota obligació professional.

Dit això, l'acomiadament només pot fonamentar-se en els motius continguts en l'avís de comiat. En la carta de data 2 de gener del 2009, l'empresa reconeix que mitjançant un correu electrònic, el treballador va comunicar-li que havia anat a visitar un metge per una gastroenteritis aguda, ço que constitueix una justificació de la seva absència.

Ara bé, si l'empresa tenia el dubte sobre l'autenticitat de la malaltia patida pel treballador, tenia l'obligació doncs, abans d'acomiadar-lo, de demanar-li totes les justificacions adients; i és només en el cas que aquestes justificacions no siguin suficients o acreditades, que podia acomiadar al Sr. Criado. En la carta d'acomiadament l'empresa no posa en dubte l'autenticitat de la visita del metge pel treballador, ni el fet que el metge esmentat sigui un generalista competent per diagnosticar una gastroenteritis aguda, ni que el mateix sigui imparcial per raó de lligam familiar.

Per conseqüent, una vegada realitzat l'acomiadament del treballador, sense que s'hagi fet expressament esment en l'avís de comiat dels greuges avui desenvolupats per l'empresa, la mateixa no pot posteriorment, per justificar l'acomiadament, reprotxar al Sr. Criado que el metge que el va visitar era un psiquiatra i no un generalista i que forma part de la seva família per ésser el seu consogre. Tampoc l'empresa no pot reprotxar al treballador de no acreditar el canvi dels bitllets d'avió, ja que no se li ha demanat aquesta justificació anteriorment a l'acomiadament. Pot ser que el metge que va redactar el certificat mèdic del Sr. Criado és un psiquiatra i no un generalista, que és el consogre d'aquest darrer, i que el treballador mai ha canviat els seus bitllets d'avió per retornar d'Argentina on va passar les seves vacances, però tots aquests elements no es poden prendre en consideració, ja que no consten en la carta d'acomiadament, i que l'empresa no els coneixia quan va acomiadar el treballador. Per tant, essent l'abandó del lloc de treball de més de 3 dies consecutius per part del Sr. Criado, justificat pel certificat mèdic que el mateix va comunicar a l'empresa per correu electrònic, s'ha de declarar l'acomiadament improcedent i confirmar la resolució apel·lada respecte a la condemna de l'empresa a satisfer al treballador una indemnització per acomiadament injustificat.

V.- Respecte a la reclamació en concepte de paga extraordinària de Nadal de l'any 2008, la mateixa també s'ha d'estimar.

En efecte, l'esmentada paga extraordinària fou efectiva tots els anys anteriors a l'acomiadament del Sr. Criado. Nogensmenys, l'empresa sosté que per carta de data 31 de desembre del 2007, va comunicar al treballador que "vist els canvis de titularitat de la societat i la situació laboral i econòmica de la mateixa, la compensació de Nadal serà suprimida a comptar de la data". El treballador nega haver rebut dita comunicació i no consta la seva signatura en la carta esmentada. A més a més, si l'empresa pot ocasionalment i excepcionalment gratificar el treballador de manera unilateral i voluntària, ha de provar el caràcter ocasional, voluntari i deslligat de les obligacions retributives, legals, convencionals o unilaterals consolidades. A manca d'aquesta prova la gratificació es considera com a retribució complementària i forma part del salari global, de conformitat amb les disposicions de l'article 67 de la Llei sobre el contracte de treball. Per tant, tenint compte que no queda acreditat en autes, ni el caràcter ocasional de la paga de Nadal, essent aleshores la mateixa, complement del salari, ni l'acceptació imprescindible del treballador de que sigui disminuït el seu salari, s'ha de considerar que la referida paga de Nadal constitueix un dret del treballador al qual el mateix no ha renunciat voluntàriament.

VI.- En conseqüència, s'ha de confirmar íntegrament la resolució impugnada, amb condemna de la part recurrent al pagament de les costes processals de segona instància, en virtut del principi de venciment.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Desestimar el recurs de la societat ENTITY_5;

Confirmar la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 22 de juny del 2011 en tots els seus extrems;

Condemnar a la societat Hoyos a pagar les costes judicials de segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.