Compravenda vehicle (0175/08)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Marie Conte Eulàlia Amat Llari

TSJC-175/08

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 27 de gener de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, actuant en substitució, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sra. Marie Conte, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Ricart va formular, en data 08-03-2007, demanda envers el Sr. Codina, segons la qual sol·licitava la condemna d'aquest darrer a satisfer la quantitat determinada en la causa B-2131-4/2006, amb més les costes processals.

La representació processal del Sr. Codina va formular, en data 5-04-2007, excepció d'incompetència de jurisdicció per inadequació de procediment, que fou resolta per Aute de data 26-04-2007, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Declarar que correspon seguir el procediment abreujat en els autes B- 0132-4/2007. Reservar les costes judicials de l'incident fins a la resolució que en el seu dia dictarà el Tribunal sobre el fons del litigi".

II.- En data 10-5-2006, la part defenent va articular excepció de litispendència i, quant al fons, va demanar que es procedís a la desestimació de la demanda, amb imposició a l'agent de les costes processals.

III.- En data 22-05-2008, l'Hble. Batlle va dictar sentència, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: Estimar substancialment la present demanda, condemnar el defenent a satisfer l'import que l'agent ha assumit en la causa B-2131-4/2006 (no podent-se però reclamar un quilometratge que superi 37.476 Km.), més costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador. El Sr. Codina assumirà, a més, les costes derivades de l'incident que va donar lloc a l'Aute del 26 d'abril de 2007, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

IV.- La part defenent va formular recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data 23-09-2008, va presentar llur escrit de conclusions, segons el qual i pels arguments continguts en el mateix sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part agent, en el seu escrit de contesta a les conclusions, manifesta que procedeix la confirmació de la sentència, amb més la imposició a la part recurrent de les costes processals.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius en els quals la part recurrent fonament el seu recurs són, en essència, els següents. En primer terme, considera que s'ha de revocar la resolució d'instància, atès que s'ha seguit la causa per un procés abreujat, quan al ser la quantia indeterminada s'hauria d'haver ventilat pels tràmits del procediment ordinari.

Aquest motiu de recurs no pot ésser estimat. En efecte, aquest extrem ja va ser resolt per Aute de data 26-04-2007, segons el qual l'Hble. Batlle ja posà de manifest que la petició de condemna que s'articula en aquest procés es deriva de la que eventualment s'ha de satisfer en el procés abreujat B-2131-4/2006. Atès que es tracta d'un procés abreujat el límit de la condemna ha restat fixat en 12.020,24 euros. Per tant, quan la part agent insta el present procediment en el que sol·licita la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat que resulti de la sentència que es dicti en la causa B- 2131-4/2006, està limitant la quantia al màxim del procediment abreujat i, per consegüent, no ens trobem davant d'un supòsit de quantia indeterminada que s'ha de ventilar pel procediment ordinari, sinó d'una condemna a una quantia que com a màxim tindrà el topall als 12.020,24 euros, de manera que el procediment emprat ha estat l'adequat. I, en darrer terme, pel que fa a l'argumentació que si es confirma l'import que ha d'abonar el Sr. Codina, aquest seria el corresponent a un procediment de mínima quantia, tampoc es podria apreciar la vulneració de les normes d'ordre públic processals pel fet que la quantitat l'han fixat els òrgans judicials en atenció a la prova practicada en un procediment abreujat i perquè, en tot cas, la utilització d'aquest i no el de mínima quantia no suposaria cap limitació ni eradicació dels mitjans de defensa de la part ara recurrent.

II.- El segon motiu o greuge que s'articula contra la sentència d'instància, consisteix en titllar-la d'incongruent per no haver resolt l'excepció de litispendència que es va interposar per la part recurrent.

Aquest motiu també ha de ser refusat. Sense necessitat de reproduir ara la doctrina d'aquesta Sala sobre l'excepció de litispendència, les seves classes i la seva finalitat (per totes vegeu SSTSJA de 13-4-2000 i 13-4-2003), sí que s'ha de recordar que la litispendència, a l'igual que l'excepció de cosa jutjada, precisa d'una triple identitat: subjectiva, petitum i de causa pretendi, i esdevé obvi que en entre el present procés i el núm. B-2131-4/2006 la identitat subjectiva no es produeix. Però, a més, no es pot impugnar la sentència d'instància i qualificar-la d'incongruent per no haver-se pronunciat sobre l'excepció de litispendència, tota vegada que de la lectura de l'escrit de conclusions de la part defenent (foli 106) consta l'exprés desistiment de l'excepció per part de la part que la va articular i que ara, en aquesta alçada, la reprodueix de nou. Aquest fet fa innecessari pronunciar-se sobre la mateixa i justifica el refús del present motiu.

III.- I, quant al fons, sosté la recurrent que el Sr. Codina va actuar de bona fe, atès que va deixar la documentació a l'interior del vehicle i com a professional de la compra-venda de vehicles s'ha de revisar el vehicle i la documentació, a la vegada que tampoc es poden assumir les mancances de diligència quan a la variació del quilometratge de 20000 a 23000 Km.

Pel que fa a aquest darrer motiu d'impugnació, el mateix tampoc pot reeixir. En efecte, respecte de la diferència entre la indicació que oscil·la dels 20.000 als 23.000 Km. ja la sentència d'instància ho ha tingut en compte a l'hora d'establir la seva part decisòria i aquesta Sala comparteix les seves argumentacions. Així, ja s'assevera que la diferència dels 3.000 Km suplementaris no és imputable al Sr. Codina i, per tant, la condemna del mateix només pren com a base els 37.476 Km pagats en excés.

Respecte dels altres motius d'impugnació que consisteixen en el fet que un professional de la compra- venda ha de revisar tota la documentació i l'estat del vehicle i que el Sr. Codina va actuar sempre de bona fe, s'ha de posar de manifest el que segueix. En primer terme, la presumpció de bona fe a la que es refereix la part recurrent ha estat desvirtuada per les proves que es troben a les actuacions. Així, en data 22-09-2006 signa una sol·licitud de matriculació, en la que s'indica que el vehicle té 20.000 Km i quan el Sr. Herrera, com a comercial de la part recorreguda, li va preguntar pel nombre de quilòmetres, el defenent i ara recurrent va respondre que es devia al fet que utilitzava molt poc el vehicle. També el Sr. Zapata (foli 90) cap de taller de Pina posa de relleu que va advertir al defenent que el fet que el comptaquilòmetres es posés a 0 calia advertir-ho en els ITV, a la vegada que es va fer constar en el llibre del vehicle. I també es troba a les actuacions, el document (foli 91) que acredita com, per la garantia, es va substituir, en data 28-10-2004, el conjunt d'indicadors; ço que va motivar que el comptaquilòmetres es posés a 0.

D'acord amb aquests extrems fàctics, no es pot mantenir que quan el defenent ven el seu vehicle i, malgrat conèixer que s'ha procedit a aquesta reparació en garantia i se l'ha advertit de que cal comunicar aquest extrem, i així s'ha fet constar en el llibre del vehicle, no ho comunica a la part agent en el moment de vendre-li el vehicle i justifica els pocs quilòmetres en el fet que utilitza molt poc el vehicle, actua de bona fe, atès que no informa a la part contractant d'una dada rellevant per la determinació d'un element essencial del contracte com és el preu. I encara que s'argumenti que corresponia a un professional de la compra-venda de vehicles revisar la documentació del mateix; extrem que sí cal compartir amb la recurrent, no ho és menys que, en aquest cas, aquesta manca d'adequació del quilometratge real amb el que marcava el vehicle no pot ésser considerada un defecte aparent i que, encara que una actuació amb un grau de diligència més elevat que el que va emprar l'agent, hagués pogut permetre detectar aquesta situació de manca d'adequació, el cert és que fou l'actuació de la part recurrent la que va motivar i originar que el preu que es va determinar no fos el correcte d'acord amb les reals circumstàncies del vehicle venut.

IV.- Les consideracions anteriors justifiquen el refús del recurs interposat i la imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5)

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Codina contra la sentència, de data 22- 05-2008, dictada per l'Hble. Batlle i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-