Llibertat condicional (0038/03)
- Resolució
- Sentència · 09/01/2004
- ROJ
- STSJAD 4/2004
- ECLI
- ECLI:AD:TSJAD:2004:4
- Recurs
- 38/03
- Ponent
- Yves Picod
- Magistrats
- Yves Picod
- Descriptors
- REDUCCIÓ DE PENES PROCEDIMENT PENAL RECURS D’APEL·LACIÓ SEMILLIBERTAT LLIBERTAT CONDICIONAL
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat per Vendrell, qui havia sol·licitat la llibertat condicional després de complir cinc sisenes parts de la condemna imposada per sentència de 2003. El tribunal va considerar que, segons el Codi de Procediment Penal, Vendrell no reunia els requisits mínims per beneficiar-se de la llibertat condicional degut a la seva expulsió del Principat. El tribunal també va rebutjar la sol·licitud de plantejar un procediment incidental d'inconstitucionalitat, argumentant que la legislació nacional pot preveure mesures específiques de reinserció per als condemnats autoritzats a viure legalment al país, mentre que els expulsats no poden beneficiar-se d'aquestes mesures. Finalment, el tribunal va confirmar l'Aute del Tribunal de Corts de 2003 i va imposar al recurrent el pagament de les costes processals.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Yves Picod
SENTÈNCIA 07-04 DE 9 DE GENER DE 2004
Ponent M.I.: Sr. Yves Picod
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que per escrit presentat pel Lletrat Carretero en representació del condemnat Vendrell es va sol·licitar, prèvia aplicació del benefici de reducció de pena establert a l’article 209 del Codi de Procediment Penal, la llibertat condicional en haver complert les cinc sisenes parts de la condemna imposada per sentència de data 21 de març de 2003 dictada per aquesta Sala.
D’altra part, el lletrat va demanar al Tribunal de Corts que es formulés un procediment incidental d’inconstitucionalitat amb la finalitat que el Tribunal Constitucional manifesti si els articles 227, 230 3r paràgraf i 232 del mateix Codi, que impedeixen als expulsats acollir-se als beneficis de llibertat condicional i semillibertat, vulneren els drets fonamentals protegits per la Constitució del Principat d’Andorra, concretament el Dret a la Jurisdicció.
II.-RESULTANT: Que per Aute de data 20 d’octubre de 2003, el Tribunal de Corts ha donat lloc a la reducció de penes sol·licitada, sense donar lloc a la llibertat condicional ni al plantejament del procediment incidental inconstitucionalitat.
III.-RESULTANT: Que contra aquest Aute es va formular recurs d’apel·lació per la representació de Vendrell. Estima el Lletrat que aquesta situació crea una clara desigualtat entre expulsats i no expulsats en no tenir accés als mateixos beneficis penitenciaris; parla en conseqüència de vulneració per part del legislador de l’article 3 i 14 del Conveni Europeu per a la salvaguarda dels Drets Humans.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri fiscal s’oposa al recurs per considerar plenament ajustat a dret l’Aute dictat pel Tribunal de Corts.
V.- RESULTANT: Que aquesta Sala per aute de data 27 de novembre de 2003, va considerar susceptible de recurs d’apel·lació l’Aute del Tribunal de Corts de 20 d’octubre anterior.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: Que segons les disposicions establertes als articles 230.3 i 232 del Codi de Procediment Penal, Vendrell no reuneix els requisits mínims per beneficiar-se de la llibertat condicional, tota vegada que el mateix es troba expulsat del Principat consecutivament a una condemna penal definitiva. Per tant la sentència recorreguda ha fet una correcta aplicació de la Llei processal.
II.-CONSIDERANT: D’altra part, el principi d’igualtat que s’al·lega com a motiu principal de la sol·licitud d’un procediment incidental d’inconstitucionalitat no implica necessàriament un tracte igual per tots els condemnats. Cal integrar diferències de situació sense discriminació injustificada.
És normal que una legislació nacional pugui preveure mesures específiques de reinserció com la llibertat condicional o la semillibertat reservades exclusivament als condemnats autoritzats a viure legalment en el País. En canvi, els poders públics no poden exercitar cap tipus de control concernint un estranger expulsat del Principat. A més a més, el condemnat expulsat pot sol·licitar un trasllat al seu país d’origen per beneficiar-se de la seva legislació nacional.
Per tant, es considera que no es donen dubtes sobre la constitucionalitat dels preceptes processals d’aplicació imprescindible per a la reducció de les peticions, motiu pel qual no procedeix la interposició de la qüestió d’inconstitucionalitat reclamada per la defensa.
III.-CONSIDERANT: Per aquests motius s’ha de desestimar el recurs interposat, amb la imposició de les costes processals causades pel mateix.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,
La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,
D E C I D I M
1.- Desestimar el recurs d’apel·lació interposat per Vendrell.
2.- Confirmar l’Aute dictat pel Tribunal de Corts en data 20 d’octubre de 2003, en la causa 081-5/02, en tots els seus extrems.
3.- Imposar al recurrent el pagament de les costes processal causades pel recurs.
4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.