Administració deslleial (TSJP 26/12)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. TSJP 26/12 Causa núm. TC-014-2/09 Sentència núm. 18-12

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs. Manso

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, tretze de setembre del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat pel Magnífic Ministeri Fiscal contra la sentència de data 22 de maig del 2012 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'administració deslleial d'una empresa. Sent part els Srs. Alvarado i Pla. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Il·ltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 22 de maig del 2012 absolent Alvarado del delicte major d'administració deslleial d'una empresa de que venia acusat.

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "que ha resultant provat, que la Societat ORG_0 S.L. fou constituïda el 13 de juliol del 2001 per Campillo, que ostentava el 67% de les participacions socials i per l'acusat Alvarado que detenia el 33% restant, societat quin objecte era la venda al detall de mobiliari de cuina, armaris i demés elements que tinguin a veure amb interiorisme i decoració de la llar i locals comercials i hostaleria, especialment tot el referent a la rehabilitació integral dels elements constructius esmentats, sent titular la societat d'un comerç que girava sota el mateix nom.

A començaments de l'any 2003, en aparèixer les primeres dificultats econòmiques, Campillo es deslliurà de la seva vinculació amb la societat, venent el 67% de les participacions a l'avui querellat Pla, atorgant aquest darrer, ja en nom de la societat, poders especials per davant del notari, en data 3 d'abril del 2003 a favor de Alvarado, el quin ostentava el càrrec de gerent de la societat i del negoci des de la seva constitució.

A finals de l'any 2004 la societat fou demandada per diferents proveïdors i, atesa la situació econòmica de la mateixa, l'acusat Alvarado i el querellant Pla van decidir dissoldre-la.

Fou així que es constatà a data 1r d'abril del 2005, un deute de la societat al voltant dels 240.000 euros. Que el processat Alvarado era la persona que s'encarregava de totes les gestions i, ajudat també per la seva esposa, doncs no hi havia ningú més treballant per l'empresa, no cobrava ni rebia una remuneració fixa, efectuant aquest els pagaments nominals de la seva vida diària, tals com lloguer, col·legi dels fills, menjar, peatges, restaurants, etc. amb targes amb càrrec a la societat.

Que tampoc hi havia cap llibre comptable, havent-hi únicament els extractes bancaris dels comptes oberts a les entitats ORG_3 i ORG_1, en les quals el querellant com a soci també tenia signatura.

És en aquestes condicions que el querellant reprotxa al querellat haver efectuat pagaments de deutes personals amb càrrec als comptes de la societat, així com haver efectuat cobraments o transferències al seu favor sense una explicació aparent segons resulta dels extractes bancaris de referència i quina relació obra en el seu escrit de conclusions provisionals, reclamant finalment un perjudici xifrat en 291.476,56 EUR".

III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació el Ministeri Fiscal interessant que es revoqui la sentència i que s'imposi al processat la pena de 2 anys de presó part condicional qualificada a satisfer la responsabilitat civil amb un termini de 4 anys.

Sosté que tant de la prova documental obrant en autes com de les pròpies declaracions efectuades pel processat a l'acte de la vista oral es deriva que Alvarado va disposar de diners de la societat en benefici propi i en perjudici de la mateixa, amb els quals va satisfer despeses personals (lloguer del seu propi pis, pagaments relatius a l'escola dels seus fills i altres deutes particulars).

Entén que és irrellevant a efectes del tipus penal de l'art. 240 del Codi Penal que l'altre soci Pla no s'hagués preocupat mai de demanar les llistes completes perquè el delicte es fonamenta en la deslleialtat de l'administrador del patrimoni de la societat, la qual cosa ha comportat que la societat no obtingués uns guanys que li haurien correspost.

IV.-RESULTANT: que la defensa de Alvarado s'oposa al recurs sol·licitant la confirmació de la sentència en base en la següent argumentació:

des de que va entrar el Sr. Pla fins al moment de la dissolució de la societat no es va portar cap comptabilitat i durant el temps que el processat va regentar el negoci, mai va percebre un salari fix i en molts mesos cap salari.

el processat no ha utilitzat diners de l'empresa en benefici propi, sinó que va haver de pagar els industrials, els proveïdors i despeses de desplaçament.

al no disposar de la comptabilitat no es pot saber si amb els xecs o disposicions en efectiu es va abonar a proveïdors pel profit personal del Sr. Pla.

no s'ha realitzat cap informe pericial o auditoria i per tant, una situació econòmica dolenta del negoci no demostra administració deslleial.

no està acreditat cap aprofitament personal de Alvarado el qual va signar xecs i no va intentar amagar les seves despeses personals, i en cap moment es demostra la finalitat de causar un perjudici a la societat.

V.-RESULTANT: que la representació lletrada de la societat ORG_0, SL es mostra d'acord amb el recurs del Ministeri Fiscal fent remarcar que Alvarado va aprofitar-se de la seva posició per perjudicar la competitivitat de l'empresa, i que, amb els extractes bancaris, resulta acreditada una actuació clarament excessiva.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que segons l'art 240 del Codi Penal inclòs en el Títol XII relatiu als delictes contra l'ordre socioeconòmic i més precisament en el Capítol Quart relatiu als delictes contra l'activitat mercantil de les empreses, l'administració deslleial d'una empresa resideix en el fet per un administrador de fet o de dret de realitzar en benefici propi o d'un tercer i aprofitant-se de les funcions pròpies del seu càrrec operacions abusives que comprometin la competitivitat de la societat o empresa.

Tal i com bé assenyala el Tribunal de Corts el delicte, per ser constituït, suposa la reunió de dos requisits, a saber: Una acció consistent en la disposició o abús del càrrec de l'administrador en l'exercici de la seva funció susceptible de comprometre la competitivitat de l'empresa, i l'existència d'un element intencional resident en la finalitat o almenys la consciencia de causar un perjudici a la societat o l'empresa.

En aquest cas, està establert i admès per la part querellant que Alvarado no rebia cap remuneració, tot i que assumia des del 2003 la total gestió de la societat i del comerç explotat en nom d'aquella, consagrant-li la integralitat del seu temps de treball amb l'ajuda de la seva esposa.

Els pagament de certes despeses personals mitjançant xecs estesos sobre el compte de la societat no implica la consciència o la voluntat de causar un perjudici a aquesta. Per tant el mode de pagament exclou tota dissimulació. Que hauria d'haver rebut una remuneració per part de la persona moral i que el soci majoritari, el Sr. Pla, tenia accés als documents bancaris.

A més, els únics elements de prova figurant en l'expedient, a part de les declaracions contradictòries de les parts, són els extractes dels comptes bancaris adjuntats amb la querella criminal efectuada per la Societat ORG_0, SL el 21 de setembre del 2005.

Si en ressurt d'aquests extractes de comptes que apareixen operacions l'objecte dels quals és en la seva major part inexplicat, i particularment pagaments de xecs, pagaments per tarja de crèdit o disposicions d'efectius, cal constatar que en el curs de la instrucció de la causa, que ha de ser feta a càrrega i descàrrega, no es va portar a terme cap recerca a fi de verificar les al·legacions del processat, el qual afirma haver pagat, mitjançant aquestes retirades de fons, a proveïdors i despeses, especialment de desplaçament, necessàries pel funcionament de l'empresa, confrontada a serioses dificultats financeres.

A la vista d'aquests elements sotmesos a la seva apreciació, aquesta Sala Penal, al igual que la jurisdicció de primera instància no està en situació de verificar la situació econòmica de la societat durant l'any 2003, període en que el processat exercia les funcions de gerent, moment de l'afectació de la major part dels pagaments imputats a Alvarado, ni en conseqüència sobre la incidència d'aquests pagaments sobre la competitivitat de l'empresa.

És doncs encertadament que el Tribunal de Corts, tenint en compte que la reunió dels elements constitutius del delicte no estaven establerts, en virtut del principi "in dubio pro reo" ha absolt Alvarado del delicte d'administració deslleial d'una societat del qual venia acusat.

II.-CONSIDERANT: que la sentència recorreguda ha de ser confirmada.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 22 de maig del 2012, en la causa TC-014- 2/09.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.