Arrendaments urbans (4000192-2015)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC.- 0000424/2016 ORIGEN: 4000192/2015 - 00

NIG: 5300542120150004765

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5 de maig de 2015 la representació processal del Sr. Macias va formular demanda contra els Srs. Yuste i Ramirez sol·licitant que es dictés sentència als efectes de declarar la rescissió del contracte d'arrendament celebrat entre les parts, ordenant el desnonament dels defenents, deixant vacus, expedits i en perfecte estat els llocs arrendats i condemnant solidàriament els arrendataris al pagament de 1.400 EUR, més 700 EUR/mes per ocupació indeguda i, despeses accessòries, danys, així com interessos i costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador i, eventualment perit.

II.- En les respectives audiències fixades per contestar, els demandats no van comparèixer, malgrat estar degudament citats, sent declarats en rebel·lia processal.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 1 de març del 2016 va decidir:

"Estimar substancialment la demanda formulada en data 5 de maig de 2015 per la Sra. Ferrer, Procuradora del Sr. Macias contra els Srs. Yuste i ENTITY_6; desestimar l'excepció plantejada pel Sr. O.; declarar resolt el contracte d'arrendament d'autes com també ordenar el desnonament del Sr. O. amb l'obligació de deixar els llocs arrendats lliures, vacus i, en bon estat de conservació; condemnar solidàriament els defenents a pagar al demandant l'import de 1.400 EUR, així com una suma equivalent a 640 EUR/mes a comptar del mes de maig de 2015 i, la despesa accessòria d'aigua, calefacció i electricitat que es meriti mentre duri l'ocupació de l'apartament, el tot fins el seu efectiu retorn, a acreditar en període d'execució de sentència; més interessos legals i costes judicials segons els termes dels dos darrers fonaments de dret."

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Ramirez i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació acceptant la seva manca de legitimació passiva i per tant desestimant la demanda i condemnant a l'adversa al pagament de les costes generades pel procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 10 d'octubre del 2014 el Sr. Macias va arrendar als Srs. Yuste i Ramirez l'apartament situat a l'edifici l'E. 2on 4rta, ubicat al carrer Sanz, X del Pas de la Casa, així com el traster corresponent per un termini de 5 anys i per un preu de 640 euros mensuals, més altres 60 en concepte d'acompte sobre les despeses de calefacció, ascensor, aigua freda i electricitat i neteja de les parts comunes (foli 5). No es discuteix tampoc que els demandats no van abonar els lloguers corresponents als mesos de març i abril del 2015 (folis 8 i 9). Atès que la carta de reclamació del deute que el propietari va adreçar als llogaters no va tenir resposta, el Sr. Sanz va formular la demanda de desnonament i reclamació de quantitat que dóna origen al present procediment, que no va ser contestada pels defenents, els quals, havent estat degudament citats i no havent comparegut, van ser declarats en situació de rebel·lia (foli 40). No obstant, el Sr. Ramirez va presentar en període de proves un certificat emès pel Sr. Amorós (foli 56) en el què es reconeix que el Sr. O. el va informar verbalment que deixava el pis que tenia arrendat a finals del mes de gener del 2015. Finalment la Sentència objecte del present recurs va desestimar l'excepció plantejada i va estimar substancialment la demanda.

II.- Contra aquesta decisió formula recurs d'apel·lació el Sr. Ramirez argumentant que el Sr. Sanz el va autoritzar verbalment o tàcitament a deixar el pis que havia arrendat en no dir-li que perquè pogués resoldre l'arrendament ho havia de fer per escrit i la prova d'aquesta autorització és que quan cinc mesos més tard va signar un certificat reconeixent la comunicació que se li havia fet no va dir que s'hi oposava, raó per la qual entén que el Sr. Sanz no pot anar ara contra els seus propis actes i s'ha d'acceptar l'excepció de manca de legitimació passiva que ell ha formulat i aquest motiu s'ha d'estimar.

En efecte la l'article 12 LAFU disposa que es contracte d'arrendament pot fer-se de forma verbal o escrita, encara que en el primer cas les parts es poden compel·lir a formalitzar-lo per escrit. En el mateix sentit, l'article 19 de la mateixa Llei estableix que l'arrendatari por renunciar unilateralment al contracte d'arrendament abans que transcorri el termini pactat mitjançant un preavís d'un mes per cada any per cada any o fracció que resti per la finalització del contracte i en cap dels dos casos s'exigeix que el pacte o la renúncia es faci per escrit, encara que el que sí és precís és que es provi en el primer cas la concurrència de voluntats i en el segon el coneixement per part de l'arrendador de la voluntat de l'arrendatari de renunciar al contracte.

En el cas present, la voluntat de la part agent de deixar sense efecte el contracte d'arrendament pel que fa al Sr. J.O. és clara, ja que en un certificat emès pel Sr. Sanz el dia 3 de juliol del 2015 aquest reconeix que el Sr. O. li va comunicar que deixava el pis a finals de gener del 2015, sense que consti que s'hi oposés en aquell moment, ni que es manifestés en aquest sentit quan va redactar el citat certificat, raó per la qual s'ha de presumir que hi consentia.

D'altra banda, atès que el contracte es va pactar per un termini de cinc anys, si l'arrendatari volia resoldre el contracte abans d'aquest termini havia de donar un preavís d'un mes per cada any que quedés per arribar als cinc anys pactats, però del citat certificat no es dedueix en quina data va donar el preavís l'arrendatari, sinó que el consta exclusivament és que deixaria el pis a finals del 2015, ni en la demanda se li reclama cap indemnització per manca de preavís, raó per la qual s'ha de pensar que el va fer dins el termini procedent.

Per totes aquestes raons, considerem que el Sr. O. no pot ser condemnat al pagament de la suma de 1.400 euros, corresponents al lloguer dels mesos de març i abril del 2015 junt amb l'acompte per despeses de subministrament d'aquells dos mesos, ja que en aquell període el seu contracte ja estava resolt i sols vivia al pis citat el Sr. Amador, ni tampoc a abonar la suma de 640 euros mensuals més les despeses accessòries d'aigua calefacció i electricitat que es meritessin a partir del mes de maig del 2015 perquè ni ell residia al pis citat, ni el seu contracte estava vigent.

III.- En estimar-se el recurs, no procedeix fer especial pronunciament pel que fa a les costes del mateix de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Ramirez contra la Sentència dictada per l'Hble Batlle en data 1 de març del 2016, que REVOQUEM PARCIALMENT en quan estimem l'excepció de manca de legitimació passiva plantejada pel Sr. Orellana i l'absolem de qualsevol de les condemnes que se li imposen en la citada resolució que queden exclusivament a càrrec del Sr. Amador, sense fer especial pronunciament pel que fa les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.