**** (0229/06)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-229/06

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'A. la Vella, 26 d'abril de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'A., sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Castilla va presentar davant de l'Hble. BATLLIA, demanda a tramitar pel procediment abreujat, contra la societat ORG_0 i contra la companyia W., en reclamació de la quantitat de 4.375 EUR amb els interessos legals corresponents, en concepte d'indemnització pels danys i perjudicis soferts per la demandant, consecutius a una caiguda de la mateixa en el terra del centre comercial ORG_0.

II.- La societat ORG_0 i la companyia d'assegurances ORG_1 es varen oposar a les pretensions de la part agent, contestant que la mateixa ha firmat un rebut en el qual declara haver rebut de ORG_0, la quantitat de 80,08 EUR en concepte de total indemnització pels danys.

III.- Per sentencia de data 7 de setembre del 2006, l'Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles secció civil, estimant la demanda de la part agent, va condemnar la societat ORG_0 i la companyia d'assegurances ORG_1 a pagar a la ara Castilla, l'import de 4.375 EUR alçat de l'interès legal a partir de la data de contesta a la demanda, així com a pagar les costes judicials.

IV.- Contra aquesta resolució la societat ORG_0 i la companyia d'assegurances ORG_1 han interposat recurs d'apel·lació.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Les parts que recorrent manifesten: que al no esmentar-se cap precepte, norma o principi jurídic en els considerants de la sentencia apel·lada, s'està infringint el que estipula l'article 86-2 de la Constitució; que la causa real de la caiguda de la part demandant, no esta provada; que l'actuació de la societat ORG_0 en ordre a fer signar a la Sra. Castilla un rebut d'indemnització no correspon a res mes que a una actuació comercial, no significant aquest gest, una assumpció de responsabilitat per l'accident; que la Sra. Castilla que va signar del seu propi punt i lletra el referit document, no pot anar en contra dels seus propis actes, pretenent que aquell document que va efectivament signar sense cap reserva, pugui desvincular-la del seu contingut; que l'informe mèdic que aporta la Sra. Castilla, efectuat de manera privada i completament unilateral de la demandant, no gaudeix de cap tipus de valor probatori.

II.- Es pacífic que el dia 20 d'octubre del 2004, la Sra. Castilla va relliscar en el terra del centre comercial ORG_0, on hi havia un líquid, i va caure sobre el costat dret patint una contusió a nivell del canell dret; que un taxi va traslladar-la al servei d'urgències de l'hospital; que els responsables del centre comercial es van fer càrrec de la factura del taxi i de la factura del hospital, fent firmar a la víctima un rebut per un import de 80,08 EUR en concepte de total indemnització pels danys ocasionats pel sinistre.

III.- No es cert que la sentencia impugnada vulnera les disposicions de l'article 86-2 de la Constitució, per no ésser motivada. Al contrari, el primer jutge fa una anàlisi acurada dels fets i una aplicació ajustada del dret als mateixos fets, que aquest Tribunal no pot que confirmar. En efecte, com tot establiment que rep públic, el centre comercial ORG_0 te l'obligació de prendre totes mesures útils per a garantir la seguretata dels seus clients o altres persones que el freqüenten. En cas d'autes, la Sra. Castilla va caure perquè va relliscar en el terra del magatzem, que era mullat, així que se'n desprèn dels testimoniatges escrits de les Sres Farré i Hoyos que han assistit a l'accident. Importa poc la naturalesa del líquid que ha mullat el paviment del centre comercial o de sapiguer quin es que va vessar el referit líquid, personal o client de l'empresa, del moment que la presencia d'aquest líquid en el terra de l'establiment presentava un perill pels usuaris. Pertocava doncs a la Direcció del centre comercial de suprimir aquest risc, per una neteja de la zona mullada o una senyalització adequada, cosa que no ha fet. Aquesta negligència o manca de cura i de diligència constitueix una culpa que fou a l'origen de l'accident patit per la Sra. Castilla. A mes a mes l'abonament a la víctima, d'una quantitat de 80,08 EUR per part de l'empresa, constitueix mes que un gest comercial envers el client, sinó un veritable reconeixement de responsabilitat, en la mesura on es va lliurar un rebut en concepte de total indemnització pels danys ocasionades pel sinistre.

IV.- Respecte al quantum de l'indemnització, el rebut que va signar la víctima, no pot ser considerat com un finiquit definitiu, atès que les lesions sofertes per la víctima poden sempre evolucionar i particularment agreujar-se i que es pot apreciar el perjudici global només a comptar de la consolidació de totes les lesions. De l'informe mèdic que consta en autes, - que encara que no sigui contradictori s'ha de valorar, atès que no hi ha cap raó de sospitar que les constatacions efectuades pel metge perit siguin voluntàriament fal.lacioses -, en resulta que la sra Castilla va romandre de baixa medico-laboral amb repòs absolut estricte, durant 15 dies. Atès que les parts recorrents no contesten que la víctima percep uns ingressos de 4.400 EUR mensuals, s'ha de condemnar les parts defenents a satisfer a la part demandant, la quantitat de 2.200 EUR en concepte de perjudici professional. En canvi, el dictamen del Dr Arcos considera que el perjudici dolorós esta entre molt lleu i lleu, el que correspon a una indemnització que no pot superar l'import de 1.000 EUR. En conseqüència, l'indemnització de la sra Castilla ascendeix a la quantitat de 3.200 EUR a la qual s'ha d'afegir la suma de 175 EUR corresponent al cost de l'informe pericial.

V.- L'estimació del recurs, encara que sigui parcial, justifica de no fer especial imposició de costes de segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'A.,

DECIDEIX

Estimar en part el recurs de la societat ORG_0 i la companyia d'assegurances W. A. SA;

Reformar la sentencia del Hble. Tribunal Unipersonal de Batlles de data 7 de setembre del 2006, en el sentit de condemnar a la societat ORG_0 i la companyia d'assegurances ORG_1 a pagar solidàriament a la sra Castilla, la quantitat de 3.375 EUR amb els interessos legals a partir de la data de contesta a la demanda; sense fer especial condemna en costes processals de segona instància, les costes de primera instància romanent a càrrec de la societat ORG_0 i la companyia d'assegurances ORG_1.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.