Execució en el Principat d'Andorra de sentència sobre incapacitació: requisits i procedència (112/04)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Antoni Bruguera Manté

SENTÈNCIA DE 10 DE FEBRER DE 2005

Execució en el Principat d'Andorra de sentència sobre incapacitació: requisits i procedència

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Antoni Bruguera Manté i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La Sra. Morales ha presentat davant d'aquest Tribunal Superior de Justícia, contra el Sr. Miró, una demanda d'exequàtur d'una sentència dictada el dia 1 de juny de 1988 pel Tribunal de Primera Instància de Manresa (Espanya), la qual va declarar la incapacitació del Sr. Miró i la pròrroga de la pàtria potestat a favor de la seva mare, Sra. Morales.

II.- El Sr. Miró s'oposa a la demanda de la part agent.

III.- El Mag. Ministeri Fiscal ha conclòs a l'atorgament de l'exequàtur sol·licitat.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per oposar-se a la demanda de la Sra. Morales, la part defenent manifesta: que la sentència en la qual es declara incapaç el Sr. Miró, és de l'any 1988, és a dir de fa 16 anys i que no s'acredita la evolució i l'estat actual de la dolença del Sr. Miró, al llarg d'aquests darrers 16 anys, i per tant no se sap si en l'actualitat el Sr. Miró seria declarat incapaç pels Tribunals andorrans; que per que una sentència estrangera sigui declarada executiva en Andorra, s'exigeix la prova de reciprocitat; que Espanya va firmar el Conveni de Lugano de 1988 que explicita que "se excluye del ámbito de aplicación del presente Convenio: ..el estado y la capacidad de las personas físicas.."; que el procediment seguit davant de la jurisdicció espanyola no es va substanciar amb tota regularitat, ja que l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte seria la llei andorrana (a títol de l'estatut personal) i no pas la llei espanyola; que la Constitució andorrana reconeix i conté una sèrie de drets fonamentals que no poden ser infringits per un règim d'eficàcia de sentències estrangeres.

II.- L'antiguitat de la sentència estrangera de la qual es demana l'execució a Andorra, no té cap conseqüència en el present procediment ja que tota resolució judicial esdevinguda ferma i definitiva produeix els seus efectes jurídics tota la seva vida. En el cas que el Sr. Miró consideri que la sentència de referència no s'ajusta a la situació actual perquè hi ha hagut una evolució favorable del seu estat de salut, li pertoca demanar l'aixecament de la mesura d'incapacitat que l'afecta davant la jurisdicció competent.

III.- L'article 19 de la Llei Qualificada de la Justícia estableix que "l'execució de sentències estrangeres que hagin de causar efectes civils a Andorra es sotmetrà a la prèvia aprovació del Tribunal Superior de Justícia, el qual podrà, en el seu cas, ordenar l'exequàtur, atenent en especial als criteris de reciprocitat". El principi de reciprocitat amb Espanya està expressament previst per les disposicions dels articles 951 i següents del Enjuiciamiento Civil que estipulen que "si no hubiere tratados especiales con la nación en que se hayan pronunciado, las sentencias firmes de países extranjeros, tendrán la misma fuerza que en ella se diere a las ejecutorias dictadas en España". Per tant no existeix cap impediment relatiu al criteri de reciprocitat, per declarar executiva a Andorra, una sentència civil dictada per una jurisdicció espanyola, sense cap reserva d'exclusivitat en relació amb la matèria, ja que el Conveni de Lugano, que no afecta Andorra que no l'ha ni aprovat ni firmat, no és aplicable en les relacions entre ambdós països.

IV.- Com ho declara l'article 49 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, el procediment d'exequàtur té per objecte la verificació i el control que la sentència a executar compleix acumulativament els requisits següents: la competència de la jurisdicció que l'ha dictat; la regularitat del procediment seguit davant dita jurisdicció; l'aplicació de la llei competent segons les regles nacionals de conflicte; la conformitat a l'ordre públic nacional i internacional; l'absència de tot frau a la llei nacional. La part defenent sosté que essent la mateixa de nacionalitat andorrana, era la llei competent aplicable, la llei andorrana i no l'espanyola. Aquest argument no té cap fonament, i això per dues raons. La primera és que a l'any 1988, no existien cap normes legislatives vigents en Andorra regulant el règim de incapacitació i de tutela, ans al contrari, Espanya tenia una legislació desenvolupada i específica; i la segona és que la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat del 17 d'octubre del 2002 que constitueix la norma andorrana aplicable, només consisteix en una actualització i adaptació al Principat de les disposicions de la legislació espanyola en matèria de incapacitació i tutela, de tal manera que en aplicar la llei espanyola de 1988 al Sr. Miró, la jurisdicció estrangera quan va dictar sentència, va també aplicar les normes andorranes actuals, el que fa que no es pot considerar de cap manera que el procediment seguit pel Tribunal de primera Instància de Manresa fou irregular i que no s'ha aplicat la llei competent segons les regles nacionals de conflicte. A més a més, l'article 4 de la llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat del dia 17 d'octubre del 2002, preveu que la llei és aplicable als andorrans residents efectivament a Andorra i als estrangers amb residència legal que compleixin els requisits. Es a dir que la legislació vigent al Principat considera que les normes que han de regular les persones amb discapacitat, no és la llei de la nacionalitat de la persona, sinó la llei del país de residència, i no és negat que quan el tribunal de Manresa va dictar la seva sentència, el Sr. Miró era resident a Espanya.

V.- També resulta de la lectura de la sentència estrangera de referència, que tots els drets relatius a la salvaguarda dels interessos del Sr. Miró, inclòs tots els drets fonamentals garantits per la Constitució del Principat han estat respectats. En efecte, el Jutge va procedir a practicar l'examen oportú del presumpte incapaç i es va pronunciar a la llum dels dictàmens del servei de psiquiatria del ORG_0. A més el Sr. Miró fou defensat pel Ministeri Fiscal, part en el procediment, que va protegir els interessos del presumpte incapaç.

VI.- En conseqüència, complint tots els requisits exigits per l'article 49 de la Llei Transitòria de Procediments Judicials, la sentència estrangera dictada pel Tribunal de primera instància de Manresa, el dia 1 de juny de 1988, ha de ser declarada executòria al Principat d'Andorra.

VII.- Compte tingut del caràcter particular del present procediment d'exequàtur, s'ha de posar les costes processals a càrrec de la part demandant.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Estimar la demanda de la Sra. ENTITY_4; decretar executiva a Andorra, la sentència dictada pel Jutjat de primera instància de Manresa, el dia 1 de juny de 1988, havent declarat la incapacitació del Sr. ENTITY_5; imposar les costes processals causades a càrrec de la part demandant.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.