Majors d'homicidi en grau de temptativa, d'escoltes il·legals i conductes afins, d'amenaces condicionals de mort amb arma, d'amenaces no condicionals de mort, i menors de maltractament en l'àmbit domèstic i violència de gènere - Animus necandi - Qualificació del delicte de violència de gènere - (6000137/2023)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Jaume Tor Porta Fátima Ramírez Souto

Tribunal Superior de Justícia Sala Penal

TSJP.- Recurs general 0000060/2024 ORIGEN.- Delictes Majors 6000137/2023 - 0

NIG: 5300516220230000386

SENTÈNCIA 24-2024

PARTS:

Apel·lant: Sr. Escolano

Advocat: Sr. Raül RODRÍGUEZ POZON

Apel·lat: MINISTERI FISCAL COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves PICOD

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO Sr. Jaume TOR PORTA

Andorra la Vella, trenta de setembre de dos mil vint-i-quatre.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 8 de maig del 2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pels delictes; major d'homicidi en grau de temptativa, major d'escoltes il·legals i conductes afins, major d'amenaces condicionals de mort amb arma, major d'amenaces no condicionals de mort, i menors de maltractament en l'àmbit domèstic i violència de gènere. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 8 de maig de 2024 amb la següent part dispositiva:

"Escolanomnar Escolano com autor responsable dels delictes major d'homicidi en grau de temptativa, major d'escoltes il·legals i conductes afins, major d'amenaces condicionals de mort amb arma, major d'amenaces no condicionals de mort, i menors de maltractament en l'àmbit domèstic i violència de gènere, tipificats i penats, respectivament, als articles 102, 183, 140.2, 143.2, 114.1 i 114 bis apartat 2 del Codi

Penal, concorrent la circumstància agreujant prevista a l'article 143 bis en relació al delicte major d'amenaces condicionals amb arma de l'article 140.2, a la pena de SET ANYS I MIG DE PRESÓ, així com la pena complementària de DEU ANYS DE PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LES VÍCTIMES Blasco i L.G.Calatayud V., i se'l condemna també al pagament de les despeses processals.

En concepte de responsabilitat civil, Escolano haurà d'indemnitzar a la CASS en l'import de 532,60 EUR, i a Alcalá en l'import total de 4.209,11 EUR, amb els interessos legals que corresponguin, havent renunciat Blasco a res reclamar.

S'acorda el comís de les armes contingudes a les bosses de precinte PO044158 i PO044160, essent la navalla tàctica i el ganivet de cuina, per ésser els instruments del delicte, i de conformitat amb les disposicions de l'article 70 del Codi Penal".

II.- RESULTANT: La Sentència es recolza en els següents fets provats:

"en el decurs de l'any anterior a la data dels fets ocorreguts el 12 de maig del 2023, Escolano, nascut el xx d'agost de xxx, de nacionalitat espanyola i sense antecedents penals, casat amb Blasco, i fruït del caràcter gelós de L., va protagonitzar reiterades situacions de conflicte amb aquella durant les quals L. l'increpava amb insults, atemorint- la, verbalitzant-li tant idees autolítiques com expressions atemoridores, ja sigui envers ella mateixa o envers tercers, manifestant-li que s'autolesionaria o que li faria mal a ella o a terceres persones del seu entorn, mantenint d'aquesta manera a N.Amador en un estat d'atemoriment tal que li impedia prendre la decisió de trencar la parella i divorciar-se de

L. en tant que és el pare de la seva filla menor d'edat.

A més a més, L. exercia conductes de control revisant de forma habitual i sense disposar del consentiment de la mateixa, les converses privades que N.Amador mantenia a través dels seus dispositius electrònics, esdevenint el L. agressiu quan es posava gelós i consumia begudes de contingut alcohòlic, increpant a Amador amb missatges tals com: "y tu mòbil no me vale una mierda si borras las cosas" després d'haver-li revisat el contingut del seu telèfon mòbil.

En el context anterior, en una ocasió no determinada ocorreguda durant el mes d'abril del 2023, L. va agredir físicament a la perjudicada Amador, quan aquesta li exposà que ja no sentia res per ell, propinant-li un fort cop amb la mà oberta a l'esquena mentre li deia: "eso si que lo sientes", colpejant acte seguit el processat L. la paret amb un cop de puny, trencant-se la mà, sense causar-li però cap ferida a ella.

Fruït de l'anteriorment exposat, N.Amador es veié obligada a modificar les seves conductes socials per tal que L. no es sentís gelós i evitar així que reproduís envers ella conductes agressives, havent-la obligat a eliminar el contacte amb els amics amb els quals jugava a la Playstation, obligant-la fins i tot a desinstal·lar-se el joc.

En data 12 de maig del 2023, L. i N.Amador van mantenir una discussió a través del xat de la xarxa social instagram en el decurs de la qual el processat L. li proferí, sempre a fi d'atemorir-la, increpar-la i denigrar-la, expressions tals com: "tengo que ver a las asistentas? Xk si es asi lo mismo me llevo la navaja y las reviento, estoy hasta los cojones de la puta andorra"; "me siento gilipollas dando una oportunidad a quien cuando pueda me va a engañar quiero pegarme un tiro en la cabeza..., me pillas una pistola o escopeta o lo que puedas y me haces el fabor? Ya k cortandome no puedo suicidarme?, xk cada dia me demuestras mas k no me kieres y k estas x necesidad..."; "yo ya tengo la mentalidad k nadie me jode y el k me joda lo mato o lo hundo antes..."; "asi k si kieres joderme estas jodiendo al major... preparate"; "bueno pues ahora cuando llegues me pego un tiro"; "k ganas de reventar todo"; "estoy artó de esta vida y de andar figirngirndo ser kien no soy, me deveria aver encontrado una chica buena x el destiny no una puta k se vende y se entrega a cualkiera..."; "yo valgo mucho mas k tuu y soy mucho mrjot k tu... psrs ti trndria k ser uns casualidad 1 entre 1000 encontrarme y estar con migo..."; "como me toques mucho los huevos me suïcido y a tomar x culo... ya te demostre k no tengo miedo... me la suda vivir o morir"; "me corto las venas y a mmarla...".

Aquell mateix dia 12 de maig del 2023, vers les 21h00, Blasco, juntament amb el també perjudicat Alcalá, van arribar al domicili conjugal de la primera radicat al XXXX, trobant-se a L. al menjador en un important estat embriac mentre subjectava un got que contenia alcohol en una mà i un ganivet tipus navalla tàctica, de color verd i amb una fulla de 9,5 centímetres de llarg, a l'altra mà.

En vista de la situació, Amador i Calatayud van decidir dirigir-se vers el L. per intentar treure- li el ganivet tipus navalla, iniciant-se aleshores un forceig entre L. i Calatayud, moment en el qual Calatayud li va preguntar a L.E si seria capaç de fer-li mal a un amic, responent el processat que: "mataria a un col·lega i fins i tot a la meva dona", manifestant així mateix L. que mataria a qualsevol que s'interposés en el seu camí.

En aquell moment, N.Amador decidí trucar al seu pare perquè la vingués a buscar i intentés parlar amb el processat per veure si podia calmar-lo; no obstant, en el moment en què li va passar el telèfon mòbil a L. per tal que pogués parlar amb ell, el processat el va llençar al terra i va començar a increpar-la dient-li: "mi mujer es una puta".

Acte seguit, L.G.Calatayud va intentar treure-li el ganivet tipus navalla al processat L. mentre N.Amador li deia: "se acabó, tu mujer ya no es tu mujer", provocant que L. li contestés: "si no eres mía no eres de nadie", moment en què el processat L. també forcejava amb L.G.Calatayud, mossegant L. a Calatayud al braç esquerre i seguidament, i amb ànim de matar-lo, li clavà el ganivet tipus navalla que duia a les mans impactant a Calatayud a l'hemitòrax esquerre, a la zona dels pulmons, patint L.G.Calatayud com a conseqüència d'aquests fets una ferida no superficial en la zona vital de l'hemitòrax esquerre, afectant la pell, el teixit subcutani i la musculatura, així com una lesió per mossegada de 3x2 centímetres a nivell de la cara anterior del terç superior del braç esquerre i una ferida incisa superficial de 0,5 centímetres a nivell de la cara palmar de la falange proximal del segon dit de la mà esquerra, havent requerit punts de suturainterns i extern, així com analgèsia i antibiòtics, i per les quals la Alcalá reclama, així com la CASS.

Posteriorment a aquests fets, L. es dirigí novament cap a la cuina on agafà un altre ganivet, essent un ganivet de cuina amb una fulla de 20,4 cm de llarg i una llargada total de 33,7 cm, subjectant a N.Amador mentre li ficava la fulla d'aquest ganivet al coll tot dient-li que si trucava al Servei de Policia, li faria mal, trobant-se N.Amador molt atemorida".

Convé subratllar, per preocupació d'objectivitat, que la defensa contesta en part els fets declarats provats pel Tribunal de Corts.

En efecte, la defensa sosté en particular, que no queda provat que el recurrent protagonitzés reiterades situacions de conflicte i que mantingués a Amador en estat d'atemoriment. No queda demostrat tampoc que revisés de forma habitual les seves converses telefòniques i que, per altra part, la dona sigui obligada a modificar les seves conductes socials. No està provat igualment l'agressió física envers Amador

Afegeix que no relata la sentència que en el moment de l'apunyalament, els protagonistes es trobaven cara a cara.

En fi, el relat de fets hauria tingut que afegir l'important grau d'alcoholèmia del recurrent: 2,11 g/l/s, explicant els fets.

III.- RESULTANT: La defensa de L. va formular recurs contra aquesta sentència.

En resum, estima que L. li va clavar el ganivet al Sr. Calatayud de forma involuntària, ja que mai ha tingut la intenció de fer mal a ningú, que sempre han sigut amenaces de fer-se mal a ell mateix; que L. fou prèviament agredit per Calatayud el qual l'empenyé fortament contra la rentadora, que L., trobant-se molt begut i a conseqüència del dolor patit després d'aquest cop, va tornar l'agressió sense valorar les conseqüències del seu acte tenint un ganivet a la mà; que L. és una bona persona. No hi ha "animus necandi" sinó que es tracta d'un delicte de lesions amb arma.

Sosté la defensa que no es pot tenir en compte la declaració de N.Amador considerant que sofreix algun trastorn. Ha sigut al contrari, L. qui ha estat víctima de violència domèstica, social i econòmica per part de la Sra. Amador, essent ell qui va contactar els serveis socials.

Per la defensa, el delicte de l'article 114.1, és el fet de posar-li el ganivet al coll, que, segons declarà el pare de Amador, Sr. Calatayud, la seva filla li va dir que L. no l'havia pegat. Contesta totalment el delicte de violència de gènere.

Pel que fa a les escoltes il·legals i conductes afins, L. reconeix haver revisat el mòbil de Amador, sense el seu consentiment, un cop, per motiu de gelosia, havent-ho fet la resta de vegades amb el seu consentiment.

Demana en fi que es tingués en compte la manca d'antecedents penals del recurrent, l'estat d'embriaguesa en què es trobava, la seva situació mental tenint depressió i ansietat, la relació tòxica amb Amador, i l'agressió prèvia patida per part de Calatayud

Per l'ensems, interessa que es modifiquin les qualificacions i les penes, sol·licitant que s'imposin al recurrent les penes de 4 mesos d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys pel delicte menor de lesions per imprudència greu i subsidiàriament, pel delicte major de lesions amb arma, 2 anys de presó dels quals 10 mesos ferms, amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, 1 any de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys pel delicte major d'escoltes il·legals, 3 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys pel delicte major d'amenaces, 6 mesos d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys pel delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic.

Subsidiàriament, sol·licita que la pena ferma no sigui superior a 4 anys de presó.

IV.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, sol·licitant la confirmació de la sentència del Tribunal de Corts.

L'animus necandi ha quedat provat a través de criteris objectius, com són la personalitat de l'agressor, que ja havia tingut conductes agressives anteriorment contra ell i contra Amador, l'existència d'una relació d'amistat amb Calatayud, però també l'existència d'un mòbil: la gelosia, les incidències prèvies als fets consistents en les amenaces de mort i d'autòlisis, els insults..., les manifestacions de L. verbalitzant que "mataria a un col·lega" i "si no eres mia no eres de nadie" de les quals es desprèn la intenció de matar i no de lesionar ja que ho diu ell mateix, la conducta posterior de l'agressor que va a la cuina a agafar un altre ganivet amb el qual amenaça a N.Amador, la classe i les característiques de l'arma emprada que era idònia per causar la mort, la part del cos on es produeix l'atac i en particular la zona del tòrax que és una zona vital particularment sensible, denotant una voluntat evident de matar.

En quant al delicte d'escoltes il·legals, el recurrent constantment agafava el mòbil de Amador sense la seva autorització, que el propi L. reconeix que no tenia el seu consentiment, i que disposava de les contrasenyes.

Pel que fa el delicte d'amenaces, el propi L., tenint la navalla a la mà, els hi diu que els vol matar, tal i com han declarat les víctimes, explicant Amador que L., mentre li subjectava el ganivet de cuina al coll, li deia que pengés o li faria mal.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Proves complementàries denegades.

En quant a les proves sol·licitades per la defensa, per aute del 5 de juliol de 2024, la sala penal va denegar-les en aplicació de l'article 201.2 del Codi de procediment penal, el qual disposa que:

"Només poden practicar-se les proves que se sol·licitin i que:

No hagi estat possible proposar en primera instància.

Hagin estat improcedentment denegades, tot i haver estar proposades.

S'hagin admès i no s'hagin practicat per causes no atribuïdes al recurrent.

Nogensmenys, excepcionalment, el tribunal pot, si ho considera transcendent per a la resolució de la causa, acordar (...) la pràctica d'aquelles altres proves que consideri necessàries, sempre les hagi sol·licitat almenys una part"

En el referit aute la Sala va indicar també que:

"La prova sol·licitada va ser procedentment denegada per Aute del Tribunal de Corts de data 19-2-2024; el testimoni dels Srs. Miró i Amador per ser innecessari per la correcta judicació dels fets d'autes i la testifical de les Sres. Calatayud i Barba, en qualitat respectives de psicòloga i educadora social del Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, en l'expedient de la menor xxx., per ser considerada improcedent atès el fet de no ser necessari exposar en una vista pública el contingut d'un expedient relatiu a una menor.

Aplicant les anteriors consideracions al present cas, no procedeix l'admissió de la prova demanada per la representació lletrada del Sr. Escolano perquè no concorre cap del supòsits previst a l'article 201.2 del Codi de Procediment Penal".

Ha demanat la defensa també que s'adjuntin a la present causa les Diligències prèvies núm. 1000844/2024, perquè afirma la defensa que contenen uns fets que ajuden a valorar la personalitat de la Sra. Amador Però aquestes diligències estan incoades arrel d'una denúncia d'I.L. contra la seva parella N.Amador, per uns presumptes delictes d'apropiació indeguda de més de 600 euros i per ús fraudulent de targeta de crèdit. No tenen res a veure amb la causa de recurs. Només confirmen la situació conflictiva de la parella per causes variables, el que ningú posa en dubte, sense poder justificar - totalment o en part - els fets delictius ocorreguts.

II.- CONSIDERANT: Delicte major d'homicidi en grau de temptativa.

Com ho recorda la sentència recorreguda, i tal i com és jurisprudència habitual i constant, l'element més característic del delicte d'homicidi és l'ànim de matar o "animus necandi", essent aquest element el que diferència dels delictes de lesions doloses.

Essent una manifestació interna de la pròpia consciència del presumpte autor, aquest animus s'infereix d'actes externs que evidencien aquest propòsit de matar.

En el cas d'autes, la sentència pren en compte la utilització d'armes o mitjans idonis a fi de causar la mort, la direcció i/o el nombre d'atacs perpetrats, les condicions del lloc i el temps, la pròpia conducta del presumpte autor tant abans com durant i després de la comissió dels fets, les relacions entre la víctima i el presumpte autor, o encara el mòbil per a cometre els fets, malgrat que sigui indiferent per la qualificació.

És evident que l'arma utilitzada en l'apunyalament és una arma idònia per causar la mort d'una persona, ja que es tracta d'una navalla amb una fulla punxant de 9,5 cm i una llargada total de 33,7 cm, tal i com va ratificar en el transcurs de la vista oral, l'agent de policia que va procedir a la pericial. Convé precisar que l'arma en qüestió té diversos forats que faciliten l'entrada d'aire a la ferida, el que pot provocar efectes devastadors, tal i com consta en l'informe policial (foli 5) i com ho confirma l'agent de policia en la vista oral.

De la documentació que obra en autes (foli 142), es desprèn que les lesions que va patir Calatayud van ser una ferida hemotòrax afectant teixit subcutani i muscular, una lesió per mossegada de 3x2 cm a nivell de cara anterior de 1/3 superior del braç esquerre i una ferida incisa superficial de 0,5 cm a nivell de la cara palmar de falange proximal del segon dit de la mà esquerra.

En relació a la zona del cos on es va produir l'apunyalament, cal subratllar que l'informe medico-forense que obra en autes (foli 36), precisa de manera clara :

"Tal i com queda descrita la lesió toràcica esquerra a l'informe de lesions del qual en té constància el pèrit sotasignat, s'informa que es tractaria d'una lesió inciso- punxant, no superficial (afecta fins a pla muscular) i potencialment perillosa per la zona on assenta (paret toràcica).

D'haver resultat lleugerament més profunda, (afectar la segona capa) les conseqüències de la mateixa podrien haver estat perforació de pleura parietal amb formació d'hemo-pneumotòrax i col·lapse pulmonar esquerre, resultant una situació clínica greu i precisant d'actuació urgent per part de personal sanitari".

D'aquest informe medico-forense, s'infereix que si l'apunyalament hagués estat més profund, Calatayud hauria sofert un elevat risc de ferida mortal, tal i com va manifestar la Dra. E.ENTITY_9V. durant la vista oral.

La metge forense Dra. Amador manifestà que el ganivet va entrar considerablement al cos de la víctima, ja que va arribar a la zona del muscle.

Per tant, la zona on es va dirigir el principal atac és una zona vital, particularment sensible del cos humà, per tant, es pot despendre aquest animus necandi en base a la zona del cos on es va produir l'apunyalament.

En contra part, la representació lletrada al·lega que la voluntat de L. en cap cas era la de matar a Calatayud, sinó que únicament el va voler lesionar. Es trobaven a més cara a cara.

Però com ho sosté amb insistència el Ministeri Fiscal, si L. hagués volgut únicament lesionar a Calatayud, li hagués pogut propinar la lesió a una cama o a un braç, però no va ser el cas, l'apunyalament que li va propinar va ser a la zona dels pulmons, essent una zona especialment vulnerable per haver-hi òrgans vitals, el que permet concloure que la intenció del recurrent - en aquest moment precís - era matar a Calatayud

Per altra part, la intenció d'acabar amb la vida de L.G.Calatayud està confirmada per les pròpies manifestacions del processat L., el qual, quan MBarba li demanà si seria capaç de matar a un amic, li respongué que sí, mentre li referia a ENTITY_9: "si no eres mia, no eres de nadie", tal i com declararen de manera concordant al judici oral els dos perjudicats L.G.Calatayud i N.Amador

En el mateix sentit, L.G.Calatayud també explicà, en la seva declaració prestada per davant del Servei de Policia l'endemà dels fets, que durant la producció dels fets, L. els hi manifestà, tant a ell -ENTITY_10- com a Amador i en diverses ocasions, que els mataria i que tenia ganes d'apunyalar algú.

També declararen els agents del Servei de Policia interventors, que, quan arriben al lloc dels fets, es troben a L. amb les mans plenes de sang i aquest els hi explica que ha apunyalat al seu amic. En el cas contrari, hauria dit: l'he ferit sense donar-me'n compte.

A més, com ho demostra la sentència recorreguda, el comportament de

L. en el moment immediatament posterior a l'apunyalament de Calatayud és significatiu: en lloc de mostrar una forma de penediment i de demanar excuses, L. es reitera en conductes delictives agressives; en efecte, va anar a la cuina a agafar un altre ganivet, amb el qual va amenaçar de mort a la seva esposa N.Amador, tot subjectant- la fortament posant-li aquest ganivet al coll.

El mòbil del delicte - no contestat i indiferent en quant a la qualificació - està clarament lligat al caràcter gelós de L., confirmat per Amador i també per ell mateix davant del Batlle i davant dels Agents de Policia. En aquest sentit, Calatayud durant la seva declaració davant del Batlle i també durant la vista oral va manifestar que

L. li havia preguntat en alguna ocasió si havia mantingut relacions sexuals amb la seva dona.

Ha existit doncs, per part del recurrent en un moment donat, una intenció de cometre un delicte major d'homicidi, no obstant sense cap premeditació o circumstàncies agreujants equivalents.

Naturalment, s'aprecia aquest homicidi en el cas concret d'autes en forma de temptativa, ja que no es va produir el resultat típic de la mort de la víctima. Segons l'article 17 del codi penal, "hi ha temptativa quan el subjecte inicia directament l'execució de la infracció amb fets exteriors, realitzant tots o una part dels actes que objectivament haurien de produir el resultat i, tot i això, la infracció no es produeix per causes independents de la voluntat de l'autor".

Il·lustren els fets una temptativa, donat que l'acció criminal va fracassar per circumstàncies independents de la voluntat del reu.

El fet al·legat per la defensa de que L. fou prèviament agredit per Calatayud el qual l'empenyé contra la rentadora, no legitima la seva reacció, no existeixen les condicions de la legítima defensa o de l'excusa de provocació.

En fi, la defensa posa en relleu que tenia el recurrent un important grau d'alcoholèmia (2,11 g/l/s) i que estava en situació d'embriaguesa, la qual ha sigut efectivament constatada pels agents de policia que van intervenir. Però és ell mateix qui va provocar aquesta situació, la qual aclareix no obstant -sense excusar de cap manera la seva conducta delictiva - les circumstàncies i el context de l'agressió.

III.- CONSIDERANT: Delicte major d'escoltes il·legals.

Pel que fa al delicte major d'escoltes il·legals i conductes afins, l'article 183 del Codi penal estableix que "el qui per vulnerar la intimitat d'un altre sense el seu consentiment intercepti les seves telecomunicacions o utilitzi artificis tècnics d'escolta, consulta electrònica, transmissió, gravació o reproducció del so o de la imatge, o de qualsevol altre senyal de comunicació, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a quatre anys".

En la seva declaració al judici oral, L. va admetre que, en una única ocasió, va mirar el telèfon mòbil de N.Amador

No obstant, de la testifical de N.Amador, queda provat que L. reiterà l'anterior conducta en nombroses ocasions, explicant Amador durant la vista oral que L. era gelós, que havia aconseguit totes les seves contrasenyes del mòbil sense el seu permís, havent igualment declarat en seu judicial, en data 4 de juliol del 2023, que L. li controlava el whatsapp, l'instagram i el discord, i que aquest control era de caràcter gelós, afegint que en alguna ocasió mentre convisqueren, ella havia anat al bany i en sortir, es trobava que L. li estava mirant el mòbil.

Efectivament, la declaració de Amador queda avalada per la prova documental obrant en autes, i en particular de les captures de pantalla dels xats de les converses mantingudes entre el processat L. i N.Amador, en particular la que consta al foli 22 de les actuacions, on L. li diu: "y tu movil no me vale una mierda si borras las cosas...", quedant per tant, a criteri d'aquest Tribunal, provat el delicte major d'escoltes il·legals i conductes afins.

IV.- CONSIDERANT: Delicte major d'amenaces condicionals de mort amb arma

També resten, pel que fa aquest delicte, degudament provats tots els elements constitutius del delicte major d'amenaces condicionals de mort amb arma. Tant Blasco com Alcalá coincideixen en declarar que L., un cop va haver apunyalat a Calatayud, agafa un segon ganivet de la cuina que utilitza per posar- li al coll a la seva dona Amador tot subjectant-la mentre li deia que si trucava al Servei de Policia li faria mal. N.Amador durant el judici oral va confessar que aquests fets li van generar un sentiment intens de por, per quan tenia un ganivet al seu coll que era molt gran i que estava molt afilat per tallar.

La pericial del Sargent PO259 demostrava al seu torn que el ganivet emprat a aquest efecte per L. era una arma blanca tipus ganivet de cuina, marca Renberg model "peça per trinxar", amb una llargada total de 33,4 cm i una fulla metàl·lica de 20,7 cm de fulla.

Així mateix, essent Blasco l'esposa del processat L. en el moment de producció dels fets, concorre la circumstància agreujant específica prevista a l'article 143 bis del Codi Penal, en ésser la víctima una de les persones previstes a l'article 114 del Codi Penal.

V.- CONSIDERANT: Delicte major d'amenaces no condicionals de mort.

En relació amb el delicte major d'amenaces no condicionals de mort, castigat per l'article 143.2 del Codi Penal, consta en autes la conversa mantinguda el dia 12 de maig de 2023, entre L. i Amador, en el transcurs de la qual es destaquen les següents manifestacions de L.:

En primer lloc, és significativa la conversa entre L. i Amador a través de xat d'Instagram, en la qual L. diu "tengo que ver a lass asistentas? Xk si es asi lo mismo me llevo la navaja y las reviento estoy hasta los cojones de laputa andorra".

En segon lloc, també cal destacar la conversa, en la qual L. manifesta a

ENTITY_9:

"y antes de sufrir yo pues sufres tu, soy un hijo de puta pues si..." (foli 13), "yo ya tengo la mentalidad k nadie me jode y el k me joda lo mato o lo hundo antes... asi k si kieres joderme estas jodiendo al major...preparate" (foli 21), "k ganes de reventar todo..." (foli 23), anunciant així L. a Amador la producció d'un mal futur, i susceptible de produir intimidació a aquesta última.

Així, múltiples expressions proferides per L. contra N.Amador tradueixen la voluntat evident d'atemorir-la.

El sentiment de terror sofert per N.Amador està confirmat pel fet que, quan arriba a l'edifici on resideix, puja al seu pis acompanyada d'una veïna, a més a més de L.G.Calatayud, al qual li havia ensenyat els missatges rebuts per part de L. a través d'instagram, missatges que Amador rebia de forma reiterada per part de L.

VI.- CONSIDERANT: Delicte menor de violència de gènere

L'article 114 bis apartat 2 del Codi Penal tipifica com a delicte de violència de gènere, el següent: "el cònjuge (...) que exerceixi violència sobre la dona, com a manifestació de la situació de desigualtat i de les relacions de poder dels homes sobre les dones, ha de ser castigat amb pena de presó fins a dos anys, sense perjudici de les penes que corresponguin pel resultat lesiu si se n'ha causat. (...)"

La violència de gènere ha estat definida, a nivell internacional, per l'Organització de les Nacions Unides i també per l'Organització Mundial de la Salud, com tots aquells actes lesius dirigits contra una persona o un grup de persones per raó del seu gènere, i que té l'origen en la desigualtat de gènere, l'abús de poder i l'existència de normes perjudicials. Aquesta expressió s'utilitza principalment per subratllar com les diferències estructurals de poder basades en el gènere col·loquen a les dones en una situació de risc front a múltiples formes de violència.

En el cas d'autes, de l'examen de la prova practicada en el judici oral es desprèn que les conductes mantingudes per L. al llarg de la seva relació i convivència amb la seva esposa N.Amador, coincideixen amb la figura específica de violència de gènere, recentment introduïda a través l'article 114 bis, apartat 2 del Codi Penal.

Queda acreditat que la relació sentimental entre L. i Blasco està caracteritzada per l'actitud de constant gelosia i control del primer sobre l'altre. A banda de la testifical de Amador, aquesta actitud està confirmada per la documental (folis 12 a 25), d'on es desprèn una autèntica voluntat de control per part del recurrent en direcció de la seva esposa, d'amenaces d'autolesions i autòlisis, d'agressions físiques (com la que ocorregué a l'abril del 2023), del control del seu mòbil, mitjançant les quals L. manipulava i mantenia sotmesa i depenent d'ell a la seva esposa.

Aquesta dependència psicològica i de dominació mental tòpica està confirmada pel fet que Amador va pujar a la presó a fi de visitar al processat mentre aquest hi romania ingressat de forma preventiva i l'ha exculpat al menys parcialment a la vista oral ("no vull carregar amb la mort del pare de la meva filla").

Queda provat que per afirmar la seva dominació, L. humiliava constantment a la seva dona, la volia fer sentir inferior, dient-li que no valia res i que ell era molt millor que ella, tal i com ella mateixa va declarar a la vista oral, on digué que estava "acostumada" a que la insultessin i la tractessin de puta ".

Per altra part, tal com ho subratlla el Ministeri Fiscal, L. controlava tot el que feia la seva dona per quan li prohibia tenir contacte amb els seus amics, per separar-la del seu entorn social. Concretament, L. li va prohibir jugar amb els seus amics de la Playstation per quan tenia por de que li fos infidel.

En fi, cal subratllar que a l'abril de 2023 L. va agredir N. físicament, colpejant-la quan aquesta, en una discussió, li exposà que ja no sentia res per ell, propinant-li aleshores L. un fort cop amb la mà oberta a l'esquena mentre li deia: "eso si que lo sientes", sense causar-li cap ferida, cometent així L. un acte de violència física envers la seva esposa, quedant per tant degudament provats tots els elements constitutius del tipus. Acte seguit, L. va donar un cop de puny a la paret i es va trencar la mà. N.Amador va reiterar les seves declaracions el dia del judici oral.

La sentència qualifica aquests últims fets de "Delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic" però en realitat són també constitutius del "Delicte menor de violència de gènere". En efecte, l'article 114 bis del Codi penal inclou tant la violència física com psíquica i permet, a l'igual que el 114, castigar independentment el resultat lesiu si s'ha produït. A més, l'article 114 bis en el seu apartat 3, exclou expressament l'aplicació del 114 quan s'aplica el 114 bis del Codi penal.

En conclusió, malgrat que la representació lletrada del recurrent sosté que Amador no es víctima d'un delicte de violència de gènere, convé confirmar la motivació detallada i circumstanciada de la sentència de primera instància, amb una modificació incident de qualificació en quant a aquests fets d'agressió física, els quals formen part íntegra del delicte menor de violència de gènere, tipificat a l'article 114 bis del Codi penal i no tenien que ser qualificats de manera separada de maltractaments en l'àmbit domèstic.

VII.- CONSIDERANT: Sobre la situació d'embriaguesa i situació mental de L.

Pel que fa a les situacions personals, malgrat la defensa no mencioni expressament l'aplicació d'atenuants o eximents de la responsabilitat penal, ni aporti prova d'aquests extrems, sol·licita que es tingui en compte la situació personal del seu representat a fi d'imposar la pena, de conformitat amb el que disposa l'article 56 del Codi penal.

Queda provat que en el moment dels fets, L. es trobava sota la influència de begudes alcohòliques (un resultat positiu de 2,11 g/l/s), el que confirmen les declaracions de la policia.

Altrament, la representació lletrada sosté que el tribunal hauria tingut que prendre en compte la situació mental de L., al moment d'imposar la pena. En aquest sentit, en les conclusions de l'informe pericial efectuat pel Dr. Calatayud, és desprèn de manera ineludible que L. no compleix criteris d'un trastorn de personalitat específic i que a més, no té pèrdua de capacitat cognitiva o funcional (foli 135).

En conseqüència, en el present cas, no ha quedat acreditat que L. pateixi cap anomalia o alteració mental, ni que l'abús de begudes alcohòliques li provoqués una intoxicació plena o amb intensitat suficient per afectar de forma important a les seves capacitats volitives i cognitives. A més, per tenir efectes eximents o atenuants, l'estat embriac exigeix com primer i principal requisit que la ingesta d'alcohol no sigui voluntària: en el cas d'autes, L. va consumir begudes alcohòliques per voluntat pròpia, tal com hem precisat anteriorment.

Per tant, no es pot apreciar la concurrència de cap circumstància atenuant o eximent de la responsabilitat penal envers L.

VIII.- CONSIDERANT: Sobre la situació personal de la perjudicada Amador

La defensa sosté que el testimoni de la víctima Amador manca de credibilitat per haver tingut una "vida personal, poc normal" i haver estat "violada i obligada a prostituir-se pel seu propi avi fins els 14 anys", concloent que no és idònia per declarar com a testimoni. Menciona també la seva situació familiar difícil per criar la seva filla, atestada pels varis informes socials i la situació tòxica de la parella, afegint el fet que fumaria porros de manera habitual.

És cert que la relació de la parella era tòxica, que la perjudicada sempre ha tingut una vida difícil (sobretot relacions amb el seu pare, dificultats d'inserció social i de vida familiar...) i que és una persona psicològicament i socialment fràgil. Però com ho subratlla amb pertinença el Ministeri Fiscal, la situació personal de la perjudicada Amador determina una situació de vulnerabilitat de la qual s'ha aprofitat L. en lloc de protegir-la.

IX.- CONSIDERANT: Conclusió.

En conseqüència, els fets declarats provats són efectivament constitutius dels delictes majors d'homicidi en grau de temptativa, d'escoltes il·legals i conductes afins, d'amenaces condicionals de mort amb arma concorrent la circumstància agreujant prevista a l'article 143 bis, major d'amenaces no condicionals de mort, i del delicte menor de violència de gènere, tipificats i penats, respectivament, als articles 102, 183, 140.2 i 143 bis, 143.2, i 114 bis apartat 2 del Codi Penal.

Pel que fa la determinació de la pena, de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, el Tribunal ha fixat la pena de manera raonada, dins dels límits establerts per la llei, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat dels fets, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixen una futura reinserció.

Així doncs, en el present cas, ha pres en consideració l'especial gravetat dels fets d'autes i per un altre costat, la pericial psiquiàtrica del Dr. ENTITY_9ENTITY_10D.V., ratificant aquest en el seu informe de data 3 de juliol del 2023, que Escolano no compleix criteris d'un trastorn de personalitat específic, que les seves capacitats cognoscitives i volitives es troben preservades i que en general és un subjecte perfectament capaç, corresponent la seva situació psicològica i psiquiàtrica al desenvolupament d'un trastorn depressiu moderat de caire adaptatiu.

El Tribunal de Corts va imposar a Escolano una pena proporcionada de SET ANYS I MIG DE PRESÓ, sense aplicar els màxims legals - en consideració de les circumstàncies particulars de fet i de l'absència d'antecedents del recurrent - així com la pena complementària necessària per protegir els perjudicats de DEU ANYS DE PROHIBICIÓ D'ENTRAR EN CONTACTE AMB LES VÍCTIMES de conformitat amb les disposicions de l'article 38.3 del Codi Penal.

X.- CONSIDERANT: malgrat la desestimació del recurs no s'imposen les costes processals a la part recurrent tenint en compte la requalificació dels fets que integraven el delicte de maltractament en l'àmbit domèstic en el delicte de violència de gènere.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

DECISIÓ

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per la representació lletrada del Sr. Escolano contra la sentència del Tribunal de Corts de data 8 de maig de 2024.

2.- ABSOLDRE el Sr. Escolano del delicte menor de maltractaments en l'àmbit domèstic quedant els fets integrats en el delicte de violència de gènere.

3.- No fer especial condemna en costes en aquesta segona instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i

signem.