Honoraris professionals (7000243-2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000197/2016 ORIGEN: 7000243/2015 - 00

NIG: 5300542120150004166

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Havent prèviament formulat la part agent ordre judicial de pagament enregistrada amb el núm. 7000177/2015 per la suma total 2.055,55 EUR contra la part defenent i havent-se oposat parcialment aquesta darrera en data 8 de maig de 2015, per Aute de data 27 de juliol de 2015 es va decidir "estimar parcialment la reclamació formulada per la part creditora contra la part deutora, i dictar conseqüentment ordre judicial de pagament per l'import de 937,55 EUR juntament amb les despeses processals obligatòries, a saber la suma de 18,03 EUR en concepte de les taxes judicials, disposant altrament l'execució de la quantitat ans esmentada pels tràmits d'execució de sentència ferma." (cf. f. 33 dels referits autes units per corda fluixa als presents).

II.- Previ emplaçament per Providència de 13 de maig de 2015, en l'Audiència del subsegüent dia 5 de juny de 2015, la representació processal del Sr. Palmer va formular demanda en reclamació de quantitat, pel procediment de mínima quantia, contra el Sr. Girona, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència "...que es condemni al Sr. Girona al pagament al Sr. Palmer de les quantitats derivades de les factures emeses per l'agent números 10036/2015 i 10035/15 de data 3 de març de l'any 2015 i per imports de 1.225,37 EUROS i 812,15 EUROS respectivament, mes les taxes derivades de l'ordre judicial de pagament, 18.03 EUROS, en total, 2.055,55 EUROS, més els interessos legals des de la data de la contesta en l'ordre judicial de pagament. Igualment, el Sr. Girona haurà de ser condemnat al pagament de la totalitat de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris de l'advocat i procuradora intervinents."

III.- En l'audiència del subsegüent dia 19 de juny de 2015, la representació processal del Sr. Girona es va oposar a la referida demanda, de conformitat amb les circumstàncies de fet que exposava i els documents adjuntats. Desprès d'invocar els fonaments de dret que considerava pertinents, sol·licitava que fos dictada Sentència amb els següents pronunciaments: "...desestimant la demanda formulada per l'adversa pel que respecta a la minuta 10036/15, i estimant la demanda reconvencional formulada per aquesta part imposant les despeses judicials causades a aquesta part a la part agent, inclosos els horaris d'advocat i procurador."

IV.- En l'Audiència del següent 3 de juliol de 2015, la part agent va procedir a contestar a la demanda reconvencional interposada, tot interessant al respecte: "...dictar sentència que desestimi dita demanda reconvencional i estimi íntegrament la demanda d'aquesta darrera contra el primer, de data 5 de juny de l'any 2015, tot imposant les costes processals ocasionades al Sr. H. inclosos els honoraris de l'advocat i procurador intervinents."

V.- La Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 21 de març del 2016 va decidir: "Primer.- Desestimar íntegrament la demanda formulada pel Sr. Palmer contra el Sr. Girona, havent d'absoldre consegüentment a aquest darrer de les pretensions que contra ell s'hi contenen. Segon.- Estimant íntegrament la demanda reconvencional interposada per Sr. H. contra el Sr. R., condemnar a aquest darrer a pagar al primer la suma de 1.620 EUR. Tercer.- A sufragar la totalitat de les costes judicials causades tant per la demanda com per la demanda reconvencional, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, que s'acreditaran en període d'execució de sentència."

VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Palmer i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, sol·licita la seva revocació en el sentit d'estimar la seva demanda i desestimar la reconvenció formulada per l'adversa o, subsidiàriament, que se'l condemni a abonar al Sr. H. la suma de 1.046,57 euros, sense fer especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que el Sr. Girona va demanar a l'advocat Sr. Palmer que formulès una demanda de divorci contra la seva dona el mes de juliol del 2013, atorgant aquell dia poders apud acta en favor de la procuradora que l'havia de representar en el judici, però, malgrat es va presentar la corresponent citació, no es va formular la preceptiva demanda i es van arxivar les actuacions. No ha estat acreditada la causa per la qual no es va presentar la citada demanda, ja que segons el Sr. R va ser el Sr. Girona qui li va demanar que desistís de la mateixa, ja que havia decidit presentar-la al Marroc, mentre que aquest darrer manifesta que mai va sol·licitar que no es tramités, sinó que sols va demanar informació sobre la possibilitat de sol·licitar-lo en el seu país.

En tot cas, aquest arxiu no va generar costes, ni es reclamen honoraris en relació a aquesta demanda.

No es discuteix tampoc que el mes d'octubre d'aquell any el Sr. Girona es va tornar a desplaçar al despatx del seu advocat i, segons afirma, se li va comunicar que la demanda de divorci que van presentar el mes de juliol s'havia arxivat al no ser formalitzada, raó per la qual va demanar que es presentés una nova demanda de divorci i es sol·licités al mateix temps la modificació de les mesures paterno-filials acordades en la Sentència de separació dels esposos. Pel contrari, el Sr. R defensa que el Sr. H li va demanar que presentés una demanda de modificació de mesures paterno-filials i així ho va fer.

Finalment, no és tampoc objecte de debat que el dia 12 de desembre del 2013 el Sr. Ripoll va formular una nova citació a judici als efectes d'escoltar una demanda de divorci, segons ell per indicació del seu client, i el Sr. Girona va firmar els corresponents poders apud acta, raó per la qual en data 25 de febrer del 2014 el Sr. R. va interessar el desistiment de la demanda de mesures paterno-filials presentada anteriorment, generant-se les corresponents costes i produint-se, segons afirma el Sr. Girona, una discussió entre les parts i, en tot cas, la renúncia el Sr. R. a la defensa del seu client.

II.- En aquestes circumstàncies, el Sr. R.D. va formular la demanda que dóna origen al present procediment sol·licitant que es condemnés al Sr Girona al pagament de la suma de 1.525,37 euros, corresponents a 1.175,63 euros pels honoraris d'advocat relatius a la tramitació de la demanda de modificació de mesures paterno-filials, més 204,34 euros en concepte de taxes judicials, més 125,40 en concepte d'honoraris de la procuradora i 20 euros en concepte de "despeses vàries", el Sr. H. s'hi va oposar i va formular demanda reconvencional sol·licitat que es condemnés a l'adversa a abonar-li les costes que ell havia hagut de suportar com a conseqüència del desistiment de la demanda de mesures paterno-filials per un import de 1.620 euros i la Sentència objecte del present recurs va desestimar la demanda i va estimar la reconvenció imposant les costes de la instància tant de la demanda com de la reconvenció al Sr. RD.

III.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal del Sr. Palmer argumenta que el seu mandant no va fer altre cosa que seguir les indicacions del seu client, raó per la qual entén que calia estimar la seva demanda en reclamació d'honoraris i desestimar la reconvenció del Sr. H.

Per tal de donar resposta als arguments del recurrent cal posar de relleu que les dues parts en litigi presenten versions contradictòries sobre els encàrrecs que el Sr. H. va efectuar al Sr. R., sense que existeixin proves clares de la veracitat d'una o altre. No obstant, l'estudi de les dates i els motius pels quals es van efectuar dits encàrrecs porta a aquesta Sala a considerar més versemblant la versió dels fets donada pel primer. En efecte, resulta realment estrany que, sabent, com diu el Sr. H. que va saber en el moment que es va desplaçar al despatx del seu advocat el mes d'octubre del 2013, que la primera demanda de divorci no s'havia finalment presentat una vegada feta la citació i havia estat arxivada i coneixent, com coneixia, que no havia presentat cap demanda de divorci al Marroc, demanés la presentació d'una demanda exclusivament de mesures paterno-filials i no demanés la presentació d'una demanda de divorci contra la seva dona amb les mesures paterno-filials adients, com ell diu que va fer. És igualment estrany que si havia demanat exclusivament la presentació d'una demanda de mesures paterno-filials el mes d'octubre del 2013, com defensa el Sr. R., dos mesos més tard demanés presentar una demanda de divorci, ja que, com a mínim, no és freqüent que es canviï tant ràpidament d'idea i, en tot cas, el seu advocat l'havia d'informar que aquesta petició comportava la necessitar de desistir de la demanda anterior i que això generaria unes costes que hauria de suportar. Finalment, sembla evident que el Sr. H. no estava d'acord amb l'actuació del Sr. R. de tal manera que és probable que es produís una discussió entre les parts, com ell afirma, i, en tot cas, hi va haver un desacord entre ells, ja que el Sr. R. va renunciar a la seva defensa, desacord que no s'hauria produït si el seu advocat hagués actuat seguint les seves instruccions i l'hagués informat de les conseqüències de les seves decisions.

IV.- És cert que en cada una d'aquestes ocasions el Sr. H. havia de signar els corresponents poders apud acta i, per tant, havia de saber quines demandes es presentaven, però no es pot presumir, ni exigir, que els particulars tinguin coneixements de dret suficients per entendre que és el que firmen, especialment quan la Sentència d'instància posa de relleu que en els poders necessaris per presentar la demanda de mesures paterno-filials sols constava que era una demanda sense més precisions.

Per totes aquestes raons, en els millor dels casos, cal pensar que el Sr. R. no va entendre què era el que desitjava realment el Sr. H., però fins i tot en aquest supòsit cal estimar que no va informar al seu client de les conseqüències de desistir d'una demanda de mesures paterno-filials que comportaria la condemna en costes de l'agent, ni del cost del desistiment, ni de la improcedència de demanar el divorci quan encara no hi havia sentència d'aquesta demanda, ja que si ho hagués fet el més probable és que el Sr. H. hagués desistit de la seva idea i, en tot cas, hagués acceptat posteriorment el seu error.

Per tots aquests motius, entenem que el Sr. R. va causar un perjudici al seu client, com a mínim, per no proporcionar-li la informació suficient sobre les conseqüències dels seus actes, que ha de comportar que sigui precís absoldre al Sr. H. de l'obligació de pagar els honoraris que se li reclamen i sigui procedent condemnar al Sr. R. a fer-se càrrec de les despeses que la seva actuació li ha produït al Sr. H.

V.- Com a segon motiu del seu recurs i subsidiàriament, la part recurrent argumenta que, en tot cas, no se'l pot condemnar al pagament de la suma de 1.620 euros, corresponents a les costes del desistiment de la demanda de modificació de les mesures paterno-filials, ja que el mateix Sr. H. reconeix que es va oposar a dita reclamació argumentant que no haurien de ser superiors a 1.046,57 euros, però que va renunciar a la realització de unes proves pericials que li haurien permès demostrar el cost exacte de les mateixes. No obstant, el cert és que l'Aute de 2 d'octubre del 2015, que resolia l'incident d'execució formulat per la representació processal del Sr. H contra la Providència d'execució que el requeria per tal que fes efectiva la suma de 1.620 euros, no va donar lloc a les seves pretensions, confirmant la citada Providència, sense que es pugui presumir que, si s'haguessin portat a terme les proves pericials proposades pel Sr. H., la solució hauria estat un altre.

VI.- Finalment el recurrent argumenta que no procedia imposar-li les costes de la instancia, ja que el Sr. H. es va aplanar parcialment a la seva demanda. No obstant, si bé és veritat que el defenent es va aplanar en part a l'ordre judicial de pagament, es va oposar totalment a la demanda, de tal manera que no es pot dir que aquesta es va estimar en part.

VII.- Malgrat desestimar-se el recurs no es fa especial pronunciament pel que fa a les costes d'aquesta alçada atesos els dubtes de fet que envolten el cas present i en virtut de la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Palmer contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 21 de març del 2016, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-