Pensió d'invalides aper malaltia cat A grup II CASS (TSJA-075/11)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: SS-0005-1/2011 Núm. de Rotlle TSJA-075/11

S E N T È N C I A NÚM. 26-2012

PARTS:

Apel·lant: CASS

Representant: Campillo

Advocat: Roda

Apel·lada: Ruiz

Representant : ídem

Advocat: Vendrell

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, el quinze de març del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0005-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de la Secció Administrativa de la Batllia de 7 de setembre de 2011 va estimar la demanda interposada pel Sr. Ruiz contra la CASS, anul·lant les resolucions d'aquest organisme de 5 de novembre i 20 de desembre de 2010, i va declarar el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2, a partir del 19 de novembre de 2010.

2n.- La representació de la CASS va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada resolució de la Batllia. La recurrent afirma que la valoració realitzada per l'informe pericial està sobrevalorada, i que la I.P.P. és d'un 30%, enlloc del 60% que han tingut en compte tant el dictamen com la sentència.

3r.- La representació del Sr. Ruiz es va oposar al recurs i va sol·licitar la confirmació íntegra de la sentència apel·lada, en considerar que aquesta havia fet una correcta valoració de les proves practicades i una adequada interpretació de les normes aplicables al cas.

4t.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La resolució del present recurs ha de partir del contingut de l'article 166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social, el qual defineix la invalidesa derivada d'accident no laboral o de malaltia comuna com la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, que deriva d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60 per cent de la capacitat de guany.

D'altra part, l'article 168 de la pròpia Llei assenyala que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professional. La manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Segons l'article 169 de la Llei, les persones assegurades beneficiàries d'una pensió d'invalidesa es classifiquen en dues categories. La categoria A comprèn les persones assegurades que no requereixen l'assistència d'una tercera persona per a les activitats essencials de la seva vida diària, mentre que la categoria B inclou els assegurats que requereixen aquesta assistència.

Al seu torn, els assegurats inclosos en la categoria A es classifiquen en tres grups, segons quedin capacitats per exercir la seva activitat professional habitual o una d'equivalent (grup 1), estiguin incapacitats per exercir la seva professió habitual o una d'equivalent (grup 2), o bé estiguin incapacitats per exercir qualsevol activitat professional (grup 3), tal com ho disposa l'article 170 de la Llei de la seguretat social.

Tercer.- La sentència apel·lada es basa en el resultat de l'informe pericial que consta en les actuacions, elaborat per l'Àrea de medicina legal i forense, el qual conclou que l'agent pateix una miocardiopatia dilatada amb severa depressió de la funció ventricular, que es tradueix en una dispnea a petits esforços. La patologia és crònica i permanent, i impedeix que l'interessat continuï treballant en el sector de la construcció, encara que pot desenvolupar activitats laborals sedentàries o que impliquin un mínim d'esforç físic. Aquestes conclusions van ser confirmades en l'informe complementari que van emetre els perits a instància de la Batllia, en el qual insisteixen en valorar la I.P.P. en un 60%. Per aquestes raons, la sentència impugnada li ha reconegut una prestació d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 2.

Com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, en aplicació de l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, encara que el peritatge és un element d'informació per als òrgans jurisdiccionals, que no tenen l'obligació de seguir el parer dels experts, resulta en tot cas un element de judici de particular importància, quan es tracta, com en aquest cas, d'aplicar criteris tècnics propis de la ciència mèdica.

Resulten plenament raonables les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, en base al contingut del dictamen pericial que s'ha emès en les actuacions, pel que fa a la valoració de les lesions que pateix l'interessat. Aquest presenta una insuficiència cardíaca moderada, a la qual el barem atribueix una valoració d'entre el 30 i el 60%. Els perits consideren que s'ha de reconèixer el grau màxim del 60% en funció de la necessitat d'un tractament i d'un règim continuats, de la important pertorbació de la seva vida professional, i del fet de què l'agent ha de ser valorat per a un trasplantament cardíac. Front a aquestes consideracions, la recurrent es limita a insistir en el contingut dels informes elaborats pels seus serveis mèdics i a considerar sobrevalorat el grau d'incapacitat que estableixen els perits. Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada en processos de la mateixa naturalesa, en què les parts incorporen diversos informes tècnics, no sempre coincidents, cal tenir en compte el caràcter prevalent dels dictàmens dels perits processals sobre els informes aportats per les parts, com a conseqüència del caràcter imparcial i contradictori d'aquest medi de prova.

En conseqüència, procedeix confirmar els pronunciaments de la sentència apel·lada, segons la qual l'interessat presenta un pèrdua de la capacitat de guany del 60%, com exigeix l'article 166 de la Llei de la seguretat social.

Quart.- No resulta procedent fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància, en no apreciar-se una especial temeritat ni mala fe en cap de les parts.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

-Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la CASS contra la sentència dictada el 7 de setembre de 2011 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes, sense fer un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.