PREUS PÚBLICS. Ocupació temporal de terrenys comunals. Determinació de la superfície afectada. L’import s’ha de fixar en funció del preu de mercat (1000026/2010)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Elsa Puig Muñoz

Núm. de Protocol: 1000026/2010 Núm. de Rotlle: TSJA-0000112/2016

SENTÈNCIA 96-2017

PARTS:

Apel·lant: ORG_1 (SA”A”)

Representant: Sra. Amorós

Advocada: Sra. Benítez

Apel·lat: COMÚ XXXX

Representant: Sr. Catalá

Advocat: Sr. Criado

Apel·lat: GOVERN D’ANDORRA

Representant: Sr. Luís

Advocada: Sra. Canales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Elsa Puig Muñoz

Andorra la Vella, vint-i-tres de novembre de dos mil disset.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000026/2010.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació de l’entitat ORG_1 (en endavant SA”A”) va interposar diverses demandades, que posteriorment van ser acumulades, contra les liquidacions de preus públics girades al seu càrrec, per ocupacions temporals de terreny de domini públic comunal a les zones del XXXX i de la XXXX del XXXX, mitjançant el dipòsit de material i maquinària, corresponents al període comprès entre l’1 de novembre de 2009 i el 31 d’octubre de 2010.

2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 28 de setembre de 2016 ha desestimat les demandes acumulades i ha declarat que les liquidacions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

3.- La representació de ORG_0 ha interposat recurs d’apel·lació contra l’esmentada sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Les liquidacions presenten un vici de forma, ja que no s’indica com es determinen els metres quadrats de superfície ocupada. La presumpció de legalitat dels actes administratius comporta que el seu destinatari tingui la càrrega d’accionar, però això no impedeix que la impugnació pugui basar-se en l’absència d’acreditació dels fets sobre els quals es sustenta l’acte.

Existeix un error en el fet generador, ja que, en la primera de les liquidacions discutides, que correspon a novembre i desembre de 2009, s’invoca l’article 24 de l’Ordinació de preus públics del Comú XXXX, enlloc de l’article 25 que és el procedent.

Quant al fons, el preu públic liquidat no està justificat i no és el preu de mercat aplicable.

4.- Les respectives representacions del GOVERN i del COMÚ XXXX s’han oposat al recurs i han sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, que consideren plenament ajustada a dret.

En particular, el Comú addueix que:

Les superfícies ocupades van quedar acreditades mitjançant els informes dels seus serveis d’inspecció, i la part agent no ha practicat cap prova que pugui desvirtuar aquest extrem, quan li corresponia la càrrega de la prova. Pel que fa a la liquidació d’octubre de 2010, el propi Comú ha modificat la liquidació impugnada, en constatar que s’havia desocupat una part dels terrenys afectats.

La invocació de l’article 24 de l’Ordinació en la primera de les liquidacions impugnades és un error material que no ha comportat cap indefensió per a l’agent, ja que s’explicava detalladament a quin fet generador responia aquella liquidació.

El preu públic es va fixar d’acord amb la memòria que consta a l’expedient administratiu, que justifica el seu import en base al preu de mercat que resulta d’altres arrendaments de terrenys comunals a tercers. No es pot tenir en consideració, com pretén la part agent, l’import del cànon de la concessió, ja que aquest es calcula sobre la facturació de la societat.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- L’objecte d’aquest procés consisteix en determinar si resulten ajustades a dret les liquidacions impugnades que va girar el COMÚ XXXX a ORG_0, en concepte de preus públics per l’ocupació temporal de terrenys de domini públic comunal a les zones del XXXX i de la XXXX del XXXX, mitjançant el dipòsit de material i maquinària, corresponents al període comprès entre l’1 de novembre de 2009 i el 31 d’octubre de 2010.

Tercer.- El primer dels motius d’impugnació que articula la societat agent es refereix a l’existència d’un vici de forma, derivat de la manca d’indicació de la forma en què s’han calculat els metres quadrats de superfície ocupada.

La sentència del Tribunal de Batlles ha considerat que les liquidacions es beneficien de la presumpció de legalitat, per la qual cosa corresponia a la recurrent acreditar que les dades en què es basen no són ajustades a la realitat.

Aquest pronunciament de la Batllia reprodueix el contingut de la sentència d’aquesta Sala núm. 79-2010, de 25 de novembre, de manera que ha de ser lògicament confirmat.

Ara bé, en aquest cas no es tracta simplement de l’aplicació de les regles de distribució de la càrrega de la prova i de la presumpció de legalitat dels actes administratius. En efecte, si s’examinen les actuacions, existeix constància de que la determinació de la superfície ocupada per l’agent va ser realitzada in situ pels serveis administratius del Comú, que van situar sobre un plànol els terrenys afectats i la seva extensió.

En darrer terme, pel que fa a la liquidació corresponent al mes d’octubre de 2010, la representació del Comú al·lega que s’ha deixat sense efecte el procediment de recaptació del rebut núm. 501414, en haver-se constatat una disminució de la superfície ocupada en aquella data, extrem que no contradiu en realitat la contrapart en el seu escrit de conclusions.

En conseqüència, existeix acreditació suficient de les superfícies afectades, que no ha estat desvirtuada per la contrapart, de manera que s’ha de desestimar aquest primer motiu d’impugnació.

Quart.- Pel que fa a l’error que s’invoca en el fet generador, és cert que la liquidació practicada l’11 de gener de 2010 fa referència a l’article 24 de l’Ordinació de preus públics del Comú XXXX, quan el precepte aplicable a l’ocupació temporal de terrenys de domini públic comunal per dipositar-hi materials i maquinària és l’article 25.

Sobre aquest extrem, s’han de confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, ja que es tracta d’un simple error material que no té efectes invalidants de la liquidació. Aquesta conté una descripció suficient del fet generador (“us adjunto la liquidació corresponent a diverses ocupacions temporals de terreny de domini públic comunal a les zones del XXXX i de la XXXX del XXXX, mitjançant el dipòsit de material i maquinària”), de manera que la part agent no ha patit cap mena d’indefensió i ha pogut articular els mitjans de defensa que ha considerat adients.

Procedeix, doncs, desestimar igualment el segon motiu d’impugnació.

Cinquè.- En darrer lloc, la recurrent al·lega que el preu públic no està justificat i no és el preu de mercat aplicable.

En realitat, es tracta d’una argumentació que apuntaria a la il·legalitat de l’Ordinació que fixa els preus públics i només per via de conseqüència de les concretes liquidacions impugnades. Tanmateix, l’agent no articula pròpiament una excepció d’il·legalitat o impugnació indirecta d’aquella disposició reglamentària.

En qualsevol cas, el contingut de les actuacions acredita que l’aprovació de l’Ordenació va venir precedida de la memòria econòmica corresponent, de manera que s’ha complet el que disposa l’article 41 de la Llei de finances comunals, segons el qual:

“3. Les propostes per a l’establiment o la modificació dels imports dels preus públics que s’exigeixin han d’anar acompanyades d’una memòria que en motivi i justifiqui la quantia”.

És cert que aquesta memòria és extremadament succinta, però, respecte de l’ocupació temporal de terrenys, parteix del preu dels arrendaments concertats pel Comú amb tercers, per un import de 6,61 euros per metre quadrat i mes, i li aplica un índex corrector. Amb això es dona compliment a l’esmentat article 41 de la Llei de finances comunals, quan estableix que:

“1. L’import dels preus públics es determina de tal manera que cobreixi, com a mínim, el cost del servei que es presta i tenint en compte el preu de mercat que correspongui per l’aprofitament d’aquest servei per part de la persona sol·licitant”.

En conseqüència, a manca de qualsevol prova en contrari de la part agent, s’ha de concloure que l’import del preu públic s’estableix en funció del preu de mercat, a partir dels arrendaments d’altres terrenys del propi Comú.

La recurrent defensa, en darrer terme, que es tingui en compte l’import del cànon de la concessió que satisfà a l’Administració comunal. Tanmateix, aquest criteri no es pot tenir en compte a l’hora de determinar el preu de mercat dels terrenys, des del moment en què, segons resulta de les actuacions, aquell cànon es calcula en funció de la facturació per la venda de forfaits i, en conseqüència, no guarda cap relació amb el preu de mercat aplicable a la utilització d’uns terrenys d’aquestes característiques.

Decisio

Per tot això, s’ha de desestimar íntegrament el recurs d’apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.

Sisè.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la ORG_1 (SA”A”) contra la sentència dictada el 28 de setembre de 2016 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.