Impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i financers, apreciació de la naturalesa de la sol·licitud (TSJA-082/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: AD-0041-2/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-082/11

S E N T È N C I A NÚM. 29-2012

PARTS:

Apel·lant: M.I. Govern d'Andorra

Representant: E.M.G. Advocat: Tur

Apel·lada: Durán SA Representant: Pina Advocat: Seco

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte.

A la vila d'Andorra la Vella, vint-i-cinc d'abril del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions númeroAD-0041-2/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La societat Durán SA va interposar recurs contra la denegació per silenci de la seva sol·licitud de data 20 de gener del 2011, sol·licitant la devolució de la quantitat de 347.365 euros, indegudament pagades en concepte de liquidació de l'impost indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i financers de l'any 2007.

2.- En la sentència del 27 de setembre del 2011, el Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda formulada per la societat Durán SA.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 22 de novembre del 2011, el M.I. Govern d'Andorra manifesta principalment que:

-La demanda s'ha formulat extemporàniament: la decisió tàcita de l'Administració es va produir el 20 de setembre de 2010 i per tant era a comptar d'aquesta data que l'interessat podia impugnar-la davant dels tribunals.

-La sol·licitud del 20 de juliol de 2010 interessant la devolució dels imports pagats indegudament per A compleix tots els requisits establers al Codi de l'Administració per a la seva validesa i eficàcia.

-Els errors al·legats no van ser comunicats per l'INAF al Ministeri de Finances, essent la sol·licitud de l'entitat bancària del 20 de juliol de 2010; una vegada constatat l'error en l'any 2009, corresponia a dita entitat, que no a l'Administració, l'estudiar la possibilitat de l'existència del mateix en anys anterior, i no deixar passar en perjudici propi el termini de reclamació.

El M.I. Govern d'Andorra ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 16 de gener del 2011.

4.- En la seva contesta de data 13 de desembre del 2011, la societat Durán SA estima en síntesi:

-la carta de data 19 de juliol del 2012 no és una "sol·licitud" des del punt de vista formal. Aquesta carta és la continuació d'una correspondència.

-el MI Govern d'Andorra no pot al·legar que no tenia coneixement dels errors en les declaracions de la liquidació per manca de comunicació per part de l'INAF.

-demana la condemna de l'adversa al pagament de les costes processals.

La societat Durán SA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 de gener del 2012.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Prèviament convé fer un breu resum de l'assumpte que dóna lloc al present litigi:

Liquidació de l'ISI de l'any 2008:

En resulta de l'informe de l'INAF de data 19 de maig del 2011 els següents elements (v. f. 95 i s.):

-l'INAF va efectuar la revisió de l'ISI d'A, corresponent a l'any 2008, durant el mes d'abril de 2009.

-L'INAF va informar el M.I. Ministre de Finances mitjançant escrit de data 6 de maig de 2009: la diferència a retornar per la liquidació de l'ISI del 2008 era de 633.302 EUR. S'informà A de l'error que havia efectuat el banc en la liquidació del 2008.

Liquidació de l'ISI de l'any 2009

-L'INAF informà de l'error al M.I. Ministre de Finances mitjançant escrit de data 28 de maig de 2012.

-La diferència a retornar per la liquidació de l'ISI del 2009 era de 271.226 EUR.

-S'informa de nou A de l'error que havia comès en la liquidació, que era el mateix que en la liquidació de l'any anterior, i que no havia estat corregit.

Liquidacions dels anys anteriors

L'INAF no havia revisat amb anterioritat al coneixement de les demandes judicials d'A les declaracions corresponents als anys 2005, 2006 i 2007.

És evidentment en funció d'aquestes dades que s'ha d'analitzar el contingut de la carta del 19 de juliol del 2010.

Tercer.- Sobre el procediment: la naturalesa de la carta de data 19 de juliol del 2010.

Com ha estat indicat abans, l'error detectat l'abril del 2009 s'havia comés en el curs de les liquidacions dels altres anys, en particular dels anys 2005, 2006 i 2007. Aquesta constatació està confirmada en l'informe de l'INAF del 19 de maig del 2011, ja citat: "Hem efectuat ara la revisió de les declaracions corresponents als anys 2005, 2006 i 2007, aplicant la correcció de l'error detectat a l'abril del 2009... " (v. f. 96).

Aquesta versemblança de l'error explica el contingut de la carta dirigida per A al M.I. Govern d'Andorra, en data 19 de juliol del 2010: "tenint consciència d'aquesta errada, la nostra entitat ha procedit a fer el recàlcul de les declaracions de l'ISI en els exercicis 2005, 2006 i 2007, un cop corregida. Les diferències calculades, que es troben detallades als documents adjunts, són les que figuren a continuació..." (v. f. 21).

Per tant A es limitava a extreure les conseqüències de la constatació de l'error per l'INAF. Aquesta carta no pot ser analitzada com una veritable sol·licitud en el sentit jurídic del terme. Aquesta carta intervé en el marc de la instrucció de la causa, tal com ho demostren els termes utilitzats per A:

"restem a la seva disposició per a qualsevol aclariment complementari" (v. f. 21, revers).

La veritable sol·licitud, en el sentit processal del terme, va intervenir en data 20 de gener del 2011 (v. f. 16).

Per tant, el recurs d'apel·lació del M.I. Govern d'Andorra ha de ser rebutjat sobre aquest punt.

Quart.- Sobre el segon argument del M.I. ENTITY_4: els errors al·legats no van ser comunicats per l'INAF al Ministeri de Finances,

Aquest argument no pot prosperar, per dues sèries de motius:

-D'una part, el MI Govern d'Andorra és el responsable administratiu de la gestió de l'impost. En el sentit de l'article 16 de la Llei de l'Impost Indirecte sobre la prestació de serveis bancaris i de serveis financers, del 14 de maig del 2002 (BOPA 44 del 16 de juny del 2002):

"Gestió de l'impost

1.- La gestió i la recaptació de l'impost correspon al ministeri encarregat de les finances, que ho pot delegar en entitats o institucions públiques".

-D'altra part, el MI Govern d'Andorra es contradiu donat que en el seu escrit d'apel·lació diu "que corresponia a dita entitat, que no a l'Administració, l'estudiar la possibilitat de l'existència del mateix en anys anterior".

És precisament el que va fer el Banc en la seva carta de 19 de juliol del 2010: presentava el seu càlcul i, evidentment, corresponia al M.I. Govern d'Andorra verificar el càlcul i donar-hi continuació (refús o acceptació).

Per tant, el recurs d'apel·lació del M.I. Govern d'Andorra també s'ha de rebutjar sobre aquest punt.

Cinquè.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel M.I. Govern d'Andorra

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la desestimació per silenci del M.I. Govern d'Andorra de la sol·licitud del 20 de gener del 2011 no és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- Declarar el dret d'Durán SA, a la devolució de l'import de 347.365 EUR, amb els interessos legals comptadors des de la data de fermesa d'aquesta sentència

Quart .- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.