Reclamació quantitat valoració prova (6100519-2012)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Vincent Aniére

TSJC.- 0000081/2016 ORIGEN: 6100519/2012 - 00

NIG: 5300542120140000069

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de novembre del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la mercantil Canales va interposar demanda, de data 4-10-2012, envers la mercantil Recio, en virtut de la qual sol·licitava la condemna de la defenent a l'abonament de la quantitat de 13.635,14.- euros, amb més els interessos legals i les costes processals.

En data 13-12-2012 la representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda i va articular demanda reconvencional, de manera que operant la compensació només hauria de pagar la quantitat de 2.759 euros, amb imposició a la defenent reconvencional de les costes processals.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 3-09-2015, amb la següent part decisòria: "Primer.- Desestimar la demanda reconvencional plantejada per la societat Recio, havent d'absoldre la societat Canales de les pretensions que s'hi contenen. Segon.- Estimar la demanda formulada per la societat Canales contra la societat Recio i condemnar aquesta darrera a pagar a la part actora la quantitat de 13.635,14.-euros, juntament amb els interessos legals meritats des de la data de la contesta a la demanda, a saber el dia 13 de desembre del 2012. Tercer.- Fer imposició a la societat Recio de les costes judicials dimanant de la tramitació de la demanda principal i de la reconvenció plantejada, de conformitat amb el que disposa el III.- CONSIDERANT de la present resolució judicial.

Així per aquesta Sentència ho pronunciem, manem."

En data 11-01-2016 es va dictar Aute pel qual s'aclaria la sentència en el sentit d'explicitar que la condemna en costes incloïa els honoraris de perit judicial.

III.- La representació processal de la part defenent va interposar recurs contra la sentència dictada a la instància i, en data de registre 19-04-2016, va articular llur escrit de conclusions, en virtut del qual, i pels arguments continguts demanava la revocació de la sentència en el sentit interessat en la contesta a la demanda i, subsidiàriament, que s'estimés la demanda i es condemnés la defenent a l'abonament de la quantitat de 3.890 euros sense imposició de les costes processals.

La representació processal de la part defenent, per escrit de contesta a les conclusions de data 25-07-2016, i en consonància amb les consideracions efectuades, demanava que es desestimés el recurs amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, entén que és habitual que en una relació comercial com l'existent entre les parts que si el material que s'ha subministrat és inservible o irreparable, el venedor ha de reprendre el material, a la vegada que afegeix que el demandant no nega la represa.

En segon terme, pel que fa a la prova pericial practicada, no es pot concloure que no s'ha provat el caire irreparable o inservible, sinó que el perit judicial conclou que són totalment obsolets i manifesta que no es pot afirmar que els defectes de funcionament no es puguin imputar a un defecte de fàbrica.

En tercer terme, qüestiona que no s'atribueixi valor probatori al correu electrònic de 12-12-2012, respòs pel correu de 8-01-2013 de la part recorreguda, de manera que s'extreu que la part agent havia acceptat rebaixar la reclamació a 10.000 euros i que la reconvenció no es podia considerar, en aquestes circumstàncies, inesperada.

Finalment, respecte a la imposició de les costes processals, existeix iusta causa litigandi ja que es reclamava de contrari una suma molt superior a la deguda.

II.- Quant al primer motiu del recurs esdevé necessari posar en relleu el que segueix. Consta acreditat a les actuacions que la mercantil Recio entén que la part agent li deu determinat material que entén inservible i que relaciona en el seu escrit de contesta.

Des d'aquesta òptica, s'ha de concloure amb la sentència d'instància que no existeix una obligació contractual, ni es pot entendre que sigui una pràctica habitual, el reprendre aquell material subministrat que es consideri inservible o irreparable. I no es pot entendre acreditada l'existència d'aquesta obligació contractual, atès que la part defenent no ha provat que, en ocasions anteriors, la mercantil agent hagués procedit a retirar material que es trobés inservible o irreparable, alhora que tampoc ha acompanyat cap document ni provat un pacte de caire verbal en el sentit indicat. Per tant, de conformitat amb les regles que disciplinen la càrrega probatòria, correspon a la part que defensa l'existència de la referida obligació contractual acreditar la seva existència mitjançant els mitjans probatoris que es trobin al seu abast i, com es pot observar del resultat de les actuacions, aquest resultat no s'ha assolit. Afegir que de la lectura de l'escrit de rèplica de la part agent també ressurt que la societat defenent mai va informar de suposats defectes que justifiquessin l'impagament, sinó que l'al·lusió a suposats defectes és un pretext per retardar el pagament i que els pretesos defectes no han existit mai (folis 71 i 72).

Consegüentment, el motiu ha de ser desestimat.

III.- Pel que fa a la impugnació que efectua el recurrent de la valoració de la prova pericial, tampoc el motiu pot triomfar.

La prova pericial practicada (folis 131 i ss) produeix el següent resultat. La mercantil recurrent va posar a la seva disposició sis maquines, de les que només quatre corresponien a les que llistava com a material que no servia o era irreparable. Pel que fa al material de la llista, quant al Pant Tàctil MM- 3015-321 no es van facilitar els controladors per a poder fer les comprovacions adients. La pantalla MP-3275 no presentava número de sèrie i no funcionava, i que la base associada a la pantalla, en el conjunt de l'equip, presentava signes de manipulació i no disposava de cap component excepte la carcassa, tant que a la base li mancava la placa base i el disc dur. Quant a la base MP- 3365 i a la pantalla MP-3365, no disposaven de número de sèrie i el PC no arrancava, a la vegada que presentava signes de manipulació. I en relació al TPV Tactil Vivipos, al marge dels signes de manipulació, no disposava de font d'alimentació i no funcionava.

El perit judicial conclou (foli 176) que no es pot afirmar ni negar que la manca de funcionament sigui imputable a un defecte de fabricació i que les màquines presenten signes de manipulació (5) i que una d'elles no disposa dels controladors per a analitzar el seu funcionament. En aquest sentit, del resultat de la prova pericial, apreciada aquesta segons les regles de la sana crítica, no es pot entendre acreditat que el material presentés defectes imputables a la part subministradora que el fessin inservible o fos irreparable.

I el resultat de la pericial resulta atribuïble a la part defenent, ja que no va lliurar al perit tot el material que relacionava en el seu escrit de contesta i l'aportat mancava de controladors o es trobava manipulat.

IV.- En tercer terme, tampoc els correus electrònics de 12-12-2012 i la resposta de la part recorreguda de 8-01-2013 avalen les pretensions revocatòries de la part defenent. En efecte, en el correu de desembre de 2012 es proposa, segons es diu una oferta de la part agent, de pagar només 10.000 euros i en diverses fites temporals al llarg d'un any. Però el correu de 8 de gener de 2013 indica que l'acord sobre el pagament s'ha de tancar en el dia d'avui i alhora exposa que les condicions de rebaixa es van oferir abans de que es gestionés el procés judicial.

Aleshores dels referits correus només es pot desprendre que l'acord o la rebaixa a 10.000 euros existia abans de la judicialització de la controvèrsia, però no es mantenia amb posterioritat. Així mateix, cap esment s'efectuava a possibles defectes del material subministrat sinó que, com encertadament recull el jutjador a quo, els problemes que s'adduïen per a no complir eren problemes de solvència.

Per tant, també aquest motiu ha de ser desestimat.

V.- En darrer terme, sosté que, en relació a la imposició de les costes processals, existeix iusta causa litigandi ja que es reclamava de contrari una suma molt superior a la deguda. Tampoc aquest argument pot prosperar, atès que la demanda reconvencional fou desestimada en la seva integritat i la demanda principal acollida totalment, la qual cosa justifica segons el criteri del venciment objectiu (Codi 7,51,5) la imposició de les costes processals a la part que ha vist desestimades totalment les seves pretensions. Però a més, no es pot entendre que concorri una iusta causa litigandi, tota vegada que l'argument que la quantitat que es reclamava era superior a la pactada tampoc ha estat estimat, al no haver-se tingut per acreditat l'existència d'una rebaixa del deute després de judicialitzada la controvèrsia.

Aleshores, també aquest motiu s'ha de refusar i amb ell la totalitat del recurs.

VI.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas.-

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal de la mercantil Recio contra la sentència, de data 3-09-2016, dictada pel 'Hble. Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la seva part decisòria. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-