Reposició en situació de baixa mèdica o concessió de pensió d'invalidesa per malaltia cat.A grup II CASS (TSJA-087/11)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Marie Conte Albert Andrés Pereira

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Administrativa

Núm. de Protocol: SS-0013-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-087/11

S E N T È N C I A NÚM. 31-2012

PARTS:

Apel·lant: Sra. Olmo

Representant: Escudero

Advocat: Arcos

Apel·lada: CASS

Representant: Carranza

Advocat : Bernat

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

M.I. Sra. Marie Conte

A la vila d'Andorra la Vella, vint-i-cinc d'abril del dos mil dotze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS-0013-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- La Sra. Olmo va interposar recurs contra la resolució de la CASS de data 17 de gener de 2011, confirmant en alçada la decisió del 12 d'octubre del 2010, tot sol·licitant la revocació de l'acte impugnat, la reposició en situació de baixa mèdica i, subsidiàriament, la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia de la categoria A, grup 3 des del 25 d'octubre de 2010.

2.- En la sentència del 20 d'octubre de 2011, el Tribunal des Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la Sra. Olmo.

3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 7 de desembre del 2011, la Sra. Olmo estima en síntesi:

-Queda justificat que la Sra. Olmo s'ha de mantenir en situació de baixa.

-És impossible que la Sra. Olmo pugui exercir una activitat professional de manera regular.

La Sra. Olmo ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 13 de febrer del 2012

4.- En la seva contesta de data 17 de gener de 2012, la CASS manifesta principalment:

-La continuació o no de les sessions de fisioteràpia no modifica la constatació de l'estabilització de les patologies físiques i psíquiques, desprès de dos anys de baixa mèdica.

-els perits han valorat les seqüeles presentades per la Sra. Olmo amb una minva física del 41,5 % i no presenta cap patologia mental severa que li generi incapacitat laboral.

La CASS ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 9 de febrer del 2012.

5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre la alta mèdica:

El 2 de desembre de 2008, la Sra. Olmo va causar baixa médico- laboral, quan se li va diagnosticar una ruptura del manegot dels rotadors (v. f. 77).

Per resolució de data 12 d'octubre del 2010, la CASS ha considerat que l'estat de salut de l'assegurada està consolidat i no justifica la prolongació de l'atur de treball (resolució confirmada en alçada per una resolució de data 18 de gener del 2011: v. f. 8 i 9).

El perit judicial escriu en el seu informe de data 29 de juny de 2011, "Actualment, es poden considerar totalment consolidades aquestes patologies... " (v. f. 83).

En el seu informe pericial psiquiàtric, el perit estima: "no veig indicat que es mantingui en situació de baixa laboral" (v. f. 95).

Les conclusions dels perits no lliguen el jutge però, com ho ha jutjat en diverses ocasions aquesta Sala, revesteixen una importància particular per raó de les garanties d'imparcialitat que presenten.

L'assegurada no aporta, en aquest cas, cap prova que permeti contradir l'apreciació dels perits.

A més a més, es pot constatar que els exàmens mèdics van constatar una "Evolució postoperatòria satisfactòria" (Certificat del 20 de febrer del 2009, v. f. 40; v. igualment, el certificat de data 25 de febrer del 2010, f. 47).

Per tant, el recurs d'apel·lació s'ha de rebutjar sobre aquest punt.

Tercer- Sobre la concessió d'una pensió d'invalidesa per malaltia:

En un informe psiquiàtric elaborat a petició pròpia, el metge estima que "en l'actualitat no està capacitada per a desenvolupar un treball remunerat" (certificat de data 21 d'octubre de 2010, v. f. 15). En un certificat de data 4 de desembre del 2009, el Dr. Sevillano diu: "...considera que és tributaria d'una invalidesa total i permanent" (v. f. 44 bis).

Com s'ha mencionat precedentment, convé acordar una importància particular a les conclusions dels perits judicials.

En el seu informe de data 29 de juny del 2011, el perit conclou, "Finalment, a les seqüeles d'ambdós membres superiors, associades a les seqüeles de la columna cervical, correspon aplicar aquí la regla de Balthazard i la IPP total i definitiva seria de 41,5%".

En l'informe psiquiàtric de data 4 d'agost del 2011, el perit estima que "persisteix la seva simptomatologia depressiva i a més pateix dolors corporals" (v. f. 91); "es queixa d'un dolor corporal poc mesurable i molt subjectiu" (v. f. 92), però subratlla que " la distímia és un trastorn psiquiàtric molt freqüent " (v. f. 93). Precisa, "mentalment no presenta cap patologia mental severa que li generi incapacitat laboral" (v. f. 95) i "a la meva manera d'entendre, la pacient podia desenvolupar el seu treball i ho pot seguir fent en l'actualitat" (v. f. 96)... "pot desenvolupar molts tipus d'activitats que no requereixin de excessiu cansament o esforç. Seguirà precisant de tractament psiquiàtric i d'altres especialitats per suportar el seu dolor físic. La distímia que pateix no suposa cap malaltia psiquiàtrica severa" (v. f. 97).

Del conjunt d'aquests elements en resulta que l'assegurada no compleix les condicions per beneficiar-se d'una pensió d'invalidesa per malaltia. La reducció de la seva capacitat està molt allunyada del percentatge del 60 % exigit per la Llei (articles 166 i 168 de la Llei 17/2008 de la seguretat social).

El recurs d'apel·lació ha de ser rebutjat sobre aquest segon punt.

Quart.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instancia.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la Sra. Olmo.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la CASS de data 17 de gener de 2011, confirmant en alçada la decisió del 12 d'octubre de 2010, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.